3 últims dies per enviar fotografies al Concurs de Fotografia Digital de Ball de Bastons! Recordeu que el termini finalitza el dia 1 d’Abril a les 24:00 hores! De moment ja hem rebut 27 imatges participants!
Que no us passi el dia!
> Bases del Concurs
> Formulari per enviar les imatges
> Imatges Participants
Meritxell Villen
Colla Bastonera Pere Anton – Montornès
Generació del 1990
1. Que va motivar la creació d’una nova colla bastonera? Quan va passar això?
Tot va sorgir arrel de la festa major de Granollers on vem veure una actuació de varies colles bastoneres, i un grup d’amics ens vem animar a formar una colla al nostre poble. Tots teníem ganes de passar-nos-ho bé, completar una mica l’oferta cultural del municipi i fer que la penya pere anton fos una mica més coneguda arreu del nostre país.
2. D’on surten les músiques i els balls quan es crea una colla com la vostre?
Nosaltres únicament tenim una música pròpia: l’himne dels Pere Antons que va ser composat per Daniel Garrido (membre del col·lectiu de músics de la penya pere anton) aquesta va ser interpretada pel col·lectiu de músics. La coreografia del himne la vem fer entre el col·lectiu i les bastoneres. Mentre que els altres balls ens els ha ensenyat una component de l’esbart dansaire de Vilanova del Vallés i són balls de bastons populars.
3. Quants ball feu actualment? Quina fita de balls creieu que ha d’assolir una bona colla bastonera?
Actualment tenim uns 5 balls. Balls amb força tècnica, coreografies rapides…
4. Com descriuríeu la vostre forma de ballar? Tècnica, vigorosa, ràpida, contundent…?
Nosaltres no tenim una característica contundent ja que portem molt poc temps ballant però ballem d’una manera força estàtica.
5. Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?
Estic en contra dels concursos de ball de bastons; ja que jutjar la manera de ballar és molt complicat i no hi ha una regla que digui si un ball està ben ballat o no. A part, crec que els concursos crearien rivalitats, mala maror i força tensió, els balls de bastons es una manera de donar a conèixer la cultura, conèixer gent i passar-s’ho bé.
6. Quins són els principals problemes que us heu trobat per tirar endavant la colla?
Un dels principals fou la manca de músics, ja que la gent que sap tocar la gralla al poble també vol ballar i tampoc tenim diners per a pagar uns músics cada vegada que hem de sortir a ballar. Un altre va ser que no sabíem balls i vem tenir que demanar col·laboració a la Meritxell (component de l’esbart dansaire de Vilanova).
7. De què t’enorgulleixes més de la teva colla?
De passar-nos-ho bé ballant, de fer una bona pinya a la colla i de les ganes que tenim de seguir ballant.
8. Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?
M’agradaria que s’animés més gent a ballar, i a poc a poc anirem fen balls una mica més complicats.
9. Recordes alguna actuació memorable?
La única que hem fet: la nostre diada que va ser on ens vem estrenar al poble.
10. Quins són els projectes de futur dels bastoners de Montornés?
Fer-nos conèixer tant els bastoners com la penya pere anton arreu del país i poder fer balls una mica més ràpids, dinàmics…
La interrelació entre les persones de diferents colles de cultura és molt habitual, gent que fa de bastoner i ball en un esbart, d’altres que fan de diables i castellers… etc. El que no es tan habitual és que elements de la cultura popular representin a altres elements de la cultura popular.
M’explicaré, aquest es el cas dels Geganters de Vallgorguina que des de l’any 2000 tenen un gegantó força singular, és el Bastoner Jordi Andreu.
Aquest gegant representa un bastoner, va ésser construït per Antoni Pruna (Mataró), i estrenat per les festes de la Mercè de l’any 2000. Pesa 15 Kg i te una alçada de 2 metres. Esperem que no sigui l’únic i més colles geganteres s’animin a fer sortir bastoners en els seus personatges!
Ja tenim 15 fotografies participants al concurs de fotografia digital de ball de bastons! No dubteu en enviar les vostres fotografies.
Recordeu que teniu el temps fins el dia 1 de Març de 2006 per presentar les vostres imatges!
> Bases del Concurs
> Formulari per enviar les imatges
> Imatges Participants
El passat 6 de Febrer del 2006 vam tenir la sort de parlar al programa de Ràdio Batakada RadioActiva amb la Txell, la cap de colla més jove de Catalunya.
Ella és cap de colla dels Bastoners de Montornès, anomenats Bastoners de la Penya Pere Anton. Coneixeu-la i no us deixarà indiferent!
> Entrevista Batakada-Montornès
(7,3 Mb – 10m38s)
Aragó sempre ha estat una terra molt propera en tradicions degut a un passat comú i el Ball de Bastons, allí conegut com a Paloteado, n’és un exemple.
L’actual Paloteado de Novillas es molt probable que comences cap al 1678, quan es va formar la “Cofradía del Santísimo Rosario” i que te una total relació amb el Paloteado. Tot i ser suposicions no documentades, el primer document que parli explícitament del Paloteado de Novillas el trobem al 26 de Gener de 1806, en el llibre d’actes de la “Confradia”.
Degut a les dificultats econòmiques i la guerra el 1928 es van deixar de realitzar els balls. Sembla que cap al 1950 es va tornar a recuperar de la ma d’un personatge emblemàtic a la localitat “El tío Calorín” per tornar-se a perdre l’any següent. La recuperació definitiva va ser al 1980 on es van fixar els dies per veure el Paloteado, el 23 d’Abril per Sant Jordi i el 7 d’Octubre per la festivitat de la Verge del Rosari patrona de Novillas.
Tenen 10 balls anomenats “mudanzas”, el ball el realitzen 8 balladors i dos personatges anomenats “Mayoral” i “Rabadán” que intercalant entre els balls i carregats d’ironia expliquen els fets ocorreguts a la població i a la seva gent durant l’any. Van acompanyats de gaiters i sempre s’ha realitzat el Paloteado per homes.
El vestuari consta d’espardenyes amb vetes negres, camisa blanca i pantalons blancs o negres, faixa negre o vermella, mocador creuat i mocador al cap. Els bastons estan pintats amb tres bandes vermelles i dues grogues i amb un cordo per assegurar el bastó al canell.
Dels 10 balls m’agradaria destacar-ne dos:
– “La Espada”:
Es el quart ball, sembla una representació bèl·lica però ens explica les vivències del “Mayoral” i el “Rabadán”. Els balls tenen unes cantarelles i lletres associades, que en aquest cas fa així:
“Me mando mi Mayoral que hiciera unas migas canas y yo como no sabia las hice un poco saladas.
Me tiro con el garrote y me rompió la zamarra me dejo titiritando como una rana pelada.”
> Escoltar el Paloteado – La Espada [wav – 49s – 384K]
– Morena Morenita:
S’utilitza pel el sisè i setè ball, intenta ser un ball per atreure l’atenció de les noies on la música es acompanyada pels cops dels bastons i els diferents ritmes i moviments realitzats. La lletra diu així:
“Morena, Morenita tiéndeme la red Morena,
Morenita vuélveme la red vuélveme la red Morena
Morenita vuélvela a tender Morenita Morena”
> Escoltar el Paloteado – Morena [wav – 1m 20s – 581K]
Pels apasionats del ball de bastons i lessopes de lletres aquí teniu la convinació perfecte! Cal trobar les 10 paraules bastoneres enmig d’un mar de lletres.
Quant temps necessiteu per resoldre’l?
Apreteu Start i Seleccioneu amb el ratolí les paraules que aneu trobant… i no us encanteu! que el temps no para!
Si us dona problemes el flash i no veïeu res proveu aquesta segona direcció: Sopa de Lletres
El flabiol, amb tamborí o sense, és un instrument molt utilitzat en el ball de bastons. Moltes colles l’han adoptat com a propi. La seva zona d’implantació es concentra a la zona est de Catalunya, Maresme, La Selva, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Osona, Bages, Solsonès, Barcelonès, Baix Llobregat i Alt Penedès, amb una excepció, Montbrió del Camp, que tot i trobar-se al Baix Camp, també l’ha adoptat com a propi pel ball de bastons. Hi ha altres comarques que també l’han utilitzat pel ball de bastons com pot ser Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà o Segrià però no se’l considera com a propi.
El flabiol és un instrument de fusta i de vent de la família de les flautes, destacant per ser de mida més curta fins al punt que s’acostuma manegar amb una sola mà. L’altre mà s’utilitza molts cops per fer sonar la percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.
Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i tot i ser el menys conegut és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música Tradicional/Folk.
Per més informació sobre el flabiol: El Flabiol a la Viquipèdia.
L’endemà de la primera lluna plena dels mesos d’Agost-Setembre se celebra a tot el vall de Katmandú la Festa (Jatra) de les vaques (Gai), la Gai Jatra.
Allí hi podem trobar una forma de bastoners molt pròxima al nostre ball de bastons, amb camals, picarols i bastons fets de bambú. Sembla increïble com la humanitat ha anat desenvolupant paral·lelament manifestacions semblants al nostre ball de bastons en molts indrets de la terra. No només som la dansa més antiga que encara es balla sinó que un tipus de representació cultural força universal.
La celebració comença al matí on es fan pregaries i s’ofereixen fruits i dolços a les ànimes dels difunts. Llavors totes les famílies que han perdut un familiar durant l’any desfilen en processó acompanyats de sacerdots, músics, balladors (alguns d’ells “bastoners”) i una vaca o element que la representi. A la cultura hinduista, la vaca es un animal sagrat perquè es el guia que ajuda a les ànimes a creuar el riu sagrat Vaitarani en el camí de l’ànima dels morts.
Al matí construeixen unes figures de canya de bambú amb cap de vaca que representen el difunt i es passeja pels carrers durant tot el dia. Al final del dia cada família desfila en una cercavila acompanyada de nens disfressats, músics, sacerdots i grups de bastoners de totes les edats que criden i fan xocar els seus bastons fets de canyes de bambú.
La Llegenda
La festa es basa en una llegenda on s’explica que la reina estava desconsolada per la mort del seu fill, llavors el rei va ordenar que totes les famílies que havien perdut algun membre estimat durant l’últim any traguessin les vaques al carrer per demostrar que no estava sola, però sembla que això no va ser suficient per consolar la reina. Llavors el rei va oferir una recompensa a qui aconseguís fer riure la reina i la gent va sortir al carrer amb disfresses fantàstiques amb les que es feien escenificacions satíriques o ballaven balls de bastons i d’altres representacions fins que la reina va somriure. Diu la llegenda, que des de aquell moment el rei va instaurà aquesta festa de manera anual i que ha arribat fins als nostres dies.
Fonts:
– http://www.festes.org (Contingut i imatges)
– http://servinitup.net (imatges)
– http://www.nepalembassyrus.org (imatges)
– Altres (imatges)
