AMELIE

Pl Rius i Taulet 11 934.161.097 info@amelie-restaurant.com http://www.amelie-restaurant.com

Un local petit decorat amb senzillesa minimalista on es poden menjar uns entrepans, compartir unes tapes o demanar la carta.

De dilluns a divendres ofereix buffet lliure als migdies.

A la carta els preus piquen una mica (els primers ronden els 6 eur i els segons els 13) però al final es paga satisfet del sopar.

Quan es va acabar el partit a la pantalla gegant la veu del locutor (en cap moment el volum va ser molest pels que no el seguien) va ser substituida per jazz contemporani que acompanyava sense destorbar la conversa a taula.

Podriem parlar de mestissatge, en la línia del Rita Blue de la Plaça sant Agustí.

Dues persones. Dos primers (Pasta fresca i Quesadillas d’Idiazabal) ) i uns nachos per compartir, dos segons (pollastre farcit de formatge acompanyat d’arròs i tonyina amb cous-cous amb fruits secs), dos postres (pinya rostida amb gelat de coco i brownie amb gelat de vainilla ) i per beure només aigua (amb i sense gas). 49.eur

Vull votar el que em roti, o no.

Bon dia tot el dia

Ja fa dies que em dona voltes pel cap això de l’estatut. Encara no l’he llegit sencer, i no se si ho faré, però hi ha un fet que, ara mateix mp’emprenya molt.

Des de fa temps defenso el vot en blanc com un vot útil. Entenia que es tracta d’un vot d’algú que volia anar a votar, es prenia la molèstia de fer-ho però que no estava d’acord amb cap de les opcions presentades. El vot en blanc era, doncs, la única manera de fer sentir la seva veu. Aquest vot en blanc és ignorant, menyspreat. No perdia l’esperança que un dia a quest vot en blanc fos prou quantitaiu com per convertir-se en qualitatiu i fos tingut en compte.

En forma de vot nul, no pas blanc, però vol que sigui la seva veu, la demostració de la seva força, del seu poder de convocatòria. Els resultats no reflectiran el text de la papereta nul·la, seran només una xifra.

No em sembla correcte. Si, des d’un partit, s’hi està d’acord el vot es positiu i si s’hi està en contra el vot es negatiu.

Potser fa por que el vot es barregi amb el d’aquell veí d’escala que mira malament cada cop que la senyera llueix al balcó però en això consisteix la democràcia, en respectar l’altri com és en la seva diferència.

A aquells que juguen a polítics només els demano una cosa: COHERÈNCIA. Honradesa, sinceritat, ransparència… són conceptes que haurien d’estar inclosos en aquesta coherència tret de en aquells que entren en política per enriquir-se i aconseguir poder i que, coherents això si, ho aconsegueixen. Permeteu que el ciutadà sigui lliure de votar, o no. De poder dir la seva sense que ningú s’apropii de les paraules. De dir si, no, cagar-se en tot o callar.

Fins la propera…

…des d’un petit racó de món

Si no

ILLADEGRÀCIA

Sant Domènech 19 932.380.229 http://ww.illadegracia.com

Una prou assortida i variada carta vegetariana en un ambient net i lluminós.
Els caps de setmana, si no es reserva,pot resultar dificil trobar lloc ja que es tracta d’un lloc on fins i tot els no vegetarians poden sopar de gust i ampliar l’espectre gastronòmic.
La carta de vins també és molt variada tant pel que fa als tipus de vins com el seu origen i el ventall de preus.
Els postres van des de gelats i xarrups a diferents pastissos i fruites de temporada.
El preu, com gairebé sempre, dependrà de la tria però es pot sopar molt bé sense que es dispari.

La racció de pa, dues llesques, es paga a banda però és d’aquells casos en que val la pena pagar el caprici.
l pa, que s’fereix i es paga, és francament molt bo.

El primer cop que hi vaig anar vaig descobrir una creppe de formatges a la que em mantinc força fidel.

El darrer cop que hi he anat han afegit a la carta un seitan amb idiazabal i albergínies d’Almagro d’allò més recomanable.

A punt de començar

Porto dies donant voltes a un sistema objectiu per valorar diferents aspectes dels diferents restaurants acompanyant el comentari.

S’accepten idees. El punt de partida és de 0 a 5 i els aspectes: menjar, relació qualitat preu, servei, local, satisfacció. No vull valorar directament el reu perquè pot variar molt segons el que es demani i altres aspectes.

Nova categoria: Restaurants

Un final de curs atabalador i un virus informàtic d’aquells que no poden entrar fins que no entren m’han tingut allunyat una bona temporada.

M’ha semblat una bona manera de tornar fer-ho creant aquesta nova categoria.

La intencio és la de compartir la meva experiència i la dels que han compartit la taula amb mi a diferents restaurants de Gràcia i rodalies. No cal dir que totes les opinions seran del tot subjectives i parcials. Això fa més important la participació d’altres opinions.

Gràcies per dir NO

No me’n puc estar de donar les gràcies al 55 per cent dels francesos que van anar a votar per dir no.

En una Europa tan gran i diversa però tant uniforme de vegades, que uns quants hagin estat capaços d’alçar laveu per dir no em sembla digne de menció.

Estar en un racó no vol dir romandre callat, amagat, veientlesvenir i dexant-les passar. Res d’això. Estar en un petit racó dóna perspectiva per alçar la veu i unir-la a d’altres, potser per dir només NO, nosaltres no som d’eixe món d’un mon que alguns volen construir sense tenir en compte res que no siguin els seus interessos

Gràcies

Un petit racó allà on toca

Bon dia tot el dia.
Estic de trasllat. En tots els sentits. Encara no fa un mes he trobat el meu petit racó físic a Gracia, d’on no volia marxar, i aquest petit racó es trasllada amb mi.
Els principis són lents: cal tapar forats, triar colors, pintar, posar llums, mobles… en fi, fer que aquell petit racó deixí de ser anònim i formi part de mi, com aquest, el meu petit racó de mon des d’on puc veure la resta i que poc a poc anirà creixent.
Aneu a la barra d'eines