Assistim a un moment de un gran canvi, la crisi que ja fa temps que belluga i que aquí ens deien que no passaria, a arribat i amb virulència.

Aquest canvi serà molt dur, i hem de començar a pensar que ens afectarà a tots i totes, molts ja estem mentalitzats i alhora emprenyats, funcionaris, professionals, aturats,pensionistes… es  adir la gran majoria del persones que composen la economia del dia a dia, no som experts, ni en borsa ni stock option, ni tants en models geo-econòmics, però si que cada dia veiem com ens es de difícil, arribar a finals de mes.

I som els que, generem economia de escala, anar al mercat, al cinema, canvia de cotxe, poder fer o regalar un viatget als pares, anar a sopar algun cop de tant en tant amb els amics…..som els petits motors que fem moure la industria, el sector turístic, oci etc. Els que paguem mes o menys contents, els nostres impostos, estatals, municipals, les multes (si no som automàticament embargades les contes) es aquesta gran massa social que som nosaltres, ni els que tenen una sicap, ni els que encara no, però casi estem per rebre l’ajut dels serveis socials.

El govern del estat espanyol, un cop mes segueix amb el cap al cove, sense voler escoltar res i donant cops a banda i banda, si amb grans mesures a la nostre esquena, o es que no es podien fer les retallades als seus sous fa dos anys, o canviar el model econòmic, o deixar-se de campanyes electoralistes com els 400 euros o el xec bebè. O la solució de donar diners als bancs, aportar dines a les fusions de les caixes, totes i cadascuna de les errades que han comes amb la major impunitat.

La gran solució ha estat, baixar els sous als funcionaris, congelar pensions augmentar impostos, especials, IVA, alguns trams de IRPF. I tot això ara, de sobte, en un mes hem passat de anar fent el viu viu a estar en un gran atzucac.

Per mes desgracia, no son capaços en un moment com el que tenim de posar ordre entre la Patronal i els sindicats, també haig de dir el meu total menysteniment a la tasca que realitzant a favor dels treballadors i treballadores de aquest sindicats que reben una quantiosa subvenció del govern, he sentit dir que el 80% de la seva despesa total, amb unes seus magnifiques, un munt d’experts, alliberats i assessors, que l’únic que se’ls acudeix es muntar una vaga de funcionaris, que han quedat ben retratats amb el resultat del passat dimarts, i encara proposen una de general per final de mes. Peró no hi ha cap dimissió per part de tots aquests que es fan dir agents socials

Com volem que Europa tingui confiança amb la nostre economia, veient els babaus que ho han de resoldre?, que creieu que pensen els governs de França o Alemanya dels nostres governants i sindicalistes? De l’altra costat hi els empresaris que al capdavant i com a representant tenen un estafador que ha deixat al carrer un munt de famílies i no el foten al carrer en aquest xoriço de camisa blanca, nomes demanen principalment abaratir l’acomiadament suposo que per seguir tancant les seves empreses amb un menor cost econòmic. No demanen ajudes per crear, o reestructurar-se com fan els empresaris europeus, aixo no que es feina !

I si a tot aquest brou, i afegim la carn d’olla de la corrupció, cas Gürtel.Millet, Pretòria i els que no coneixem com se’ns queda el cos? Per els psicòlegs es un gran moment, donat que tota aquesta ràbia continguda que tenim tothom ens passarà factura un dia o altre.

Anem per feina, ens haurem de sortir-nos sols com sempre, però hem de fer que algun dia ho paguin tots plegats. M’agradaria fer una llei que aquells que governen i legislen es a dir, tant el Zapatero, com el seu govern, com la oposició del PP, que ni ha donat alternatives ni ha ajudat en res, la seva inacció ens dona la mida de la seva capacitat , que poguéssim fer allò de, suspesos de sou, però a seguir treballant, es a dir el temps que ens costi reconduir la situació treballant cada dia de sol a sol, sense cap compensació, ni cotxes oficials ni avions privats ni viatges (nomes els imprescindibles ) sense caps de gabinet ni protocol……sols! com molts dels funcionaris i dels autònoms, que han perdut part de la seva economia o tota, a mes a mes que els embarguin o que avalin amb les seves propietats o la seva família les pèrdues socials que ens fan patir.  Segur que no hi haurien tants polítics.

Ànims que la setmana que be “la roja” al mundial farà passar molts mals de cap, com deien els romans, al poble pa i circ!!