Bastonarium.cat

Si hi ha una dansa que identifiqui el poble de Bellreguard, aquesta és la del Ball de la Forca. Aquest ball és l’únic de bastons del qual es té noticia a la comarca de la Safor. És una dansa tradicionalment interpretada per homes, vestits amb camisa, saragüells amples, mitjons blancs i lligacames de color, espardenyes de veta negra, jupetí de fantasia i mocador de seda al cap. En la mà dreta duien una forca de tres o cinc puntes i la del Cap del ball era de set puntes. El Cap dels dansants començava a cantar i el final de cada vers era repetit a cor per tots els altres.

El Ball de la Forca és un ball ancestral que es va perdre després de la guerra civil i als anys vuitanta es va recuperar per tornar-se a perdre al cap d’uns anys. Després, tot just començar el s.XXI va venir una nova recuperació amb la proposta d’unir-se a la muixeranga en un mateix acte com en un vell ball de Valencians.

El ball de la Forca de Bellreguard es creu que originàriament seria un ball guerrer que va substituir les armes per unes eines de treball, les forques. El ballaven uns camperols que en arribar del camp es posaven el seus millors saragüells i anaven al carrer. Es ballava en honor a sant Miquel, patró de la població. Expliquen les persones grans que anaven a la porta dels magatzems de taronja que hi havia a la població i pels carrers de Bellreguard cantant i demanant la voluntat per fer-se amb els diners unes paelles on estava tothom convidat.

Els balladors formaven dues files enfrontades i ballaven en múltiples de quatre. Executaven un total de set coreografies o cobles i una darrera anomenada Rondó Final. Un d’ells feia de cantor i abans de ballar-se cadascuna de les cobles, entonava una cançó amb esperit recaptador que era contestada pels balladors al temps que picaven a terra amb les forques.

Cantador / Resposta
Amb forca i en saragüells / I _en _ sa _ ra_ güells
hem arribat a estos dies / A_es_tos_di_es
que es moga la voluntat / Vo_lun_tat
fent-los quatre “tonteries”
que es moga la voluntat
fent-los quatre “tonteries” / Ton_te_ri_es

Les cobles, ballades totes amb la mateixa peça musical, originàriament s’havien executat al so del tabal i la dolçaina. De les set cobles originaries actualment només en ballem tres. La Primera Cobla es possiblement la més ancestral ja que les forques xoquen i recorda un ball de bastons. Finalment executen el Rondó Final que serveix per tancar les altres coreografies. Amb un ritme musical més ràpid es formen unes arcades amb les forques i passem per dins de manera alterna convertint-se les dues files en un cordó que acaba rodant per formar un cercle. Finalment s’eleven les forques i s’ajunten en senyal d’unió.

El ball de la forca és pot veure a Bellreguard el dia de la processó del patró i el ballem abans de la eixida del sant, durant el recorregut, obrint la processó i ballant de tant en tant una de les cobles amb el Rondó Final, així successivament fins que s’arriba a la plaça i tornem a ballar de nou les tres cobles i el Rondó Final. Després de cada rondó es forma una torre per part dels membres de la moxiganga que van alternant figures diverses.

Aquest mes de Gener Bastonàrium ha servit 1509 pàgines, això signifiquen moltes més visites de les que esperava. El pic de máxima afluència va ser el 13 de gener amb 99 pàgines servides, el mínim el dia de reis. En la seva curta existència s’està fent un racó, poc a poc a la xarxa i per això no puc fer res mes que donar-vos les gràcies a tots i totes per seguir les evolucions del Bastonàrium. Pels vostres consells i comentaris, gràcies, a OnAnar.net per fer-nos publicitat, gràcies, als Bastoners de Sant Feliu per posar un enllaç a la seva web, gràcies, al mateix GràciaNet pel seu suport, gràcies, a la Coordinadora de Ball de Bastons per la seva feina, gràcies, i a tota la resta mil gràcies per seguir aquest projecte.

Visca el Ball de Bastons!

Per casualitat ha arribat a les meves mans una fotografia genial de Luis Leandro, un sotacama espectacular captat en el moment precís.

Desenterreu les vostres fotografies de ball de bastons, fruit d’innumerables actuacions i envieu-nos els vostres "instants genials" al Concurs de Fotografia Digital de Ball de Bastons. Així tots podrem gaudir d’aquests instant d’extrema bellesa i pur ball de bastons.

La diversitat en la música del ball de bastons es un dels nostres trets distintius, s’ha ballat de tot, des de peces populars, fins a marxes o músiques de tots els indrets i àmbits. I si parlem dels instruments empleats, la gran varietat utilitzada es espectacular. No es pot dir quin es l’instrument típic del ball de bastons, s’ha de matisar per llocs i zones. Hi ha ciutats o pobles on s’han pogut veure molts instruments en diferents moments.

D’harmòniques a saxofons, del sac de gemecs al la dolçaina, del piano al flabiol, de la gralla al acordió, del violí a la flauta… Molts cops fruit de les disponibilitats locals.

En aquest mapa he distribuït quins instruments s’han anat utilitzant en cada indret per ballar el ball de bastons. No existia cap mapa d’aquestes característiques i calia tenir-lo com a guia visual, per veure la distribució de cada instrument, l’implantació i les zones d’influència. També ens dona informació sobre les zones que han tingut o tenen en l’actualitat colles bastoneres.

La veritat es que ha estat força laboriosa l’elaboració del mapa, cada cercle marca les zones on ha agut colles bastoneres i s’ha determinat l’instrument empleat, el color indica l’instrument utilitzat i cercles de múltiple color indiquen que en algun moment s’han empleat diferents instruments per la realització del ball de bastons.

Poc a poc el diccionari bastoner del Bastonàrium es va empliant, ja hi podem trobar noves paraules com Molinet, Tersien, Espasa, Repic, Cop Sec o Rebatre.

No oblideu que esperem les vostres aportacions, correccions i matíssos per anar confeccionant poc a poc el nostre diccionar.

> Diccionari Bastoner