Observatori de la Llengua.

Uns dies abans de Nadal vaig gaudir del zel d'una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Reconec la meva culpa però ja en aprlaré un altre dia.

Arran d'aquella trobada vaig descobrir un fet que em va encuriosir. Es van adreçar a nosaltres en correcte català però entre ells, en aquest cas eren dos agents masculins, parlaven castellà. Serà aquesta l'excepció o la norma?

Des d'aquell dia cada cop que m'he creuat amb agents uniformats, fos quin fos l'uniforme,  he parat l'orella. Mai més del necessari que per copsar la llengua usada; el dret a la intimitat està per damunt de la meva curiositat.

He de confessar que el resultat m'ha decebut molt. En cap cas els he sentit parlant en català entre ells. Ni municipals ni mossos.

No és cap crítica als agents ni crec que s'hagi d'obligar ningú a usar, en les seves converses privades cap llengua. Però no puc negar que el fet em preocupa. Ben segur que alguns d'aquets policies són catalanoparlants però en companyia dels seus companys castellanoparlants usen el castellà.

Segur que això passa en altres col·lectius però aquest va provocar la meva curiositat.

Fins la propera



Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines