El passat dissabte 1 d’Abril, Gràcia va celebrar la seva 7ª Diada Bastonera de la Vila de Gràcia en commemoració de la a Revolta de les Quintes de 1870. Enguany van participar les següents colles: Bastoners de Barcelona, Bastoners de Cambrils, Bastoners de Gràcia, Bastoners de l’Aleixar, Bastoners del Poble Sec, Bastoners del Raval i Bastoners de Sants.

Us he preparat un àlbum amb 84 imatges de l’actuació de les colles.

El recorregut va començar a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet) a les 18:30h passant per Penedès – Puigmartí – Torrijos – Plaça Virreina – Astúries – Verdi – Plaça de la Revolució – Ramon i Cajal – Plaça del Sol – Xiquets de Valls – Mariana Pineda per acabar finalitzant a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet).

La Revolta de les Quintes

L’abril del 1870, el govern volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquerdar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat.

"Conta l’anècdota que a el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (…) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d’Alcalà d’Henares. (…) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-bum", però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

> Àlbum d’imatges