Ja fa uns dies que explico tot això a molts amics que em truquen, al respecte del terratrèmol de Sichuan, haig de dir que aquests darrers dies, sense haver patit el terratrèmol a la meva pell, he pogut veure com amics, companys i gent desconeguda de Huangyan, o Shunde, emocionar-se i patir de veritat per tot això.

El primer cop va ser a Shangai dos dies desprès del terratrèmol, vaig visitar alguns proveïdors a la fira Asian  Moulds&Die  i en acabat vam anar a sopar, els restaurants de negocis a Xina son petits menjadors individuals amb una saleta amb sofàs, una taula rodona ben gran, el servei i un petit office per les cambreres.

Arribava una mica mes tard que l’altre gent tots xinesos, empresaris dels sector estaven veient les noticies, a la televisió on explicaven la tragèdia, a penes es donaven xifres es parlava de sis a vuit mil persones, entre morts i desapareguts, hi havia un gran silenci a la sala ningú deia res, va aparèixer el president xines Hu Jintao amb dues criatures preguntant que havia passat i com estaven, una de les nenes se li abraça i li explica que han perdut els seus pares, que ella esta be però te por per el seu germà petit.

 Buffffff! A la taula es va fer un silenci encara mes dur que el de abans, la noia que estava traduint el que deien es va posar a plorar, a la tele el president i els acompanyants ploraven i a taula a tothom li queien les llàgrimes.

Al marxar del restaurant hi havia una capsa improvisada on tothom hi posava diners, el restaurant posava la meitat de la caixa d’aquella nit.

Desprès ja a Huangyan, he pogut veure el mateix : als bancs, a altres restaurants, a empreses on tothom del primer al darrer posava el que podia per ajudar, trens plens de menjar, constructors enviant maquinaria, el país sencer s’avoca a donar un cop de ma, els medis inclòs hi ha un canal que retransmet 24h noticies del desastre, amb imatges de víctimes i rescats en directe, es molt frepant.

Però ahir ja va ser impressionant, ahir a les 14:28, durant tres minuts, la durada del terratrèmol, Xina es va parar, tot : el transit, les botigues, la gent que caminava, les escoles, les empreses. Tothom va romandre en silenci i amb el cap cot, hi havia moltes persones que ploraven.

Acostumat que ja estic al bullici del carrer, veure i escoltar aquell silenci al mig del carrer, em va deixar estorat, si tothom amb diu “tenies que fer una foto” no vaig tenir cap esma, veient aquell paisatge.

Les noticies oficials parlen de seixanta a vuitanta mil persones, la gent del carrer que te coneguts o familiars, parla de mes de cent vint mil morts, l’aforament del Camp Nou, i encara poden ser mes………

Amic Joan,

Et voldria donar resposta al teu article de La Tortuga del darrer 13/04, donat que, tal com titula el meu company en Marti Metge “Una mentida repetida és una veritat?” m’agradaria, si puc, aclarir d’un cop per sempre certs topics, que una i altre vegada repeteixen els medis.

  

El primer de tots es : “ha guanyat en Miquel  hi ha perdut en Roger ”. En un exercici de democràcia això no passa, en Miquel no es campió i evidentment  en Roger no es subcampió de res. El Congres de ERC Gracia ha triat la opció de la candidatura de en Miquel i en Roger seguirà treballant per el casal i per la nova executiva, com tots.

El segon, tothom a ERC es independentista, tothom. La independència esta dintre dels nostres estatuts com un valor primordial del fet de militar a ERC, a CiU es parla de sobiranisme no independentisme, per exemple. El sentit independentista no es un sentiment amb diferents matisos, es un fet, ets o no ets tal com explica l’Alex al seu article.

Un altre de les coses que hem hagut d’escoltar aquests dies, es el tema de quin sector es qui, jo parlaré de la candidatura de en Roger donat que en formava part, crec que dir :la candidatura de Gispert era propiciada obertament per Puigcercós” es faltar al respecta a molts dels companys/es de la candidatura que, o son obertament sector Carod, o no estan a cap sector o son  de RCat  o Ei, i d’aquests dos darrers te’n puc donar paraula, que molts han donat el seu vot a en Roger, i potser tants com a en Miquel.

Aclarit això, extrapolar ERC Gràcia al proper Congres Nacional, ja es fer piruetes de politica-ficcio. Que pasara? cal veure els propers esdeveniments com es desenvolupen, jo per exemple penso anar a totes les presentacions de candidatures al casal per tal de poder donar el vot a qui s’ajusti mes amb el que jo crec que ha de ser l’ERC del futur, sense cap idea preconcebuda. A ERC Gràcia no hi han dos casals enfrontats, desprès del Congres nomes hi ha un President de tots i una Executiva per a tots, s’ha de discrepar quan calgui, però construint, amb lleialtat, i a nivell nacional serà el mateix.  

Coincideixo amb tu,  que en Miquel Pagès es una persona molt enraonada, políticament valuosa i el seu to conciliador, él conec d’ençà que era conseller tècnic al districte i mes  de prop quan va començar a militar a Gràcia a partir del febrer del 2006.

Sempre he tingut una excel·lent relació amb ell, compartim moltes de les idees de futur del nostre partit, i ja sap, li he dit personalment, que  sempre pot comptar amb mi per tot allò que calgui, donat que es la persona que hem triat per ser el nostre President.

Una cosa que ha obviat la premsa es que en el darrer Congres de ERC Gràcia, també vam escollir un Conseller Nacional, jo mateix i en cap cas, m’he imposat, ni he guanyat, a cap dels altres dos companys que es presentaven. Els militants per majoria van decidir que jo els representes, honor que comparteixo amb en Miquel que com ha President també es Conseller Nacional. I tenim molta feina a fer tots plegats a ERC !

 

Com darrera i malauradament, em pasa, cada cop que hi ha un acte important soc lluny del meu país petit, a la Xina.

Avui hi ha el dinar de homenatge a l’Albert i voldria tenir com tothom un record, per tota la feina feta i per senyalar el camí de un futur que entre tots hem de portar a terme.

Evidentment no em vull estendre en tot el que va fer l’Albert, ni puc ni dec, hi ha molts de vosaltres amb mes capacitat i coneixements per fer-ho que de segur avui ho explicareu, serà un dia molt emocionant, ple d’anècdotes i complicitats, com li hagués agradat a l’Albert que des d’allà on sigui, al cel dels graciencs. os estarà mirant amb un somriure d’aquells tan grans que sempre feia. 

 

Caldria aprofitar la diada per no tant sols recordar l’Albert si no seguir treballant amb les revindicacions de cultura, i també dir-ho, independentistes de Gràcia, que ell tant estimava, estic segur que un bon homenatge serà el futur canvi de nom de la Plaça de la Vila que no trigarà massa, espero i desitjo a fer-se realitat ben aviat.

Aprofito per fer costat a una persona que es va assabentar de la fatal noticia de la mort de l’Albert quan l’esperava per sopar plegats i parlar d’allò que tant els hi agrada a tots dos: Gràcia.

Una persona jove però amb una gran implicació, a la cultura popular, i a moltes entitats gracienques: Castellers, Diables, Colles de Sant Medir, 1850, Taller de Historia, Lluïsos i tantes mes, treballador i lluitador incansable, ho se per experiència pròpia, portem uns quants anys compartint a ERC i altres entitats moltes hores plegats,  es el meu company i amic en Roger Gispert, se que avui serà un dia dur de records per tu, Ànims! I recorda les paraules del poeta “Tot es per fer, tot es possible”

Per cert David guarda’m el dinar per quan torni, tinc el tiquet i aquí a Xina, la veritat la gastronomia no es el mateix. Que tingueu  un bon dia tots plegats!          

Devaluat Conseller Francesc Baltasar, si us plau plegui ja per coherència

Els darrers dies hem pogut anar veient la degradació tant institucional, com personal d’aquest personatge.

Ens ha mentit, sense vergonya, explicant-nos que no hi haurà cap transvasament, es a dir fins i tot els filòlegs li van haver d’explicar per activa i passivà, que el terme “Captació temporal d’aigua” de una capçalera de un riu per dipositar-ho en un altre riu, es un transvasament.

Desprès del “pacte” amb el govern central de no dir res fins a passades eleccions, que el govern ejpanyol ha desmentit, Madrid no paga traïdors, una demostració mes que som una colònia, no podem decidir ni com patirem set.

La disbauxa del nivell dels embassaments 19,6% segons l’estat ejpanyol, i el 21% segons la Conselleria.

Desprès que un agnòstic vagi a Montserrat a demanar  a la “Moreneta” que faci quelcom per salvar-lo del càrrec, a la Conferencia Episcopal es deuen estar recargolant de riure, i  a mes a mes ho expliqui com anècdota.

La manca de criteri al respecte de la reunió Montilla-Mas, es evident que el President de la Generalitat ja no se’n fia de la seva gestió com a Conseller, donat que l’Honorable Montilla  decideix parlar directament amb el cap de l’oposició .

Si afegim la darrera “aportació” del Conseller Baltasar, que Renfe s’ofereix per portar aigua, ja estic mes tranquil, desprès de rodalies no es poden equivocar, imagino que es una nova sortida donat que les obres a Carboneras, segons informació, per abastir vaixells estan licitades, però no començades per tant no podem rebre aigua via marítima encara que la nostra infraestructura esta acabada i els vaixells estan llogats crec que potser ja hem arribat al capdamunt de la ineficiència.

Recordant el seu lema de campanya d’esquerres i ecologistes de debò, sigui coherent de debò, doni un pas endavant i dimiteixi, faci-ho be home, no segueixi mantenint una posició que no ens convé ni a vostè, ni a la resta de la societat que ens fa sentir ridículs.  Presenti la dimissió, potser se l’accepten, o potser te sort, i no.

Altres politics  del nostre país ho han fet, sempre seran i son, politics de debò, davant d’una campanya orquestrada per un diari de Madrid i la covardia dels seus companys de govern, va deixar el càrrec per nomes parlar de pau, prengui exemple Conseller, no s’arrossegui mes, no direm fangar, per aquest desert de la política.       

Holes! ja fa temps que no escric, al meu bloc, diguem en part  per temes personals/professionals, en part mandra, i en part per aquella por del paper en blanc han fet que hagi perdut el gust,  però veig que darrerament  tothom diguin o no, res de interessant, taca la blancor del paper amb un seguit de grafismes, que de vegades volen expressar idees i de vegades fan al·lucinar per el seguit de temes inconnexes que escriuen.

Jo no soc  jutge del que diuen i es mes crec que a vegades es millor dir no res, que dir un reguitzell de demagògies, fent us de la paraula com un posseït i per tal de escriure una plana ben llarga per no acabant dir res.

Potser això deu fer d’intel·lectual, i mes si has fet una carrera de lletres:  periodisme,  politiques i/o alguna filologia, com si  a la resta d’estudis universitaris  sobretot les enginyeries no sabem que es un verb o un article.

No ens equivoquem, existeix la tècnica, ben  reconeguda,  i els sentiments i això es quelcom que ningú et pot prendre, els teus pensaments, expressats de una manera mes o menys anàrquica, qui et pot jutjar per un accent o per una construcció?, el que importa al final es el missatge que vols transmetre, el que empeny l’anima i et fa una mica mes lliure.

Per això animo a tothom a explicar lliurament que en pensa del moment que ens toca viure com a país, com a persones , com a graciencs i gracienques,  del nostre futur.

La pregunta es : sou feliços? La resposta es molt intima, les conseqüències han de ser dia a dia que necessiteu per ser feliços? Ànim !! preguntar-nos  que volem ens ajudarà a reduir l’ansietat del dia a dia.  Escriu el teu desig i mira d’acomplir-ho.

Donat que em trobo força lluny i no vull perdre l'oportunitat igual que a molts i moltes avui, vull tambe ensenyar la meva …… de bandera a casa sempre hi es de posada, pero si cal hi conve avui la ensenyarem virtualment VISCA CATALUNYA LLIURE!!

Be no vull fer un resum de Festa Major  com el meu company l' Alex, si volia felicitar a tots i cadasqun dels que aquests dies heu estat ltreballant per la Festa Major com sempre la vostre la vostre interaccio ha estat el pal de paller de la Festa Major .

La veritat a pesar de algun aspecta que considero de molt mal gust com l'absencia de la Senyera, la nostre bandera nacional, sobretot quan va venir el President de la Generalitat en funcions, ho considero, a part del detall de protocol de acompanyar-nos, com molt mesqui, Catalunya i Gràcia tenen senyera i cal que onegi durant si mes no la Festa Major i la Diada Nacional, aixo ens dona sentit de identitat i de pais com fins ara havia fet el nostre regidor en R.Martinez. ERC  sempre ha estat  al capdevant  sense reticencies  de quins simbols calen fer presents.

Pero be al marge d'aixo s'ha inagurat la xarxa HEPTAGON per donar un sentit a Internet de la nostre cultura, crec que ja era hora de recollir les nostres inquietuds culturals i editorials a la xarxa. Os posare un exemple de mal gust en aquest sentit, vaig anar a el cinema a la fresca al Museu de l'Aigua a Cornella de Ll.a veure la pelicula de l'ex-vicepresent Al Gore " Una veritat incomode" quan vaig pregunatr el preu del llibre em van dir: " En castella 27€ i en catala 29,50€" ho vaig tornar a preguntar per si no ho havia entes be, la resposta va ser:"com que hi han menys lectors en catala costa una mica mes es un tema de la editorial" Be, no en penso discutir davant de la resposta, ja en començo ha estar molt fart. Pero a part de pagar i de patir el menysteniment de l'estat espanyol. Que ens queda al catalans? Nomes hi ha un  futur :  l'independencia, accepto apostes citutadans i ciutadanes.

Encara que soc lluny, un cop mes a Catai, segueixo de a prop les noticies que passen al nostre petit país Catalunya. Hi han dues que la veritat si m’ho diuen no me les crec la primera la dimissió del “ocellot” Piqué la seva historia política es plena de canvis de timó a un hi altre costat de jove diuen que era comunista, PSUC, però diuen els seus estudis de econòmiques el van fer canviar de banda i anar cap a la dreta, normal “la cabra tira al monte” i el seu pare va ser un alcalde franquista.

Ha exercit diversos càrrecs dintre de varis governs de l’Aznar una època fosca per el nostre poble on el PP i CyU desfeien tot el que podien i mes.

I va pasar sense pena ni gloria. Mai ha fet ni farà res per Catalunya, mai, encara que fa com un altre en ZP que sembla que tingui “talante” .

Si s’hagués plantat quan tocava a l’iniciï de l’Estatut encara potser li podría tenir un cert respecte, però ara ja no, a mi si mes no em mereix cap, sempre com a polític com a persona no el conec. Que potser ara el PP es radicalitzarà mes? Fa molt temps que esta radicalitzat no ens enganyem, la pregunta en realitat es: La dimissió de en Piqué i Vendrell quantes baixes de militància es produiran? Quan de català hi ha al PP, evidentment de dretes? Ara ens adonarem del nivell de espanyolisme de aquesta formació.

La segona noticia es la vergonya de veure segrestada la edició de “El Jueves” al XXI en democràcia i governant un partit de esquerres, que son els que mes repressió han patit. Vulnerar el dret a expressió, per protegir als ciutadans borbons, on s’ha vist això, no es pot parlar de la “casa real” no podem veure els seus pressupostos que tots nosaltres paguem i ells en gaudeixen, el tir per això per la culata, gracies a aquest cop de caciquisme mig mon ha vist la portada del “principito” “treballant” per aconseguir el futur cap de l’estat de ejpaña, donat que amb la llei Salica, la Leonor o te prou magra, cal que ho expliquem mes clar : Una institució posada a dit per en Franco un dictador, que viuen dels nostres impostos i que mantenen una llei que desqualifica als seus descendents en funció del sexe per ocupar el càrrec. Visca la República! Fora la Monarquia! Solidaritat amb “El Jueves”.

 

Amic, company i Regidor Guillem Espriu, m’atanso de tant en tant al teu bloc per seguir el fil dels teus pensaments i ho sento però m’he quedat sorprès, al veure que a partir d’ara tindras un segon bloc en castellà.

Be no crec que t’hagi d’explicar la mala situació en que es troba la nostre llengua vernacle, el català i la necessitat que l’ús d’aquesta esdevingui una normalitat, i a mes a mes no em sembla gens just de cara a la nostre ciutadania, integrar els nouvinguts fen us del castellà , quan tots excepte el PP ho hem repetit en els nostres programes electorals que la parla integradora ha de ser el català com a llengua vehicular de la nostre societat, donat que si fas un bloc en castellà per els hispanoparlants, per tal de no excloure la resta de immigrants facis un altre en urdú i un altre en àrab com a mínim o en el que calgui.

Guillem les teves accions com a Regidor portaran el segell de govern i no crec que sigui una bona noticia que el “alcalde” del meu territori faci servir un altre idioma que no sigui el català principalment per tal de transmetre les seves politiques.

M’agradaria pensar que el nou regidor seguirà amb la línea de integració que l’anterior va saber fer també , i no farem un gir espanyolista tal com ens teniu acostumats amb discursos com el de la pasada Festa de la Mercè amb l’Elvira Lindo . Corregir es de savis, i tot just comencem legislatura.

Avui,la nit mes màgica, de revetlles, de platges de matinada, petards, musica, coca (de la que es menja) cava fresc, el dia mes llarg i la nit mes curta, l'inici de un període, cremar el passat a la foguera, renovació.

Solstici d'estiu, festa de la mediterrània, dels pobles mil·lenaris, festa del sol a la nit mes curta. Per mi una de les millors nits de l'any abans era acabar el cole, començar les vacances, després van ser les festes majors a l'Emporda, els comiats amb els company/es de la universitat, de començar els treballs d'estiu per pagar-me els estudis.

Era i es una nit de canvis de allunyar els mals rotllos, de cercar nous camins, com l'Eduard, de fer noves propostes, de com deia l'altre dia en Jordi Portabella de la il·lusió per re inventar-nos.

Fem-ho! re inventem-nos per ser el que volem ser. Bona revetlla i us deixo amb una versió chill out de una cançó que avui no pot deixar de sonar, per cert una de les meves preferides : Qualsevol nit pot sortir el sol.

« Older entries § Newer entries »

Aneu a la barra d'eines