Observatori de la Llengua.

Uns dies abans de Nadal vaig gaudir del zel d'una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Reconec la meva culpa però ja en aprlaré un altre dia.

Arran d'aquella trobada vaig descobrir un fet que em va encuriosir. Es van adreçar a nosaltres en correcte català però entre ells, en aquest cas eren dos agents masculins, parlaven castellà. Serà aquesta l'excepció o la norma?

Des d'aquell dia cada cop que m'he creuat amb agents uniformats, fos quin fos l'uniforme,  he parat l'orella. Mai més del necessari que per copsar la llengua usada; el dret a la intimitat està per damunt de la meva curiositat.

He de confessar que el resultat m'ha decebut molt. En cap cas els he sentit parlant en català entre ells. Ni municipals ni mossos.

No és cap crítica als agents ni crec que s'hagi d'obligar ningú a usar, en les seves converses privades cap llengua. Però no puc negar que el fet em preocupa. Ben segur que alguns d'aquets policies són catalanoparlants però en companyia dels seus companys castellanoparlants usen el castellà.

Segur que això passa en altres col·lectius però aquest va provocar la meva curiositat.

Fins la propera

Antifeixistes, no gracies

Segons el diccionari un feixista és aquell que s'imposa usant la violència.

Mai no he acabat d'entendre allò dels skins i els redskins, com si el fet de ser d'esquerres justifiques allò que és injustificable quan és de dretes (estereotips, ara no busco matissos).  

Aquest cap de setmana vaig ser a les barraques de Girona i vaig poder gaudir d'una refrescant dutxa de taronjada amb alguna cosa més promocionada per uns rapats amb el lema antifeixista ala samarreta. Sonava música de caire tradicional i reivindicativa alhora, una barreja d'allò més interessant,però alguns necessitaven imposar la seva manera de passar-ho bé a la resta tot i que no acompanyés la música (mai no em queixaria d'unes empentes en un concert d'ska).

El fet és que els mateixos subjectes em van acabar d'aigualir la nit quan, en el fragor de la batalla, van arribar empentant-se fins a una altra barraca on nosaltres ens haviem desplaçat buscant més tranquilitat. 

Els podem posar l'etiqueta que volguem. és el demenys. Em feia cosa cosir-me una bandera ala caçador perquè els rivals m'havien d'apallisar tot i que no sabia ni qui eren; quan els skins van aconseguir els seus mesos de fama tots parlavem d'ells amb una barreja de respecte i por, no fos cosa; fa un parell d'anys les bandes llatines semblaven els nous senyors de la nit. 

Els podem dir com vulguem però no són altre cosa que feixistes, i en començo a estar fart de veure com els justifiquem canviant-los el nom.

Antifeixistes? Si són feixistes, no gràcies. 

Voreres de 5 metres

Bon dia tot el dia.

Algú sap a qui m'he d'adreçar per demanar un identificatiu per la zona verda per la meva moto? Aquesta petició, que d'entrada pot semblar absurda, m'ha acompanyat aquest matí camí de la feina.

Segons vaig veure publicat al diari un dia d'aquestes vacances les motos no podran aparcar en voreres inferiors a 5 metres. D'entrada em sembla d'allò més raonable ja que com a peató també pateixo les molesties que provoquen alguns motoristes poc conscients de que no estan sols al mon (em nego a parlar de civisme). Que jo recordi a Gràcia voreres d'aquesta amplada no n'hi masses, potser les places.

Com que les places per a motos són insuficients se m'ha acudit que puc deixar-la a la zona verda. Habitualment la tinc en un parking però sempre hi ha ocasions en que la deixo davant de casa perquè l'he de tornar a agafar poca estona després.

Que passaria si totes les motos de Gràcia ocupéssim les places de zona verda? Què passaria si quan circulem respectéssim normes com no posar-nos un al costat de l'altre en els semafors? Aquest matí he fet la prova al carrer Mallorca (3 carrils) i no vull ni pensar el que passaria si ho fés a la Travessera.

De la mateixa manera que cal prendre mesures contra aquells que no saben estar al seu lloc circulant per les voreres per avançar un cotxe (altre cop a la travessera), seria bo facilitar-ne l'ús correcte. Per facilitar-ho tot s'ha implantat el bicing (sense comentaris sobre el funcionament) i s'han posat força parades, ves quina casualitat, allà on hi havia places de moto

Un detallet. Algú pot pensar que des de l'Ajuntament ja es fa alguna cosa doncs quan ha tornat de vacances s'ha trobat la ciutat (no m'he fixat a Gràcia) farcida e parkings per a bicis. No ens enganyem. La mateixa normativa prohibeix lligar bicicletes al mobiliari urbà així que resulta més senzill instalar correcuites places per a bicis que no garantir que es pugui deixar la bicicleta al carrer amb la seguretat de trobar-la sencera cinc minuts més tard.

Fins la propera.

Vad’eleccions (5). Aquesta setmana els mercats

Bon dia tot el dia.

Ahir vaig rebre el fulletó poster propagandístic dels mercats de Barcelona. N'hi dic poster perquè fulletó se li queda petit.

 

  

No fa massa m'anunciaven les grans zones verdes del barri. Tinc la sensació que van compatabilitzar fins i tot la terra del meu únic cactus, mort feia mesos però que em resistia a a llençar.

Ara ha arribat el torn dels mercats. M'agraden els mercats i m'obligo a passar pel de l'Abaceria setmanalment tot i que sigui més còmode el super de costat de casa.

M'agraden els mercats però no m'agrada el poster. Potser un altre mes, o fa un any me l'hauria pres d'una altra manera però avui no. Em sembla una excusa per ficar-me a casa la fotografia d'un que vol sel alcalde. 

El mercat m'agrada pel que té de proximitat; perquè m'ha permès retrobar coneguts que feia temps que no veia; m'agrada perquè vaig a la meva parada on m'etén la meva carnicera o el meu peixater i em fa un senyal quan el tall de carn que demano no està tan bé com jo creia a primer cop d'ull; m'agrada perquè està viu, amb soroll de persones. Sempre he anat al mateix mercat. He vist tancar parades, l'Herminia es va jubilar, la Meli anys més tard; algunes parades segueixen tancades, d'altres han canviat del tot la seva cara però segueix sent el meu mercat i quan, atzars de la vida, em perdo per la Boqueria, per Santa Caterina o fins i tot pel de la Llibertat resulta que no és el mateix, no estic al meu mercat.

Per això no m'agrada un poster que reforça una idea de mercat que me l'allunya. Potser les parades de disseny queden molt bé a les fotos i que t'ho portin a casa és un servei útil pels qui no poden apropar-s'hi. Però no m'ha quedat clar si el meu mercat ofereix aquest servei, si el podré fer servir quan la bossa amb el que hagi comprat massa o si aquella avia que li costa creuar Torrent de l'Olla amb el carró sabedora que l'haurà de pujar tres pisos a peu se'n podrà aprofitar un dia de pluja qun el paraigües ocupi la ma del moneder i el moneder la del carro.

Això si. Se a qui n'he de donar les gràcies. La seva foto i el seu nom, el d'un que vol ser alcalde, ha entrat a casa meva.

Potser un altre dia el convidaré a unes olives i un refrec i podrem parlar d'habitatge, de reciclatge, de transports públics i si no és igual. Segur que ell, o potser un altre que vulgui ser alcalde, tornarà a entrar a casa meva dins d'un fulletó i em dirà el que vol que senti.

Fins la propera

 

Va d’eleccions (4). Ja n’hi ha de casualitats

Bon dia tot el dia

Avui un diarit gratuit m'ha posat davant dels nassos dos fets que si no fos perquè m'agrada rondinar encara pensaria que són fruit de la casualitat.

A Santa Coloma de Gramenet els llibres i el material escolar seran gratuits per tots els alumnes de les escoles públiques i concertades el proper curs. Que ningú tingui massa clar d'on sortiran els diners quan la ciutat està en obres i les necessitats són moltes fa pensar. Que sigui iniciativa d'un partit, sense acord de tot el govern municipal fa pensar. Que tothom se n'hagi enterat per la premsa (escoles i pares no en sabien res) fa pensar. Que tot això passi poc abans d'unes eleccions municipals fa pensar, potser és casualitat.

El metro de Barcelona restarà obert tota la nit del cap de setmana (de moment només dissabte). Fa anys que es reclama aquesta mesura però els problemes tècnics i de manteniment ho impedien. Sembla ser que ja s'ha trobat la solució per evitar aquests problemes. Que aquesta mesura s'hagi pres un mes més tard de permetre els locals nocturns ampliar el seu horari fa pensar. Que aquesta conjunció s'hagi donat poc abans d'unes eleccions municipals fa pensar. Que les actuacions musicals que s'han programat per les nits del dissabte al vestíbul d'una estacíó arribin just fins la vigília de les mateixes eleccions fa pensar. Que tot això passi poc abans d'unes eleccions municipals fa pensar, potser és casualitat.

Digeu-me malpensat però cada cop hi crec menys en les casualitats 

 

Va d’eleccions (3). Democràcia hereditària.

Bon dia tot el dia.

No se si aquest concepte existeix en la política actual però en cas negatiu, caldria inventar-lo. Segur que no és monopoli de cap partit però a Barcelona s'està donant un fet que ja comença a fer pudor.

El bastó del batlle de la ciutat es transmet de generació en generació, com la corona de pares a fills. 

De cap de les maneres vull negar la possibilitat que ofereix el sistema que un alcalde renuncii a mig mandat. Tampoc vull negar la capacitat de nomenar el seu successor i no entro en la seva competència pel càrrec.
 
Però no m'agrada que s'hagi convertit en la manera d'assegurar l'alcaldia. No n'estic segur però em sembla que Barcelona només ha pogut triar un alcalde en igualtat de condicions i es tractaria d'en Narcís Serra. Algú el recorda?
 
Des d'aleshores tots els alcaldes han plegat a la meitat i han garantit al seu successor un ressò mediàtic i una propaganda pre electoral que no té preu.
 
Parlo del cas de Barcelona que és el que em toca de la vora. Segur que hi ha altres casos i segur també que aquesta pràctica no és monopoli d'un sol partit. És igual. No magrada el fet.
 
Quan es parla de revisar la llei electoral i regular el nombre de mandats crec que seria més interessant protegir el dret a una elecció llliure i realment democràtica evitant aquesta mena de pràctiques.
 
Alternativa? Que calgui la unanimitat del ple municipal corresponet per permetre que un succeesor es pugui presentar. Això deixa la porta oberta a casos de força major. Les llistes obertes també serien una alternativa interessant però en aquest cas no serienla solució.
 
Fins la propera 

Concert benèfic

Bon dia tot el dia.

Demà dijous a les 9 del vespre tindrà lloc a la Església de Santa Maria del Pi un concert en benefici de la FUNDACIÓ TOURETTE. Aquí podeu consultar el CARTELL del concert.

El COR ALBADA de l’Agrupació Cor Madrigal cantarà el Requiem de Mozart amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 dirigits per l’Esteve Nabona.

L’entrada costa 10 euros i es podrà comprar allà mateix des de dues hores abans del concert.

Agraeixen el màxim de difusió.

Fins la propera.

Va d’eleccions (2). No vull finançar cap campanya.

Bon dia tot el dia.

Les properes eleccions són a la vora. No és cap secret: candidats que parlen en públic tot moderant el seu discurs, espais de radio i televisió oferts als mateixos candidats quan encara no ho són… Fins aquí cap problema. Res a dir.

Però hi ha un fet que em reventa. No vull finançar cap campanya personal. 

És fàcil saber quan s'apropen les eleccions municipals. L'ajuntament s'amoïna més que mai per nosaltres.

Ara fa un mes vàrem rebre a casa de forma personalitzada la nova guia del ciutadà. quina casualitat que aquesta guia s'actualitzi i és publiqui  només cada quatre anys.

Ara fa unes setmanes em vaig trobar la porta de casa unes bosses de colors per facilitar-me el reciclatge. Quina sort! Les tinc damunt la taula del menjador ja que no hi queben enlloc més. 

Avui mateix he vist l'anunci d'una guia per poder gaudir dels parcs i carrers de Barcelona durant la propera primavera.

Quina sort. L'ajuntament de la ciutat vetlla per mi. Llàstima que només ho faci cada quatre anys.

El que deia: No vull finançar cap campanya personal:

Vull que el meu alcalde pensi en mi cada dia dels quatre anys!

Vull que el meu alcalde prengui consciència de que està fent un servei pel que s'ha ofert, ningú no l'ha obligat.

Vull que el meu alcalde vulgui ser el meu alcalde, i no que estigui agafant embranzida per un salt en la seva carrera.

Només vull una cosa. No m'importa el color. Només vull un alcalde ( i si fos per la meva Vila, millor que millor) 

Va de daus

Bon dia tot el dia

M'he proposat compartir amb la resta del mon la meva, encara modesta. col·lecció de daus.

La meva intenció és anar presentant diferents exemplars, alguns de curiosos i alguns de molt comuns. També voldria recollir jocs amb daus i altres utilitats més o menys habituals d'aquests petits (o no tant petits) objectes.

Si trobeu daus originals, antics, vells, que han perdut el seu joc o les seves fitxes, de formes diverses i cúbics i no sabeu que fer-ne no els llenceu… penseu en mi i, en els que com jo, ens agraden els daus.

Fins la porpera

Toni. 

Va d’eleccions (1). L’Habitatge

Bon dia tot el dia.

He trigat més del que hauria desitjat a trobar un pis petit a un preu elevat a la zona on volia quedar-me i ara es pot dir que visc per pagar-ne el lloguer.

Els polítics en campanya, subespecie que es diferencia dels polítics habituals en una facilitat per prometre i anunciar a tort i a dret sense cap altre ànim que aconseguir que tots els vots en zel li siguin propicis, prometen polítiques d’habitatge.

????? Ajuts en els préstecs als menors de trenta anys (quants n’hi ha que puguin intentar demanar un prestec sense provocar llàstima o rialles al director de la seva oficina?)

????? Vivendes de protecció oficial allà on l’administració vol i en la quantitat que els promotors disposen sense demanr allò que els joves (i no tant joves) volem?.

Fa uns anys, en una tertulia auspiciada per un ens juvenil diguem que prou representatiu se’m va ocórrer fer una proposta que va ser titllada de no factible ja que no es pot anar contra el dret a la propietat. D’acord, però i el dret a una vivenda? Contra a quest si que s’hi pot anar?

La proposta consistia en qualificar els pisos segons la seva funció, de manera que una vivenda sempre hagués de ser una vivenda i un despatx ser un despatx. Per augmentar el nombre de pisos i adequar-los a la realitat actual els pisos grans es podrien dividir en dos o tres (segons la superfície); fins i tot una de les parts resultants (inferior però suficient) podria qualifiar-se coma despatx. Una mesura d’aquesta mena suposaria el rejoveniment dels barris i l’augment de vivendes promocionant amb diner públic noi la nova construcció, sinó la reforma de la ja existent. Perjudicats? Els promotors.

Els meus pares vivien en un pis de 220m2. Aquesta superficia dónaria per un pis de 80m, 2 de 60 i un despatx de 20 on un podòleg podria obrir la seva primera consulta sense massa problemes (per posar un cas) Qui en surt perjudicat? El propietari que de conbrar un lloguer passa a cobrar-ne 4? Els residents que de tenir un pis immens per les necessitats actuals passarien a una vivenda digna? Els que especulen amb el preu del metre? Cadascú respongui el que cregui correcte. Jo ho tinc molt clar.

Només va ser una idea i imagino que n’hi ha moltes atres. Quines? No les callem, compartim-les. Potser algún dia algú podrà dir " Clar que això funciona, ja ho vaig dir jo una vegada " i si algún d’aquests polítics en vol prendre nota, segur que li regalem les nostres idees de bon grat.

Aneu a la barra d'eines