La millor crítica per anar endavant
juny 7, 2011Possiblement aquest escrit, com sempre, es dirigeix més la gent a que ens va deixar de votar, que no pas a la gent que ens va votar. Als segons, donar-los les gràcies per la confiança. En sabrem ser també fidels receptors. Certament no sempre pensem en vosaltres. La moral i el rerefons judeocristià ens deu duu a aquella paràbola, em penso, de les ovelles descarriades.
Què dir a la gent que ens ha deixat de votar? hi pot haver, com alineacions del Barça per a cada seguidor, diversos motius. Els grans politòlegs avaluaran diversos llocs on han anat a parar els vots. Jo n’indico cinc, sense valorar-ne la quantitat: CiU, abstenció, CUP, IC i SI. Amb tants factors i destins possibles, com es pot entendre es fa més difícil fer una única recepta, atesa la incompatibilitat que hi ha entre tots ells, certament. Recuperar a la vegada un votant que ha anat a les CUP i un que ha anat a CiU ens pot fer ratllar el ridícul. I ara no és el que toca, precisament.
Així, doncs, mentre anem reflexionant sobre què cal fer i un cop superat el debat sobre si cadascú es considera part del problema o bé part de la solució, deixeu-me que us digui que em considero part de la solució, que també he valorat si era part del problema. I tot i saber-me’n una part, entenc que puc ser més part de la solució. No, tranquils, no em vull presentar per president del partit. El meu terreny de joc és i continuarà sent Gràcia. Perquè continuo pensant nacionalment i actuant localment.
A partir d’aquí, només dir que prenent nota del que hem fet malament, farem perquè no torni a passar. No com a compromís, sinó com a realitat. I si ens hem allunyat de la gent que algun cop ens va votar, no donarem la culpa als mitjans o pitjor, a la gent, sinó que assumim la part de culpa que ens correspon.
Seguim a disposició de la gent, en condicions més difícils, potser, però dibuixarem el full de ruta que calgui a Gràcia. I ho farem recordant, que de vegades ho hem oblidat, el que ens va dur a fer-nos militants. I aquest esperit és el que ens donarà força.
Si vam tocar el cel el 10A i vam sortir tocats el 22M, la realitat deu ser un punt entremig, perquè ni abans érem tan bons i ni ara som tan dolents.
Seguirem, doncs, treballant, però ens caldrà ser més eficients i, sobretot, sabrem fer que la gent ens torni a fer confiança. Per la part que ens toca, i per la part que toca els nostres dirigents.
Fins a la victòria, que no només és la independència, sinó la fi de les injustícies!!