Un dissabte nacionalment normal
Ahir dissabte va ser un dia especial. Al matí, per qüestions de feina, vaig anar a visitar TV3, la televisió nacional, i el seu centre de Documentació. Impressionant. Tenim un gran servei, amb una gestió digital, el Digition, que inclou tant la producció i l'arxiu, tot digital, i que és l'enveja fins i tot de la BBC. Molt curiós el plató d'informatius, molt diferent de com l'esperava.
Al migdia, un gran dinar, pèsols del maresme, i migdiada.
I, després, com a signe també de normalitat, anar a veure la teva selecció nacional, Catalunya, jugant amb Argentina. Molta cua per comprar l'entrada, i vam entrar tard. Vam perdre, sí, i hi havia molt argentins.
Em sembla molt bé jugar amb seleccions bones i amb molta gent nouvinguda al nostre país, atès que permet també que vegin que el seu nou país d'arribada juga en rang d'igual a igual al seu país d'origen, com va passar amb l'Equador. La proposta que llenço i se'm va ocòrrer seria jugar amb Xile un 11 de setembre, per lligar dos països amb aquesta data tan marcada.
Com a curiositat, el grup de la mitja part, els Padrino Gutiérrez,
