La cuina del meu pare

Els restaurants de Gràcia oblidats / xampinyons farcits

dolorsmg | 15 Febrer, 2008 12:59

Fa temps a Gràcia hi havia uns quants restaurants dignes del millor gurmet i que de mica en mica han anat tancat, no en parlaré pas de tots , caldria massa espai i aquest bloc no us vol avorrir. (Segueix)

Coca de pa de pessic amb pinyons/ Olors i Records/ Sra. “Doloras”

dolorsmg | 24 Gener, 2008 11:56

L'olfacte és el sentit que tenim menys desenvolupat. Però potser és el que està més lligat al nostre subconscient. I també el més difícil de retenir. Hi ha olors que em recorden a persones, a llocs. (Segueix)

ARROS MAR I MUNYANYA / ARRÒS ELS DIJOUS ?

dolorsmg | 08 Gener, 2008 10:34

Hola gracianeteros/es !! Torno a reaparèixer, què difícil és mantenir un bloc viu quan s’està fins al coll de feina !!!. (Segueix)

Pollastre amb escamarlans. Bruneti/Montalbano

dolorsmg | 24 Octubre, 2007 12:33

Els que heu seguit aquest bloc ja sabeu la meva passió per la literatura. Hi ha un gènere literari que m’encanta , la novel·la negra . Els meus preferits son la Dona Leon i l’Andrea Camillieri.

(Segueix)

Les Tradicions. Panellets

dolorsmg | 09 Octubre, 2007 11:15

Hi ha qui pensa que les tradicions estan per trencar-les, res a dir, però hi ha algunes tradicions ben nostrades, que a mi m’agraden , una d’elles és la castanyada (Segueix)

Truita de mongetes , bacallà i rovellons. Escoltes Catalans

dolorsmg | 27 Setembre, 2007 11:52

Els que hem estat escoltes, ho som tota la vida. La meva etapa escolta va passar per : cap de llops, cap de pioners i cap d’agrupament del Roland Philips, mes tard vaig col·laborar amb l’institució i quan encara no existia l’escola FORCA, vaig formar part de la formació de caps. (Segueix)

Croquetes de pollastre. Homer

dolorsmg | 17 Setembre, 2007 12:40

El coneixement directe, és a dir, llegir les grans obres de la literatura universal, no és un guarniment o un luxe, sinó una necessitat de qualsevol persona que es consideri civilitzada. Homer, Dant, Shakespeare, Baudelaire, Kafka i molts d'altres, des de els segles més llunyans fins avui, contenen els secrets, de la nostra pròpia personalitat, de la història i de la condició humana. (Segueix)

Faves a la catalana. Cambrer al.lucinat

dolorsmg | 04 Setembre, 2007 09:04

Un dels plats preferits del meu pare eren les faves a la catalana. Si podia triar, sempre escollia aquest plat i evidentment les cuinava de forma excel·lent. (Segueix)

Conill a la Cassola. Festa Major de Sant Quirze del Vallès

dolorsmg | 27 Agost, 2007 12:01

Aquest bloc es diu la cuina del meu pare, però aquest plat no es una recepta del meu pare , és una recepta de la tieta Maria de sant Quirze, germana de la meva mare. Segons el meu pare ningú feia el conill a la cassola com ella. Es clar que els conills els criava ella i els ingredients els collia del seu hort. (Segueix)

Calamars amb suc. Visca la Festa Major !!.

dolorsmg | 01 Agost, 2007 12:42

A casa meva un dels plats preferits son els calamars amb suc acompanyats d’arròs blanc. Es curiós perquè no era pas un plat habitual a casa el pares. Vaig aprendre a fer-los observant al meu pare quan tot just el taulell de la cuina m’arribava al coll. Amb el temps , casa pròpia i fills , va esdevenir el plat familiar per excel·lència, d’aniversaris i celebracions múltiples. Vaja es pot dir que la tradició l’he instaurada jo. (Segueix)

Suquet de peix. Mestre Brel, amic Jacques.

dolorsmg | 26 Juliol, 2007 17:23

Doncs si , el suquet de peix esta relacionat amb en Jacques Brel, bé no amb ell, sinó amb les seves cançons. (Segueix)

dilluns de gaspatxo

dolorsmg | 20 Juliol, 2007 18:00

Ja es ben bé allò de..... no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré. M’explico, un dia vaig dir que jo no tindria mai un bloc, que era i és una qüestió de mandra, si ho heu llegit bé, mandra , doncs un bloc t’obliga a un mínim de disciplina d’actualització que no em veia capaç d’acomplir ( ara tampoc ho tinc gens clar) . Però ja fa temps que em ronda pel cap fer un recull de receptes de cuina . Aquesta afecció per la cuina és genètica, el meu pare era xef de cuina i tot el que se ho vaig aprendre d’ell , també em va ensenyar a estimar la cuina, a valorar-la, a considerar-la un art i ara puc dir que per a mi cuinar no és solament un plaer, és un mètode genial de relaxació i un extraordinari acte d’amor si cuines pels altres.

Així doncs avui començo un bloc que es diu La cuina del meu pare, on les receptes de cuina aniran relacionades amb esdeveniments, moments, sentiments, musiques etc. Explicaré per primera vegada els “secrets culinaris” del meu pare. Espero que us agradi i que vagi de gust.