Aquest divendres l’Albert Mussons va escriure aquest aticle a la contraportada de l’Independent. Només hem puc treure el barret:

Una vegada més, en aquest cas durant tres caps de setmana seguits, les Colles de Cultura Popular de Gràcia han demostrat i demostren contundentment la seva capacitat d’animar la ciutadania de la Vila a exercir el noble dret a la veritable participació, la que es cou al carrer, sense intermediaris entre públic i actors culturals.

Van començar des de l’agermanament amb l’illa de Formentera, seguiren amb l’explosió commemorativa de la Revolta de les Quintes i l’aposta per una Gràcia que vol ser més lliure i més independent. Finalment, el divendres d’aquesta setmana protagonitzen la cloenda del Tradicionàrius. Força per sempre a les colles i a la seva capacitat de resistència cultural! En els darrers anys, el conjunt de les Colles de Cultura Popular han afirmat el seu indiscutible dret a ser-hi, a conduir i preservar el nostre patrimoni col·lectiu, a guardar les figures pròpies perquè les respecten i estimen amb fruïció, a envair els carrers del districte amb el seu missatge permanent de valentia i qualitat humana. Hi són sempre, a les verdes i a les madures, quan se’ls hi demana i, fins i tot, quan intueixen que s’espera la seva presència sense ni tan sols saber-ho. Han aconseguit coordinar-se des de la unitat intel·ligent que les enforteix i l’expressió orgullosa de les seves diferències i peculiaritats. Lluiten per fer positiu allò divers que les caracteritza i ho enarboren com a senyal d’identitat col·lectiva. Ballen bastons i salten al ritme del seu toc, alcen torres i castells mentre la gralla els incita a besar el cel, cremen foc des de l’infern i la mitologia tradicional del bestiari, provoquen la gent amb el trepidant ritme de desenes de tabals, presumeixen de dracs pacífics que abracen la gent en so de pau , expliquen contes de gegants i capgrossos i dansen amb ells pels carrers de la vila. I els darrers en arribar, disparen trabucs de llibertat alhora que desperten consciències adormides. Investiguen altres cultures populars com la de Formentera i, gairebé com profetes incompresos, escampen la vitalitat serena d’aquella illa dels Països Catalans en una tarda-nit de Gràcia engrescada i

sorpresa alhora. Sense elles dir-ho pot sonar a obvietat la tradicional grisor commemorativa de la Revolta de les Quintes del 1870 no s’hauria convertit mai en una nova i brillant pàgina del calendari festiu del districte. I elles, les Colles de Cultura Popular, clouen amb l’orgull propi de ser els de casa l’encontre fronteres enllà de la música tradicional que cada any ens porta el festival Tradicionàrius.

Gràcies per ser com sou, gent de les colles. La vostra noblesa humana i el vostre sentit del ritme i la vitalitat culturals ens honoren com a vila i com a territori que lluita per sobreviure. La vostra fortalesa i generositat enorgulleixen i dignifiquen el nostre patrimoni. Ens fan més lliures i més feliços.