D’allò hem anat derivant al prego en castellà delas festes de la Mercè de en Jordi Hereu, a laexpulsió de ERC del govern i tenim en marxa el procésde minvar, potser encara mes? el pobre Estatut , que inclòs el “Defensor del PuebloEspañol”, donat que la opinió, la dels catalansi catalanes que el van votar ,no hi conte, en Mugica (PSOE) haposat mes trabes que el mateix PP i ningu del PSC-PSOE ha fet cap queixa al respecte.

Això es un fet, la deriva cap a la espanyolització, també que en els tresdarrers anys la situació s’ha agreujat, esta molt clar a lesmateixes declaracions de en Maragall, i el President no es un homeque calgui llegir entrelinees.

Crec que per això hem pogut veure a els blocs de en Ricard Martínez, la Dolors ol’Alex, una invitació als sectors catalanistes del PSC perparticipar del nostre projecte nacional i d’esquerres de ERC, es unestendre la ma a companys i companyes com la Diana Garrigosa ol’Albert, militants a Gràcia, de sensibilitats nacionals demolta proximitat que es poden sentir incomodes en el nou rumb del seuactual partit.

En cap cas es una Opa, ni molt menyshostil, com diu en Carles Salat, moltes d’aquestes persones hancompartit governs municipals,comissions, o han treballat plegats algovern de la Generalitat amb ERC i per tant els/les coneixem.Evidentment ells i elles faran la seva tria.

Ara el mes curiós es elrebombori que escoltem per aquestes “convidades”, fa molts anysque altres dos partits CiU i ERC que tenim trasbalsaments demilitància en alguns moments: quan CiU va pactar amb el PP,amb la desfeta de ERC del PI, i mai s’ha molestat ningú enpensar si això es una opa o es un benvinguts, es un fet curióspotser, però tothom ho troba normal.

Potser el que molesta es que aquesta“normalitat” d’aquests partits li comenci a afectar internamental PSC-PSOE que aquesta divisió interna de catalanistes iespanyolistes acabi produint la migració de una part de lamilitància, cap un partit com ERC nacionalista, i d’esquerres, fins ara només es donava el cas del PSC-PSOE elfluxe de traspàs amb IC que suposo ja tenen assumit tant uncom l’altre.

La novetat es que després dehaver aguantat tant de temps, d’ençà que en FelipeGonzàlez va enviar a en Raventos d’ambaixador a França,l’acomiadament de l’Obiols en un Congres, i l’anterior exili de enMaragall a Roma, hi hagi persones que diguin prou.