Parlar a cau d'orella

Festa major = 4 de 8

En Carles Capellades - ex cap de colla - acaba de publicar al seu bloc , els seus motius per fer el quatre de vuit a la Festa Major.

Els seus són aquests:

1- Hem de fer el 4 de 8 perquè podem fer-lo; ja som grans dins la nostra grandesa i en sabem prou.
2- Hem de fer el 4 de 8 perquè tornarem a tenir la colla al lloc que es mereix, entre les colles de 8.
3- Hem de fer el 4 de 8 perquè hem d'anar al concurs de castells.
4- Hem de fer el 4 de 8 perquè al costat tenim la Vella i Xicots, i per tant colles amb les què val la pena fer grans castells.
5-  hem de fer el 4 de 8 perquè la Mercè encara queda lluny...

Jo hi esticd'acord al 100% i afegeixo:

6- Perquè l'any passat la colla amb l'Oriol Constantí al capdavant va aconseguir consolidar aquest quatre i fer-li perdre la por, però no el respecte.

7- Perquè aquesta és la 12a diada de festa major, i Gràcia sempre ha volgut que la diada de festa major fos molt important al calendari casteller, i degut a les dates amb les que cau , això és una quimera.

Algú més s'anima a donar més motius? Martí?

El celler de Noah Gordon

Avui m'he acabat de llegir el llibre El Celler de Noah Gordon, el llibre ens parla del Josep un jove agricultor que decideix crear un bon vi a una terra pròpia de la vinya, el Penedès. La historia passa en un poble fictici d'aquestes terres catalanes i ens narra com devia ser un poble penedesenc abans de l'arribada de la plaga de la fil.loxera.
Com a novel·la històrica et permet aprendre una mica de la situació política del país en aquell moment però també dels usos i costums de l'època, i de com es feia en aquells temps. És un llibre senzill i molt amè de llegir i que enganxa des de el primer moment.
També explica una mica el funcionament de les colles castelleres,  crec que ho explica més des d'una visió actual que de com eren les colles en aquell moment, però està força bé l'aproximació, he decidit extreure'n uns pensaments del protagonista, que poden reflectir el perquè algú fa castells:

"Quin passatemps més estrany!", va pensar en Josep. Però , tanmateix, va haver de reconèixer una nova realitat: acabava de descobrir una activitat que li agradava molt.

La caiguda no és inevitable -- va advertir l'Eduard als castellers -, si tothom sap exactament què ha de fer , és clar , i ho fa sempre exactament igual ... Ens cal força, equilibri , coratge i sentit comú.

En Josep va anar content a l'assaig tot i que no entenia perquè li agradava tant allò. Es preguntava què devia fer que uns homes volguessin pujar a les espatlles dels altres per fer una torre de carn i ossos tan alta com es pogués.

Un clàssic de l'estiu.

El passat divendres es va celebrar la presentació de la Samarreta de la Festa Major 2008, un acte que ja fa anys que es fa amb la presència de la banda municipal de Barcelona, però que desde fa ja més de 10 anys els castellers hi fem dos pilars per donar a conèixer la samarreta de l'estiu. Desde l'any passat s'hi han afegit altres elements de la cultura popular gracienca.

De la samarreta que us diré, no m'agrada gaire el color, però ja se sap que en qüesitó de gustos no hi ha res escrit, i per tant aquí hi ha opinions de tot. En tot cas no m'agrada que la samarreta porti una versió gracienca d'una campanya que considero força inútil com és la de Visca Barcelona. I és que l'Ajuntament ha de colaborar amb les festes populars, clar que si, però no es tracta d'una inversió com si fos una empresa privada i per tant no és necessari aquest tipus de publicitat.

Teniu aquí una fotografia del moment, la festa ja s'acosta ...

Esquerra, un pas endavant.

El passat dissabte es van produir les eleccions a la Secretària General i Presidència d’Esquerra, sortint-ne guanyadors la candidatura d’en Joan Puigcercós i d’en Joan Ridao. L’elecció va estar força renyida i tot i que són els  vencedors,  és evident que vistos els resultats, els companys i companyes de Reagrupament tenen un suport molt important i que per tant hi ha força gent a Esquerra que vol un canvi. Crec, doncs , que és a la candidatura de Gent d’Esquerra, la que ha guanyat aquestes eleccions, a qui li pertoca inciar un procés de diàleg amb els representants de les altres candidatures per tal de sumar projectes i no dividir més. Aquest és, i hauria de ser, un exercici democràtic que s’hauria de produir sempre quan es produeixen resultats tan ajustats en unes eleccions per tirar endavant un mateix objectiu, sigui a nivell local o nacional.

En Puigcercós ja ha dit que ho farà, i crec que això demostra un bon “talant” democràtic. Ara cal també que les altres candidatures estiguin disposades a fer-ho. Crec que seria molt positiu per Esquerra i per l’independentisme en general una executiva forta i que fos representativa de les diferents sensibilitats que hi ha actualment a Esquerra, només així la societat pot continuar confiant en aquest projecte.

Felicitats Terços Amunt!

Han fet 10 anys, el Terços Amunt, un programa d’informació castellera que va nèixer gairebé al mateix temps que la colla ha arribat al 10è aniversari. De vegades parlem de l’associacionisme a Gràcia i de la gent que dedica hores lliures del seu temps per un projecte comú, en aquest cas tenim un exemple de gent que amb molta voluntat i molts pocs mitjans han aconseguit tirar endavant un programa casteller enfocat al pla de Barcelona i que és referència de món casteller a nivell nacional.

Al llarg d’aquests deu anys han estat diferents persones vinculades a la colla les que han tirat endavant el programa, amb molt pocs recursos ja que Radio Gràcia no dona per més, cosa que també ens ha de fer pensar quin model de Radio volem, recordo que material com grabadores o altres s’havia de comprar desde la colla perquè la Radio no els oferia, o com quan el Districte en època de Mascarell va fer l’invent de donar la gestió a TecnoGràcia la quantitat de problemas que hi va haber amb l’horari. Per tant, doncs , les persones que tiren endavant el programa ho fan fent un esforç humà molt important i desde d’aquest humil bloc la meva admiració i felicitació.

El passat dilluns es va emetre el programa en directe desde la sala de plens del Districte, “a lo grande” com ha de ser, com fan el Bassas o en Basté. Una demostración que el Terços és un programa amb molta vida i molt futur , moltes felicitats i moltes gràcies als que ho feu possible.

Ahir va ser Sant Jordi

Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya i el que en diuen el dia del llibre i de la rosa. Per sort o per desgracia, crec que té els seus avantatges i inconvenients, el dia de Sant Jordi és laborable, i per tant vaig estar treballant tot el dia.

A la tarda, però, tal i com mana la tradició un petit passeig per allò que se’n diu “veure l’ambient” , primer per la Vila , i després una baixada a Barcelona, que de tant en tant tampoc fa mal, o si perquè l’acumulació de gent realment és una mica agobiant.

En alguna ocasió he sentit critiques del dia de Sant Jordi ,dient que és excessivament comercial, que de foment de la lectura res de res i d'altres arguments. És cert que molta gent segurament només compra llibres per Sant Jordi, i que segurament és el best-seller del moment, però en tot cas si un dia com el d'ahir ha de fomentar que es llegeixi un llibre ni que sigui un cop a l'any, doncs endavant, que segur que no fa mal. Segur que serveix perquè molta gent s'adoni de la quantitat d'edicions de llibres de temàtiques variades que s'arriben a fer. I és que es llegeix poc i la lectura és una de les vies fonamentals d'accés al coneixement,per exemple la novel·la històrica, de la qual en sóc lector habitual, et permet aprendre història d'una manera amena i seguint una trama que encara que no fos real et porta a situacions que si que es van produir i que et fan entendre el perquè van passar determinats fets.

Però en tot cas, l’important és que hi hagi accions que fomentin la lectura, no només un dia a l’any, sinó tot l’any, per això siguin benvinguts plans de foment de la lectura com el que ha impulsat la conselleria de cultura amb en Juan Manuel Tresseras al capdavant, un programa enfocat a diverses edats i a tota la societat civil.

Una mica de tot i un poc de res.

Avui és Sant Jordi, en una diada tan assenyalada és un bon moment per rependre l’escriptura al meu bloc, bloc que he hagut de deixar abandonat els darrers per motius varis, entre ells, algun que ja ha aparegut a la premsa.

Aquests darrers dies hem pogut veure l’homenatge al Musons, una persona de la qual vaig apendre moltes coses de Gràcia i amb qui vam compartir una bona amistat. Penso que va ser un bon homenatge i es va veure el valor humà d’un personatge que es va estimar un territori i la seva gent. Es feia una mica estrany, fer un cercavila que és una cosa alegre i festiva tot pensant que era en homenatge a un amic que s’havia mort feia uns mesos, però de ben segur que si l’Albert ho va poder veure li va agradar, perquè era un amant de la cultura popular.

Per altra banda la setmana passada es van entregar els premis Vila de Gràcia, voldria felicitar a totes i tots els premiats, però especialment al Ferran Colàs, una persona que m’aprecio i que realment ha fet una feina excel.lent a la Vila, com ja sabeu he participat en la creació de diversos projectes associatius a la Vila i sempre que li he anat a demanar suport mai he trobat un no per resposta, realment es poden criticar moltes i moltes coses de l’Església, però és evident que no es pot posar tothom en un mateix sac.

I posats a fer agraïments, ja ho vaig dir en el Congrés d’Esquerra de Gràcia, però voldria ampliar-ho i fer-ho públic, voldria agrair al Carles Alemany tot el seu suport i aquests anys que ha estat president del Casal de Gràcia, voldria felicitar-lo per la feina que ha fet aquests quatre anys, pel tomb que ha sabut donar a la secció local d’ERC-Gràcia, i perquè ha sabut entendre l’importància del terrori, del  debat  i de l’assamblearisme, i per tot el que m’ha ensenyat en tota aquesta curta aventura política. I també agraïments a en Toni Simó, perquè fins ara ha estat el Secretari d’Organització i ha fet aquella feina que no es veu però que es feixuga, pesada , i sovint poc agraïda. Moltes gràcies a tots dos.

Res més , per acabar avui, us podria recomanar la lectura de molts llibres, jo el darrer que m’he llegit és el Pont dels Jueus, però certament us recomano una mica de literatura local i que regaleu llibres de la col.lecció la Font de l’Atzavara del Taller d’Història.

Actuació a Santa Eulàlia

El passat diumenge vam baixar a Barcelona amb la colla. El motiu era l'actuació a la festa major d'hivern de Barcelona, les festes de Santa Eulàlia.

Una actuació que s'escapa una mica dels cànons tradicionals del món casteller. Per una banda es fa al mes de febrer - és una de les poques que es fa aquest mes - i per altra banda i , per sort, es fan dues rondes conjuntes cosa que la fa molt més àgil.

Aquesta és una actuació que fa pocs anys que es fa , des de que l'Ajuntament va decidir tornar a impulsar les festes de Santa Eulàlia i al seu dia va ser la primera sortida en públic de la colla, quan encara no ens havíem presentat hi vam anar a fer un pilar.

Hi vam fer el 2 de 6 , el 3 de 7 i el 4 de 7. Una bona actuació tenint en compte que tot just acabem de començar la pre-temporada, perquè crec que no en podem dir encara ni temporada. Per acabar un pilar de 5 al balcó , perquè les colles del pla de Barcelona que actuen a la Mercè i Santa Eulàlia es tornen per fer el pilar al balcó.

El final del Carnaval ...

Avui s'acaba el Carnaval, amb l'enterrament del rei Carnestoltes, aquest any a Gràcia s'ha fet la tradicional rua , però el cert és que es troba a faltar una mica l'esperit satíric que ha de tenir el Carnaval, fa uns anys un grup d'entitats va impulsar una coordinadora que va permetre organitzar una sèrie d'actes : l'arribo, un ball de màscares, la rua, el sopar de premis poia i l'enterrament de la sardina , tot això sota l'ombra d'un ban de carnaval satíric fet per un Consell dels Bulls.

Suposo que per motius de poca participació de tot això només n'ha quedat la rua, de l'esperit satíric i irònic que ha de tenir el carnaval, a Gràcia, poc en queda. D'allò que tenia d'original el Carnaval gracienc -- els premis poia -- es van deixar de fer , d'acord que era una tradició nova, però ... totes les tradicions comencen algun dia , no?

Durant el carnaval la Casa de la Vila és ocupada pel rei Carnestoltes, que s'amaga darrera una màscara perquè precisament ha de ser un personatge anònim ... aquest any ni això, ... al final serà la millor la quaresma que el carnaval ;-)

Catalunya, serà logística o no serà.

Avui al tren, si sóc valent i vaig a treballar amb el tren, m'he acabat de llegir el llibre Catalunya serà logística o no serà, el llibre escrit per l'economista Ramón Tremosa. El llibre explica les necessitats d'infraestructures que necessita Catalunya perquè tingui un bon desenvolupament econòmic.

En un moment de deslocalització de les empreses , la logística és un element importantíssim perquè les grans empreses puguin mantenir o crear plantes de producció a Catalanya, però no només això, si la deslocalització és inevitable el que és necessari és una bona infraestructura d'operadors logístics amb els corresponents mitjans necessaris pel transport: aeroports, ports, trens ... precisament tot el que tenim en pèssimes condicions?

A importants empreses els seria molt més senzill venir a Catalunya o mantenir les seves plantes si hi hagués una bona xarxa de transport de mercaderies per tren.

En tot cas el llibre ho explica amb detall i de forma planera perquè no es faci pesats als que som poc entesos amb economia,

Boscos Endins

Ahir vaig tenir vespre de teatre i vam anar a veure Boscos Endins, el nou musical de Dagoll Dagom. La veritat és que us el recomano, em va agradar força. El musical parteix dels contes tradicionals dels Germans Grimm però amb un final ... diferent ... el cert és que hi pots veure reflectides situacions de la vida quotidiana. No sóc un entès en teatre ni en musicals, encara que m'agraden força. El personatge que més em va agradar va ser la Caputxeta interpretat per Anna Moliner. Els decorats estan molt ben trobats i hi trobem alguna sorpresa , sobretot a la segona part, potser un aspecte negatiu seria la durada, se'm va fer un pel llarg i és que comptant la mitja part gairebé arriba a les tres hores.

Per cert que a part de la bruixa del conte, per allí hi havia un altra bruixeta, a veure si fa alguna crítica ;-)

Coronel Macià i MyWay ...

El passat dimarts, al casal Francesc Macià d'ERC-Gràcia, vam tenir la visita d'en Josep Ma Forn, el director de la pel·lícula Coronel Macià. La xerrada va ser molt interessant i ens va estar parlant tant de la figura de Macià, dels aspectes tècnics de la pel·lícula , així com de la dificultat de fer cinema en català. Ens va estar explicant que la major part d'empreses de cinema no volen projectar a les seves sales les pel·lícules en català perquè els catalans ens igual veure una pel·lícula en català o castellà, mentre que hi ha un bon nombre de gent que si la pel·lícula està només en català no la va a veure directament. Ens va comentar les dificultats que es va trobar per projectar la pel.lícula perquè no tenia versió castellana, i clar es veu que amb subtítols no podia ser ...

Davant d'aquest panorama pessimista sobre el cinema del nostre país, avui he llegit al diari una bona notícia, demà s'estrenarà la pel·lícula MyWay de J.A Salgot, un thriler que ha estat rodat en català i que planteja alguns elements interessants , el protagonista és un argentí que parla català amb accent argentí, l'acció passa a Castelldefels i tracta d'un narcotraficant el pare del qual li detecten Alzheimer.
Per mi té tres elements molt interessants que fa que ja tingui ganes de veure-la. El primer que toca molts temes de la nostra societat actual,el segon que ha estat rodada en català i el tercer que la banda sonora és de Joan Miquel Oliver amb la col·laboració de Jaume Sisa i que conté diverses cançons d'Antònia Font ... Tinc ganes ja de veure aquest film.

Bono again

Ahir en Bono va deixar que si és president del Congreso de Diputados no deixarà que es parli català ni cap altra llengua oficial de l'estat espanyol que no sigui el castellà. I que no permetrà llicències en aquest aspecte. Ha dit a més que no li té mania al català, sinó que és una qüestió del reglament. Ha parlat del català como lengua espanyola. Doncs bé, si és una lengua espanyola , perquè no la deixarà parlar al congrés de Diputats Espanyol? En tot cas és una mostra més que això de l'estat plurinacional no s'ho creu ningú, ni els espanyols ni els que no ens hi sentim.

Està prevista una renovació del reglament del congrés,  en aquest aspecte, el PSOE i el PP segur que ràpidament es posen d'acord, per una banda perquè sigui impossible parlar amb català al Congrés, això seria un xoc massa gran per ells. A la seva Espanya hi voldrien només dos partits , i els demés , clarament  a pastar fang, no només els partits nacionalistes o independentistes de nacions que es troben a l'estat espanyol i que de moment no tenen estat , sinó també partits d'àmbit espanyol, però que tinguin poca  representació.

En fi, ... és només una mostra més d'aquesta Espanya , que ens vol fer creure moltes coses que no són.

Un cap de setmana intens.

Aquest cap de setmana ha estat força intens, començava divendres al vespre amb el sopar de l'Arrós Brut i la bona companyia dels mallorquins que havien vingut per celebrar els foguerons, i els que ja eren aquí, en honor dels quals es va començar a fer al festa. Així doncs que divendres vam menjar un bon arrós i vam acabar l'àpat prenent licors d'herbes mallorquines i sentint els glossadors com feien anar la simbomba.

El dissabte al matí, dedicat a fer un passeig muntanyenc i un bon dinar, per la tarda arribar a casa , una mica de migdiada i som-hi foguerons , aquest cop amb els diables. Un bon cercavila , i després la sobrassada i el botifarró a la plaça del Nord.

El diumenge havia de ser de descans, ... no! La gent de l'Anella va decidir dedicar la ballada de sardanes que organitzen mensualment a la colla castellera, i clar els hi havíem de fer un pilar, només faltaria! Castellers i sardanistes, units, algú ho consideraria un sacrilegi , però a Gràcia tot és possible , així que abans del pilar vam poder veure castellers ballant sardanes i després sardanistes fent pinya, i perquè no?

Canvis castellers.

El passat dissabte es va celebrar l'assemblea dels Castellers de la Vila de Gràcia, una reunió molt tranquil·la i participativa en la què van sortir escollits en Carles Gallardo com a cap de colla i en Miquel Sendra com a president. Per mi hi ha certs aspectes molt positius en el nou projecte, per una banda els dos han sabut crear equips formats per gent que porta temps a la colla com per gent més nova però que als darrers temps s'ha implicat molt, que gent que havia començat com a canalla a la colla ara estiguin a la junta. També és important que un dels objectius de la colla per als propers dos anys sigui d'implicació amb la Vila.

En Carles Gallardo serà en nou cap de colla, un altre treballador infatigable per la colla, en Carles ha estat a la junta i a diferents tècniques i és un dels històrics, com en Miquel, a més a més ha estat president de la Coordinadora de Colles de Barcelona. El projecte tècnic d'en Carles és molt interessant i sens dubte aquest any serà l'any del 3 de 8 de la colla, n'estic convençut i a més servirà per treure'ns el mal regust de boca del darrer concurs.

Finalment, es van acomiadar del seu càrrec en Martí i l'Oriol, moltes felicitats per la feina a ells i a la junta i la tècnica sortints, la seva feina ha permès consolidar el 4 de 8. la colla i aconseguir que la colla miri amb més optimisme l'elaboració de nous castells.