Vad’eleccions (5). Aquesta setmana els mercats
Bon dia tot el dia.
Ahir vaig rebre el fulletó poster propagandístic dels mercats de Barcelona. N'hi dic poster perquè fulletó se li queda petit.
No fa massa m'anunciaven les grans zones verdes del barri. Tinc la sensació que van compatabilitzar fins i tot la terra del meu únic cactus, mort feia mesos però que em resistia a a llençar.
Ara ha arribat el torn dels mercats. M'agraden els mercats i m'obligo a passar pel de l'Abaceria setmanalment tot i que sigui més còmode el super de costat de casa.
M'agraden els mercats però no m'agrada el poster. Potser un altre mes, o fa un any me l'hauria pres d'una altra manera però avui no. Em sembla una excusa per ficar-me a casa la fotografia d'un que vol sel alcalde.
El mercat m'agrada pel que té de proximitat; perquè m'ha permès retrobar coneguts que feia temps que no veia; m'agrada perquè vaig a la meva parada on m'etén la meva carnicera o el meu peixater i em fa un senyal quan el tall de carn que demano no està tan bé com jo creia a primer cop d'ull; m'agrada perquè està viu, amb soroll de persones. Sempre he anat al mateix mercat. He vist tancar parades, l'Herminia es va jubilar, la Meli anys més tard; algunes parades segueixen tancades, d'altres han canviat del tot la seva cara però segueix sent el meu mercat i quan, atzars de la vida, em perdo per la Boqueria, per Santa Caterina o fins i tot pel de la Llibertat resulta que no és el mateix, no estic al meu mercat.
Per això no m'agrada un poster que reforça una idea de mercat que me l'allunya. Potser les parades de disseny queden molt bé a les fotos i que t'ho portin a casa és un servei útil pels qui no poden apropar-s'hi. Però no m'ha quedat clar si el meu mercat ofereix aquest servei, si el podré fer servir quan la bossa amb el que hagi comprat massa o si aquella avia que li costa creuar Torrent de l'Olla amb el carró sabedora que l'haurà de pujar tres pisos a peu se'n podrà aprofitar un dia de pluja qun el paraigües ocupi la ma del moneder i el moneder la del carro.
Això si. Se a qui n'he de donar les gràcies. La seva foto i el seu nom, el d'un que vol ser alcalde, ha entrat a casa meva.
Potser un altre dia el convidaré a unes olives i un refrec i podrem parlar d'habitatge, de reciclatge, de transports públics i si no és igual. Segur que ell, o potser un altre que vulgui ser alcalde, tornarà a entrar a casa meva dins d'un fulletó i em dirà el que vol que senti.
Fins la propera
Filed under: Jo rondino, i tu?