Benvolgut company
Has pres una decisió que haig de respectar, desprès de un temps on hem debatut mil i una vegades el camí a seguir hem arribat a una cruïlla, on cadascú seguirà per la seva via, camí que ens ha de portar a una mateixa fita, la Independència del nostre país.
Hem compartit durant 10 anys, feina, executives, programes, debats, il·lusions, persones, equips, actes ,patiments, esperança, molt hardware i molt software de la maquinaria d’ERC, hem lluitat colze a colze, per un país mes just, mes lliure, mes d’esquerres, mes nostre en definitiva.
També hem tingut punts de vista diferents en moltes situacions i discrepàncies però sempre hem arribat a un acord, mai ens hem imposat un a l’altre sempre hem triat el millor per el nostre somni.
T’haig d’agrair, moltes hores de recolzament , de animar-me en moments durs, de aguantar el meu caràcter, viatges plegats a Consells Nacionals llunyans, reunions amb altres companys o veïns, fins molt tard, sopars on hem rigut, i sopars on hem plorat.
Sempre has ajudat a la gent, mai has fet passar per endavant la teva ambició, has estat generós, amb mi, i molts companys, per això tens bons amics, si mes no, jo em considero i crec que una pila mes de gent.
Saps que respecto la teva decisió, per que al fi al cap es per allò que tots nosaltres lluitem: el Dret a Decidir, de les nostres vides, de la nostre nació no fer-ho em faria ser un hipòcrita, com tants que hi ha.
Seguirem lluitant, seguirem patint, des dels nostres espais respectius , seguirem la nostre partida sense trampes ni “farols” entre nosaltres com sempre i per sempre company i germà de lluita.
Gracies Toni Simó per tot, per com ets i per el que has deixat al darrera, sempre hi haurà una ma estesa per tu i els patriotes que compartim aquest somni de Llibertat Nacional. Fins sempre!! Visca Catalunya Lliure!!
-
Iep toni!! encara qeu vam mantenir una conversa telefònica, i et vaig dir el que pensava. M’agradat molt l’article d’en Carles i deixo la meva petja amb aquesta frase.
Bon viatge i molta sort……. I tard o d’hora ens trobarem pel camí. -
El Toni sempre ha estat i és un paio molt gran (no només d’alçada, sinó també com a persona).
Com que sempre ha estat una de les persones més sensates que he conegut a Esquerra Gràcia, segur que la seva decisió de deixar el partit l’ha meditada tant o més que jo quan vaig fer el mateix pas ara fa uns dies, arribant, per desgràcia a la mateixa conclusió: Que el futur no està dins de l’actual Esquerra i que ara per ara és impossible forçar un canvi per tal que l’executiva nacional se n’adoni dels seus errors.
És un honor per a mi, com a gracienc, haver viscut 3 anys de militància a ERC amb en Toni Simó i comptar amb ell a RCat Gràcia. -
No puc estar més d’acord am el que escrius, Carles. Així que només resta, des de la meva experiència personal, afegir que el Toni ha estat sempre un referent del que suposa ser militant: un treballador incansable.
Respecto molt la seva decisió i li dono tot el meu suport. Allà on va han fet sort amb ell i estic segur que aviat ens retrobrarem.
Voldria acabar agraint-li els petits o grans sacrifics que ha fet durant aquest temps i, sobretot, allò que el fa especial: al seu costat sempre s’aprén alguna cosa.
molt sort, Toni!
-
Benvolguts companys,
en primer lloc agrair el detall d’en Carles de dedicar una bona estona a expresar uns sentiments que moltes vegades, tots portem dins i no sabem com expresar.
En segón lloc, que aquets sentiments siguin d’agraiment envers a mi, un company que a gaudit i pensa seguir gaudint de la teva companyia, hem van fer emocionar, fins al punt de ficar els ulls lluents.
Encara que ho sembli per les seves paraules, no soc cap persona extraordinaria. Miro de ser company dels meus companys. I de moment encara es un fet, que els puc triar.
Com molt bé dius, tots dos som patriotes amb un mateix somni. La llibertat de la nostra patria. Fins ara hem fet un bon troç de camí plegats. Ara, anirem en camins paralels, però tan propers que ho podrem fer agafats de les mans. Per una sencilla raó, aconseguir el cim sense els companys, no te el mateix significat. Cal conquerir la fita (re) agrupats. Oi, que hem permets la conyeta?
Des de el fons del meu cor gràcies per estar al costat dels amics quan ens fas falta.
A la resta de companys que us heu expresat amb els vostres comentaris, en Txewaka, en Marc, en Martí, que voleu que us digui? Donar-vos una abraçada, no es el meu estil. Ja hem coneixeu.
El que si que hem quedo sorprès, es que tingueu aquesta imatge de mí, i ho hagueu expresat. La veritat no m’ho esperava. Igual que no m’esperava lo d’en Carles. Tampoc crec que m’ho mereixi. Els companys teniu una capacitat de sorpendre extraordinaria.
El que voldria coneixer es, quin es el mecanisme de la natura que va fer que m’apropes a vosaltres i en canvi m’hagi fet allunyar d’altres? Penseu!
El proper cop que ens (re) trobem, “ja tremolaveu” fent una Estrella Damm, en parlem. Aquest si es el meu estil.
Convido jo!!!
Fins aviat. No us lliurareu tan facilment de mi.
Molta sort a tots, els que hem vau desitjar sort.
Visca Catalunya Lliure!!!!!
4 comments
Comments feed for this article
Trackback link: http://blocs.gracianet.cat/eppur_si_muove/2009/10/07/fins-sempre-company/trackback/