Cabrejos

tot allo que m’emprenya

Assistim a un moment de un gran canvi, la crisi que ja fa temps que belluga i que aquí ens deien que no passaria, a arribat i amb virulència.

Aquest canvi serà molt dur, i hem de començar a pensar que ens afectarà a tots i totes, molts ja estem mentalitzats i alhora emprenyats, funcionaris, professionals, aturats,pensionistes… es  adir la gran majoria del persones que composen la economia del dia a dia, no som experts, ni en borsa ni stock option, ni tants en models geo-econòmics, però si que cada dia veiem com ens es de difícil, arribar a finals de mes.

I som els que, generem economia de escala, anar al mercat, al cinema, canvia de cotxe, poder fer o regalar un viatget als pares, anar a sopar algun cop de tant en tant amb els amics…..som els petits motors que fem moure la industria, el sector turístic, oci etc. Els que paguem mes o menys contents, els nostres impostos, estatals, municipals, les multes (si no som automàticament embargades les contes) es aquesta gran massa social que som nosaltres, ni els que tenen una sicap, ni els que encara no, però casi estem per rebre l’ajut dels serveis socials.

El govern del estat espanyol, un cop mes segueix amb el cap al cove, sense voler escoltar res i donant cops a banda i banda, si amb grans mesures a la nostre esquena, o es que no es podien fer les retallades als seus sous fa dos anys, o canviar el model econòmic, o deixar-se de campanyes electoralistes com els 400 euros o el xec bebè. O la solució de donar diners als bancs, aportar dines a les fusions de les caixes, totes i cadascuna de les errades que han comes amb la major impunitat.

La gran solució ha estat, baixar els sous als funcionaris, congelar pensions augmentar impostos, especials, IVA, alguns trams de IRPF. I tot això ara, de sobte, en un mes hem passat de anar fent el viu viu a estar en un gran atzucac.

Per mes desgracia, no son capaços en un moment com el que tenim de posar ordre entre la Patronal i els sindicats, també haig de dir el meu total menysteniment a la tasca que realitzant a favor dels treballadors i treballadores de aquest sindicats que reben una quantiosa subvenció del govern, he sentit dir que el 80% de la seva despesa total, amb unes seus magnifiques, un munt d’experts, alliberats i assessors, que l’únic que se’ls acudeix es muntar una vaga de funcionaris, que han quedat ben retratats amb el resultat del passat dimarts, i encara proposen una de general per final de mes. Peró no hi ha cap dimissió per part de tots aquests que es fan dir agents socials

Com volem que Europa tingui confiança amb la nostre economia, veient els babaus que ho han de resoldre?, que creieu que pensen els governs de França o Alemanya dels nostres governants i sindicalistes? De l’altra costat hi els empresaris que al capdavant i com a representant tenen un estafador que ha deixat al carrer un munt de famílies i no el foten al carrer en aquest xoriço de camisa blanca, nomes demanen principalment abaratir l’acomiadament suposo que per seguir tancant les seves empreses amb un menor cost econòmic. No demanen ajudes per crear, o reestructurar-se com fan els empresaris europeus, aixo no que es feina !

I si a tot aquest brou, i afegim la carn d’olla de la corrupció, cas Gürtel.Millet, Pretòria i els que no coneixem com se’ns queda el cos? Per els psicòlegs es un gran moment, donat que tota aquesta ràbia continguda que tenim tothom ens passarà factura un dia o altre.

Anem per feina, ens haurem de sortir-nos sols com sempre, però hem de fer que algun dia ho paguin tots plegats. M’agradaria fer una llei que aquells que governen i legislen es a dir, tant el Zapatero, com el seu govern, com la oposició del PP, que ni ha donat alternatives ni ha ajudat en res, la seva inacció ens dona la mida de la seva capacitat , que poguéssim fer allò de, suspesos de sou, però a seguir treballant, es a dir el temps que ens costi reconduir la situació treballant cada dia de sol a sol, sense cap compensació, ni cotxes oficials ni avions privats ni viatges (nomes els imprescindibles ) sense caps de gabinet ni protocol……sols! com molts dels funcionaris i dels autònoms, que han perdut part de la seva economia o tota, a mes a mes que els embarguin o que avalin amb les seves propietats o la seva família les pèrdues socials que ens fan patir.  Segur que no hi haurien tants polítics.

Ànims que la setmana que be “la roja” al mundial farà passar molts mals de cap, com deien els romans, al poble pa i circ!!

Diguem Prou!

Un cop mes, el “talante” d’en Pinotxo i el seu govern en concubinat amb el braç judicial, de sa senyoria en Garzón, un jutge que va anar a unes llistes electorals, practiquen unes detencions en les persones de Otegi i sis companys/es , per el fet que estan reconstruint la esquerra abertzale, no son cap partit, no han fet cap acte, cap declaració, es mes la seva idea tal com han comentat en diverses entrevistes, es tracta de fer, la contra a ETA per tal que deixi la lluita armada i es reconstitueixi per la lluita política, on ETA fa un comunicat al respecta, de fa una setmana diguén que esta al marge de l’Otegi i els seu companys.

Aplicant una llei terrorista, antidemocràtica, que permet tenir retinguda una persona durant 15 dies sense cap dret : ni de assistència legal, ni de visites de familiars, detenen a un grup de persones que han manifestat que volen la pau a Heuskalerria, la PAU

Això es el que entén el estat ejpañol, per democràcia, i la justícia per justícia, ja sabem que la justícia es cega, però tant……No es un tema comparatiu però el ex-dega dels jutges a Barcelona li dona una pallissa a la seva dona (van haver lesions físiques) i la va intentar matar, segons declaracions del sumari, i li cau una multa de 570 Euros sense res mes, a casa tots plegats, una persona normal que circuli a la zona de 80 km a 120 km (que consti que no estic d’acord en circular a major velocitat de la indicada) rep una multa de 600-800 Euros i la retirada dels punts , sense fer mal a ningú, en principi.

Per no parlar dels casos Gürtel, o mes ben a prop el cas Millet on el jutge encara no els ha citat a declarar desprès de ser un delinqüent confés, donat que via epistolar a La Vanguardia ha confessat, mentides lluny del que ha arribat a robar, peró ha reconegut que ha robat.

Tots aquests brètols, poden fer el que els hi plagui, a pesar de les auditories, de hisenda de subvencionar partits, PP  i altres, per vies de enginyeria financera, de robar-nos i a sobre riure’ns dels ciutadans i les institucions que representen.

Ja ni ha prou de mes mentides, de demagògia, això cada cop va a pitjor, hi ha que comencem a estar fins els nassos de tota aquesta patuleia de personatges que fan que, si ja es dur suportar la crisi e intentar subsistir,  omplir els diaris i els informatius amb les seves misèries personals, donant exemples penosos del que es fer política i taca’n aquells polítics que si treballen, per millores socials.

No se com, però es hora de posar fre a aquesta pornografia de gent vestida amb roba de marca i pagada per nosaltres, si us plau per decència diguem PROU tots plegats!

Benvolgut company

Has pres una decisió que haig de respectar, desprès de un temps on hem debatut mil i una vegades el camí a seguir hem arribat a una cruïlla, on cadascú seguirà per la seva via, camí que ens ha de portar a una mateixa fita, la Independència del nostre país.

Hem compartit durant 10 anys, feina, executives, programes, debats, il·lusions, persones, equips, actes ,patiments, esperança, molt hardware i molt software de la maquinaria d’ERC, hem lluitat colze a colze, per un país mes just, mes lliure, mes d’esquerres, mes nostre en definitiva.

També hem tingut punts de vista diferents en moltes situacions i discrepàncies però sempre hem arribat a un acord, mai ens hem imposat un a l’altre sempre hem triat el millor per el nostre somni.

T’haig d’agrair, moltes hores de recolzament , de animar-me en moments durs, de aguantar el meu caràcter, viatges plegats a Consells Nacionals llunyans, reunions amb altres companys o veïns, fins molt tard, sopars on hem rigut, i sopars on hem plorat.

Sempre has ajudat a la gent, mai has fet passar per endavant la teva ambició, has estat generós, amb mi, i molts companys, per això tens bons amics, si mes no, jo em considero i crec que una pila mes de gent.

Saps que respecto la teva decisió, per que al fi al cap es per allò que tots nosaltres lluitem: el Dret a Decidir, de les nostres vides, de la nostre nació no fer-ho em faria ser un hipòcrita, com tants que hi ha.

Seguirem lluitant, seguirem patint, des dels nostres espais respectius , seguirem la nostre partida sense trampes ni “farols” entre nosaltres com sempre i per sempre company i germà de lluita.

Gracies Toni Simó per tot, per com ets i per el que has deixat al darrera, sempre hi haurà una ma estesa per tu i els patriotes que compartim aquest somni de Llibertat Nacional. Fins sempre!! Visca Catalunya Lliure!!

Sense paraules m’he quedat……..

Aquest es el “talante” de l’estat espanyol, es a dir donen suport a la manifestació de un partit antidemocràtic, ells no hi estant d’acord ni amb la Constitució espanyola utilitzen símbols feixistes, amb total impunitat i tenen un curriculum polític i de govern amb el generalisimo com a màxim exponent,que no cal detallar. Aquests ciutadans son legals, i poden manifestar-se els abertzales bascos no, aquests no convenen a la seva idea de participació ciutadana.

La jutge del cas, s’ha plantejat mai que ve a fer Falange a una consulta popular per la Independència? Nomes cal llegir-ho, ells si ho tenen clar, que es per protestar per una consulta, es a dir no admeten que des de una entitat privada es pregunti al poble el que pensa, un exemple mes d’ aquesta democràcia falangista.

Ja ho tenia clar, però ara encara mes diumenge a Arenys d’Amunt a donar suport a tots aquells ciutadans i ciutadanes que vulguin anar a expressar el seu parer al respecte de la consulta, no ja com independentista, si no també com a demòcrata, allò que molt s’omplen la boca i alhora de la veritat, mitjança la instrumentalització de la justícia, que es cega, esmicolen qualsevol possibilitat d’expressió d’allò que no els convé. Per cert el advocat del govern anirà a Arenys??

Devaluat Conseller Francesc Baltasar, si us plau plegui ja per coherència

Els darrers dies hem pogut anar veient la degradació tant institucional, com personal d’aquest personatge.

Ens ha mentit, sense vergonya, explicant-nos que no hi haurà cap transvasament, es a dir fins i tot els filòlegs li van haver d’explicar per activa i passivà, que el terme “Captació temporal d’aigua” de una capçalera de un riu per dipositar-ho en un altre riu, es un transvasament.

Desprès del “pacte” amb el govern central de no dir res fins a passades eleccions, que el govern ejpanyol ha desmentit, Madrid no paga traïdors, una demostració mes que som una colònia, no podem decidir ni com patirem set.

La disbauxa del nivell dels embassaments 19,6% segons l’estat ejpanyol, i el 21% segons la Conselleria.

Desprès que un agnòstic vagi a Montserrat a demanar  a la “Moreneta” que faci quelcom per salvar-lo del càrrec, a la Conferencia Episcopal es deuen estar recargolant de riure, i  a mes a mes ho expliqui com anècdota.

La manca de criteri al respecte de la reunió Montilla-Mas, es evident que el President de la Generalitat ja no se’n fia de la seva gestió com a Conseller, donat que l’Honorable Montilla  decideix parlar directament amb el cap de l’oposició .

Si afegim la darrera “aportació” del Conseller Baltasar, que Renfe s’ofereix per portar aigua, ja estic mes tranquil, desprès de rodalies no es poden equivocar, imagino que es una nova sortida donat que les obres a Carboneras, segons informació, per abastir vaixells estan licitades, però no començades per tant no podem rebre aigua via marítima encara que la nostra infraestructura esta acabada i els vaixells estan llogats crec que potser ja hem arribat al capdamunt de la ineficiència.

Recordant el seu lema de campanya d’esquerres i ecologistes de debò, sigui coherent de debò, doni un pas endavant i dimiteixi, faci-ho be home, no segueixi mantenint una posició que no ens convé ni a vostè, ni a la resta de la societat que ens fa sentir ridículs.  Presenti la dimissió, potser se l’accepten, o potser te sort, i no.

Altres politics  del nostre país ho han fet, sempre seran i son, politics de debò, davant d’una campanya orquestrada per un diari de Madrid i la covardia dels seus companys de govern, va deixar el càrrec per nomes parlar de pau, prengui exemple Conseller, no s’arrossegui mes, no direm fangar, per aquest desert de la política.       

Holes! ja fa temps que no escric, al meu bloc, diguem en part  per temes personals/professionals, en part mandra, i en part per aquella por del paper en blanc han fet que hagi perdut el gust,  però veig que darrerament  tothom diguin o no, res de interessant, taca la blancor del paper amb un seguit de grafismes, que de vegades volen expressar idees i de vegades fan al·lucinar per el seguit de temes inconnexes que escriuen.

Jo no soc  jutge del que diuen i es mes crec que a vegades es millor dir no res, que dir un reguitzell de demagògies, fent us de la paraula com un posseït i per tal de escriure una plana ben llarga per no acabant dir res.

Potser això deu fer d’intel·lectual, i mes si has fet una carrera de lletres:  periodisme,  politiques i/o alguna filologia, com si  a la resta d’estudis universitaris  sobretot les enginyeries no sabem que es un verb o un article.

No ens equivoquem, existeix la tècnica, ben  reconeguda,  i els sentiments i això es quelcom que ningú et pot prendre, els teus pensaments, expressats de una manera mes o menys anàrquica, qui et pot jutjar per un accent o per una construcció?, el que importa al final es el missatge que vols transmetre, el que empeny l’anima i et fa una mica mes lliure.

Per això animo a tothom a explicar lliurament que en pensa del moment que ens toca viure com a país, com a persones , com a graciencs i gracienques,  del nostre futur.

La pregunta es : sou feliços? La resposta es molt intima, les conseqüències han de ser dia a dia que necessiteu per ser feliços? Ànim !! preguntar-nos  que volem ens ajudarà a reduir l’ansietat del dia a dia.  Escriu el teu desig i mira d’acomplir-ho.

Donat que em trobo força lluny i no vull perdre l'oportunitat igual que a molts i moltes avui, vull tambe ensenyar la meva …… de bandera a casa sempre hi es de posada, pero si cal hi conve avui la ensenyarem virtualment VISCA CATALUNYA LLIURE!!

Encara que soc lluny, un cop mes a Catai, segueixo de a prop les noticies que passen al nostre petit país Catalunya. Hi han dues que la veritat si m’ho diuen no me les crec la primera la dimissió del “ocellot” Piqué la seva historia política es plena de canvis de timó a un hi altre costat de jove diuen que era comunista, PSUC, però diuen els seus estudis de econòmiques el van fer canviar de banda i anar cap a la dreta, normal “la cabra tira al monte” i el seu pare va ser un alcalde franquista.

Ha exercit diversos càrrecs dintre de varis governs de l’Aznar una època fosca per el nostre poble on el PP i CyU desfeien tot el que podien i mes.

I va pasar sense pena ni gloria. Mai ha fet ni farà res per Catalunya, mai, encara que fa com un altre en ZP que sembla que tingui “talante” .

Si s’hagués plantat quan tocava a l’iniciï de l’Estatut encara potser li podría tenir un cert respecte, però ara ja no, a mi si mes no em mereix cap, sempre com a polític com a persona no el conec. Que potser ara el PP es radicalitzarà mes? Fa molt temps que esta radicalitzat no ens enganyem, la pregunta en realitat es: La dimissió de en Piqué i Vendrell quantes baixes de militància es produiran? Quan de català hi ha al PP, evidentment de dretes? Ara ens adonarem del nivell de espanyolisme de aquesta formació.

La segona noticia es la vergonya de veure segrestada la edició de “El Jueves” al XXI en democràcia i governant un partit de esquerres, que son els que mes repressió han patit. Vulnerar el dret a expressió, per protegir als ciutadans borbons, on s’ha vist això, no es pot parlar de la “casa real” no podem veure els seus pressupostos que tots nosaltres paguem i ells en gaudeixen, el tir per això per la culata, gracies a aquest cop de caciquisme mig mon ha vist la portada del “principito” “treballant” per aconseguir el futur cap de l’estat de ejpaña, donat que amb la llei Salica, la Leonor o te prou magra, cal que ho expliquem mes clar : Una institució posada a dit per en Franco un dictador, que viuen dels nostres impostos i que mantenen una llei que desqualifica als seus descendents en funció del sexe per ocupar el càrrec. Visca la República! Fora la Monarquia! Solidaritat amb “El Jueves”.

 

Diumenge passat, desprèsde un dinar familiar, i veure com en Rafa Nadal guanyava el Roland Garros, aquestany Paris sembla la fita esportiva per els Països Catalans, mentre recollíem lataula, vam deixar el televisor engegat, al cap de una estona el meu nebotRobert que te ara vuit anys, va vindrà corrent a buscar-me a la cuina, “vine vine,ja veuràs que fan a la tele” Em vaig quedar bocabadat un diumenge a la tardacom diu el poema de en Federico Garcia Lorca “A las cinco de la tarde” enhorari de prime time infantil, TV1 la que també paguem nosaltres, i la sevadirectora vol tancar Radio 4 i Sant Cugat, estava retransmeten una cursa debraus. Si, si allà estava el tiu del barret gros enfilat al cavall, clavant-liamb tota la mala llet una pica al pobre animal, amb un primer pla de la feridai un so en estereo del brau esbufegant.

Ràpidament vaigcanviar el canal, no només per el meu nebot que estava amb uns ulls com aplats, si no per mi mateix. En Robert va seure al costat meu i em va començar allençar preguntes: Li fa mal al toro?,es un joc? Al final el maten? S’el mengen al “toro” la gent de la plaça? Vaig intentarrespondre, totes i cadascuna de les seves preguntes intentant evitar la cruesade les respostes. Però a la darrera s’envan acabar les paraules “Tiet per que li fan això, no s’ha portat be?”

La veritat siaquest es el “talante” per un diumenge ala tarda, que programaran aviat, per atiar el nacionalisme espanyol? Amb el PPtothom hagués dit de tot, ara ja ens esta be, evidentment estem reculant, simes no com a sensibilitat al respecte per la vida dels animals. Prohibim la entrada als menorsa les places del nostre país i ens ho posen a la televisió publica espanyola, aixòsi la paguem tots amb els nostres impostos i proporcionalment els catalans aportemmes.

Potser diumengecalia, “cafe, copa, puro y una buena tarde de toros”, per desprès passar alfutbol i ser la família de “Cuentame” . D’això a que escoltem que “estoscatalanes todo el dia piden, y nunca tienen bastante” es part del mateix escenari del futur “estado plurinacional”es a dir Catalunya res, espanya tot, que ens donarà aquest estatuet.

Canvia de canal, idigues NO!!.

Desprès de la taula rodona sobreseguretat a la natura, rebem una esfereïdora crònica, de la mort de unapersona., en David Sharp a tres-centsmetres del cim de l’Everest.

Lo mes tràgic no es només la mortd’aquest home, que ha pagat amb la vida la seva imprudència o la inexperiència, si no també, el com i perque ,els seus companys, no elvan advertir?, anava sol?, estava preparat pel que anava fer?, tenia prou experiència?,ningú li va dir res, ni la seva família, ningú? Una expedició no es prepara enuna setmana, tant sols el permisos de escalada s’han de tramitar a traves defederacions esportives i triguen moltes setmanes.

Aquí tindríem una de les primerescauses dels accidents a la natura, aquest es un cas, evidentment extrem, avui endia tothom es llença a fer esports d’aventura confiant en que si no s’en surt algúel treura, sense estar federat, ni ser socis de un club.

Crec que tenim molta sort de queencara hi ha poques desgracies, només cal veure com la gent fa escalada odescens o travesses amb raquetes, sense prèvia experiència, sense monitors,moltes vegades sense condicions físiques, no es valora res.

Algú es para a pensar en elsriscos personals que tenen que assumir els guardes, els bombers, els nostrespropis companys i el personal sanitari i de helicòpters per treurens de una situació que nosaltresmateixos hem creat.

Un segon punt sobre la mort d’enSharp, va morir abandonat, van passar per el seu costat quaranta, diguem-nepersones, que els hi va semblar mes important fer un cim que salvar una vida. Comha declarat Oscar Cadiach: “Això no es elprimer cop que passa i en aquests casos has de recorre a l’ètica: si potsajudar a una persona ho fas, es molt trist que un cim valgui mes que la vida deuna persona i es inadmissible que ningú ajudi.” En que ens hem convertit?Quina humanitat fa que la fita passi pel damunt de les vides. Quan fa moltsanys vaig començar a fer muntanya, sempre, sempre el primer que ens deien eraque per el damunt de tot la seguretat la nostre i la dels companys, que respodia passar per el davant, això creava vincles, relacions de moltes vegades desolidaritat, mantenir la marxa per arribar-hi tots al hora, dona, un cop de maals companys i companyes que els hi costava mes, compartir l’aigua el menjar, el material.

Crec que eren valors de una enorme importància per crear persones. Mai es deixava a ningú enrera i si trobaves a gentd’altres grups també hi comparties, el nostre amor per la muntanya ensagermanava i potser només en aquells dies o en aquelles hores.

Ara ens toca reflexionar i no calesperar, al proper cop que passi res a les nostres contrades per començar a ferlleis i prohibicions, la primera llei es la de la humanitat ,no podem seguirpensant que a nosaltres mai ens passarà. A tots experts i alpinistes de cap desetmana o vacances ens pot passar, la prevenció, l’experiència i sobretot elsbons companys/es de viatge, poden ser ladiferencia entre viure o morir.

« Older entries

Aneu a la barra d'eines