Monòlegs políticofestius

Acaba la campanya electoral. No ens enganyem, ha estat de perfil baix i ara s’ha vist sacsejada per l’acampada, que ja comença a separar la de Madrid i la Catalunya, perquè som diferents. Una mostra més de rebuig a una inseguretat en el futur que caldrà que tots tinguem en compte.

I avui, darrer dia de campanya, us demano el vot per Unitat per Barcelona. Hi ha un excel·lent article a Cronica de motius, jo us escriuré els meus.

Vaig entrar en política perquè creia que no em podia quedar indiferent a la majoria absoluta del PP el 2003. A partir d’aquí han passat moltes coses i encara no hem tingut prou temps per a valorar-ho en perspectiva. Sovint sempre estem corrent.

Porto ja sis anys sent conseller de districte. Potser no tens la mateixa espurna de novetat, però et reconeixes més eficient i productiu. Trencada la timidesa dels inicis, els contactes serveixen, i serveixes tant a govern com a l’oposició. Un dia dones el nom a una biblioteca i un altre aconsegueixes una plataforma única més. Quan em jubili tindré un cabàs de projectes en aquests carrers plens de records i realitats assolides.

Estem preparats per tornar a governar. Perquè alguns mereixen deixar-lo i altres no es mereixen governar ni una engruna de la capital.

Com estem, doncs? fent els deures. Fins que siguem independents i i hagi injustícies socials, sempre n’estarem fent. L’independentisme que va sortir esmicolat del novembre comença a saber llepar ferides i reconstruir ponts. No tots, cert, però hi anem. Una part de l’independentisme estètic i la part de l’independetisme frustrant i que prefereix anar contra altres independentistes encara no han estès el valor de la unitat. A tots ells els dic que caldrà anar junts, un dia, el dia que poguem generar un Bildu a la gracienca i a la catalana. Mentrestant no ens podem fer la traveta.

I ho dic per als independentistes que dubten què votar. Arribar molt content a casa i maleir-se quatre anys o apostar per una cosa nova com un tercer espai. No vam estar treballants tots per la consulta del 10A per ara continuar darrera del PP, que anirà fins els 7 regidors i voldrà marcar l’agenda política. Quan pitjor, millor? no per la gent de Gràcia i de Barcelona. No amb el meu conformisme.

Tornaré a sortir al carrer, a Fontana i on calgui, per tal de poder convèncer la gent que l’independentisme útil no és una frase manida, sinó com sempre, el resultat d’una feina feta i una feina per fer.

Els concursos de jo sóc més independentista o més d’esquerres avorreixen, ja no sóc un adolescent delerós de tenir un etiqueta distintiva. Sóc pràctic, i sent-ne, vull saber que el que faig té sentit.

I per això estic a la candidatura d’Unitat per Barcelona, perquè crec que és la millor eina social i nacional, capaç de marcar línies vermelles a les retallades en un govern de centre-dreta. Perquè no em resignaré a pensar en el que podria passar el dia que governem la ciutat, sinó que ho voldré a partir de dilluns. Perquè sé i confio en la gent seriosa com en Portabella i en Ricard, que m’han ensenyat tantes coses.

Jo, Unitat per Barcelona, vota Unitat per Barcelona.

This entry was posted on maig 20, 2011 at 10:25 am and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.