Cotlliure – Argelers (II): llengua i/o nació?
Hi ha segona part, no per l’èxit de l’article, sinó per temes pendents i una reflexió final. De tota manera, em penso que n’hi haurà un tercer.
Vaig voler veure la petja catalana en un sentit ampli.
– Comencem per Argelers, amb un lloc web mig de l’ajuntament, mig de turisme, en francès i català. Bé, el meu francès no és gaire bo.
– Argelers és un poble amb un creixement estrany, en lloc de ser un poble de platja, és més un poble d’interior amb un port. Amb el creixement a mitjans del segle passat degut al turisme, la part de platja ha anat desenvolupant serveis turístics i com una urbanització paral·lela. Els serveis, bars, botigues, supermercats i restaurants restaven aquests dies quasi tots tancats, de manera que semblava un poble fantasma.
– En canvi el poble de l’interior és prou bonic i hi havia, per a visitar, el Museu de l’Albera (el massís que dóna lloc a la comarca, vam deduir), senzill però en una casa maca. A dins, objectes de la història, costums. Català i francès, de totes dues menes.
– En aquestes coses dels francesos, en francès es diu Argelès-sur mer, nom topogràfic sense tradició, i que en alguns llocs sortia com a Argelers de la Marenda (sense helicòpter de Tulipan).
– Pels carrers ningú no parlava català, però en un dels bonics carrerons ens vam creuar una dona gra que el parlava amb un treballador municipal. Gent gran. Científicament sense valor, però reforça certes premisses preconcebudes.
– Cotlliure: lloc web en francès i anglès. Ja he posat fotos i als vostres comentaris poca cosa més puc afegir, en aquest segon lliurament.
– Botigues, menús, plenes de catalanitat. “Le Gourmet Catalan”, “le menu catalan”, “le creme catalane” de postre, pa amb tomàquet i anxoves, banderes a diversos llocs, reconeixement (ah, sou catalans, passeu, passeu), i només, però, la dona on van comprar Muscat (cani, 😉 ).
Aquí ve doncs la reflexió provocadora i una petita tria a l’estil de les que feia en Carles Capdevila al programa de l’Albert Om.
És la relació nació catalana – llengua catalana i el seu futur.
A Cotlliure, per motius potser turísticoeconomicoculturals o pel que sigui, poques petges lingüístiques però curulla de catalanitat, tanta, que a aquesta banda dels Pirineus sortirien partits populars i de ciutadans a dir que es fa un gra massa.
Són paral·lels el futur de la nació i la llengua? Tradicionalment en el cas català, és així, però tenim exemples clars on la llengua no és el factor clau. Irlanda, per exemple, on el gaèlic retrocedeix i el sentiment irlandès és fortíssim, el mateix a Escòcia, i Euskal Herria seria en un terme mig, llocs on la llengua sobreviu molt pitjor que la nació.
Sovint, però, el futur de la nació el jutgem per la salut de la llengua, de manera que sembla que només al Principat i les Illes sembla tenir futur. És lògic, però és arriscat?
És més, ja aviso que jo no puc triar, però parlant amb gent vam arribar a la tria fatídica. Entre la nació plena i el manteniment de la llengua, es pot triar o van junts? Si haguéssiu de triar davant del diable o de Déu, què triaríeu?
Ja us dic per part meva que sóc del parer del Sebastià Alzamora, que afirma que sense estat el català desapareixerà, però que tenir un estat no sempre pot garantir la pervivència de la llengua, és a dir, pels científics, és condició necessària però no suficient.
Apa, us ho deixo sobre la taula, bon cap de setmana!
gener 11th, 2008 at 1:47 pm
Per al·lusió.
Molt bona la compra. És un vi que m’agrada especialment tal com el fan a la Catalunya nord. És una varietat (de les moltes) del muscatell, però més petit i menys dolç que serveix com a vi de taula. Ara sols us falta consultar a cuinetes una recepta de peix i a fer un bon àpat.
Particularment i des de la meva ignorància, penso que una llengua és una forma de pensar i veure el món local. Una llengua és per comunicar-se i per tan és la forma idonia d’una determinada àrea geogràfica. Ja que el lloc condiciona la necessitat del llenguatge. Per altre part, penso que una llengua que no te estat, malament es podrà defensar del que avui és la globalització i l’uniformisme que, en lloc de unir, només fa que baixar el nivell cultural dels pobles.
Mireu l’ánglés que tots parlem i l’original, el de Oxford, per posar un exemple. El desplomem i al final el convertim en una cosa barruera, per anar tiran. Cada idioma és una riquesa molt important, tant que aixepluga tota una forma de veure el mon. I ignorar-ho és ser més pobres i ignorants.
gener 11th, 2008 at 1:48 pm
Volia dir moscatell….perdó.
gener 12th, 2008 at 1:01 am
la meva impressió dels que parlen català al Sud de França es mes com un record que els hi agrada parlar-lo però tinc la impressió que mai deixarien de ser Francesos.
França es un País fort com a nació.
gener 12th, 2008 at 12:06 pm
Interessant reflexió, que jo també em faig de tant en tant ja que vaig sovint per la zona…
En la meva opinió, a la Catalunya Nord no hi ha garebé llengua i gens de nació. Tot i que a Cotlliure jo que he sentit de vegades gent (gran) parlant pel carrer en català, el seu ús retrocedeix, i avui dia el català a la zona el parlen els gitanos de Perpinyà i prou (sí, sí, els gitanos).
Però com a nació el tema està encara pitjor. Malgrat que hi ha gent que es mira TV3 i que són del Barça i tot plegat… Em fa la impressió que tota aquesta catalanitat que comentes “le bistrot catalan” “la cuisine catalane” etc. són elements purament folclòrics i adreçats al turisme, ancorats en el passat i la tradició. Però a part d’en Juan Lluís Lluís, no hi ha una producció cultural de caire contemporani en llengua catalana com sí tenim al Principat, les Balears i, també al País Valencià (malgrat que aquesta no tingui el reconeixement de les seves institucions). En definitiva, a la Catalunya Nord, el ser català és una afirmació regional, no nacional, “provinciana” en el sentit estricte del terme.
Entre llengua i “nació plena”… Tot i que saps que els meus punts de vista sobre el tema parteixen de punts diferents als teus, donaré la meva opinió.
Crec que em quedo amb la llengua. Perquè una “nació” sense contingut no és res. M’explico. Per a mi, una nació, com a concepte “a priori” no té cap sentit, és una construcció cultural basada en trets compartits per una comunitat. Sense saber-ne gaire, a Irlanda, a més del gaèlic tenen la religió, al País Basc suposo que l’RH. A Catalunya, només tenim la llengua, sense això no seriem nació, o ho seriem d’una manera fonamentalista.
gener 12th, 2008 at 6:55 pm
Cani, estic d’acord, sempre poso l’exemple que si es català diem mongetes i en espanyol judías és que alguna cosa historicosociològic hi ha de diferent.
Cristina, Auténtico, estic d’acord amb la majoria del que dieu, potser sí que a la Catalunya Nord és més un regionalisme diferenciat dins el francès.
El tema dels gitanos és molt interessant, recordo un programa que en parlaven i és especialment agradable respecte Gràcia.
Dues úniques reflexions, a Irlanda és diferenciador en tant que està al costat d’un estat anglicà, no? ho dic perquè ser catòlic no diferenciaria Irlanda de Portugal.
I quant a l’RH, jo diria que és més una anècdota del sac, perquè genèticament està condemnat a mestissar-se i no ajuda a incorporar gent a la nació, diguem-ne.
En tot cas, acabes coincidint amb el que deia, que sense estat no hi ha nació possible pel tema de la defensa de la llengua, no, 😉 ?
gener 12th, 2008 at 8:04 pm
He, he. Bon intent de portar-me al teu terreny, però no, jo no he parlat d’Estat, sinó de nació. Tampoc ho sé explicar gaire bé. Però, com et diria? A mi l’Estat m’importa poc en si. M’interessen els resultats. I tampoc estic tan segur que un Etat independent fos tan beneficiós per a la llengua i la cultura catalanes.
gener 13th, 2008 at 10:56 am
Uix, m’has pillat, je je.
No jo el que dic en la línia del que tu dius que la llengua és determinant en la identitat de la nació, és que llavors cal veure com es manté la llengua si es vol mantenir la nació.
Llavors, en aquest cas, i tenint en compte les regles del mercat i la competitivitat, l’única manera per mantenir la llengua, ergo nació, és un estat que la posi al nivell d’obligatorietat que té l’eslovè.
Si és així, i tenint en compte que l’actual configuració de l’Estat Espanyol no ho defensa, llavors cal l’estructura d’un estat per tal de tenir les eines per mantenir la llengua, ergo nació.
Què et sembla ara?
gener 16th, 2008 at 3:22 am
Benvolgut Àlex, precisament ho comentava amb el meu germà l’altre dia (per telèfon, és clar): si mor la llengua, per mi el país ja no té sentit. Crec que durant uns quants anys s’ha volgut marejar la perdiu sobre si es pot ser català en castellà. Perdoneu si algú sent que això pot ser així, però per a mi l’essència de la catalanitat és la llengua, i un (sigui vingut d’Andalusia o de Finlàndia, o negre del Maresme) és català quan el parla, quan l’abraça com a capital social i personal. A mi una Catalunya independent en castellà ja te la regalo. Aquest ja no serà el meu país, serà “un” país, però no el meu. Però en fi, jo, optimista de mena, crec que no haurem de fer-la, aquesta tria, i que podrem tenir les dues coses. Salut!
gener 16th, 2008 at 11:01 am
Alex estot muy contenta de los comentarios de Cotllioure y de Argeles que has hecho en tu bloc dos pueblos bien conocidos por nuestra familia de donde guardamos muchas vivencias,amigos,y recuerdos entrañables en mi caso de mi juventud.Referente al idioma creo que en todo el Rsellon se habla mucho catalan las personas mayores lo conocen muy bien y si vais por el interior casi todos los pueblos sus nombres estan escritos en catalan y las calles tambien ,en Perpiyá oyes hablar muchisimo y creo que muchisima gente lo habla .La primera vez que fui a Francia fué a Collioure y en ningun momento me senti extranjera era como estar en casa en el pueblo todos hablaban catalan . en donde yo me sentí extanjera e indignada fué en Palma de Mallorca.eran los años 69 o 70 y alli no se hablaba ni catalan ni castellano en las tiendas todo ingleses alemanes que tenian los negocios yni si quiera hablaban español y ya no os cuento no encontraba más que restaurantes con comida de otros paises.lamento no poder hacer los comentarios en catalan porqué yo no tuve la suerte que teneis vosotros de ir a una escuela bilingue como ahora.cuando oigo a mucha gente decir que aprender catalan es una perdida de tiempo entre ellos a catalanes pienso que són unos incultos .´´
gener 16th, 2008 at 1:05 pm
@alex
haces trampa, porque sabes bien que el estado propio no garantiza la defensa de una lengua. Tu argumento es tal que “uy, la lengua peligra, hagamos un estado porque si no se perderá”
Pensemos en el caso de Irlanda, bonito país independiente, donde se habla un fabuloso inglés.
gener 16th, 2008 at 1:16 pm
En el text principal dic,
“Ja us dic per part meva que sóc del parer del Sebastià Alzamora, que afirma que sense estat el català desapareixerà, però que tenir un estat no sempre pot garantir la pervivència de la llengua, és a dir, pels científics, és condició necessària però no suficient.”
Afegeixo un motiu més, i en tinc una pila, al sac, a posterior, quan parlo amb l’auténtico.
Monterrey Jack, o a la inversa, ja no recordo, totalment d’acord amb tu, vull les dues coses.
Margarita, per l’idioma que empris no et preocupis, m’interessa el teu punt de vista més optimista que el meu quant a la llengua, merci!
gener 17th, 2008 at 1:15 pm
@alex
Supongo que no estaria de más que dejases claro que tu independentismo no es una conclusión extraída de unas premisas, sino un anhelo previo para que el que buscas justificaciones a posteriori. Hoy es la lengua, mañana puede ser otra cosa.
No mezcles el debate sobre la independencia y el de la lengua, porque es igual de tramposo que lo que hace el PP tira del tema para lograr votos entre los castellanohablantes catalanes.
gener 17th, 2008 at 2:30 pm
Luisan,
el que entenc és que vols que reconegui quelcom que opines tu sobre la meva opinió, és a dir, tu decideixes quines premises tinc i les justificacions que tinc. No em sembla de rebut.
Tinc una premisa bàsica, la pertinença a una identitat, i en funció d’aquesta contemplo passat, present i futur d’aquesta identitat i, sempre, sempre, reafirmo que el millor és la independència, encara que sigui subjectiu, o al menys tan subjectiu com qualsevol, entenc.
No hi ha cap identitat que sigui per se independentista, l’independentisme és una opció política de sol·lució a un conflicte de pertinença. Al menys com jo la percebo, tu et bases més en que jo sóc independentista com a premissa, i en el meu cas no és així, encara que tu decideixis que és així.
Tens raó, avui és la llengua, ahir va ser rodalies, demà serà el dèficit fiscal, etc. El meu avantatge respecte altres, i deixa’m ser vehement en el meu bloc, és que jo cada realitat i justificació recolza la conclusió de la premissa, mentre que n’hi ha que es van quedant sense justificacions per a la pertinença a l’Estat, i això els cou.
No sé si és el teu cas, entenc que tu no deus partir de premisses sinó que tries la identitat que creus que et convé més i en això bases les teves conclusions.
L’avantatge és que jo no faig trampes com el PP, científicament les llengües petites sense estat resten indefenses respecte d’altres més grans i oficials, és el que la gent observa quan viatja a llocs com Perpinyà o l’Alguer. En canvi, l’eslovè el trobes als DVD’s, i això no és qüestió de mercat, sinó de legislació
gener 17th, 2008 at 5:36 pm
@luisan
És molt fàcil….¿pot anar pitjor? No rotund, ja que amb tota aquesta moguda no en tenim, per tan si en tenim, serà millor.
Segona raó. Quan existien els trens de via estreta funcionaven.
Però no sols és el tren. Son una pila de coses que encorseten. La falta de transparencia fiscal, l’asetjament constant, l’idioma, etc. etc. etc.
I em pregunto sempre ¿com és que alguns que viuen aquí es contenten amb ser tractats “com els catalans” i no s’hi senten? Paguen igual, els maltracten igual, i encara hi troben gust en el nacionalisme espanyol. Ja que si ataques un nacionalisme, has de reconeixe que existeix un altre enfrontat….I aquí t’has de mullar…
gener 17th, 2008 at 8:39 pm
Luisan: !Hola! Me alegro de volver a leer cosas tuyas, !A ver si actualizais el bloc!.