Be, ja hi tornem a ser, desprès de uns dies demandra, i no fer res, si mes no aquest ha estat la meva situació, passejadesper l’Empordà, badar mirant el paisatge i trobades gastronomo-familiars, ja hemtornat a la “normalitat” a aquesta normalitat que ens atenalla els sentits, ien nom de paraules, com : responsabilitat, profesionalitat, realitat…. ialtres acabades en "itat", comencem apatir per la nostre llibertat individual.

No, seguim a laterrassa sense fer res, només gaudint de la escalfor del sol, de la remor deles places i dels mercats de Gràcia, de les converses i comentaris delsdesconeguts de la taula del costat.

Donem-nos unaestoneta sense mirar el rellotge deixant que el temps passi, fins que entinguem prou, tornar a estirar les cames i de retorn a la “realitat”.

Donat que pencant,el que acabo a explicar a la gran majoria ens es impossible, si que podemfer-ho de una manera virtual, imaginant, aquestes sensacions. La veritat només escrivint-hoja estic menys estressat.

Ja fa dies que noescric, i no per falta de ganes si no pel munt de noticies amb que ensbombardegen el mundis media.

Si que puc començara nivell mundial amb un dels cabuts mes cabuts d’aquest planeta, i es en MrBush fill, en George i el seu company “mata-amics” en Rumsfeld, ens segueixen dientque el millor que han fet en aquesta vida es la guerra d’Irak, i en el bo i millor d’haver destruït un país, matar30.000 innocents en la seva majoria de, enviar a la mort prop de 2.000 marines,però aquests tranquils que en mort per Americà, i per la llibertat del monoccidental, això si la gran majoria eren afroamericans o hispans.

Ah! quina impotència!!, ens condenan a aquells quehem volgut ser fidels als nostres principis, quina societat tenim que n’obligaa passar per l’adreçador per no quedar malament?

I per cert, que es quedar malament? Fer allò de…..guanyar per que tot si val?, deixar companys de costat per aconseguir l’ascens?Mirem a dins dels nostres cors, si es això el que volem per la nostra societat,pels nostres fills, pel nostre futur.

Potser soc una mica ingenu, potser soc una micababau, però jo no vull això, admiro la gent que diu el que pensa i ho mantéfins al final, pesi a qui pesi, sensa enganyar a ningú, potser això no es la política,si mes no la de CiU, PSC e IC. L’altre dia sentim a Quatro al president delgovern espanyol mentint sobre allò que es tant evident, les seves promeseselectorals, es mes diu textualment “era un míting” es a dir als mítings tot sival oi?……

Ara CiU ens vol explicar que la culpa de tot la teel PSOE que ells van fer tot el que podien, de veritat algú s’ho pensa? Esperantque algú s’ho cregui? Si hagués estat així per que no comentar-ho amb la resta de partits, per que inclòs vadeixar de banda al seu soci en Duran i Lleida (que no sabem si es bo o dolent,deixar-lo de banda). En + (Mas), va fer com molts burgesos regionalistes de principis del seglepassat, anar a la capital (Madrid) aportar la senyora de compres (rebaixes) i tancar algun negoci, en aquest cas elNOSTRE negoci, L’ESTATUT i així ho va fer sense vergonya, hipotecant als seusconciutadans el futur d’ells i els seus fills, no els fills que tenen mútuaprivada i escola concertada, no aquells que ja tenen pla de pensions, noaquells que ja tenen resolt el tema de l’habitatge pel patrimoni familiar. Si no la gran majoriadels “catalans de butxaca”, els que no podem estalviar, ni podem pagarcomissions a les caixes ni als bancs, dels que dia a dia perdem capacitat depoder viure, avis i avies, amb una pensió per sota del nivell de vida que marcael nostre PIB.

I no ens enganyem pressionen a ERC, per justificar la seva errada, per encara mantindré la mentida comsi fos un pacte de tots. De tots menys nosaltres, ERC seguirà negociant, sabentde bona tinta que CiU va tancar el pacte sense possibilitat de res mes.

A mi, i hem sap greu dir-ho no m’ha sorprès lavenuda de CiU, era previsible ja ho van intentar durant la negociació alParlament de Catalunya, ja van jugar a posar-se durs, a amenaçar, a fer-se la foto amb en Maragall deixant al marge a laresta, li vam permetre per tirar endavant l’Estatut que ens faria respirar iseguir lluitant per portar endavant un projecte nacional. I ja hem vist que enpensen els de CiU si mes no la seva executiva, del sistema financer, de laparaula NACIÓ, ja ho hem vist…….

Potser cal que ho veiem tots els ciutadans i ciutadanes,el que ens han fet sota la connivència del PSOE, com ens han deixat sols tots icadascun dels nostres “socis” Un cop messols, però amb el cap alt, amb dignitat, la dignitat de ser lleials al nostre país,i amb el nostre Parlament.

ERC, mantindrà amb aquelles dues coses quecalen en aquests casos, dignitat i valentia, al pacte subscrit amb el poble de Catalunya. A pesarde la mofa i befa tant del PP com de la resta dels espanyols i regionalistes.

Ser o no ser,aquesta es la qüestió:

si pensa ambmés noblesa qui suporta
dards i fondesd’ultratjat fortuna,
o aquell ques’arma contra un mar de penes
i amb les armess’hi oposa per finir-les.

Morir, dormir:res més. I dir que acaben
amb un son les tristorsi els mil encontres
dels quals lacarn es natural hereva,
és una fi quedesitjar caldria devotament.

Morir, dormir.Dormir!…
qui sap sisomiar!… Vet aquí el tràngol;
que en aquestson de mort quins somnis poden
pervenir-nos,quan sigui ja despresa
la nostra pellmortal? … Això es detura:
aquest és eltemor que dóna el viure
tan llarg elpatiment. Car, qui voldria
sofrir lesburles i els cops de la vida,
els tropellsdel tirà, les fuetades
que ens vénendel superb, les agonies
d’un amormenyspreat, la inacabable
durada delpledeig, les insolències
de tots aquellsque ens manen, i les guitzes
que el mèritpacient rep dels indignes,
si hom potfer-se a si mateix el compte
amb un simplepunyal? Qui sostindria,
suant igrinyolant, el pes del viure,
si alguna cosano temés, darrera de la mort
(regiódesconeguda de la qual mai cap viatger no torna),
que enspertorba el valer i ens fa ajupir-nos
als mals queara sofrim, ans que llançar-nos
a d’altres queignorem?… I així va fent-noscovardsa tots els homes la consciència;

Ja en el en seu dia ho va dir en Fraga, tambéquan va sortir l’Estatut el seu cap, en Fèlix Sanz també va dir la seva, es adir quin concepte tenen tots aquests, que son on son per el dret de les urnes?Que en pensen de la llibertat i la democràcia?.