Filed under: Queixes
Ja fa temps que he anat veient que els grans mestres dels monòlegs són ( Gila, Rubianes, Buenafuente ) aquest tres personatges han fet del monòleg una professió i un estil. Tots els altres còmics que he anat veient al tots en un moment o altre fan servir l’estil dels mestres en gran part del seu espectacle.
Diumenge vaig anar a veure, el lider de muchachada nui en Juaquin Reyes, l’espectacle va estar be i m’ho vaig passar bé. Però durant l’espectacle em vaig en recordar molt dels tres grans mestres però sobretot d’en Rubianes quan deia que hi ha molts tipus de public ” hi ha el que riu per res perquè ha anat a passar-ho bé i facin el que facin riurà”. En Juaquin Reyes va sortir del escenari i sense dir paraula agafa el micró amb la ma agafar el suport del micró i l’aparta i tota la sala estava rient com bojos. Jo vaig al·lucinar.
Dintre del públic que va anar a veure en Juaquin Reyes hi havia 3 tipus el FREACK, el CHOLO, i el PROGRE-MODERNILLO
2 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
A Catalunya sempre hi ha hagut grans humoristes i monologuistes: Joan Capri, Mary Santpere, Pepe Rubianes, Carles Flavià, Andreu Buenafuente, etc que ens han fet i ens fan passar molt bones estones.
Entre el públic que va anar a veure Joaquín Reyes també hi havia “pijo-progre-guais”, “progres trasnochados”, “modernillos fashions”, “pijo-cholos” i algun “friqui inclassificat”? És pura curiositat.
Francesc 11.25.09 @ 5:20 pmCollons Francesc, si que domines en tribus urbanes!!! i gracies per recordar-me al gran Capri i la Mari Santpere.
eduard 11.25.09 @ 6:03 pm