Debat de Lluïsos: el meu punt de vista
Ja estem en campanya, així que subliminalment i com qui no vol la cosa, demano el vot per Esquerra. Dit això, que feia dies que tots volíem dir, passaré a comentar el meu punt de vista del debat. Jo no m’oblidaré d’escriure ni esmentaré només els candidats que a mi em semblin, els esmentaré a tots.
Primer comentaré el to general del debat, el funcionament i el paper del moderador. Passaré després a comentar els polítics presents o els partits, que si fa no fa és el mateix doncs crec que eren persones amb prou pes polític dins de cada formació.
Quant al debat, el cert és que va tenir com diferents parts, com irregular en certs moments. Fer un debat de ciutat amb parts gracienques tenia per la gent de Gràcia el seu interès.
Primer hi va haver una ronda de preguntes diferents a cada candidat. Molt subjectives, des del meu punt de vista, coincideixo amb un comentari, atès que algunes eren molt concretes i enverinades (el tema de l’ordenança, una espina per Iniciativa, en Gomà), o molt concretes i sectorials (comerç cap al Ricard), o molt ambigües per als altres tres, de manera que els permetia parlar d’allò que volien. En Lafarga ho va defensar com que era part de les habilitats. Sembla que allò que critiquem de certa política (pregunta’m el que vulguis que respondré el que voldré, com en Vives i en Martí), allà estava ben vist.
Crec que les rondes foren ajustades però hagués estat millor que cada pregunta tingués separadament el seu joc de rèpliques, es corria el risc de barrejar-ho tot.
La segona part referida a nomenclatura va tenir punts molt interessants però la gràcia va estar en la discussió sobre descentralització. Però es van deixar temes sobre la taula importants, com ara el comerç o l’habitatge de manera més estesa.
La part final de preguntes fou una mica càotica, des del meu punt de vista, doncs de vegades responia el més ràpid. A considerar aquests comentaris com a propostes de millora, no pas de queixa.
M’havien parlat molt bé d’en Lafarga com a moderador, però el cert és que no em va fer el pes. Però no perquè no deixés respondre un parell de cops a en Ricard, que també, sinó perquè no va saber tallar de manera enèrgica petites picabaralles de vegades un xic infantils (es veritat, no ho és, faltava el i tu més, entre en Carles Martí (PSC), sempre, i de vegades en Cornet (PP) i de vegades en Vives (CiU).
Anem ara pels candidats:
– Jordi Cornet (PP): el paper replicant d’en Fernández Díaz, en alguns moments va saber fer centrar el debat sobre el seu partit, que té mèrit, i més incisiu que l’altre de l’oposició. No ho va fer malament del tot, la veritat, per ser qui és, però no vaig entendre dues coses: primera, que s’allunyés en certs moments del seu propi partit, com a manca d’autoestima, com dient que són els bons tot i ser del PP. Segona, posar el País Valencià com a exemple urbanístic.
– Ricard Gomà (IC-V-EUiA): el tenia com un dels bons polítics d’IC-V, però em va decebre. Va començar bé amb un tema difícil com el de les ordenances, però després de ser molt ben respost per en Ricard sobre un parell de temes es va anar diluint, més pendent, em va semblar, del moment de marxar que del debat. Quan marxà a mitges, en Farriol va sortir i ho va fer en la seva línia. Possiblement li quedava gran el paper, però com és amic crec que ho va fer bé, tot i que anava a redós d’en Ricard. Va aprofitar una falca per parlar d’habitatge, veig que ara tenen pressa per parlar-ne després de tants anys.
– Antoni Vives (CiU): un bon exemple de ser un teòric que no coneix la pràctica, un intel·lectual que sap parlar en públic però que no semblava oferir una alternativa viable per canviar les coses. La seva acusació de turisme sexual a Barcelona com a paradigma va fer aixecar exclamacions fins i tot dels gossos de la Plaça del Nord. Va cometre algun error més en els temes i no va tenir cap problema en interrompre la gent. Que digués que a Gràcia no s’havia fet un procés participatiu sobre el Pla de Mobilitat en va fer pensar en un parell de tècnics i el posat que haguessin pres. Possiblement també n’esperava més, com si s’hagués preparat el debat per llençar unes idees força però no per debatre sobre polítiques concretes. Discurs molt genèric i poca cosa més.
– Carles Martí (psc-PSOE): no em va sorprendre tant. Ja l’he vist diverses vegades. Crec que té un to molt bregador i contundent, però pot ser adequat per un plenari o per un programa de televisió però no sé si és l’escaient per un debat polític, on la gent vol sentir propostes i no picabaralles, per això ens quedàvem a casa. Un xic nerviós i a la defensiva, tirava molt d’un full on llegia per no deixar-se res. Sempre m’agraden els polítics que diuen “diré tres coses” i les van desgranant sense perdre el control del guió, implica agilitat i discurs assimilat. És seguretat i és difícil, no és el seu cas. Em va sorprendre que, a Gràcia, prengués el to tan centralista, essent regidor de districte, tot i que ser-ho de Ciutat Vella deu tenir aquestes coses. No va saber jugar amb el tema nomenclàtor i mostrar comprensió.
– Ricard Martínez (Esquerra): sempre se’t fa difícil jutjar una persona tan propera, però crec que el vaig veure créixer un nou estadi. Atemperat, no va entrar en cap picabaralla, ni quan no pogué respondre un parell de cops i segurament en ser el que estava més tranquil, perquè estava preparat, jugava a casa i la feina feta et dóna un plus de seguretat. Em va agradar que la gent de Gràcia el veiés parlant de temes de ciutat, demostrant que també els domina. Segurament fou el més enginyós, com les diverses frases que recull a la Tortuga. La proposta de l’Ovidi per a l’auditori és bona. La proposta d’en Musons per a Nomenclàtor és genial (pobre Albert!). En el tema de la descentralització mostrà que ens creiem això de la Barcelona dels Barris, que parlar dels consellers en eteri és fàcil i el fet que defensés que cal parlar de la seva capacitat executiva i no només de com s’escullen és símptoma que coneix la realitat. En nomenclàtor prengué una posició de descentralització per convicció i no, com altres, perquè tocava dir-ho. Moltes de les seves idees eren prou bones com perquè els altres li donessin constantment la raó (senyal que la idea era central). Bona la idea que el President del Districte pugui ser un conseller.
En conclusió, crec que l’important no era guanyar sinó ser convincent i demostrar capacitat d’anàlisi de la realitat i els problemes, perquè és el primer pas cap a la seva solució, i oferir propostes de canvi. I crec que en Ricard en això fou el millor. No sóc objectiu? Crec que la sensació de tothom és la mateixa, però em puc equivocar, o poden no donar-me la raó.
He dit ja que voteu per Esquerra? Em penso que sí, però hi torno, Voteu Esquerra!! 😉
maig 11th, 2007 at 8:58 am
doncs estic bastant d’acord amb tot el que dius, però, en el tema de convenciment… ja ho vaig posar, a mi els dos que em va semblar que sabien més el que es feien eren en Martí i en Martínez (jejeje, sembla el nom d’un còmic) però cap dels dos em va acabar de fer…
i és cert que en Ricard jugava a casa i que ho va saber aprofitar bé, però crec que seria molt diferent veure’l en un debat en un altre districte, crec jo.
ja aniré passant, m’agraden els teus articles 😉 jeje i m’agrada opinar
ALBERT
maig 11th, 2007 at 9:41 am
Alèx, no vaig poder venir al debat, problemes familars , què hi farem…. amb la teva crònica i la de la tortuga i els comentaris de la gent i de l’Albert (a veure si estudies més i no fas tants comentaris, que com suspenguis et pegaré al cul , jejeje!!!!) em faig una idea de com va anar…
No obstant políticament objectiu, gens…. li dones un pél de massa cova al Ricard!!! 😉 i n dic res més que ja saps que jo i la política no sóm amigues!!!
Una abçada i moltes energies i forces per l’espring final!!
maig 11th, 2007 at 10:59 am
Albert, doncs jo crec que fora de casa seria igual, perquè el coneixement que tens des d’un districte és molt multidisciplinar, humanista si m’enteneu la comparació, toques molts temes i t’obliga a saber una mica de tot si realment t’hi impliques.
Això és casa teva també, albert, encara que no sempre estarem d’acord, però per això també ho faig, debatre amb un mateix és poc gratificant.
Mar, llàstima que no poguessis venir, haguéssim estat d’acord, je je. No crec que vagi desencaminat quan gent de fora d’Esquerra t’ho comenta, creu-me.
Merci pels ànims, em sento com un corredor del Tour on ets un gregari, però saps que la teva implicació té la seva importància.
maig 11th, 2007 at 11:28 am
Em deixa molt tranquil veure que tota la crítica que em puguis fer en el meu paper de moderador sigui que vaig tallar dos cops al Ricard Martínez o dues picabaralles de molt poc pes que no vaig voler tallar. Com tampoc vaig demanar al públic que deixés de riure quan el representant del PP va donar com a exemple de política d’habitatge Madrid o el Pais Valencià.
Ningú no em defensarà perquè jo vaig voluntàriament sol. I prefereixo que sigui així. Vaig fer de moderador perquè LluÍsos m’ho va demanar i perquè crec en la política de proximitat.
Pot ser que ara algú em vulgui passar factura per les meves col·laboracions/opinions a La Tortuga. Em sembla correcte i ho accepto esportivament. Ni pots caure bé a tothom ni cal.
Us proposo que d’aquí a quatre anys proposeu un altre moderador. Entretant feu alguna cosa que faci superar el desencantament general que arrossega la societat i que es va notar dimecres al debat.
maig 11th, 2007 at 11:40 am
potser un/a periodista i una persona més neutral políticament i menys protagonista de tot plegat…
maig 11th, 2007 at 12:10 pm
Joan, jo no hagués estat a la teva pell, és difícil moderar qui no es deixa, en sóc plenament conscient, no t’ho van posar fàcil alguns, certament, és com l’anàlisi de l’arbitre en un partit de futbol, mai ningú no n’està content. No hi donem més importància, doncs.
maig 11th, 2007 at 12:31 pm
Importància tota. M’hi vaig posar voluntàriament i conscient, si no m’hi hagués atrevit hauria declinat la invitació. El debat va anar com va anar i les percepcions són diferents depenent de qui se les mira. Jo no sóc el més adequat per opinar perquè des de dins pateixes molt (temps, paraules, públic). Accepto les crítiques com no podria ser de cap altra manera. Però calia ser-hi i tu hi eres. Hi ha casos malatissos de gent que opina sense ser-hi. Esotèric. Però contra la mala llet acumulada només hi ha la pràctica continuada de l’esport
maig 11th, 2007 at 1:41 pm
Si senyor, Joan!!!
Desfoga’t aquest dissabte al Fútbol!!! 😉
A sobre que fem coses altruïstes i perquè ens les demanen, hem de ser perfectes!!! manda huevos!!! doncs som humans i a mi m’agrades amb la teva abundosa humanitat, alà, piropo total!! 😉
maig 11th, 2007 at 1:57 pm
si, que guai, escrivim articles super xungus,
i després no assumim les nostres mancances i culpem a la resta del món i diem que tot és una conspiració…
i si és cert, no hi vaig anar, pq. tenia obligacions i ja de pas pq. no m’agrada com s’organitza.
Ara, llegir bé el que he dit pq. ni hi ha mala llet, ni res més que un comentari lògic i no crec que sigui gens ofensiu, si ho és demano disculpes, q de fet la noticia havia de ser el debat polític i no el moderador…per tant, parlem de què es va dir, serà segur, molt més interessant
maig 11th, 2007 at 2:14 pm
Gràcies Mar. Dissabte a jugar a futbol, i tant! va molt bé.
A Dolors: no sé ni qui ets. Ni entenc res del què dius. A més, he parlat de tu?
maig 11th, 2007 at 2:16 pm
en català diuen que qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
Vaja, que si no vols ser valorat no t’exposis a que ho facin, no? 🙂 Donar la cara té això, que no agrades mai a tothom.
Criticar és senzill, i ho fem tots amb especial gràcia i velocitat. Encaixar crítiques és complicat, i pocs ho poden fer alegrement. Assumir-les donant la raó als altres, propi de savis.
I a la Tortuga n’escriuen pocs, de savis.
(aix, i jo que m’havia promès no baixar a l’arena en aquestus temes…. jiji)
maig 11th, 2007 at 2:24 pm
Crec que alguns us equivoqueu en jutjar-me. M’és ben bé igual el què penseu. Quan faig les coses les faig seguint la meva ètica. No haig de donar comptes a ningú més. I esclar que encaixo. Només cal veure com em deixeu la La Tortuga. He deixat d’escriure? No. Fins que me’n cansi. No perquè ho digueu uns quants. Crec que seria més profitós parlar del què van dir els candidats. Però calia anar-hi. Parlar d’oïdes té això que pots fer el ridícul. Però se us escapen les ganes de posar-vos amb mi. Ho sento. Ni cas.
maig 11th, 2007 at 2:43 pm
de tota manera crec que hauriem de respectar i ho dic per mi mateixa que estem al bloc de l’àlex, que s’esforça per donar una dinàmica i un to determinats al seu bloc en moment de treball de campanya i per tant hauríem de respectar aquesta feina i el seu esforç i intentar no desmadrar-nos….és el mínim que podem fer, crec….i no ho dic per res concret, ni ningú és una reflexió.
maig 11th, 2007 at 3:01 pm
Vaja, jo em faig el propòsit de no entrar en picabaralles polítics al bloc i mira.
Estic d’acord amb tu, Dolors, fins i tot crec que en Joan ha de quedar fora del debat que ha de ser des del món polític, segurament no hauria d’haver comentat res del tema, em sap greu, Joan, d’aquí a quatre anys ho faré diferent, el que sí que volia era que els que havíeu estat poguéssiu opinar per veure si coincidíem amb mi quant a la valoració dels cinc polítics.
maig 11th, 2007 at 3:14 pm
Àlex, no passa res, de veritat que no em molesten gens les crítiques mentre siguin construïdes des de la coherència. Tu ho fas. I jo encantat de la vida. Són diferents els personatges de ficció que opinen sense veure. La mala llet els acabarà consumint. Sóc la seva diana, però si els va bé per la salut hauré de convenir que faig una tasca social.
D’aquí a quatre anys ja veurem. Potser m’he fet ocupa.
maig 11th, 2007 at 4:27 pm
Aquesta vegada dono la raó al “moderador”. Si no hi eres no en parlis. Parlar d’oïda és perillós, ja que ho veus per ulls d’altres i no s’hi val.
Reconec que moderar és dificil i més quan son politics, son en campanya i son com son, ja que en conec algún i sé com juguen.
Parleu del que es va dir i com es va dir, la resta, millor o pitjor, és pura historia.
I que consti que un moderador totalment imparcial no existeix.
maig 11th, 2007 at 6:04 pm
Quedi clar:
el moderador ha dit que proposesim algú per de cara el proper debat, jo he indicat un perfil la mar de lògic.
En cap moment ni en cap comentari he valorat el paper del moderador en el debat, per tant sense haver-hi anat no he fet pas cap anàlisi.
He demanat disculpes si havia en ofès a algú sense que fos aquesta la meva intenció, he mostrat el meu respecte absolut per l’espai on ara mateix estem discutint i que justament fa que no vulgui tornar a entrar en paraules que només busquen fer mal i provocar tant si es refereixen a mi (que si responc és pq. no és la primera vegada que aquesta persona ofèn molt) com si no.
maig 11th, 2007 at 7:05 pm
On ens porta tot això? Reflexioneu una mica tots plegats?
maig 11th, 2007 at 7:15 pm
@Dolors
No li donis més voltes.
maig 12th, 2007 at 11:39 am
Voldria dir-hi la meva sobre el moderador del debat, perquè és una persona que aprecio: quan s’escull algú per fer qualsevol cosa, se sap a qui s’escull, i no se li poden demanar coses diferents a les seves aptituds. Si per aquest debat es volia (que no crec), un d’aquests/tes periodistes jovenets, que es limiten a llegir un guió perfecte, i que al mínim contratemps arrufen el nas i criden al bon seny, sense substància… aleshores el Lafarga ho ha fet fatal.
Al meu entende, el Joan ens va oferir un debat viu, humà, ple d’energia, un debat amb implicacions, amb temes, intelectualment provocatiu… Jo he moderat debats, i sé que no es pot jutgar un tall aquí i una permisivitat allà. El tall al regidor va ser oportú, al marge de que fos el regidor, perquè s’hauria reobert un torn sobre un tema que ja estava esgotat. El Joan va actuar amb inteligència i amb suma educació.
I també vaig trobar molt be que permetés les picabaralles, per dues raons: és molt difícil tallar-les (ho sé be), i el més inteligent és deixar fer, i perquè, en resum, demostren qui és qui. Quan es deixa fer, la cosa dura poc. I així va ser.
El tercer moment compromés va ser l’actitud del públic (farcit, no ens enganyem, de gent de partit). També bona actuació del Joan, amb el seu silenci. La cosa no va anar a més. En tot cas, es moderava als polítics, no al públic.
Pel que fa al format, era un dels possibles, i crec que va resultar bo i estimulant. En tot cas, i ja per acabar, ull als que fan propostes, donen idees, fan cabòries, i emeten opinions sobre com s’ha de moderar. Estar allà a dalt, intentant que la cosa no se t’en vagi de les mans, a la vista de tothom, entre 5 polítics maldant per fer visibles les seves posicions, ja us ho dic ara… qui s’hi atreveixi que puji i ho faci!!. La tensió que es pateix durant més de dues hores és senzillament brutal. I jo ho puc dir, perquè ho he patit.
Carles
maig 12th, 2007 at 11:53 am
Estic d’acord amb en cani, no hi donem més voltes
maig 12th, 2007 at 11:58 am
1-Àlex, el dimecres 12/5, jo no estava de cos present als Lluïsos, vull dir que no hi era present! Sé que procures mantenir la teva opinió a mínim de subjectivitat i a màxim d’objectivitat!
Ni qüestionaré a en JLafarga ni els ponents. Seria injusta.
2-Renoi amb la foto. Sembles “el xiquet Gracienqui”, per a fer un simil amb el de Martini! Faig goig,sí.
3-Ja coneixes la meva “devoció”..pels ordinadors.
Serveixen per escriure comunicats,no per comunicar-se amb la calidesa, o no, que dona la paraula amb to. Si hi ha un bon grau de coneixènça, ja és diferent, molt diferent. Sempre pot sonar a fer sonar el mòbil i aclarir, oi?
4-Ja vaig votar ahir tarda a correus, vull dir que ja tenen la docu!!!!
SALUT,de tota mena, i un gran esforç per a seguir exercint de catalans bondadosament intel·ligents, intel·ligentment bondadosos i tossuts, per a fer créixer ERC, 29 escons més, només!
maig 12th, 2007 at 12:02 pm
Hola Margarida,
que bo veure’t escrivint pels blocs!
Ja tenim un vot, doncs, anem a buscar la resta, el motiu s’ho val!
Salut i cuida’t, molt, parlem abans del 22, segur, hi ha un llibre que et vol conèixer.