La millor crítica per anar endavant
Possiblement aquest escrit, com sempre, es dirigeix més la gent a que ens va deixar de votar, que no pas a la gent que ens va votar. Als segons, donar-los les gràcies per la confiança. En sabrem ser també fidels receptors. Certament no sempre pensem en vosaltres. La moral i el rerefons judeocristià ens deu duu a aquella paràbola, em penso, de les ovelles descarriades.
Què dir a la gent que ens ha deixat de votar? hi pot haver, com alineacions del Barça per a cada seguidor, diversos motius. Els grans politòlegs avaluaran diversos llocs on han anat a parar els vots. Jo n’indico cinc, sense valorar-ne la quantitat: CiU, abstenció, CUP, IC i SI. Amb tants factors i destins possibles, com es pot entendre es fa més difícil fer una única recepta, atesa la incompatibilitat que hi ha entre tots ells, certament. Recuperar a la vegada un votant que ha anat a les CUP i un que ha anat a CiU ens pot fer ratllar el ridícul. I ara no és el que toca, precisament.
Així, doncs, mentre anem reflexionant sobre què cal fer i un cop superat el debat sobre si cadascú es considera part del problema o bé part de la solució, deixeu-me que us digui que em considero part de la solució, que també he valorat si era part del problema. I tot i saber-me’n una part, entenc que puc ser més part de la solució. No, tranquils, no em vull presentar per president del partit. El meu terreny de joc és i continuarà sent Gràcia. Perquè continuo pensant nacionalment i actuant localment.
A partir d’aquí, només dir que prenent nota del que hem fet malament, farem perquè no torni a passar. No com a compromís, sinó com a realitat. I si ens hem allunyat de la gent que algun cop ens va votar, no donarem la culpa als mitjans o pitjor, a la gent, sinó que assumim la part de culpa que ens correspon.
Seguim a disposició de la gent, en condicions més difícils, potser, però dibuixarem el full de ruta que calgui a Gràcia. I ho farem recordant, que de vegades ho hem oblidat, el que ens va dur a fer-nos militants. I aquest esperit és el que ens donarà força.
Si vam tocar el cel el 10A i vam sortir tocats el 22M, la realitat deu ser un punt entremig, perquè ni abans érem tan bons i ni ara som tan dolents.
Seguirem, doncs, treballant, però ens caldrà ser més eficients i, sobretot, sabrem fer que la gent ens torni a fer confiança. Per la part que ens toca, i per la part que toca els nostres dirigents.
Fins a la victòria, que no només és la independència, sinó la fi de les injustícies!!
juny 7th, 2011 at 5:45 pm
Jo el problema l’identifico fàcilment, se’n diu: segon tripartit.
Hi ha molta gent realment cabrejada amb el tracte que rep Catalunya i identifiquen els partits d’obediència espanyola com a “enemics”, i per tant, tots els seus còmplices i crosses polítiques com a “traïdors”. Jo crec que hi ha certa gent no us pensa tornar a votar mentre no tingui la sensació que prioritzeu l’eix nacional per sobre de l’eix social.
Sembla dur el que dic però penso que és una realitat, a més, el govern de Zapatero us ha fet molt de mal perquè governar amb un partit “amic” (PSC), on el seu líder real (PSOE) es dedica a mentir sistemàticament a Catalunya no us ha ajudat gens.
Crec que haureu d’acabar triant entre apostar clarament per una de les tres opcions: “Unitat Nacional” o “Esquerra Independentista” o “Esquerra plural”, i, penso, que la tercera opció és la que ha acabat actualment amb fracàs.
juny 7th, 2011 at 7:25 pm
A això se li diu una altra fugida cap al davant si senyor. Les creixents clatellades que us dona l’electorat i les consegüents deutes de campanya us posarà en la dura, duríssima per vosaltres realitat, sols és qüestió de temps. Per cert concepte aquest “realitat” força més concret i determinat que altres com “victòria” paraula de molt amarg i trist record en aquest pais o el concepte “injustícia” com a negació de quina “justícia”, la judeocristiana potser ?.
juny 7th, 2011 at 8:22 pm
coincideixo bastant amb l’anàlisi de l’oriol, com bé saps.
Però també cal analitzar la frase: “Si vam tocar el cel el 10A i vam sortir tocats el 22M, (…)”. No m’ha sobtat pq ja vaig veure en Portabella donant les gràcies a tots els vots, com si el 10A hagués estat cosa d’E(rc). I no ho ha estat, en absolut. Però bé… jo aquí no puc donar masses lliçons 😉
juny 7th, 2011 at 8:54 pm
Tot i així, jo penso que amb tants girs de timó corren el perill de cremar la marca ERC. La gent del partit es van barallant entre ells i van cremant persones i candidats, i sembla que no se n’adonin que el que també estan cremant és la marca de partit. Al final, molts vots no els podreu recuperar pel sol fet de ser qui sou, per molt canvi d’actitud o de projecte el passat immediat juga en contra vostre.
juny 7th, 2011 at 9:13 pm
Un dubte, heu pensat mai en fusionar-vos amb ICV?
juny 7th, 2011 at 9:34 pm
Eps! Això últim no ho he dit per provocar, eh! Només perquè acabava de llegir les 5 condicions d’ERC per aprovar els pressupostes de la generalitat i he pensat: “Ostres! Ni una sola condició en clau nacional”, i després he pensat: “Quines cinc coses demanaria ICV? I m’ha semblat que probablement serien calcades a les 5 que ha demanat ERC”.
juny 8th, 2011 at 8:16 am
Greips, em coneixes, em referia a nivell personal i per moltes de les persones que van treballar en tot plegat, i sí, sent les mateixes persones, ni les úniques (en els dos casos, diguem-ho també), et deixa una sensació estranya d’impotència.
Oriol, estic molt d’acord amb el que dius, tot i que jo em referia a l’actitud personal també dels votants, perquè han aplicat receptes diferents que ho fa més difícil. El concepte marca estic molt d’acord i fa dies que hi penso. Estem com el PSUC el 1987? ells van acabar refundant-se i generant una nova marca, IC.
I amb això sé que no responc a la teva pregunta, ho faig ara. Sempre he dit que si no hi hagués el conflicte polític amb Espanya, IC podria ser el meu referent, tot i que algunes derives que no m’agraden. Però això fa que estigui a ERC. No estic en condicions de posar-me a casa dels altres, però penso que ells també han de fer una anàlisi de l’eix nacional seriós (no per sortir del pas amb la proposta federal) i veurem si tenim més punts d’acord.
Quants als cinc punts com a condició http://www.esquerra.cat/actualitat/simo-assegura-que-esquerra-vol-collaborar-amb-la-governabilitat-del-pais-pero-adverteix-qu la veritat és que no em semblen pas exagerats ni inassumibles. Fixa’t que la diferència potser seria 1. El realisme de les propostes, sense màxims inassolibles més estètics que factibles 2. Parla del tema del concert econòmic, que IC no faria, i que és la clau de volta de la ressolució del conflicte, al meu entendre, la darrera prova que CiU demana al país abans de gosar anar més enllà. A partir d’aquí, ja no hi haurà excuses, penso.
juny 9th, 2011 at 7:26 pm
Aquests 5 punts era claríssim que són in-assumibles amb condicions del tipus “moratòria fins que s’aprovi el concert econòmic”, si fos seriós seria “moratòria 1/2 anys o similars”.
A més, trobo que són cinc reivindicacions de cara a la galeria, perquè si es pretén aprovar un pressupost que retalli un 10% la despesa i demaneu quelcom que significa major endeutament (sense calcular quan) i sense concretar per on ho compenseu es molt poc seriós.
Una proposta seriosa seria: Proposem afegir-ne 5 aquí a costa de treure’m 5 allí. Demanar com si no existís un problema de dèficit i liquiditat és molt senzill.
gener 29th, 2015 at 10:09 am
Benvolguts,
Demanem que doneu un pas endavant, en la mida de les vostres possibilitats per anar bastint EINES DE PAÍS, en línia amb el procès cap a la independència:
La Catalunya independent, i especialment els autònoms, petits empresaris, emprenedors, etc necessitem tambè una estructura econòmica fonamental: Una nova Caixa d’Estalvis que treballi pel bé de la gent del país.
S’està treballant des del 2014 per bastir 100 anys desprès una Cixa d’Estalvis un altra cop, amb l’esperit original de servei als de baix…
Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit hauria de poder aixecar la persiana durant el 2016, enmarcat tot en el procès cap a la independència.
Fem una crica a tothom a adherir-se a la nova Caixa, amb petites aportacions econòmiques, que es convertiríen ja, al seu moment, en participacions, amb dret a votació.
Proposem que la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit estigui controlada aproximadament en base a:
50% del control a mans dels estalviadors i tenidors de crèdits
20% a mans de gremis d’oficis, col·legis professionals, cooperatives agrícoles, cofraríes de pescadors, entitats de caire social
15% a mans dels mateixos treballadors, en la base d’una persona = 1 vot
15% del poder a mans de la Generalitat, per garantir-ne una estabilitat
Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit ha d’actuar con al Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de la Catalunya Independent, donant petits crèdits d’entre 5.000 i 10.000 eu. a autònoms, comerciants, emprenedors, petites empreses, etc.
http://www.CaixaCatalana.cat