Una qüestió de rigor
Aquest cap de setmana m'ha arirbat un correu que de primeres em va sorprendre, després em va fer gràcia i finalment vaig posar en dubte. No podia ser veritat, hi havia d'haver trampa en algun lloc.
Avui he pogut anar a la font, concretament a la reimpressió de 1991 de GONZÁLEZ, M. (1985 )Collins Concise Diccionario Español-Inglés English-Spanish Barcelon: Grijalbo i he pogut confirmar que no es tracta d'un muntatge o una casualitat.
Fins i tot en l'edició en CD Rom surt el mateix com ens mostra 6EQUJ5¡WOW1!
Personalment no em resulta molest, hem après a riure'ns de nosaltres mateixos i això és molt sa. El que m'amoïna és la manca de rigor d''aquest diccionari en particular i d'altres en general. Entenc que un diccionari d'aquest tipus inclogui paraules d'argot, fins i tot accepto els insults però quan darrere de tot això hi veig segones intencions ja no m'agrda tant. Se m'ha acudit buscar-hi sudaca i moraco, termes tant carinyosos com el de polaco quan s'adreça de més enllà d'Ebre cap aquí i no apareixen. Potser s'usen menys? o ptser no és políticament correcte?
Corre la llegenda que els diccionaris s'inventen accepcions i, fins i tot paraules, per poder controlar si algú els copia el diccionari enlloc de ser original. Recordo que fa uns quants anys, quan van sortir els primers pictionary i similars hi havia un d'aquests jocs en que calia endievinar la paraula apartir de laseva definició. Recordo una partida a casa una amiga on no estavem d'acord amb la definició que donava el joc. recordo que els diccionaris seriosos de la casa contradeien el joc però també recordo amb espcial sorpresa que un diccionari, només un , la va donar la raó: ITER es deia i era un diccionari escolar petitó, quadrat, amb tapes de cartolina blanca i banderes de colors impreses. Va ser el primer cop que vaig dubtar de la seriositat d'un diccionari.
A Racocatalà també n'han parlat del tema.
Fins la propera
Filed under: General
Doncs jo no ho veig malament. Un diccionari és una obra que recull l’ús de les paraules, no?
I la línia editorial del diccionari ha de marcar una línia entre l’argot que accepta i el que no perquè per això ja hi ha els diccionaris d’argot…
Trobo que tenim la pell molt fina… 😉
Jo també penso que un diccionari ha de recollir les diferents excepcions d’una paraula, i en aquest cas la paraula “polaco” existeix amb un altre significat, i per això han inclòs un segon amb ús de “familiaritat” (segons el que posa al diccionari). En canvi les altres paraules que proposes són paraules que no crec ni que estiguin a la RAE, aixi que no poden sortir en qualsevol altre diccionari 😉
Doncs jo crec que si aquestes paraules d’argot quan són pejoratives no s’haurien d’incloure en un diccionari normal, i si més no afegir-hi alguna nota al respecte.Segur que no tots els termes reflexen l’ideologia dels autors/editors del diccionari però és curios que alguns mots no apareguin i d’altres si.
De tota manera només es pot ofendre a qui es vol sentir ofès, i jo prefereixo ser polac que d’altres nacionalitats europees.
Cada dia es coneixen coses noves. Sort que toquem el terra i no ens creiem tot el que diuen.
El meu company t’ha enviat dos missatges més i no els ha pogut posar. Ja saps de que parlo.
Fins divendres. Si fallas et tiraré de les orelles, jejeeee.
Se de que parles però no ho entenc. Aquest missatge n’és la prova, h he posat una adreça de correu per provar