Bastonarium.cat

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és la festa per excel·lència del món Bastoner, des de la primera trobada al 1976 a Santa Maria d’Oló ha plogut molt. És per això que des del Bastonàrium he volgut afegir una relació de totes les trobades bastoneres, amb la seva ubicació, dates, nombre de colles… etc… i he aprofitat per representar i analitzar un mica les dades.

Tot plegat gràcies a la informació subministrada per la Coordinadora de Ball de Bastons.

Com podeu veure ja portem 31 Trobades. Si analitzem les dates de la trobada veurem que en els últims temps s’ha popularitzat fer-la al Juny, tot i que en el passat hi havia hagut més tendència a fer-la pel Maig. Potser la data més atípica va ser la del 1977 a Centelles el 18 de Setembre. Si fem una mitjana de totes les dates de tota la història de les trobades ens surt que, de mitjana, la trobada cau cap al 5 de Juny, una cosa curiosa perquè tot i ser la mitja de totes les dates mai s’ha celebrat un 5 de Juny. :p

Si observem el nombre de colles que han participat a les trobades veure que estem en una tendència lleugerament creixent. El nombre de colles participants a la trobada nacional també és una mica un reflex de la salut del món bastoner.

Podem veure com d’un nombre de colles petit de les primeres trobades vam passar a una explosió del fet bastoner a principis dels 80, arribant al seu punt màxim al 1983 amb la trobada de Rajadell on van participar-hi 50 colles.

La següent època va ser de consolidació cap a un període de regressió a l’any 91 i 92, sembla que les olimpíades no van ser positives per la trobada bastonera, assolint el mínim local a la trobada de Badalona del 91 amb un total de 30 colles.

L’últim període es pot considerar un període de creixement lent però sostingut trobant els dos màxims de participació de tota la història en les dues últimes trobades, Súria 2005 amb 54 colles i Terrassa 2006 amb 53 colles.

En quan a la ubicació, fins al moment, cap municipi ha repetit, 31 trobades a 31 llocs diferents.

Si agrupem per comarques podem veure que el Bages és la comarca que més trobades s’ha emportat, amb un total de 7, seguit, ja força lluny, de l’Alt Penedès, Garraf, Osona i Vallès Occidental amb 3 trobades cadascuna. Aquesta distribució te certa relació amb la distribució territorial de les colles bastoneres, com podeu veure en aquest article anterior aquí, tot i que hi ha comarques que tenen força colles bastoneres i han organitzat poques trobades, estadísticament parlant.

Esperem que la trobada nacional pugui arribar a molts més llocs i durant molts i molts anys!

El programa Arrels de la cadena Punt 2 és un model del que jo entenc que tindria que ser un típic programa de televisió pública.

Per tots aquells que esteu interessats amb els balls de bastonetes Valencians us he preparat un recull de videos d’aquest programa, disponible al you tube gràcies a la nova muxeranga d’Algemesí.

Més abaix podreu veure en moviment el Ball de Bastonets d’Algemesí, els balls de bastonets Peníscola i la Dansa dels Porrots de Sila.

Primer Les Danses de Peníscola, el ball de bastons el realitzen el grup "Els Dansants" a partir el minut 1:35 amb una vestimenta típica de molts dances d’altres llocs d’espanya.

…

La segona part és un recull de 3 videos d’un reportatge de la processó de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí, realment impresionant! Sobretot no us perdeu el vídeo 2 a partir del minut 7:27 amb els tres grups de ball de bastonets (2 de nois de vermell i un de noies en blau)

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

…

La tercera part és un reportatge del I Aplec de Danses de Silla amb el seu màxim exponent amb la Dansa dels Porrots a partir del minut 2:20

…

I si no n’heu tingut prou us tornem a possar un video amb la Procesoneta del Matí a Algemesí del Dia de la Mare de Dèu de la Salut, amb el ball de Bastonets inclòs a partir del minut Bastonets 2:30.

No es gaire habitual que els grups de música busquin col·laboracions amb el món bastoner però encara menys que ho faci un grup de Punk Oi! en Català.

Aquest és el cas de Despertaferro, un grup que esta gravant el seu primer disc després d’una exitosa primera maqueta i un bon nombre de concerts. Els Despertaferro van pensar de barrejar el sons típics del ball de bastons, molt rítmics i característics del principat, amb una cançó homenatge al final del disc.

La gravació de la part bastonera va ser el passat 4 de Juliol a la Sala Rulot. Si voleu escoltar el resultat haureu d’esperar al Setembre amb l’estrena del primer disc de Despertaferro! Altament recomanable!

Aquí podeu veure més fotos de la gravació.

Una de les coses que podem fer els grups de folklore i/o cultura popular són intercanvis amb grups d’altres llocs. És una experiència molt enriquidora que s’hauria de potenciant tant com es pot.

Un d’aquests intercanvis el van realitzar el grup Gloucestershire Morris Men de la ciutat de Cheltenham d’Anglaterra amb els Bastoners de Torredembarra.

El Juny de 2004 aquest grup de Morris Dancing (el més similar al ball de bastons que hi ha al Regne Unit) va venir a Catalunya i va participar a la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a L’Espluga de Francolí i a l’espectacle “De a la Guerra a la Pau a través del Ball de Bastons” del Fòrum 2004 de Barcelona.

Després l’intercanvi va ser a la inversa i els Bastoners de Torredembarra van anar al Regne Unit a participar a la setmana de la dansa el 2005.

Aquest és el millor camí per conèixer la cultura dels altres i mostrar la nostra!

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.

Una crònica diferent de Roger Giménez
Fotografies: Núria Gabernet

Eren dos quarts de cinc de la tarda, jo estava a casa meva esperant que l’Oriol Roselló em donés senyals de vida, i alhora em digués a on quedàvem per anar a Terrassa, a la celebració d’una taula rodona sobre el Ball de Bastons.

Sona el telèfon, és ell, i em comenta que hauria d’estar a les 17:07 a l’estació de plaça Catalunya per agafar el tren direcció Terrassa. Miro el rellotge i veig que els dos quarts ja m’havien abandonat i es dirigien cap uns tres quarts ben bons. Penjo l’inalàmbric, agafo les claus, la bossa, la documentació i el moneder i surto des de L’Hospitalet, Torrassa avall, per arribar a l’hora indicada al tren de la punyeta…

Arribo al tren i pujo. Hauré d’esperar dos estacions per trobar-me a l’Oriol i a la seva parella, la Núria (excel·lent fotògrafa). Un cop tots reunits, anem xerrant de diverses coses per fer més curt el trajecte.

Després de riure una estona amb un diari esportiu, d’aquells que editen al centre peninsular, que ens em trobat, el qual deia que el Reial Madrid fitxaria a més de 7 jugador de fama internacional (Henry, Cesc Fabregas, Diarra, Lucio…), baixem del tren i ens adonem que ens em deixat un paper on teníem apuntat el nom del carrer on es fa la taula rodona. Anem al bar de l’estació i pregunto a la cambrera si sap per on cau el centre cívic Maria Aurèlia Capmany, em respon que no li sona, i crida a seu company de bar, un tal Miguée, que comença a treure plànols i guies antigues de sota el mostrador, i a preguntar-nos si recordem el nom del carrer. Per una d’aquelles casualitats de la vida acabem localitzant el nostre objectiu. I decidim anar caminant.

Al cap de gairebé mitja horeta, de pujades i baixades per carrers que semblaven turons, i miraculosament sense perdre’ns, arribem al centre cívic. Allí ens estaven esperant l’organització. Finalment serà l’Oriol, qui farà de ponent i parlarà sobre els mitjans de comunicació i el ball de bastons. Mentre que no arriba tothom, això vol dir que no em fet tard, anem petant la xerrada, com es lògic, parlem de ball de bastons, de cultura tradicional, una mica de política, etc.

Comença l’acte amb una presentació d’una petita exposició de sis o set plafons molt imaginatius, que volen transmetre les sensacions que experimenten els bastoners quan surten a plaça a gaudir a cops de garrot. Un cop aplaudida i vista la exposició, brindem amb cava (evidentment català), i per anar fent temps ens posen un reportatge d’un quart d’hora que el K3 va realitzar sobre els Bastoners de Terrassa.

Ara sí, tots ja ens em assegut i esta a punt de començar la esmentada taula rodona. De dreta a esquerra, Marc Galí, històric dels bastoners de Terrassa i representant del Barcelonès a la coordinadora de Ball de Bastons, al seu costat la Mariber Peláez, cap de colla e impulsora dels Bastoners d’Esplugues de Llobregat. L’Oriol Roselló, Bastoner de Barcelona, presentador del programa de ràdio Batakada RadioActiva, i editor i creador de Bastonarium.cat. Braç amb braç, està assegut en Robert Rovira, president de la coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i gran expert en temes bastoners. La nota curiosa, però de gran valor l’aportarà la Pepi Oller, ella representa als pares i les mares de bastoners, persones de gran importància per un bon funcionament de colles amb quitxalla. I per acabar en Carles Llongueras, integrant del grup de folk Els ministrils del Raval, i músic de cultura popular, tan de ball de bastons, com de gegants, castellers…

Cadascú dels ponents va anar presentant les seves idees, i la seva manera de viure i de veure el ball de bastons, com es lògic, l’un contradeia a l’altre, i l’altre somreia, mentre esperava el seu torn de replica. Tot amb molta esportivitat, i molt bon rotllo, amb aportacions de molt d’interès, i amb la sort de veure que els bastoners i la cultura que els rodeja encara segueix viva, i pinta amb un futur molt sòlid.

Una de les frases que em va agradar més de tota la taula rodona, la va pronunciar la Pepi, presumptament la ponent que sabia menys del tema. La joia que ens va deixar deia així: “El ball de bastons crea teixit social, si algun dia els meus fills deixen de ser bastoners, hauré de plantejar-me començar a ballar jo.”

L’acte va acabar amb un petit intercanvi d’opinions entre el públic assistent, i els ponents. On vaig poder comprovar, que qui realment estava assegut en aquells seients del públic segurament també podia estar fent de ponent, tres o quatre aportacions de gent que va donar opinions molt i molt valides.

Un cop acabat, deu dels assistents vam ser convidats a sopar a un bon restaurant de la ciutat, El Tallaferro, especialistes amb amanides i productes de les terres catalanes.

Una amanida de Tèbia de formatge, una taula d’embotits mixta, i una de crema de iogurt de llimona va ser el meu sopar, tot regat amb un vi rosat triat per la saviesa i bon gust d’en Robert.

El bon regust de boca se’m va quedar quan em vaig adonar que en el sopar hi havia tanta o més tertúlia sobre el ball de bastons que en l’acte que ens havia dut fins allí. A tots se’ns notava un lleuger somriure a la boca, i una brillantor als ulls cada cop que defensàvem les nostres posicions respecte a idees dispars sobre el ball de bastons.

He ballat bastons durant quinze dels meus vint-i-tres anys de vida, i el passat dissabte vaig aprendre moltíssim sobre una de les matèries que més m’agrada. Els bastons, malgrat solen ser de fusta, gaudeix d’una salut de ferro.

Aviat totes les colles bastoneres tindran a la seva disposició un nou gestor d’imatges, avui i perquè aneu fent boca, estrenem el nou gestor d’imatges amb les fotos del 110 Aniversari del Ball de Bastons a Llorenç del Penedès. No us ho perdeu!

> Les Fotos

Crònica de: Jordi Sadurní Ràfols

El Ball de Bastons de Llorenç va celebrar el passat 29 d’Abril, la diada commemorativa del seu 110è Aniversari. Ho va fer, de la millor manera que va saber: una cercavila amb cinc colles amigues convidades, un sopar popular amb prop de 210 comensals, i una nova edició del Bastoner Rock – la seva festa més pròpia – amb rècord d’assistència i el bon rotllo de cada any.

La diada va començar als volts de les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila on les colles Bastoneres de La Llacuna, Vilafranca, La Múnia, Espluga de Francolí i El Vendrell van acompanyar la colla amfitriona, desplegant un complet ventall d’estils folklòrics representatius de la nostra geografia. El Ball de Bastons de Llorenç tancava el seguici i hi posava per l’ocasió, vuit colles completes i dues més de bastoners infantils. Els carrers de Llorenç es van omplir de color al ritme estrident de les gralles i dels batedors cops de fusta de tota la comitiva: l’esperit bastoner que s’hi respirava recordava vagament el de les grans mobilitzacions de les trobades nacionals, ara que precisament fa deu anys d’aquella tarda-nit inoblidable que vam celebrar al nostre poble durant els actes del Centenari. Als Jardins d’Oriol Martorell, es tancava la cercavila amb un ball conjunt final, entrega de records a les colles participants i el parlament del Cap de Colla i les autoritats.

Sense cap moment per la pausa, i amb la nit al caure, es van convocar totes les colles participants a un sopar popular a la Sala Gran d’ El Centre. Gairebé amb calçador vam aconseguir entaular més de dues-centes persones, en un àpat de germanor entre els participants de la cercavila i els músics. Els esforçats bastoners s’havien guanyat la manduca, i només amb l’estómac ple un es veia capaç d’afrontar una nit que es preveia especialment moguda.

Als volts de la mitjanit, començava doncs, el 6è Bastoner Rock. Enguany, s’estrenava ubicació a l’aire lliure ( Plaça del Castell) i després de moltes edicions, tornava a ser gratuït. Obrien cartell els contundents Mum’s Bambi Killers, de Corbera de Llobregat, que ens van oferir una mostra del seu millor Hard Rock, alternant temes propis amb la reinterpretació d’alguns clàssics del gènere. En el moment que tocaven els manresans Orquestra Alternativa, a plaça hi havia prop de 750 persones gaudint del concert (record de totes les edicions!), fruint de les seves versions de clàssics de la música catalana, i del rock més reivindicatiu. Per acabar, i vist que ningú es volia moure, els Skatacrak del Baix Penedès van oferir-nos el bo i millor dels seus ritmes jamaicans combinats amb el protagonisme de l’instrument més bastoner, la gralla. No cal dir que la resposta del públic durant tot el concert i el seu bon rotllo, només deixen marge a la continuïtat d’aquest acte en properes edicions, projectant el seu creixement i la seva anomenada per tot el Penedès i tot el món bastoner.

Des de la Junta del Ball de Bastons de Llorenç, només podem que ser agraïts amb la participació de les 5 colles convidades, amb els mitjans que en van fer difusió, a La Caixa d’Estalvis i Pensions i al veïnat del centre de Llorenç, que devia passar la nit del lloro. Sobretot però, volem agrair l’ajuda inestimable de l’entitat d’El Centre i els pares de les colles de Bastoners Infantils. Sense ells, aquesta festa no s’hagués pogut dur a terme. Els actes d’Aniversari però, no s’acaben, i durant el que resta de temporada segur que organitzarem alguna moguda més ( sopar antics bastoners, exposicions…).

Finalment dir que des del Ball de Bastons de Llorenç, cada cop tenim més clar que només amb compromisos festius d’aquests tipus, podem mobilitzar part del jovent local en un esforç comú amb el folklore popular com a rerafons. Trencant aml cosmopolitisme cultural que ens envaeix, el desarrelament de les nostres tradicions, i la manca de punts de trobada del jovent de pobles veïns, creiem que propostes d’aquest tipus han de tenir continuïtat, i han de ser protegides amb més interès i eficiència per part l’Ajuntament de Llorenç, del qual – mal que ens pesi dir-ho – aquest any, ens n’han decepcionant el seu desinterès, la seva manca d’ajuts, i el seu no-compliment de les tasques que li eren atribuïdes.

El passat dissabte 1 d’Abril, Gràcia va celebrar la seva 7ª Diada Bastonera de la Vila de Gràcia en commemoració de la a Revolta de les Quintes de 1870. Enguany van participar les següents colles: Bastoners de Barcelona, Bastoners de Cambrils, Bastoners de Gràcia, Bastoners de l’Aleixar, Bastoners del Poble Sec, Bastoners del Raval i Bastoners de Sants.

Us he preparat un àlbum amb 84 imatges de l’actuació de les colles.

El recorregut va començar a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet) a les 18:30h passant per Penedès – Puigmartí – Torrijos – Plaça Virreina – Astúries – Verdi – Plaça de la Revolució – Ramon i Cajal – Plaça del Sol – Xiquets de Valls – Mariana Pineda per acabar finalitzant a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet).

La Revolta de les Quintes

L’abril del 1870, el govern volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquerdar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat.

"Conta l’anècdota que a el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (…) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d’Alcalà d’Henares. (…) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-bum", però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

> Àlbum d’imatges

El passat 5 de Març es va produir l’estrena oficial dels Bastoners de Sants a la Plaça de Sants de Barcelona. Tot estava preparat per incloure l’estrena dins dels actes de la 19a Calçotada Popular de Sants organitzada pel Casal Independentista de Sants.

Les brases estaven enceses, els calçots coent-se, la gent expectant, els gegants col·locats, les gralles assajant… tot estava preparat perquè al cap d’una estona comences l’actuació bastonera però el temps va gastar una mala passada. La pluja va fer acte de presència i va començar a ploure, primer suaument, però de seguida intensament.

Després de les corredisses inicials per posar a cobert tot lo que no es podia mullar va arribar la qüestió. Que fem amb l’estrena dels Bastoners de Sants? El primer va ser consultar ràpidament, via mòbil, el radar meteorològic. Hi havia intensos xàfecs que venien del Vallès i la previsió era que la pluja seria intensa, amb seguretat, almenys durant les pròximes dues hores.

Davant aquesta situació tan adversa la decisió era bastant complicada així que la colla es va reunir: Que fem? La decisió va ser rotunda: Ballem! I els motius de pes: Perquè som de Sants!

Doncs si, l’actuació, l’estrena amb el vestuari complet, grallers, l’escut nou de la colla i tots els balls es van tirar endavant sota una intensa pluja. Es van realitzar quatre balls “Passar i rebatre”, “Les creus”, “Dalt i Baix” i “Sants es creua”.

Davant d’aquesta empenta, aquesta motivació i aquestes ganes de fer Ball de Bastons sota les condicions que siguin només puc que felicitar als balladors i músics que van acabar xops i congelats. Per mi és un gran orgull poder ballar en una colla amb aquesta motivació i aquestes ganes, més enllà de la tècnica o la qualitat hi ha la força de la voluntat humana i ballant sota la pluja van demostrar que Son els Millors!