Filed under: General
Diumenge vaig anar al cine a veure una pel·lícula francesa que tant a la Mireia com a mi ens va cridar l’atenció ( casi, casi li podríem dir Mission Imposible, no la pel·lícula sí no que ens cridi l’atenció als dos ). La pel·lícula a part d’agradar-nos als dos ens vam donar compte que cadascú va veure la seva pel·lícula particular, i al hora de comentar-la vam veure detalls que cadascú havia vist o que li havia donat més importància. Sinopsis: Després d'haver-se fet un nom a París, un pintor torna al seu poble natal en la França profunda per a viure en la casa en la qual va passar la seva infància. Un jardí de bones proporcions envolta l'edifici. Per a cuidar-lo, posa un anunci en el diari local. El primer candidat, i el definitiu, és un antic company de col·legi miraculosament retrobat després de tants anys. Serà el jardiner.Els dies passen i el pintor descobreix, mitjançant tocs impressionistes, a un home que primer li intriga i que acaba per sorprendre-li gràcies a la seva franquesa i la simplicitat de la mirada amb la qual veu el món.
Sobre el meu punt de vista, converses amb el meu jardiner narra la història d'una bonica amistat entre dues vells amics de la infància que resisteix el pas del temps. En els diàlegs que hi ha entre els dos sobre art, de les dones, de la vida… El jardiner poc a poc i sense voler-ho fa que el pintor canviï la seva forma de veure la vida i la seva manera d’actuar davant la vida amb els diàlegs sensibles i subtils.
3 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Vaig veure l’anunci al Verdi i em va fer gràcia. La vull veure.
cani 09.20.07 @ 9:02 amjo vaig veure enseguida la crítica a una part de la societat francesa, i parisina en particular, que tant detesto i que quan passes temps allà temps també acabes criticant… l’aparença per damunt de tot, la suberbia i la creença de que ser francés i artista és el més IN que hi ha 😛
Maria de les Trenes 09.20.07 @ 9:47 pmConversaciones con mi jardinero.
Añadiria a vuestros comentarios,que el pintor, y después de la muerte de su madre, necesita volver a sus origenes, y dar más sentido a su vida.
El reencuentro de un amigo, con una vida sencilla, pero donde los valores de la familia y de las pequeñas cosas tienen tanto significado,le hace comprender que en realidad su vida está vacia,que a los suyos solo les importa el dinero y las apariencias.
El pintor demuestra con su actitud delante de su amigo enfermo, el valor de la amistad.
A mí me ha parecido un poco repetitiva, y un poco pesada.
Hace poco vi de este mismo actor,(el pintor) Mi mejor amigo,y me gustó más.
Cristina 09.25.07 @ 7:04 pm