Com tots sabeu el Barça va guanyar la Champions, jo no vaig poder anar a Paris, principalment perquè no era soci i no vaig anar a fer cua al RACC.

El partit el vaig veure al local dels Castellers de la Vila de Gràcia, com des de ja fa dos temporades es poden veure tots els partits del Barça de les diferents competicions en una pantalla gegant (excepte les del C+, ja que amb l’imagenio no es poden veure).

L’ambient dins del local va ser molt bo, abans de les 8 del vespre ja hi havia una quarantena de persones agafant una bona posició per veure el partit i fer la prèvia del partit amb una cervesa.

L’eufòria del principi va passar als crits i a la indignació després del gol anul·lat injustament per l’àrbitre noruec, després a la desolació quan l’Arsenal va marcar el gol. A la mitja part tot eren cares llargues i alguns dels seixanta castellers que miraven el partit no van poder ni menjar-se l’entrepà que portaven de casa.

Un cop començada la segona part, vam haver de patir una mica però va arribar el gol de l’Eto, en aquest moment es va desfermar l’eufòria un altre cop, tothom s’abraçava, saltaven sobre les cadires, les llaunes queien al terra, les bosses de patates desapareixien sota una munió de peus… però tot era igual el Barça havia empatat.

I al cap de molt poc el gol de Beletti… en aquest moment tothom ja estava fora de si, va ser realment impressionant… Van passar pocs minuts i el noruec dels piiiii van xiular el final del partit. Es van treure les ampolles de cava i es va brindar per la victòria del Barça.

Vam decidir anar cap a la plaça de la Vila, però pel camí vàrem fer diversos pilars blau-granes i fins i tot un tros del pilar caminat (això si només un pilar caminat de 2). Un cop a la plaça de la Vila vam desplegar una senyera immensa que teníem al local i vàrem baixar fins a plaça Catalunya tallant Gran de Gràcia i el Passeig de Gràcia.

Quan ja arribàvem al carrer Aragó una multitud de persones s’havien afegit a la nostra improvisada marxa, cantant l’himne o diverses consignes com “Belletti president Gràcia Independent”.

A vilaweb vam sortir en el reportatge sobre les celebracions.