Avui començarem campanya, ja toca potser darrerament nomes he fet articles de coses del dia de les persones, donat que també soc una persona. O que os penseu?

Jo no soc pilot, però aixo no vol dir que no en se de curses, conec el cotxe, conec tots i cadascun dels integrants del equip, se la capacitat de resposta, conec alguns dels pilots, son fornada de la nostre escuderia, conec molt be al equip de mecànics/enginyers, se la seva capacitat de innovar i el que aportaran.

Conec molt be el circuit, els revolts, els canvis de rasant, els pis box, tots i cadascun dels secrets, ja en porto unes temporades, la velocitat, els derrapatges, la estabilitat tot son equacions matemàtiques al servei del equip.

Lluitarem, a totes, tenim el millor pilot en Jordi Portabella, disposem del millor cotxe el ERC evolution 2007, som un gran equip tenim de sis a deu, pilots en cursa cadascú amb els seus boxes i amb els seu equip.

Tots treballem nomes per una fita millorar el que ja varem millorar, per aconseguir les millors prestacions per la nostre ciutadania. Nomes la il·lusió ens empeny a ser els primers dia dia.

Tant sols soc el “cap de mecànica del box ERC Gràcia” però crec que si tots els que canvien les rodes, frens, preparen el repostatge, prenen el temps ……ens eixuguen la suor , criden animant-vos, farem que el nostre somni es faci realitat, el de tots , aquí no valen individualitats, es un premi de grup, de tots.

Os esperem aquest vespre a la presentació a Santa Coloma de Gramanet i despres al pit line del Museu d’Història. El tret de sortida no el podrem sentir per el soroll dels cotxes, però paga la pena 

Ha estat una gran joia poder llegir-ho, i això que camí de algun Consell Nacional havia vist amb la teva lletra menuda i rodona algun que altre esborrany.

S’ha fet tant curt! es  tant ple de vosaltres, de tu, de l’Hortènsia, dels vostres fills, nets, exilis, paisatges sards, jardins, es pot obrir per allà on vulguis que el trobes carregat de dolçor, de sentiments, d’ Amor compartit, de tanta vida junts.

Com cada dia, com cada hora segur que tens al cap a l’Hortènsia però també has de ser positiu ,quina sort haver pogut estar  tant  temps gaudint d’aquest amor plegats, i ara fruir del present i del futur, del teus fils, nets i besnéta.

Avui, que la prudència no em fa por de dir-ho, i no en soc gaire de lletres, et diré el que no t’he dit mai Jordi: Per mi ets un heroi, no un heroi en el concepte d’acció valenta, que de un hi do, la teva vida de lluitador  constant, per la nostra Nació, contra aquells que ens volien prendre allò tan nostre la llengua i la identitat.

Per mi ets el heroi en el concepte que tenien els grecs, per ells un heroi era aquell guerrer que no tant sols era valent, si no que la proporció de les seves gestes l’acosten a la perfecció, i esdevé immortal però alhora humà. Així et veig.

Desitjar-te que per molts anys et pugui tenir l’honor de acompanyar-te allà on calgui, que avui sigui per tu un dia ple de felicitat i segur de bona companyia. Una abraçada des de Shangai.

Com que avui es el dia de la rosa, penjaré un poema del teu llibre com homenatge al teu amor, per que tothom pugui somiar i escoltar la sonata en Re major de F.J. Haydn amb els teus mots.

Mentre el piano desgranava els brins

de tantes notes canviants i nítides,

la teva ma de seda es desmaiava,

lànguida, dins la meva i jo et sentia,

fràgil, viure feliç l’instant d’amor

i de tendresa, mentre l’hora queia,

escàpola, entre besos i carícies

i els sons lliscaven damunt nostre, ingràvids,

clars i suaus com una fina escuma.

O encanteri de musica i amor,

que lentament s’esgota dintre nostre

amb la sonata.

Juerr, ara gracies a en Miquel ja hi som  aqui van els meus petits secrets :

– Vaig fer d'extra a la Plaça del Diamant fa un munt d'anys i he concursat a varis programas de televisio, entre ells Amor a primera vista .

– He estudiat Enginyeria Industrial, pero durant un any vaig treballar de ferrer de cavalls. i fent de monitor de equitacio

–  La historia en general m'apasiona, sobretot  tot lo relacionat amb batalles.

– El que mes m'agrada per aixo son els viatges i la fotografia,  coneixer gent del pais i mirar de adaptarte a les seves costums.

– Fa mes de 25 anys que tinc conciencia de la independencia del meu pais Catalunya i estic convençut que ho aconsseguirem.

I ara li paso el tema a : Crazy, Txewaka ; Vives ; Roger i YuriBcn

Aquest mati mentre anava cap a la feina, en Xavier Bosch de RAC1 ha llençat una pregunta als oients “Que os va faltar per dir als vostres familiars que han mort” aprofitant que demà es el dia de Tots Sants, la resposta ha estat increïble, i la veritat escoltant moltes de les coses que deia la gent he arribat al punt d'emocionar-me, de pensar en tots aquells, avies, amics, familiars que ja han traspassat i en tot el que els hi voldria haver dit.

Penseu-hi un moment, que li haguéssim pogut dir a aquell amic i/o amiga, que es va matar en un accident de cotxe o per alguna terrible en fermetat, que m'he deixat de dir a l'avia, tan tendre, quants cops li voldria haver fet un peto encara que no fos per res en especial, i a la meva padrina, i als companys i companyes, soc jove i diguem-ho no he perdut a tanta gent, però de segur que tothom troba algú que li va faltar allò de……

Per això he decidit que dedicar una mica mes de temps a aquells que de veritat estimo, a donar abraçades i petons, sense pensar el per que, per mirar de no tenir cap mes recança de hagués pogut fer o dir ……

Dedicar el temps a les coses i a les persones importants de debò, deixar de dedicar el temps a persones que no s'ho mereixen, en el fons quedar be amb qui no s'ho mereix es una hipocresia, hem de començar a racionalitzar el nostre temps, donat que no sabem quan ens en queda, ni a nosaltres ni a la resta. Tornem a fer que el repte de viure dia a dia sigui d'allo mes bo i huma.

Vist el que darrerament el que te més èxit alsnostres blocs…..:-) , a part de les “feres”, aquests animals nocturns quepensen el mateix que un senador encarcarat i senil : “la calle es mia” 🙁….

I la veritat no emveig en cor, i sobretot el meu sentit de l’estètica, i la ferralla del meu cos,no m’ho permet, de fer-me fotos per queendevineu, tu Dolors no ho deixis si usplau. Os vaig a presentar a:

CÁLICOELECTRÓNICO

Un personatge quepotser alguns ja coneixeu, però que per mi ha estat tot un descobriment i un momentrelaxant per als posteriors minuts, post-amanida.Molt recomanat el capítol 5e de la 1a temporada : “Historia de amor: tailoviu”

Només te una pega,i es que parlen en castellà, havíem si uns quants d’aquests artistes que correnper Gracianet (Pastilles d’Ortiga) ens desenvolupen el “Cor de Gràcia” en versióflash, estic segur que voluntaris per guions, veus i el que toqui no faltaran,a part dels mateixos “originals” que potser també prestarien les seves veus.

Vinga ànim!! Que potser la oportunitat de fer historia. Si mes no de riure una estona.

Vull agrair a una persona que avui m’ha fet feliç, moltfeliç, per la seva frescor, per les seves paraules lleugeres, les seves descripcions, la poesia de la seva prosa. Complerta, plena,sensitiva, he gaudit com feia temps que no ho feia llegint els seus escrits ,m’hesentit com si fos al seu costat compartintel seu somni, l’he sentit molt a prop, no se com es, però les seves paraules dibuixant,i a mes a mes o diu, una persona profundament enamorada de la vida. Gracies,per aquests instants que han il·luminat una mica aquest dimecres endormiscat deFebrer.

Endavant, crec que ho fas molt be i desitjo, tant per tu com per mi, quepuguem compartir moments com els d’avui. Gracies Emma!!, per la teva mirada, pelteu somriure, pel teu peto.

Com que ahir ja vaig parlar prou de política aRadio Gracia i en podeu veure un resum a La Tortuga de Gràcia, avui aprofitaréper un parell de recomanacions de cap de setmana, una de cinema i una musical.

La de cinema es per“Memòries d’una geisha” on evidentment no es dona tot el detall del quedisposes a la novel·la, però es molt recomanable de veure tant si has llegit elllibre com si el vols llegir.

Els personatgesestant molt ben perfilats en aquesta pel·lícula de dones, per que es això una pel·lículade dones on els homes no tenen ni nom propi, si no apel·latius, com: Coronel, President o doctor Cranc, a on lesdones fan tot el treball, tot elprotagonisme, el positiu i el negatiu i els homes tant sols son actors passiusque pateixen les conseqüències de les accions de les protagonistes.

Magnifiques actriustotes elles, perfecte fotografia, llum, ambientació en aquest Japó provincial d’entreguerres,magnífics paisatges i el que a mi especialment li dona un encant a tot, a lesmirades llargues i expressives, per contra del rictus mancats d’emoció delsrostres perfectament maquillats, es la banda sonora de John Williams, un copmes aquest fantàstic compositor ha sabut expressar el que moltes vegades no elshi cal ni dir a les geishes.

La segona recomanacióes pel music de la contraportada d’avui de La Vanguardia en James Blunt, potserque tots i de segur que totes heu sentitaquesta cançó de “You are beatiful” doncs haig de dir que no es la millor quete en el seu àlbum Back to the bedlam,es un cantautor excepcional amb lletres senzilles que expliquen coses que hatots ens han passat un cop a la vida, en la cançó d’abans la historia, es unanoia que somriu al nostre protagonista al metro i ell ja es pensa que es ladona de la seva vida i li dedica la cançó.

Podeu veure el vídeo a : You’re Beautiful

You’rebeautiful. You’re beautiful.
You’rebeautiful, it’s true.
I saw you facein a crowded place,
And I don’tknow what to do,
‘Cause I’llnever be with you.