Monòlegs políticofestius

El passat dimarts va tenir lloc el darrer plenari de l’any, un altre inacabable plenari. Hom podria dir que això vol dir que hi havia molta teca, tot i que si es mira prou bé l’ordre del dia, es veu que no és realment així quant al ciutadà, que tot i la bona intenció, acaba marxant.

Tots plegats, doncs, ens hem d’esforçar a pensar fórmules per tal que no sigui el veí o veïna finalment el perjudicat. A la vegada, tens una certa sensació que és un òrgan que perd pistonada, i ens ho hauríem de plantejar. Posar l’audiència pública entre la part decisòria i la part de control? aconseguir dinamitzar-la? reduir els temps dels grups de govern quan ja ha parlat el regidor i es torna repetitiu? aprendre tots plegats a resumir? dues sessions diferenciades? hem de pensar-hi, si no volem córrer el risc que ningú no ens escolti, que és el pitjor que ens podria passar.

Avui parlaré d’alguns temes, tot i que me’n deixaré alguns altres.

Recomano llegir el bloc d’Esquerra Gràcia per a complementar algunes informacions, com ara la proposta d’acord sobre la Violeta presentada per ERC-Gràcia o la votació dels pressupostos.

En primer lloc, m’agradaria parlar de responsabilitat. És temps de crisi i toca apretar entre tots. Esquerra es va plantejar donar suport als pressupostos de Gràcia. Oh! una oposició que dóna suport a uns pressupostos? doncs sí. Sabem que a Barcelona encara s’està negociant. A Gràcia calia fer l’esforç. Seria molt fàcil votar en contra. Grans titulars. Pressupostos prorrogats? en aquests moments? no sabíem si era el correcte.

Ara bé, tampoc va ser fàcil negociar. Fins el darrer dia, fins dilluns. Que li diguin al PSC. Mentre el que el portaveu convergent parlava tres minuts i marxava a casa fent el paper d’oposició del no a tot perquè toca, Esquerra tornava a casa havent incorporat coses del nostre programa i havent accelerat algunes de les nostres incorporacions. El sarró, mig ple.

L’oposició sempre té aquest punt, algun cop ho he dit, de tenir les mans lliures, però també buides. I, jo, i molta gent està en política no per especular políticament sinó per aconseguir coses.

Després podem fer molts articles queixant-nos que la gent s’allunya de la política, i potser no entendre que són les típiques posicions de govern i oposició les que tampoc ajuden, i no en dic que siguin les responsables, quedi clar.

Perquè sí, no ens agrada el model del PSC, la forma de governar, i moltes coses del seu projecte, però no podem seure quatre anys a esperar que tothom ho vegi com nosaltres.

Vaja, com sempre, aquesta és la meva visió personal. Uns dies som bons perquè anem en contra del govern i a l’endemà som dolents perquè els donem suport a canvi d’incorporar coses. Potser per això, i perquè sóc d’esquerres i independentista, no sóc ni del PSC ni de CiU.