Eppur si muove! ·

L’Hereu per tot arreu

març 1, 2007 in Pais Petit | 10 comments

Sorprenent, l’altre dia em vaig empassar tota la gala dels Oscars , per veure si en un acte d’aquesta magnitud, donats els darrers silencis , i aprofitant l’avinentesa que estaven nomenats dos barcelonins, els maquilladors del “laberinto del Fauno”, en David Martí i la Montse Ribé , era una gran oportunitat perquè en Jordi Hereu es fes una foto i ja el coneguessin mes enllà dels límits de la plaça Sant Jaume .

Ja fa unes setmanes, potser mesos, que ens trobem a en Jordi Hereu el candidat del PSC-PSOE a totes les publicacions i televisions, fent declaracions, inauguracions, dinant o sopant amb entitats, però les coses importants, les que compten, no hem sentit cap declaració enèrgica respecte l'Aeroport, atès que hi ha una subtil diferència entre internacional, que ja ho és, o intercontinental, o també un altre cosa és dir un aeroport interconnexió o un hub.

Tampoc hem sentit dir res de rodalies i això que hi ha un munt de ciutadans i empreses , ja portem 12 incidències aquest any, afectats econòmicament, només cal calcular el cost de temps personal i laboral d’aquests retards una setmana si i un altre també.

Tinc la sensació que la campanya "L' Hereu per tot arreu", te una fi i és fer conèixer l’alcaldable dinàstic PSC-PSOE , dic dinàstic per que a Barcelona no trien l'alcalde, el recanvien a espera de que la ciutadania el faci seu i el ratifiqui, exemples com el canvi Serra – Maragall, Maragall – Clos, Clos- Hereu, ho han convertit en sistema. Algú diu que és poc democràtic, el que sí que, és molt pràctic.

Ai , alcaldable, el càrrec fins ara te l’han donat, encara no te l’has guanyat a les urnes , i creu-me això costa, més del que et penses, has de presentar un programa a la ciutadania per que valori les teves aportacions a aquesta societat, no val dir jo ho faré millor que l’anterior.

Pobre Ferran Mascarell tanta feina, i el PSC -PSOE el va fer Conseller de Cultura i adéu siau, un possible alcalde que “maragallejava” va quedar fora de la cursa, potser li calia ser una mica mes “amontillado” com en Jordi Hereu.

Cinc coses que no sabeu de mi

gener 9, 2007 in Badades creatives | 3 comments

Juerr, ara gracies a en Miquel ja hi som aqui van els meus petits secrets :

– Vaig fer d'extra a la Plaça del Diamant fa un munt d'anys i he concursat a varis programas de televisio, entre ells Amor a primera vista .

– He estudiat Enginyeria Industrial, pero durant un any vaig treballar de ferrer de cavalls. i fent de monitor de equitacio

– La historia en general m'apasiona, sobretot tot lo relacionat amb batalles.

– El que mes m'agrada per aixo son els viatges i la fotografia, coneixer gent del pais i mirar de adaptarte a les seves costums.

– Fa mes de 25 anys que tinc conciencia de la independencia del meu pais Catalunya i estic convençut que ho aconsseguirem.

I ara li paso el tema a : Crazy, Txewaka ; Vives ; Roger i YuriBcn

Per fi, hem tornat al de sempre

gener 8, 2007 in General | 6 comments

Buff, ja s’han acabat les festes nadalenques, les preses, les compres, els regals, per els amics, per els invisibles, per la família, els de compromís, per qui estimes, per tu.

Els dinars pantagruèlics familiars: escudella i carn d’olla, canalons, cabrit, ànec, pollastre, amb postres infinits, vins cava, xupitos, dinars de empresa, del club, els que hi vas però “per el que diran si no hi vas”.

Ja ens han visitat, Santa Claus El Tió, els Reis.

Hem trucat i felicitat a tothom de la nostre agenda professional, personal, intima, hem enviat SMS a tots el que ho havíem de fer, com la postal per e-correu, a la feina i a casa.

Hem estat atents, a la televisió i a la radio, El “Gordo”, l’execució d’en Sadam, Cap d’any, valsos de Johan Strauss, Salts d’esquí, Cavalcada de Reis. I al final de tot això, que mes o menys tothom ha fet, Que en treiem? Som millors? Ens ho creiem potser?.

Jo ja fa tempos que ho dic i la gent em posa unes cares rares : No m’agrada el Nadal !! ho trobo tot tant fals! Tant consumisme,

Per que no ens deixem de hipocresies i comencem avui mateix a ser una mica millors?, però no com els propòsits de les dietes, dels cursets i/o del gimnàs. Si no de veritat intentant fer petites coses, un somriure, una resposta amable, escoltar una mica mes, posar-se a la pell d’altre, reconèixer errors, dir a les persones que t’estimes “t’estimo” mes sovint, comprar amb solidaritat, ajudar a les persones grans, als nostres infants amb els deures de l’escola o llegint un conte amb ells.

No cal fer grans gestos, si no, això cada dia posar-se un petit deure i anar fent un mon millor poc a poc entre tothom.

Dos punts per això que m’han colpit mes aquest Nadal :

La hipocresia del "sherif" Bush que ha penjat al quatrer Saddam, evidenciant el "que" hi "per que" de la invasió de Irak que era portar la democràcia i els drets humans a un poble oprimit per un dictador, dictador que per l’altre banda ells havien engreixat i donat suport durant els darrers vint anys.

L’atemptat de ETA a Barajas, que ha fet volatilitzar un somni de una possible pau a Euskadi, i alhora ha servit als nans mentals de “les ejpanyes” a comparar nacionalisme amb terrorisme, i tantes altres bestieses que hem hagut de sentir.

Potser a part del salvatgisme dels terroristes, en Zp es pensava que no pasaria res, que parlant molt i fent poc , com ens te acostumats, ja aniria fent. Aquests “individus” per posar un nom no s’estan de res, i els seus medis de comunicació son el goma2 , la por i la mort.

Tot esforç, cada minut, cada paraula que es facin servir per la Pau no poden ser malmeses. Però han de anar acompanyada de una voluntat ferma, no poden ser buides, però encara tinc la esperança que es pugui refer la oportunitat historica que es presentava i que guanyi la PAU.

La Regidora i l’escamot

desembre 12, 2006 in Pais Petit | 1 comment

Que puc dir de la Dolors? Puc parlar de la seva vesant humana, la de política ja la coneixeu : honesta, treballadora incansable. En dues legislatures com a Consellera de Drets Civils ha aconseguit dues coses molt importants, que potser no en som conscients, una d’elles que fa temps que la he sentit parlar va ser el Refugi de la Plaça del Diamant, sempre ha estat a sobre, la Recuperació de la memòria Històrica, tant important en els temps que corren ha estat un de les seus grans reptes.

L’altre gran tema de la lluita de la Dolors ha esta el tema Dona, estic segur que el dia de la inauguració del PIAD (Punt d’informació i atenció a les dones) va ser una nova joia que llueix en el seu currículum de defensora dels Drets Civils.

El seu carisma, amb les entitats, amb els veïns, amb les associacions, amb la gent de Gràcia amb tothom, per Sant Medir, Festa Major, qualsevol acte de carrer la Dolors ho ha viscut com propi. Aquesta es potser la part coneguda, jo tinc petits records personals que també vull compartir.

El primer de tots per ordre cronològic es el dia de la rebuda al Casal Francesc Macià fa ja uns quants anys, les explicacions, el que hi com, que en pensava, en fi em vaig sentir (ja estava convençut de feia molts anys) tant acompanyat que era com estar a casa.

El segon : el dia que li vaig dir que li semblaria que em presentes com a President del Casal, no em va caldre resposta el somriure dels seus ulls blaus, l’abraçada i els petons ho van dir tot sense articular un mot.

Un dels meus moments preferits es a la platja de Cotlliure, desprès de un Consell Nacional a Perpinyà i un bon dinar, fent un cafè veien caure la tarda al Cap de Creus, quina pau, quin moment de llum i mandra, parlant de la independència del nostre país, de la lluita, dels avançaments socials, de la feina que costa, a vegades la gent no ho valora, aquell petit o gran benefici per els infants o la gent gran, vehiculat com a llei.

I el que tinc mes fresc a la memòria, trucada per fer un cafè a la plaça de la Virreina i amb cara de trapella dir-me: “haig de deixar el districte……… el 23 soc nomenada REGIDORA ! tremolor i una gran felicitació, estic molt content tant com persona i com a President de ERC Gràcia, l’únic que vaig poder dir mancat de paraules va ser : “T’ho mereixes Dolors!!”.

Vull afegir als companys de l’escamot Francesc Derch que, com que soc optimista de mena, en cap cas penso haver perdut una gran vàlua, si mes no crec que hem col·locat una dels nostres al govern del districte marítim de Gràcia.

La Dolors tindrà el valor afegit, el do de la ubiqüitat, com Sant Josep Oriol que al hora feia missa a la parroquia del Pi i als Josepets a Lesseps, ella estarà al plenari de Barcelona i alhora amb alguna reunió de veïns als barris nord o a els Llisos en algun acte.

No voldria tampoc oblidar als companys graciencs com en Xavier Florensa actual regidor de Joventut de Barcelona, que substituirà a en Jaume Oliveres al front de la Vicepresidència de la Diputació de Barcelona, i l’Alex Lopez que ocuparà el càrrec de Portaveu al Grup Municipal de ERC, i ben aviat hi haurà un nou/nova Conseller/a al Districte per treballar i portar endavant el projecte de ERC a Gràcia. FELICITATS A TOTS!!

Records dels que ja no hi son

octubre 31, 2006 in Badades creatives | 2 comments

Avui al vespre quan arribi a casa, el primer que faré serà abraçar a la meva dona, una abraçada ben llarga, fa molts dies que per feina, d'un o altre no tenim massa temps. Al vespre quan vegi a la família per la castanyada, també abraçaré als meus pares, als meus germans, als meus cosins, i als tiets que tenen 82 i 86 anys respectivament .

Aquest mati mentre anava cap a la feina, en Xavier Bosch de RAC1 ha llençat una pregunta als oients “Que os va faltar per dir als vostres familiars que han mort” aprofitant que demà es el dia de Tots Sants, la resposta ha estat increïble, i la veritat escoltant moltes de les coses que deia la gent he arribat al punt d'emocionar-me, de pensar en tots aquells, avies, amics, familiars que ja han traspassat i en tot el que els hi voldria haver dit.

Penseu-hi un moment, que li haguéssim pogut dir a aquell amic i/o amiga, que es va matar en un accident de cotxe o per alguna terrible en fermetat, que m'he deixat de dir a l'avia, tan tendre, quants cops li voldria haver fet un peto encara que no fos per res en especial, i a la meva padrina, i als companys i companyes, soc jove i diguem-ho no he perdut a tanta gent, però de segur que tothom troba algú que li va faltar allò de……

Per això he decidit que dedicar una mica mes de temps a aquells que de veritat estimo, a donar abraçades i petons, sense pensar el per que, per mirar de no tenir cap mes recança de hagués pogut fer o dir ……

Dedicar el temps a les coses i a les persones importants de debò, deixar de dedicar el temps a persones que no s'ho mereixen, en el fons quedar be amb qui no s'ho mereix es una hipocresia, hem de començar a racionalitzar el nostre temps, donat que no sabem quan ens en queda, ni a nosaltres ni a la resta. Tornem a fer que el repte de viure dia a dia sigui d'allo mes bo i huma.

Que va fer la teva selecció?

octubre 10, 2006 in Pais Petit | 7 comments

Aquestapregunta que en una societat plural i normal no hauria de portar capcontroversia, aixo si dintre del respecte, fa que molta gent s’emprenyi.La meva seleccio la del meu pais, la de la meva nacionalitat, diumengeva empatar, aixo es un fet ,reconeguda o no es la meva seleccio i si mes no lade 56.300 persones mes i la de quasi be mig milio de televisors, la nostra, laseleccio de Catalunya.

Quan presentesla pregunta al bar on dines, o al llocon la gent no coneix els teus pensaments , la gent et mira de fit a fit comvolguen dir: que vols dir? Aixo si un cop ho expliques la gran majoriafa un gran somriure com volen dir: Ostres es veritat!! i hi han uns quants que et diuen allo de:“d’aixo no es menja”. Be tenen rao del futbol no en mengem cap, nomes unaminoria i tots o la gran majoria inmigrants, aixo si de elit.

L’emocio quevam sentir a les grades veient el partit, la germanor i alhora els retrets dela gent de Euskalerria, retrets per el nostre, com diria….. “seny” potseraixi ho definiria CyU al hora de larevindicacio de las seleccions, el que els jugadors no cantin Els Segadors, enfi crec que aquests profesionals tenen mal paper d’estrassa a l’hora de definirels seus sentiments envers la seva trajectoria professional, no els vullcriticar tant sols constato una realitat. Com deien alguns entre lluitar pertenir seleccions propies o jugar un mundial amb l’equip dels opressors no tecolor, evidentment, jugar el mundial.

Pero tot iaixo al minut 46, el personal amb la seva majoria, dones i homes ens vam treurela samarreta, uns vam lluir una panxona prominent, altres sostens de mes omenys gust i tambe algun top less. La graderia si que estaba per la feina sique vol un pais, una nacio, una normalitat i aixo es el que m’empeny dia a dia per ser com soc.

En Montilla,ja ha dit la seva, “No hem de barrejar la politica amb l’esport”, com que ellde esportista no en te gaire hauria de dir, si mes no com a politic el que enpensa, pero no cal la seva seleccio va perdre dissabte i volen fer fora al’entrenador.

Aquí no hi hangrisos en Pique que no hi va anar, ha criticat el partit i el secretari generaldel seu partit l”Angelito” ja ha dit la seva al respecte de la gent que hi vaparticipar: xusma, terroristes, insults a espanya (que esperen?) amb elsmegafons de onda cero i la cope. En Saura ni va ni es defineix deu esperarhaviam com va , en Maragall hi va, encara que tard i sense PSC, la resta hi sontots ERC i CyU pero em sembla pedant perpart de CyU el anar a un partit de la seleccio quan en 23 anys no has aconseguitres al respecte.

Nomes en RafelNiubo ha estat l’home capaç de posar l’ai al cor a la Secretaria del Estadopara el Deporte, nomes ell ha aconseguit el rembombori i la il·lusio de lasocietat catalana per obtindre un mundial de hockey a Macau que quedara com unaanecdota i un munt de seleccions reconegudes, despres de sortir ERC del governalgu a sentit parlar de algun altre reconeixament?

Per cert, queva fer la vostre seleccio?

De Opas i altres coses

setembre 22, 2006 in Pais Petit | 2 comments

Ja fa temps que podem veure , la marxainexorable del PSC cap a la globalització espanyolista delPSOE, un exemple d’aixo : al 92 en Maragall i en Serra, gracies al jocsolímpics van posar a Barcelona en el mapamundi i per ende aCatalunya lluint dos dels nostres trets diferencials, llengua icultura pròpies, poden fer servir els mateixos durant lesdiverses ceremonies de inauguració i cloenda , himne, senyera,locució en català i un llarg etc.

D’allò hem anat derivant al prego en castellà delas festes de la Mercè de en Jordi Hereu, a laexpulsió de ERC del govern i tenim en marxa el procésde minvar, potser encara mes? el pobre Estatut , que inclòs el “Defensor del PuebloEspañol”, donat que la opinió, la dels catalansi catalanes que el van votar ,no hi conte, en Mugica (PSOE) haposat mes trabes que el mateix PP i ningu del PSC-PSOE ha fet cap queixa al respecte.

Això es un fet, la deriva cap a la espanyolització, també que en els tresdarrers anys la situació s’ha agreujat, esta molt clar a lesmateixes declaracions de en Maragall, i el President no es un homeque calgui llegir entrelinees.

Crec que per això hem pogut veure a els blocs de en Ricard Martínez, la Dolors ol’Alex, una invitació als sectors catalanistes del PSC perparticipar del nostre projecte nacional i d’esquerres de ERC, es unestendre la ma a companys i companyes com la Diana Garrigosa ol’Albert, militants a Gràcia, de sensibilitats nacionals demolta proximitat que es poden sentir incomodes en el nou rumb del seuactual partit.

En cap cas es una Opa, ni molt menyshostil, com diu en Carles Salat, moltes d’aquestes persones hancompartit governs municipals,comissions, o han treballat plegats algovern de la Generalitat amb ERC i per tant els/les coneixem.Evidentment ells i elles faran la seva tria.

Ara el mes curiós es elrebombori que escoltem per aquestes “convidades”, fa molts anysque altres dos partits CiU i ERC que tenim trasbalsaments demilitància en alguns moments: quan CiU va pactar amb el PP,amb la desfeta de ERC del PI, i mai s’ha molestat ningú enpensar si això es una opa o es un benvinguts, es un fet curióspotser, però tothom ho troba normal.

Potser el que molesta es que aquesta“normalitat” d’aquests partits li comenci a afectar internamental PSC-PSOE que aquesta divisió interna de catalanistes iespanyolistes acabi produint la migració de una part de lamilitància, cap un partit com ERC nacionalista, i d’esquerres, fins ara només es donava el cas del PSC-PSOE elfluxe de traspàs amb IC que suposo ja tenen assumit tant uncom l’altre.

La novetat es que després dehaver aguantat tant de temps, d’ençà que en FelipeGonzàlez va enviar a en Raventos d’ambaixador a França,l’acomiadament de l’Obiols en un Congres, i l’anterior exili de enMaragall a Roma, hi hagi persones que diguin prou.

Jo tambe vull un estat propi (pero de veritat)

setembre 6, 2006 in Pais Petit | 1 comment

Donat que aquest el mecanisme es per activar la xarxa, i fer veure, via Google, el gran repressor a Xina, que som una NACIO amb majuscules. Aprofito per penjar un tros de una canço de un paio que fa temps que som una NACIO. Visca Catalunya Lliure!!! Visca Gràcia Independent!!!

Quan el vent és l’antic amic
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

Quan el mar és l’antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

Quan el temps… quan el temps… ..

Visca l’Emporda !!!

Prego subtitulat

setembre 6, 2006 in Pais Petit | 7 comments

Després de molts dies sense penjarposts al bloc, això si he col·laborat amb molts delsvostres, i he penjat algunes de les meves fotos a la galeria, donatque feia molt temps que ho volia fer, però em feia una mica depotser “vergonya”.

Avui he pogut llegir a alguns diaris, lapolèmica de la primera “herència” de en Clos al seucompany de partit en Jordi Hereu.

Es tracta del prego de lafesta major que farà l’escriptora Elvira Lindo, senyora ambtots els respectes, nascuda a Cadis i que es declara madrilenyad’adopció que malauradament no parla català, ensdirà el prego en castellà. La primera pregunta que emve al cap al respecte del "cosmopolitisme" del regidorCarles Martí, es: A casa nostre no hi ha ningú proucapacitat ?, el segon pensament es aquell, que van patir moltespersones durant el regim franquista de que parlar en català nofeia fi, i la burgesia es dirigia al servei i a les seves amistats en“castellano”.

Repeteixo no tenim cap persona que siguin o no delmon de la cultura o del que sigui a cap sector: esports, cultura, entitats…., per dir el prego de la capital dela nostre nació, si mes no en el nostre idioma?. No se li potdemanar a la Elvira Lindo que faci un esforç per dir-ho en catala? o , com a mal menor un mix catala-castella com fa laManuela de Madre?

Doncs la primera tasca del nou alcalde seràposar, o una traducció simultanea o uns subtítolsprojectats a la façana del ajuntament, com al Liceu, si mes noper fer complir la normativa lingüista que hem aprovat, en elmini estatuet no?.

Crec Sr. Hereu que li ha de demanar la receptedel prego gracienc al Regidor Martínez, vist el èxitdel darrer, on el molt honorable conciutadà Francesc Vilaplanava fer un discurs emocionant que va omplir de gom a gom la plaçade la Vila i que fins i tot va fer emmudir el prego dels“alternatius”. I recordar tambe el del any passat amb la Remei Sipi.

Amb un somriure imagino a en Ricard Martínezdiguen allò d’en Laporta : Que n’aprenguin!!!

CÁLICO ELECTRÓNICO

juliol 4, 2006 in Badades creatives | 5 comments

Vist el que darrerament el que te més èxit alsnostres blocs…..:-) , a part de les “feres”, aquests animals nocturns quepensen el mateix que un senador encarcarat i senil : “la calle es mia” 🙁….

I la veritat no emveig en cor, i sobretot el meu sentit de l’estètica, i la ferralla del meu cos,no m’ho permet, de fer-me fotos per queendevineu, tu Dolors no ho deixis si usplau. Os vaig a presentar a:

CÁLICOELECTRÓNICO

Un personatge quepotser alguns ja coneixeu, però que per mi ha estat tot un descobriment i un momentrelaxant per als posteriors minuts, post-amanida.Molt recomanat el capítol 5e de la 1a temporada : “Historia de amor: tailoviu”

Només te una pega,i es que parlen en castellà, havíem si uns quants d’aquests artistes que correnper Gracianet (Pastilles d’Ortiga) ens desenvolupen el “Cor de Gràcia” en versióflash, estic segur que voluntaris per guions, veus i el que toqui no faltaran,a part dels mateixos “originals” que potser també prestarien les seves veus.

Vinga ànim!! Que potser la oportunitat de fer historia. Si mes no de riure una estona.