Tinc una premisa bàsica, la pertinença a una identitat, i en funció d’aquesta contemplo passat, present i futur d’aquesta identitat i, sempre, sempre, reafirmo que el millor és la independència, encara que sigui subjectiu, o al menys tan subjectiu com qualsevol, entenc.

No hi ha cap identitat que sigui per se independentista, l’independentisme és una opció política de sol·lució a un conflicte de pertinença. Al menys com jo la percebo, tu et bases més en que jo sóc independentista com a premissa, i en el meu cas no és així, encara que tu decideixis que és així.

Tens raó, avui és la llengua, ahir va ser rodalies, demà serà el dèficit fiscal, etc. El meu avantatge respecte altres, i deixa’m ser vehement en el meu bloc, és que jo cada realitat i justificació recolza la conclusió de la premissa, mentre que n’hi ha que es van quedant sense justificacions per a la pertinença a l’Estat, i això els cou.

No sé si és el teu cas, entenc que tu no deus partir de premisses sinó que tries la identitat que creus que et convé més i en això bases les teves conclusions.

L’avantatge és que jo no faig trampes com el PP, científicament les llengües petites sense estat resten indefenses respecte d’altres més grans i oficials, és el que la gent observa quan viatja a llocs com Perpinyà o l’Alguer. En canvi, l’eslovè el trobes als DVD’s, i això no és qüestió de mercat, sinó de legislació

Supongo que no estaria de más que dejases claro que tu independentismo no es una conclusión extraída de unas premisas, sino un anhelo previo para que el que buscas justificaciones a posteriori. Hoy es la lengua, mañana puede ser otra cosa.

No mezcles el debate sobre la independencia y el de la lengua, porque es igual de tramposo que lo que hace el PP tira del tema para lograr votos entre los castellanohablantes catalanes.

“Ja us dic per part meva que sóc del parer del Sebastià Alzamora, que afirma que sense estat el català desapareixerà, però que tenir un estat no sempre pot garantir la pervivència de la llengua, és a dir, pels científics, és condició necessària però no suficient.”

Afegeixo un motiu més, i en tinc una pila, al sac, a posterior, quan parlo amb l’auténtico.

Monterrey Jack, o a la inversa, ja no recordo, totalment d’acord amb tu, vull les dues coses.

Margarita, per l’idioma que empris no et preocupis, m’interessa el teu punt de vista més optimista que el meu quant a la llengua, merci!

haces trampa, porque sabes bien que el estado propio no garantiza la defensa de una lengua. Tu argumento es tal que “uy, la lengua peligra, hagamos un estado porque si no se perderá”

Pensemos en el caso de Irlanda, bonito país independiente, donde se habla un fabuloso inglés.

No jo el que dic en la línia del que tu dius que la llengua és determinant en la identitat de la nació, és que llavors cal veure com es manté la llengua si es vol mantenir la nació.

Llavors, en aquest cas, i tenint en compte les regles del mercat i la competitivitat, l’única manera per mantenir la llengua, ergo nació, és un estat que la posi al nivell d’obligatorietat que té l’eslovè.

Si és així, i tenint en compte que l’actual configuració de l’Estat Espanyol no ho defensa, llavors cal l’estructura d’un estat per tal de tenir les eines per mantenir la llengua, ergo nació.

Què et sembla ara?