Amic Joan,

Et voldria donar resposta al teu article de La Tortuga del darrer 13/04, donat que, tal com titula el meu company en Marti Metge “Una mentida repetida és una veritat?” m’agradaria, si puc, aclarir d’un cop per sempre certs topics, que una i altre vegada repeteixen els medis.

El primer de tots es : “ha guanyat en Miquel  hi ha perdut en Roger ”. En un exercici de democràcia això no passa, en Miquel no es campió i evidentment  en Roger no es subcampió de res. El Congres de ERC Gracia ha triat la opció de la candidatura de en Miquel i en Roger seguirà treballant per el casal i per la nova executiva, com tots.

El segon, tothom a ERC es independentista, tothom. La independència esta dintre dels nostres estatuts com un valor primordial del fet de militar a ERC, a CiU es parla de sobiranisme no independentisme, per exemple. El sentit independentista no es un sentiment amb diferents matisos, es un fet, ets o no ets tal com explica l’Alex al seu article.

Un altre de les coses que hem hagut d’escoltar aquests dies, es el tema de quin sector es qui, jo parlaré de la candidatura de en Roger donat que en formava part, crec que dir : ” la candidatura de Gispert era propiciada obertament per Puigcercós” es faltar al respecta a molts dels companys/es de la candidatura que, o son obertament sector Carod, o no estan a cap sector o son  de RCat  o Ei, i d’aquests dos darrers te’n puc donar paraula, que molts han donat el seu vot a en Roger, i potser tants com a en Miquel.

Aclarit això, extrapolar ERC Gràcia al proper Congres Nacional, ja es fer piruetes de politica-ficcio. Que pasara? cal veure els propers esdeveniments com es desenvolupen, jo per exemple penso anar a totes les presentacions de candidatures al casal per tal de poder donar el vot a qui s’ajusti mes amb el que jo crec que ha de ser l’ERC del futur, sense cap idea preconcebuda. A ERC Gràcia no hi han dos casals enfrontats, desprès del Congres nomes hi ha un President de tots i una Executiva per a tots, s’ha de discrepar quan calgui, però construint, amb lleialtat, i a nivell nacional serà el mateix.  

Coincideixo amb tu,  que en Miquel Pagès es una persona molt enraonada, políticament valuosa i el seu to conciliador, él conec d’ençà que era conseller tècnic al districte i mes  de prop quan va començar a militar a Gràcia a partir del febrer del 2006.

Sempre he tingut una excel·lent relació amb ell, compartim moltes de les idees de futur del nostre partit, i ja sap, li he dit personalment, que  sempre pot comptar amb mi per tot allò que calgui, donat que es la persona que hem triat per ser el nostre President.