Un petit racó de món

Doncs si, ho dic de veritat

Col·lecciono , no pas rentadores, i tenir-ne dues a casa representa un embalum impressionant, i més si tenim en compte els metres cúbics dels que disposo.

La oferta és seriosa. D'entrada anava a regalar-la però algú em va dir una vegada que les coses regalades no es valoren tant com les que tenen un preu, ni que sigui simbòlic. Així que finalment hi he posat un  preu: un dau:

Bé, poden ser , o un joc de daus, un un dau vell que corria per casa de l'àvia o un de rol. i que ja no te taulell on caure viu. No és una subasta, no triaré entre els múltiples daus oferts el que més m'agradi o el que em falti

Si algú vol la rentadora ja ho sap, només l'ha de demanar i venir-la a buscar al meu petit racó de món. Ja ens posarem d'acord en el dia, l'hora i el lloc.

No vull mentir a ningú. És una rentadora que ja té els seus anys però funciona, ara mateix serveix de prestatge d'un pernil, però el però no va inclòs en el tracte.Me'n van passar una de més nova i em sap greu baixar-la un dimarts qualsevol al carrer. Mínim és de tercera ma doncs ami em va arribar usada i per mi l'inconvenient més gran que té és la velocitat del centrifugat, 400, perquè no tinc lloc on estendre fora, ho de fer dins de casa.

Fins la propera

Filed under: Va de Daus | 2 Comments »

La pluja sovint obliga a canviar les rutines i jo no me'n lliuro, vaig deixar la moto a casa i a gaudir del servei públic. Avui no entraré en la màgia necessària per convertir un recorregut de 40 minuts es transforma en un de 85 amb dos transbordaments.

Ahir es va donar una situació d'aquelles que, per senzilla, sovint passa desaparcebuda. Ni jo se com és que m'hi vaig fixar.  Quan el metro va voler arrencar de l'estació de Santa Coloma cap a la de Fondo, lloc del meu segon transbordament, el metro no podia arrencar. Després d'intentar-ho repetides vegades i recular com un cranc a cada intent una veu es va adreçar a nosaltres des del seu interior.

"Señores pasajeros,  abran todas las puertas. Señores pasajeros, abran todas las puertas". Tampoc entraré ara a valorar l'ús d'una sola llengua, no fos cosa que algú interpretés que tot és fruit del despit d'un pell fina.

Els passatges que vàrem entendre la senzilla intrucció, un company de travessa em va preguntar si és que s'havia espatllat tot aixecant-se per baixar del vagó, ens vàrem adreçar a la porta més propera i com si fos fruit d'un assaig metòdic vàrem accionar les palanques amb el resultat desitjat. 

Es va sentir aquell so tan característic, com d'aire comprimit, i les portes es van tancar. No van sonar els senyals acústics doncs havien sonat feia ja uns minuts. No va sortir cap veu més de les entranyes del metro. Ni una paraula. Ni una explicació. Ni un gràcies.

Tant zenzill que és de pronunciar (i tant semblant en català i castellà) i tant cara de dir.  

Filed under: General | 1 Comment »

Aquest cap de setmana m'ha arirbat un correu que de primeres em va sorprendre, després em va fer gràcia i finalment vaig posar en dubte. No podia ser veritat, hi havia d'haver trampa en algun lloc.

Avui he pogut anar a la font, concretament  a la reimpressió de 1991 de GONZÁLEZ, M. (1985 )Collins Concise Diccionario Español-Inglés English-Spanish Barcelon: Grijalbo i he pogut confirmar que no es tracta d'un muntatge o una casualitat. 

Fins i tot en l'edició en CD Rom surt el mateix com ens mostra 6EQUJ5¡WOW1!

Personalment no em resulta molest, hem après a riure'ns de nosaltres mateixos i això és molt sa. El que m'amoïna és la manca de rigor d''aquest diccionari en particular i d'altres en general. Entenc que un diccionari d'aquest tipus inclogui paraules d'argot, fins i tot accepto els insults però quan darrere de tot això hi veig segones intencions ja no m'agrda tant. Se m'ha acudit buscar-hi sudaca i moraco, termes tant carinyosos com el de polaco quan s'adreça de més enllà d'Ebre cap aquí i no apareixen. Potser s'usen menys? o ptser no és políticament correcte?

Corre la llegenda que els diccionaris s'inventen accepcions i, fins i tot paraules, per poder controlar si algú els copia el diccionari enlloc de ser original. Recordo que fa uns quants anys, quan van sortir els primers pictionary i similars hi havia un d'aquests jocs en que calia endievinar la paraula apartir de laseva definició. Recordo una partida a casa una amiga on no estavem d'acord amb la definició que donava el joc. recordo que els diccionaris seriosos de la casa contradeien el joc però també recordo amb espcial sorpresa que un diccionari, només un , la va donar la raó: ITER es deia i era un diccionari escolar petitó, quadrat, amb tapes de cartolina blanca i banderes de colors impreses. Va ser el primer cop que vaig dubtar de la seriositat d'un diccionari.

A Racocatalà també n'han parlat del tema.

Fins la propera

Filed under: General | 5 Comments »

Una nova oportunitat de sentir aquest impressionant cor jove a la nostra vila.

Aquest diumenge a les 19.00h a l’Auditori de l’Ajuntament de Gràcia. Cantaran amb el trio de vent clari.net i en el mateix concert participa la Coral Juvenil Xalest d’Igualada.

Fins la propera

Filed under: General | Tagged: Albada | No Comments »

Estic content. He participat en una reunió força llarga i ha valgut la pena.

Fa més de 15 anys que vaig a  un mínim d'una reunió setmanal i poques vegades he sortit de la reunió com avuí, amb la sensació que ha valgut la pena.

Havia de ser una reunió complicada, tensa, amb dimissions presentades i diferències a priori irreconciliables. Però no. Les persones presents hem arribat a la reunió amb ganes de trobar una solució. S'han dit les coses clares, sense embuts, s'han fet retrets, hi ha hagut acusacions, els moments tensos han estat molt tensos però també s'han fet elogis, hi ha hagut diàleg i ens hem pogut relaxar.

Torno a confiar en el diàleg, en la capacitat de les persones d'arreglar els problemes parlant, amb confiança, posant la veritat sobre la taula.  

De debò, estic content i volia compartir-ho. Demà altre cop a la feina amb maldecaps, moments durs i algún acudit digne d'un K7 de benzinera per relaxar l'ambient.

Demà serà un dia com els altres, però avui estic content.

Fins la propera 

Filed under: General | 2 Comments »

Soc d’aquelles persones a les que agrada la música, escoltar-la, però que són incapaces de recordar-ne el nom i molt menys l’autor, el grup o el disc.

Fa uns dies es va donar una d’aquelles estranyes coincidencies en que vaig reconèixer una cançó. Va ser en el darrer temps mort del partit d’anada del Barça a Israel.

Faltava poc per a que es concretés la derrota del Barça i van sortir les animadores de l’equip local arrossegant el que semblava un vel molt gran. Va començar a sonar la música i el vel es va convertir en un capote que evolucionava al ritme del… Porompompero.

En el partit de ornada l’equip visitant va fer retirar una bandera palestina del Palau Blaugrana per provocadora. Jo em pregunto, va ser una resposta a la provocació prèvia? Provoca la voluntat provocadora o al sensibilitat de ser provocat? Es convertiran les actuacions de les animadores en armes subliminals per desestabilitzar el contrari?

El mateix dia, una estona després vaig tenir un altre flash musical, una altra relació curiosa però  la meva incapacitat per recordar títols i autors ho converteix en un record .

Filed under: General | No Comments »

Altre cop la Fundació Tourette organitza un concert a benefici de les seves acitivitats. Serà el divendres 11 de maig a l’església del Pi.

L’any passat va ser el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal qui va interpretar el Requiem de Mozart i va ser un èxit d’assistència a més de musical.

Aquesta és la convocatòria que m’ha arribat:

Hola!

Com alguns potser sabeu, aquest any la Fundació Tourette torna a fer un concert benèfic. Aquest cop es tracta del Requiem de Gabriel Fauré, interpretat pel Cor de la Universitat Ramon Llull, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i els solistes Maria Elena Marraccini i Josep Ramon Olivé.

El concert és el divendres 11 d’abril a l’Església de Santa Maria del Pi, a les 9 del vespre, i el preu de l’entrada és de 12 €.

Us agraïria molt que en féssiu la màxima difusió possible. I, evidentment, la vostra assistència serà molt ben benvinguda!

Moltes gràcies i fins dissabte!

Maria

Fins la propera

Filed under: General | Tagged: Albada | 2 Comments »

Una vegada més, ja és el tercer cop, soc a Mallorca en aquestes dates. Enguany però m'he proposat fer el turista i anar a llocs propis de turistes. Finalment només n'he vistat un, les famoses Coves del Drach.

Primera sorpresa Vaig poder gaudir de les explicacions en castellà, anglès, francès i alemany. Em va saber greu però vaig suposar que no es pot obligar una empresa privada a usar una llengua determinada, per més cooficial que sigui.

Avui al Diario de Mallorca una noticia parla d'un regidor d'es PP que defensa el balear com a llengua cooficial de sa comunitat enlloc del català. 

Quan a València el PP va començar a defensar la distinció entre català i valencià ja em va pujar la mosca al nas però això d'ara ja fa vessar el got. Puc entendre i fins i tot estar d'acord amb que no agradi el nom de català per la llengua que parla un valencià o un mallorquí com a mi no m'agrada usar espanyol per refrir-me al castellà. Però d'aquí a de defensar que estiguem parlant de llengües diferents hi ha un món.

Estic esperant veure la cara d'un d'aquests polítics quan un andalús reivindiqui que ell no parla espanyol sinó sevillà  o cordobès (llengües totes dues clarament diferenciades del vallisoletà i el madrileny) o quan un argentí reivindiqui l'argentí enfront del "español de américa" que a les escoles d'aquí s'ensenya com la variant dialectal comuna des de Terra de Foc a Mèxic. 

Mentre això passa i fins que no aconsegueixin que la comunicació sigui impossible seguiré gaudint a s'hora baixa  d'una panada de xot feta amb xulla (pronunciat xua) tipica de sa setmana santa mallorquina amb unes herbes dolces per acompanyar una conversa on es barrejà el gracienc (variant local del barceloni no tant oberta), el lleidetà, el mallorquí i, fins i tot, el castellà, de la manera més natural del món.

 Al final resulta que ningú no parla català "i mos entenem" 

Fins la propera 

Filed under: Jo rondino, i tu? | 3 Comments »

Tot i que de petit en deia la plaça del rellotge i de més gran quedava o anava a Rius, m'agraden els arguments a favor d'anomenar-la Plaça de la Vila (de Gràcia).

Se que els parentesi no hi parareixeran, a les noves plaques, però sempre hi pot haver una anima participativa que els afegeixi (com ha modificat amb sentit de l'humor el nom dl'algún carrer)

Fins la propera

Filed under: General | No Comments »

Titular de EL PUNT (edició barcelonès nord) del propassat dimarts 8 de gener: Ara no puc dir quin dia plegaré, però serà quan el PSC i jo així ho decidim

Titular de EL PUNT (edició barcelonès nord) del propassat dimecres 9 de gener: Maite Arqué confirma que marxarà tan bon punt sigui nomenada senadora.

No tinc res a dir respecte les aspiracions, del tot lícites, de fer carrera. Fins i tot em sembla lloable i de justicia que qui val en faci. Com que no tinc cap mena de relació amb Badalona no posaré en dubte la validesa de la seva actual alcaldesa.

Ja vaig introduir fa temps el concepte de democràcia hereditària així que no hi tornaré.

El que aquesta entrevista em fa plantejar és fins a quin punt em puc fiar de cap polític. Què m'assegura que els mateixos arguments que justificarien aquests dos titulars no són extrapolables a altres decisions? Quan un polític em digui que té les mans netes me'l puc creure o ho fa pel bé del seu partit? Quan un polític em digui que donarà suport a no se quin estatut me'l puc creure o ho fa pel bé del seu partit? o de l'estat? o de…ves tu a saber? Quan un polític em parli de llengües cooficials en bé de la igualtat me'l puc creure o ho fa per guanyar vots, és a dir, en bé del seu partit?

La campanya encara no ha començat. Ja ens han dit que si el TAV arriba abans de les eleccions no vindran a fer cap inauguració. Potser els treuria més vots que no els en donaria? Ho fan per la dignitat dels ciutadans? Per evitar una escridassada popular? Per  no donar vots a l'oposició?…

La campanya encara no ha començat i ja dubto si me'ls puc creure ja no en les seves promeses, aquestes ja fa temps que les vaig deixar de creure. Ara ja dubto fins de les afirmacions més senzilles.  

Fins la propera 

Filed under: Jo rondino, i tu? | No Comments »