En Pujol es mou, es mou el país?
Llegeixo l’editorial d’en Jord Pujol al butlletí del Centre d’Estudis,
I rumio. Moviment tàctic per apretar, com diu l’Ara? o és que alguna cosa s’està movent de veritat?
Model de caixes, estat autonòmic, pressupostos, s’estan movent les grans esferes, les grans coses, les que sempre en parlen com si en fóssim allunyats i que al final sempre ens acaben espetegant.
Ja no és només la sobirania vers un Estat homogenitzador i plurinassos, sinó ara ja és la lluitat per la sobirania en un entorn global, el dels mercats, els inversors i els especuladors. S’allunyen els àmbits de decisió, i això preocupa.
En Pujol parla clar, i català. Més val tard que mai. El dubte sempre és el mateix, aquestes opinions fan moure el país o és que el país es mou i les opinions van en la mateixa direcció?
No seré jo qui menystingui aquestes opinions. Ni diré que feia temps que les pensava, ni treuré el vestit ni la foto antiga, ni les enganxines indepes dels anys 80 que encara resten als armaris de casa dels meus pares. No hi ha veterania, sinó voluntat de ser més.
Mentrestant, doncs, benvingut sigui aquest article, que ha convèncer a qui ha de convèncer. La Societat ja era madura. Ara ja ho és en Pujol. Ho serà, doncs CDC? esperem-ho!
gener 26th, 2011 at 6:09 pm
La respectable opinió de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya i actual president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), demostra que l’independentisme sociològic continua augmentant en el nostre país, això no vol dir que es reflecteixi en la representació electoral o político-institucional catalanes a curt o mitjà termini.
gener 27th, 2011 at 8:06 am
Estic molt d’acord, Francesc, en llenguatge de CiU podem dir que la societat ja està madura