Espai públic obert: Parc Güell, Sedeta i Plaça Dones del 36

Per a Gràcia és molt important l’espai públic, no tan sols perquè és allò que compartim, sinó també perquè és allà on tots plegats rebem més pressió, per l’ús i pels intents de privatització.

El passat mandat l’equip de govern (PSC i IC/EUiA) va canviar el projecte de la Plaça Dones del 36 tancant-lo de nits, pretenia tancar el Parc Güell i volia edificar sobre la Plaça de la Sedeta.

Ha estat ERC, ara formant part de la coalició Unitat per Barcelona, amb en Jordi Portabella, qui ha liderat i va aconseguir aturar l’edificació sobre la Plaça de la Sedeta, el projecte del Parc Güell i ens hem oposat al tancament de la Plaça Dones del 36. Perquè per nosaltres és una noció de com s’entèn l’espai públic i trobem incoherent no defensar l’obertura de tots aquests espais a la vegada.

En aquest sentit, en els darrers dies, tant en Jordi Portabella en mítings i intervencions a la ràdio, com en Ricard Martínez (al passat acte de dissabte a la Plaça Lesseps) han deixat clar que en el proper mandat seguirem aquesta via.

Perquè o per l’equip de govern ha estat un viratge ideològic cap a posicions de dretes o bé ha estat la manifesta incapacitat de gestió de l’espai públic, una de les principals tasques d’un govern municipal. Qualsevol de les dues opcions ens preocupen, i molt.

De quina manera plantegem l’estudi i els projectes en aquests entorns? Amb participació. Els tres partits d’Unitat per Barcelona, junts però no sols, han format part de Barcelona Decideix, el millor exemple de participació real i democràtica que hi ha hagut en aquesta ciutat. I hem après com, estan al carrer, la gent vol ser interpel·lada i vol decidir, i vol prendre partit per allò que creu.  Amb el Fòrum del Silenci 2.0 i altres noves eines.

Ens sentim, doncs, preparats per a noves formes de participació real, lluny d’alguns àmbits participatius massa poc transversals i massa compartimentats. La vida quotidiana no és una suma de calaixos, sinó la barreja d’interaccions constants.

I parlant del Parc Güell, caldrà considerar els seus efectes. Optimitzar la col·locació de taxis i autobusos turístics, que tendeixen cap a la Carretera del Carmel, que permeti aflorar comerç de proximitat real, i, també, apostar per una línia 9 bàsica per rebaixar les necessitats de mobilitat en vehicle privat a la ciutat.

I a la Sedeta, caldrà optimitzar els usos i els espais existents per no perdre espai verd, però de qualitat. Sabem què opinen els veïns i veïnes, i no estarem sols a l’hora de tirar endavant el projecte.

I a la Plaça Dones del 36, està clar, l’espai públic és de tots i totes, és una plaça, no un interior d’illa, perquè hi viu gent i hi volem serveis. I, també, per respecte a una entitat i una idea, l’original. Volem que les Dones del 36 entrin finalment a la Plaça, on no han volgut mai entrar perquè hi ha reixes.

Ens avala ser els qui vàrem iniciar la principal transformació de l’espai públic de Gràcia, amb el Pla de Mobilitat.

Tot això i molts més, ho volem. Ens acompanyes?



7 Responses to “Espai públic obert: Parc Güell, Sedeta i Plaça Dones del 36”

  1.   greips Says:

    Ho sento però això de la plaça de les dones del 36 m’interessa una mica 🙂

    Com vol UxB aconseguir que l’interior d’illa sigui convertit en plaça? Perquè la voluntat és bona però els papers diuen el que diuen i aquell espai no és una plaça sinó un solar privat. Com es pot canviar, aquest fet?

    Gràcies!

  2.   Àlex Lopez Says:

    Greips, no és un interior d’illa. Un interior d’illa, o per exemple els jardins de Torrente Flores, al carrer Alzina són diferents perquè quan es tanquen, es tanquen per a tothom, perquè a dins no hi viu ningú.

    I aquí rau el que preguntes, perquè ens han fet creure que és un solar privat, com si fos el de Can Comte, al Carrer Escorial o el del Tiptop o Secretari Coloma. Aquell sí que és privat, però aquest és públic, forma part de l’acord amb la constructora. És, doncs, de tots.

    Per això és tan estrany tot plegat, no trobes?

    Feia temps que no xerràvem una mica, 😉

  3.   Àlex Lopez Says:

    L’únic que cal fer és, o treus la reixa o que tothom tingui la clau, 😉

  4.   greips Says:

    Alex,

    és que fa temps vaig estar buscant per internet els documents on s’especificava l’acord (perdona que no et referencïi l’enllaç, ja el buscaré de nou) i allí no deia res de públic ni definitiu.

    Ja saps que les paraules se les endú el vent, i aquí em sembla que de nou algú va colar un gol perquè, insisteixo, en el document queda clar que tot allò és privat.

    A veure si el trobo i així podem parlar amb propietat 🙂

    (i si, feia temps que no ens “veiem” 😀 )

  5.   Àlex Lopez Says:

    Dos enllaços que crec que ajuden
    http://independent.cat/gracia/2009/10/09/espriu-atribueix-als-tecnics-l%E2%80%99error-de-culpar-erc-de-les-reixes-a-dones-del-36/
    http://www.independent.cat/gracia/Independent_313.pdf (pàgina 6), per mi és definitiu

  6.   greips Says:

    + info :

    Pag 33 de la Gaseta Municipal de Barcelona, num 15 del 20/05/2005 : http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/gm200515.920.pdf
    Pag 11 de la Gaseta Municipal de Barcelona, num 2 del 20/01/2006 : http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/gm0602.595.pdf

    Falta un document per trobar, el que realitza la Direcció de Plans i
    Projectes Urbans el 16 de febrer de 2005, que no és possible trobar a Internet. I que suposo que és la clau de tot plegat.

    Per mi lo greu no és si és plaça o no és plaça… sinó que els documents oficials on es fa l’acord no siguin públics i per tant ningú pot parlar amb propietat o saber com canviar-ho de debò. Aquest és l’autèntic drama… la resta és soroll 🙂

  7.   Àlex Says:

    Greips,
    l’espai és públic i obert. Una altra cosa és qui fa les obres, però aquestes coses ja queden clares en el projecte.

    No hi ha cap dubte sobre la titularitat. L’empresa posa la reixa perquè el Districte de Gràcia i el Regidor Espriu així li ho demanen. No té cap altra motiu.

    Tothom sap com es canvia, es treu la reixa i punt, de veritat, no hi ha un document clau.

    Amb l’Independent 313 es va resoldre el dubte de qui havia dit que hi hagués la reixa, a partir d’aquí ja està tot clar.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines