Ahir per motius familiars, la meva mare, em va ser impossible assistir al 26e Congres d’ERC a Girona, es el primer que hem perdo i espero que el darrer.

Ahir per això gracies als nous invents 2.0, tauleta, telefón i finalment el 3/24 vaig poder anar seguint el transcurs del mateix, agrair als meus company/es 2.0 les seves piulades, que eran de una força i un optimisme, que em feien enrojir d’enveja, vaig gaudir, em vaig emocionar seguint les vostres piulades al trending #congresERC, veient les imatges al livestream de com s’omplia de gom a gom el palau de Congresos de Girona, quina il.lusio, quina força es destil.lava d’aquelles imatges de bon mati.

En Joan Puigcercós, com a President sortint va fer autocritica dels errors del passat i demanan la unitat i el bo i millor de cadascu de nosaltres per cercar els nostres anhels com a partit. En Joan Ridau tambe es va acomiadar pasant a ser un militant de base disposat a treballar en el que calgui per la nova direccio de ERC.

I finalment al 3/24 el vibrant discurs de la Secretaria General Marta Rovira, amb la emocio del moment incontinguda que em va fer assaborir els grans moments passats d’ERC.

Finalment el nostre President l’Oriol Junqueres, amb un discurs epic, emocionant, ple de misstges i continguts, transmeten tot allo que sentim els companys i companyes d’ERC estenen les mans a noves complicitats, demanant que tornem a lluitar per el nostre pais, per esdevindre una Nacio lliure i socialment justa, que venim de un passat, recordant els sacrificis de homes valents com els companys Victor Torres i Heribert Barrera, que mai van dubtar del cami a seguir en grans moments  i que tenim un futur, nou no nomes per ERC si no per Catalunya, per una Catalunya Lliura i socialment justa!! va haber grans moments de aplaudiments, de epica, de emocio, de il.lusio.

Felicitats a la nova Executiva Nacional, i als nous Consellers Nacionals, on hi han bons amics de molts anys i molts/es companys/es disposats a treballar per una nova ERC, Bona sort, la vostre sort es la de tots nosaltres!! A la vostre disposicio

Al final em van saltar les llagrimes i vaig sentir que una nova força creixia dins meu, ahir vaig tornar a sentir amb força l’orgull de militar a ERC, com feia temps que no sentia, el partit de tants i tantes patriotes, que amb la nostre lluita diaria  volem la llibertat del nostre poble, amb sacrifici si cal de nosaltres mateixos, posant per endevant  allo que portem dins del nostre cor, Visca la Terra!! Visca Catalunya Lliure!!

Com darrera i malauradament, em pasa, cada cop que hi ha un acte important soc lluny del meu país petit, a la Xina.

Avui hi ha el dinar de homenatge a l’Albert i voldria tenir com tothom un record, per tota la feina feta i per senyalar el camí de un futur que entre tots hem de portar a terme.

Caldria aprofitar la diada per no tant sols recordar l’Albert si no seguir treballant amb les revindicacions de cultura, i també dir-ho, independentistes de Gràcia, que ell tant estimava, estic segur que un bon homenatge serà el futur canvi de nom de la Plaça de la Vila que no trigarà massa, espero i desitjo a fer-se realitat ben aviat.

Aprofito per fer costat a una persona que es va assabentar de la fatal noticia de la mort de l’Albert quan l’esperava per sopar plegats i parlar d’allò que tant els hi agrada a tots dos: Gràcia.

Una persona jove però amb una gran implicació, a la cultura popular, i a moltes entitats gracienques: Castellers, Diables, Colles de Sant Medir, 1850, Taller de Historia, Lluïsos i tantes mes, treballador i lluitador incansable, ho se per experiència pròpia, portem uns quants anys compartint a ERC i altres entitats moltes hores plegats,  es el meu company i amic en Roger Gispert, se que avui serà un dia dur de records per tu, Ànims! I recorda les paraules del poeta “Tot es per fer, tot es possible”

Per cert David guarda’m el dinar per quan torni, tinc el tiquet i aquí a Xina, la veritat la gastronomia no es el mateix. Que tingueu  un bon dia tots plegats!          

Be no vull fer un resum de Festa Major  com el meu company l' Alex, si volia felicitar a tots i cadasqun dels que aquests dies heu estat ltreballant per la Festa Major com sempre la vostre la vostre interaccio ha estat el pal de paller de la Festa Major .

La veritat a pesar de algun aspecta que considero de molt mal gust com l'absencia de la Senyera, la nostre bandera nacional, sobretot quan va venir el President de la Generalitat en funcions, ho considero, a part del detall de protocol de acompanyar-nos, com molt mesqui, Catalunya i Gràcia tenen senyera i cal que onegi durant si mes no la Festa Major i la Diada Nacional, aixo ens dona sentit de identitat i de pais com fins ara havia fet el nostre regidor en R.Martinez. ERC  sempre ha estat  al capdevant  sense reticencies  de quins simbols calen fer presents.

Pero be al marge d'aixo s'ha inagurat la xarxa HEPTAGON per donar un sentit a Internet de la nostre cultura, crec que ja era hora de recollir les nostres inquietuds culturals i editorials a la xarxa. Os posare un exemple de mal gust en aquest sentit, vaig anar a el cinema a la fresca al Museu de l'Aigua a Cornella de Ll.a veure la pelicula de l'ex-vicepresent Al Gore " Una veritat incomode" quan vaig pregunatr el preu del llibre em van dir: " En castella 27€ i en catala 29,50€" ho vaig tornar a preguntar per si no ho havia entes be, la resposta va ser:"com que hi han menys lectors en catala costa una mica mes es un tema de la editorial" Be, no en penso discutir davant de la resposta, ja en començo ha estar molt fart. Pero a part de pagar i de patir el menysteniment de l'estat espanyol. Que ens queda al catalans? Nomes hi ha un  futur :  l'independencia, accepto apostes citutadans i ciutadanes.

Be no crec que t’hagi d’explicar la mala situació en que es troba la nostre llengua vernacle, el català i la necessitat que l’ús d’aquesta esdevingui una normalitat, i a mes a mes no em sembla gens just de cara a la nostre ciutadania, integrar els nouvinguts fen us del castellà , quan tots excepte el PP ho hem repetit en els nostres programes electorals que la parla integradora ha de ser el català com a llengua vehicular de la nostre societat, donat que si fas un bloc en castellà per els hispanoparlants, per tal de no excloure la resta de immigrants facis un altre en urdú i un altre en àrab com a mínim o en el que calgui.

Guillem les teves accions com a Regidor portaran el segell de govern i no crec que sigui una bona noticia que el “alcalde” del meu territori faci servir un altre idioma que no sigui el català principalment per tal de transmetre les seves politiques.

M’agradaria pensar que el nou regidor seguirà amb la línea de integració que l’anterior va saber fer també , i no farem un gir espanyolista tal com ens teniu acostumats amb discursos com el de la pasada Festa de la Mercè amb l’Elvira Lindo . Corregir es de savis, i tot just comencem legislatura.

Solstici d'estiu, festa de la mediterrània, dels pobles mil·lenaris, festa del sol a la nit mes curta. Per mi una de les millors nits de l'any abans era acabar el cole, començar les vacances, després van ser les festes majors a l'Emporda, els comiats amb els company/es de la universitat, de començar els treballs d'estiu per pagar-me els estudis.

Era i es una nit de canvis de allunyar els mals rotllos, de cercar nous camins, com l'Eduard, de fer noves propostes, de com deia l'altre dia en Jordi Portabella de la il·lusió per re inventar-nos.

Fem-ho! re inventem-nos per ser el que volem ser. Bona revetlla i us deixo amb una versió chill out de una cançó que avui no pot deixar de sonar, per cert una de les meves preferides : Qualsevol nit pot sortir el sol.

Aquest mati, m’he aixecat amb un somriure de orella a orella. Desprès d’uns dies de ressaca postelectoral, ahir vaig tenir un orgasme polític, al veure la roda de premsa del company Jordi Portabella anunciant la decisió de pasar a la oposició.

En segon cas, felicitar als que han guanyat, en aquest cas a CiU, que ha tingut una crescuda important en vots, i  al PSC–Gracia per aconseguir obtenir que el seu cap de llista esdevingui regidor, en Guillem Espriu, també nosaltres el nostre cap de llista en Xavier Florensa serà regidor, així com en Ricard Martínez.  

El tercer punt, es que tots els politics hem de reflexionar al respecte del tema abstenció, entenc que tothom estigui una mica fins el nassos de eleccions, però cal al igual que va pasar a França engrescar a tothom a votar, nomes així fa que el país es senti corresponsable de les accions dels politics.

Agrair el esforç i la il·lusió amb que en Jordi Portabella i els/les  regidors/es i consellers/es han treballat tots aquests dies per explicar quin era el nostre model de ciutat. En especial a la Pilar Vallugera, per donar-nos aquests quatre anys de feina ben feta en àrees de Dona i Drets Civils, Mercès!

I per acabar agrair personalment a molts companys i companyes el suport rebut ahir al Palau de Congressos de Catalunya quan escoltava les dades que anaven arribant.

Hem de reflexionar, per tornar a encarar el nostre futur sense complexes  i explicar a la ciutadania quin es el nostre projecte de ciutat i de país.

A vegades cal recular un pas per agafar embranzida i saltar mes lluny.

Be, avui ja es el darrer dia d’explicar coses, jo que com sabeu no soc gens objectiu, ni políticament correcte, m’agradaria valorar els candidats tal i com faria un cap de personal de una multinacional que es diu Barcelona Societat Cooperativa Il·limitada, es a dir tots treballem i vivim/patim però alhora som socis, donat que aportem amb els nostres impostos el capital de la empresa. De entrada no disposem ni de psicotècnics ni de perfils psicològics dels candidats, això ja començaria per delimitar la selecció de personal.

El primer candidat :

Alberto Fernandez Díaz PP: Poca cosa a dir, nomes recomana, un estat policial, controlar la immigració, la culpa de tot es de la resta de gent, els Okupes son mala gent(generalitzant a tothom i sense conèixer el problema) i la direcció de la empresa no te ma dura amb els socis (nosaltres). Mediocre, sense massa idea de la realitat repeteix les tesis de la dreta sense aportar res nou o diferenciat.

El segon candidat :

Xavier Trias CyU : La seva estada a la Conselleria de Sanitat va canviar l’avanç del nostre país, en baralles amb metges, col·lectius i hospitals concertats, mai es va entendre el que va fer o va deixar de fer,  posteriorment va anar com a diputat a Madrid treballant colze a colze amb el PP de l’Aznar una època fosca, desprès dintre de la seriositat amb que es pren CyU la alcaldia de la nostre Nació (es millor tenir un ministre a Madrid que un alcalde a Barcelona) esta per finalitzar la seva carrera política tant be com pugui, no ofereix cap futur, si mes no per la seva edat. Juga al tema de monopolitzar el vot entre ell i l’Hereu per si havíem te sort i la gent oblida que hi han mes partits, alguns mes decisius que ells.

La tercera candidata:

Imma Mayol ICV-EUA : Veient la seva trajectòria com a municipalista, ja en porta uns quants anys, i el resultat de la mateixa, Habitatge (ja  sabem tots com esta) i Parcs i Jardins, amb vagues del empleats municipals per un intent de privatització i la brutícia dels parcs no diu massa a favor d’ella, el posicionament per sistema de ser una antisistema, fa que no es trobi relació entre el càrrec i les idees, definitivament va a la moda del vent que millor bufa i per subsistir pactarà amb els de sempre. A la Conselleria d’interior no l’ajuden gaire amb els  seus posicionaments politics.

El quart candidat :

Jordi Hereu PSC-PSOE : Jove candidat  sortit del barret de copa de en Clos com l’alcalde que tothom voldríem, això si seguint la costum dinàstica de anomenar-lo (lletja costum repetida durant 24 anys per part dels alcaldes del PSC-PSOE) . Portava el tema de seguretat a la nostre ciutat i la seva millor “acció” va ser atacar a la gent acampada i desarmada davant del palau de Pedralbes en contra de la pobresa al mon. Les multes han crescut i va col·locar-nos la zona verda sense ni una explicació. Segurament no sabia per que servia,  si no per, mes  recaptació als veïns, sort varem tenir a Gràcia de que en Ricard Martínez va donar les explicacions racionals al respecte.  Va pasar per la Vila uns mesos, es de suposar que a donar-se a conèixer a la ciutadania sense fer absolutament res mes que muntar un despatx, desprès s’ha pasat la resta de legislatura inaugurant coses, la que fos, per que a comte de les nostres butxaques fer-se mes “proper”. El seu programa a Gràcia es una burda copia del de ERC que es qui ha gestionat el districte.

El cinquè candidat

Jordi Portabella : home jove, encara que molt preparat, bona imatge, treballador, constant, amb idees pròpies, lluitador. Les seves àrees han estat de un creixement per excel·lència, no ha creat cap conflicte, negocia amb tothom, emprenedor. Un exemple, mercats, la seva tasca de renovació, no tant sols dels espais físics si no també del concepte del mercat com a lloc de trobada, de les relacions humanes de proximitat. Turisme  ha aconseguit aixecar aquella Barcelona postolimpica a tornar a posar-la al mon, no amb viatges low cost si no amb esdeveniments, com els darrers 3G o el Bread&Butter o la terminal per els creuers de la mediterrània, fa anys que ell i ERC reclamem l’aeroport i cercanies com una eina mes de desenvolupament, també caldria fer especial esment als seus regidors/es com en Jaume  Oliveras a la societat de la informació, la Pilar Vellugera amb el tema de Dones i Drets Civils amb el PIAD i altres espais, desprès portat per la Dolors Martinez , en Xavi Florensa, a Joventut, l’OSCI, la agencia jove de habitatge, que el metro obri els dissabtes tota la nit (sabeu quan ha baixat la taxa de multes i accidents a Barcelona!)  En Ricard fen una feina encomiable a Gràcia que ha tornat l’orgull de cultura i espai a tots nosaltres, amb la nova biblioteca, la Festa Major o el pla de mobilitat.

Ara vosaltres decidiu, qui serà el nou model de ciutat de voleu, que necessitem i per això cal valorar molt be al candidat/a, llegiu els programes, reviseu les seves feines, llegiu hemeroteques teniu tot dema per triar qui dirigirà la nostre cooperativa els propers anys, jo ja he pres una decisió JORDI PORTABELLA!! Ànim a votar per una ciutat, justa, segura, republicana de esquerres independentista.

Ahir malauradament per motius de feina i horaris, no vaig poder anar a la presentació d'en Jordi Portabella i l'habitatge jove, una de les realitats que cada dia exilia mes joves del nostre districte, ja seria hora que es comencin a fer polítiques d'habitatge com cal. Ho podeu veure en el vídeo dels meus companys en Roger i l'Alex.