Frankfurt, amb mostassa i ketchup, si us plau
Avui parteixo del text d’en greips per anar més enllà.
Frankfurt? Sí, hi haurà qui es dedicarà a minimitzar-ho, hi haurà qui dirà que està ple de catalans, hi haurà qui dirà que ens hem gastat massa diners, etc.
Sé que no és comparable amb uns Jocs Olímpics, d’acord, però aquests dies sento que un dels principals inputs de Frankfurt ha de ser el reconeixement intern i orgullós de la cultura catalana.
Sí, podem treure pit, com ho farem el dia que en Monzó li donin d’una vegada el Premi Nobel que es mereix.
Una cultura i una llengua que ha estat tan castigada necessita, de vegades, que externament se’ns reconegui. Perquè sí, pot ser important que els alemanys comprin llibres traduïts dels autors en català, però tan important serà que els nous catalans (i molts dels de sempre que no es troben còmodes llegint en català) facin el pas i comencin a llegir llibres en català. Però no per qüestions polítiques, sinó per qualitat.
Traiem pit, doncs, sentim-nos orgullosos del que som i el que ens ha deixat ser.
Convencem, si podem, els nous catalans, que s’ha lluitat molt (i molts ho han perdut tot) per defensar la llengua, que entenguin el que és la llengua per nosaltres i acabin de fer el cop de cap per parlar-la i llegir-la. Estarem per ajudar-los.
octubre 11th, 2007 at 10:47 am
per continuar fidel a la meva negativitat… ara almenys sabràn el nom del mort 🙂
octubre 11th, 2007 at 12:34 pm
Greips, ara sí que has estat potser massa negatiu, no? sort que jo sóc sempre optimista i ens complentem bé, tot i que segurament no l’encertem ni tu ni jo, 😉
octubre 11th, 2007 at 1:21 pm
Si després de tenir tota la literatura, el qui és qui, els actes, el discurs del Monzó, les genials coses de l’Oller, i tota la parafernalia, amén d’anar a Mallorca, Costa Brava, Costa Blanca, Costa de la Tarongina 😀 i altres. Si amb tot això no saben que existim, que s’ho facin mirar.
Espero que d’una punyetera vegada vinguin Nobels, reconeixement (al menys europeu)i poguem treure el cap ja que el “nostre”(?) estat no mou ni un dit.
Es allò de “qui vol estar ben servit….”. Apa, a fer-nos el llit i parar taula.
octubre 11th, 2007 at 1:31 pm
greips: a casa tinc una placa que diu.
!Val més la constancia de una gota que la força d’una ona!.
La trobo molt adecuada per la cultura catalana.
octubre 11th, 2007 at 1:39 pm
Gràcies, Cani 😉
octubre 11th, 2007 at 1:54 pm
@cristina,
si, la cita s’adequa molt… però és que amb l’Alex tenim una mena de “joc” de l’optimista i el pessimista. Jo sóc el que ho veu negre i ell ho veu blanc 😉
@cani,
el propi Monzó explica, en el discurs, pq no es donen Nobels a nacions sense estat.
Jo tb espero que amb la fira les editorials (pq no oblidem q es una *fira d’editorials*, i alguns escriptors en castellà han estat convidats per editorials que editen en castellà i no hi han anat pq no han volgut o no han pogut o el que sigui… no pq no els hi sigui permès).. com deia, espero que les editorials puguin lligar molts contractes per traduïr escriptors catalans.
octubre 11th, 2007 at 5:10 pm
@greips
Si, ja he vist el discurs made in Monzó, molt bo.
Sempre ensopeguem amb la mateixa pedra “Estat”. “Quan no et reconeixen ni el dret a emprar el teu pensament (llengua és pensament) t’ho han robat tot, ets un esclau”. I no ho dic jo….sols he possat el parentesi i tampoc aporto cap cosa nova.
octubre 13th, 2007 at 2:11 am
Si pot ser si que Frankfurt es una fira de editors, però aquest cop han convidat la Cultura Catalana, algú ha pensat que tenim quelcom a dir i en català, això als veïns els hi remou els budells, donat que si fos per l’estat no podríem dir res i quedar-nos a casa, si potser oblida’n la nostre llengua. Es un pas endavant, de molts que ens queden per fer en el nostre camí per recuperar la nostre identitat com a poble i si ens posem d’acord la nostre independència.
Per cert Alex si vas a Frankfurt no demanis un frankfurt, et miraran amb cara molt rara, t’ho dic per experiència, allà has de demanar un bratswurt i si vols pa també s’ha de demanar si no et donen la salsitxa amb una mica de mostassa i prou.
octubre 13th, 2007 at 11:05 am
Vaja, vaja, aneu fent, glups, no m’ha donat temps d’opinar.
Sí, greips, deu ser el jing i el jang de l’independentisme, 😉
Bon comentari, Carlemany, ho tindré en compte, je je
Cristina, m’agrada la frase, la feina de formigueta, sovint fosca i poc visible, pot ser molt agraïda.
Cani, poc puc afegir, quan tens raó, tens raó!