Alejandro Amenábar acaba de fer una pel·lícula que m’ha sorprès molt Àgora “ aquella gran frase que sols se que no se res” va ser la sensació que vaig sortir del cinema.
La imatge dels pobres cristians tot ho que ens han fet perquè no ens deixaven pensar i creure en el nostre deu tot poderós i únic. És el que sempre m’han ensenyat ( jo ja fa molts anys que no ho crec) però ningú es capaç d’ensenyar la veritat i ho cruel que ha sigut i és el cristianisme manipulant la història.
La pel·lícula és molt recomanable, per conèixer més la història i em quedo amb una frase de la pel·lícula dita per Hipàtia “tu t’aferres al que creus jo em qüestiono tot el que crec” més o menys era així la frase.
He extret la biografia de Hipàtia de la wikipedia
Hipàtia d’Alexandria o Hipàcia [1] (Hypatia, Ὑπατία) (entre 340-370 – c. 415-416) fou una filòsofa neoplatònica natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap del Museu d’Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l’obra filosòfica i matemàtica del seu pare. Tant el seu pare com ella eren pagans. [2] Cap a l’any 400, Hipàtia era una autoritat en l’ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l’escola neoplatònica de Plotí, a Alexandria, i que era bella, graciosa i modesta.
Els cristians d’aquella època, en ple ascens al poder i en lluita contra el paganisme, tendien a identificar la ciència amb el paganisme . De tota manera, entre els alumnes i les amistats d’Hipàtia també hi havia cristians preeminents. Quan s’inicià un greu conflicte entre Ciril, el patriarca d’Alexandria, i Orestes, el prefecte imperial, Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d’excessiva familiaritat amb el prefecte i d’haver influït en ell per enverinar les relacions amb Ciril, i el clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació.
Probablement[2]l’any 415, quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics [2] cristians encapçalats per un lector anomenat Pere, la arrossegaren del seu carro, fins a una església, on la van despullar i esquarterar. Teodoret va acusar Ciril d’haver instigat i aprovat els fets, si bé no n’hi ha cap evidència.
Obres
Totes les obres d’Hipàtia s’han perdut i només se’n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:[2]
- Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria.
- Comentari a la Cònica d’Apol·loni de Perge.
- Edició del comentari del seu pare Teó a l’Almagest de Ptolemeu i als Elements d’Euclides.
- Perfeccionament de l’astrolabi.
1 Comment so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Després de tres segles de persecució i de 67 anys de llibertat de culte, el cristianisme catòlic va ser proclamat religió oficial de l’Imperi Romà per l’Edicte de Tessalònica, dictat l’any 380 pels emperadors Gracià, Valentinià II i Teodosi August, sent Papa de Roma, Damas I.
L’any 392 l’emperador Teodosi va decretar la prohibició dels sacrificis pagans i molts ciutadans de l’Imperi es van veure obligats a profesar la nova religió. En aquest clima de forta repressió es va produir la segona destrucció de la biblioteca d’Alexandria i la del gran temple de Serapis (Serapeum) per una multitud de fanàtics cristians encapçalada pel patriarca de la ciutat, Teòfil. El seu nebot i succesor, Ciril, va desterrar d’Alexandria als jueus, va fer perseguir als pagans i a les altres confessions cristianes (novacians i nestorians)i va aprovar l’assassinat d’Hipàtia l’any 415.
Una història repetida, els antics perseguits esdevenen perseguidors quan ocupen el poder de l’Estat.
Francesc 11.11.09 @ 6:10 pm