Filed under: General
Aquest cop us vull recomenar “espectres” amb un fabulós “duelo de titanes” entre la Emma Vilarasau i en Jordi Boixaderes
Espectres d'Ibsen
Teatre Romea
Del 21 d'abril al 22 de juny de 2008
Henrik Ibsen està reconegut com a creador del drama modern per les seves obres realistes que aborden problemes psicològics i socials. El seu primer drama, Catilina, fou rebutjat per tots els teatres que el llegiren.
Espectres és la història d'unna mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca… Seguint els consells d’un amic de la família, va fer veure que era feliç amb el seu marit, en un món ple de pluja, ple de núvols. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés res del seu pare, perquè no sabés res de la doble vida que duia l’home que ara ja és mort… Però Osvald, el seu fill, torna. I ara és quan Elena veu l’oportunitat de deixar explotar, finalment, els seus veritables desitjos. Ha arribat l’hora de trencar les lleis i l’ordre d’una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna, inevitablement… Els espectres apareixen implacables
1 Comment so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Al final el que no hem de perdre mai és l’alegria de viure…
Aloma 06.02.08 @ 9:30 pmi un concepte semblant és l’alegria que passa de Santiago Rusiñol, l’art com a forma d’evasió per un món canviant i de vegades insoportable. l’alegria de viure i l’alegria que passa un mateix concepte en llocs i èpoques distintes. Un petó