Bastonarium.cat

La Colla Gran del Ball de Bastons de Ribes van realitzar un doble DVD al Juny de 2003. No us perdeu el tràiler!

És acceptada àmpliament la estreta relació del ball de bastons amb la Festa del Corpus, molts folkloristes indiquen que el ball de bastons, tal i com l’entenem ara, deu molt dels elements que el caracteritzen a aquesta festa. Una estreta vinculació que va néixer amb una festa creada a cop de butlla i decret papal al segle XIV i que es va trencar fulgurantment amb un decret reial al segle XVIII que va prohibir la participació de totes les danses a la processó.

Foto: Corpus de Barcelona del 1925

Si observem les referències al ball de bastons en la història de Catalunya trobarem una cita aïllada al 1150, però després veurem un continu de citacions, fragmentades, que comença al segle XV fins als nostres dies. D’altra banda, aquestes cites estan localitzades en ciutats, viles o pobles; mai a llogarrets, masies o ermites. Totes aquestes dades prenen significat quan entenem la Festa del Corpus, una festa eminentment urbana creada en un nucli urbà i generalitzada per butlla papal al segle XIV.

L’any 1246 se celebra per primera vegada la festa del Corpus Christi. Un festa d’àmbit local que és declarada universal pel papa Urbà IV l’any 1264. La celebració d’aquesta diada torna a aparèixer en un document papal l’any 1311 quan el papa Climent V confirma la butlla d’Urbà IV al concili de Viena. Tres anys més tard tenim la primera celebració datada del Corpus a Catalunya. El papa Joan XXII és, però, qui dóna l’embranzida més forta a la diada, decretant l’any 1316 que la celebració de la processó recorri els carrers de ciutats i viles.

La diada de Corpus i la seva processó son esdeveniments de nova creació, anteriorment no existia al carrer cap altre festa on el corpus es pogués emmirallar, així es com elements ja existents però limitats a recintes tancats o a actes pagans es traslladen al carrer i s’incorporen a la diada sacra. Aquest fet permet la incorporació del ball de bastons en la processó, dins del grup de representació ciutadana, juntament amb molts d’altres elements.

Però… com afecta això al ball de bastons? Ja d’entrada el ball de bastons se’ns configura com un fet urbà i no rural o de pagès. No importa el tamany del nucli sinó el fet d’executar-se en ambient urbà. Un altre element important és “la cercavila” ja no és un ball que es realitza en un lloc estàtic, cal incorporar-se en una processó i anar ballant alhora que s’avança. Com a part de la processó s’executa davant de reis, prínceps i embaixadors però fora d’aquesta ocasió continua executant-se davant d’autoritats a les localitats catalanes.

Un altre factor que encara continua sobrevivint és el manteniment del ball de bastons a càrrec del pressupost públic, factor que s’inicia amb la incorporació del ball de bastons a la processó. Aquest sosteniment municipal ha arribat als nostres dies, amb major o menor mesura, independentment de la presència a la processó.

Al final, la relació amb la processó del corpus es trencà al 1779, quan el rei Carles III prohibí l’aparició de grups de balls, per recuperar la “solemnitat” de l’acte.

La prohibició posava en una situació difícil les colles bastoneres, però gràcies al caràcter de representació popular i institucional, unit a la voluntat de supervivència va permetre la seva continuitat; això sí, ara deslligat de connotacions religioses.

Amb els anys la secció anava evolucionant i agafant un aires delirants i absurds cada cop més radicals, fins a punts patològics. La gent es saltava els reportatges o els estudis de la revista però aquesta secció era de lectura obligatòria. Tothom n’estava pendent i tothom la comentava, ja no era només una secció, s’havia convertit en el diari d’un malalt, un malalt de ball de bastons!

>Deliri pel xotis
Ei!! La vida pot ser diferent si saps ballar el… (per fi ho diré!!)… el … (va!! ànims, se que ho puc fer!!) … el xoooo…(va quasi…) … el Xotis (he dit xotis??)… Ei!! La vida pot ser diferent si saps ballar el xotis… Si ara tots direu, que estic obsessionat… doncs no!! perquè segons una enquesta que jo mateix he realitzat, la majoria dels bastoners opinen que el millor ball és el Xotis. També he realitzat un "Master Evolution Adminishtreixon dels orígens dels balls de bastons" en el qual he demostrat l’origen dels balls Simu-Simu-Xotis, Xotis-Barceloni, la marxa del Xotal, el gegant Xotal apinat, el Xotis galana, el Pere quan té Xotis, la Sínia Xotal, (xotis, vull dir etc…) Tots penseu que m’he trastocat, doncs no! perquè he trobat la manera d’utilitzar el xotis en la vida quotidiana… Imagina que la teva habitació està desordenada, com sempre… (excepte en el meu cas, perquè soc molt polit…) Entres a l’habitació i des de sota el llit surt la típica volva de pols, com a les pelis de l’oest, i per fi "la gran idea" agafes dues escombres i comences a ballar el xotis…ja t’ho dic ara… l’habitació no s’arregla, però per culpa de les destrosses ocasionades, la teva mare ho arreglarà per tu … Que seria del món sense les mares??… doncs com els Bastoners sense Xotis!!!

Continuarà… (Roger Giménez, Abril 2001)

>…(MOMENT DE REFLEXIÓ)…
Ei!! La vida pot ser diferent si … un moment (…MOMENT DE REFLEXIÓ…) La vida pot ser diferent… si!!!… la vida pot ser diferent… o no?… O la vida ja es diferent… (MOMENT DE REFLEXIÓ)… Ei!! (això esta clar, el Ei!! Ja el tinc) la vida és com una caixa de bombons, fins que no la obres no saps de quins gustos et sortiran… (MOMENT DE REFLEXIÓ… això no ho puc dir jo… això ho deia en Forrest Gump…) Ei!! La vida pot ser… MILLOR…o… PITJOR…o… DIFERENT (ho faré a pito-pito-gorgorito) Ei!! La vida pot ser diferent si ets… (MOMENT DE REFLEXIÓ PROFUNDA)…bastoner…o…dansaire ..o… graller …o… jugador de futbol …o… (MOMENT DE REFLEXIÓ TRANSCENDENTAL)… (que m’està passant! no se ni com començar la meva secció més mítica) … Ei!! La vida pot ser diferent si ets bastoner!!… (això crec… ho he dit perquè ho posar en el títol…)

(MOMENT DE REFLEXIÓ REFLEXIONADA … i desprès d’haver consumit un calimotxo ben carregat…!!)

Ei!! La vida pot ser diferent si ets bastoner!! Si, la vida és i serà diferent per a tothom, però per a un bastoner la vida és una canya… som superiors a la resta de mortals… som + ÀGILS, som + FORTS, som + BOJOS i fins i tot diria que som + GUAPOS… (com a mínim en el meu cas!!… que si ho escrit amb “K” es marca de beguda…) Som bastoners, però nosaltres tenim + AVANTATGES, som Bastoners de Barcelona (ANOLECRAB ED SRENOTSAB… si o dic al reves). Quines son les nostres avantatges? Que som el bastoners emblema de la nostra ciutat… i la nostra ciutat, es la ciutat emblema de la nostra comarca… i la nostra comarca, es la comarca emblema de la nostra província… la nostra província, es la província emblema del nostre país … CATALUNYA!!! Resumint que ser Bastoner de Barcelona és el millor que et pot passar a la vida… perquè? Per que si ets Bastoner de Barcelona seràs + ÀGIL, + FORT, + BOIG (en el bon sentit de la paraula … si en te algun… ) i + IMPORTANT…

(…MOMENT DE REFLEXIÓ I ASIMILAMENT D’INFORMACIÓ…)

Quelcom, Quelcom, Quelcom, Quelcom, Quelcom… (aprofito per a dir-ho ja que encara no ho havia dit…)

(…MOMENT DE REFLEXIÓ I MEDITACIÓ TRANSCENDENTAL PER TREURE CONCLUSIONS…)

Continuarà… (Roger Giménez, Febrer 2001)

>Uchitis
Ei!! La vida pot ser diferent si ets bastoner!!! Doncs si!! La vida pot ser diferent. Porto ja uns anys i uns mesos intentant explicar-vos perquè… però jo crec que no fa falta explicar res… quan agafes dos bastons un centenar de virus nocius anomenats en el nostre cas (que amb k es marca de beguda, cosa que ja vaig dir el numero passat) Uchitis, que tenen els bastons, comencen a entrar en la nostre sang fins arribar al cervell, tal com fan les drogues, i aconsegueixen fer que el nostre cos vulgui aprendre a ballar bastons i que cada dia només pensis en anar l’assaig.

Ei!! La nostre vida esta dominada per culpa d’un virus, i gràcies aquest virus la nostre vida pot ser diferent si ets bastoner!!! Hi ha dos tipus de virus uns de color roig, el qual transforma al individu en un “Red Radical (esquerrer)”, i un de color blau, el qual fa transformar al bastoner en un “Blue power (dreter)” (que per mi son pitjors, serà perquè soc un Vermell pur??) … Hi ha algun antídot? …no ho se, ni m’importa!! … A cas es dolent ser Bastoner? … a cas no es positiu ser Bastoner? A cas no es el millor que et pot passar ser Bastoner ? … a cas totes les preguntes comencen igual i acaben amb la paraula Bastoner???… … Estic passant per una crisis…que us puc explicar que no sapigueu ??… quines tonteries puc continuar explicant??… Perquè faig aquesta secció?? …Ei!! aquesta me la se!!… faig aquesta secció perquè: Ei!! La vida pot ser diferent si ets BASTONER!!!… ser bastoner es formar part de la cultura catalana… si no continuéssim amb aquesta gran mostra de cultura desapareixeria un tros de la nostre ment col·lectiva catalana, perdríem la integritat cultural del nostre país: Catalunya… Sense gent com vosaltres i com jo, Catalunya perdria la seva personalitat cultural…una de les cultures més amplies i que continuen en l’actualitat… ser Bastoner tindria que ser una assignatura més a les escoles… de que serveix un idioma com el Català sense cultura per explicar?? Molta gent es pren aquesta activitat com un joc… però no només es un joc, no es s tan sols una distracció de cap de setmana… per alguns de vosaltres us pot semblar això… però dintre d’uns anys us adonareu que heu estat conservant un país, que heu fet forta una cultura, que heu donat una personalitat especial al mon del folklore català i que heu aportat un granet de sorra a la història… potser el vostre nom no sortirà en cap llibre… però qui sap, potser, en el segle que bé algun bastoner d’aquella època trobi una foto de la nostre actualitat i vegi que tot continua igual i que una cultura tant important per a mi com es la catalana a aconseguit evolucionar i persistir en el transcurs de la vida… I resumint, amb tot això només os volia explicar una cosa: Ei!! La vida pot ser diferent si ets BASTONER!!!…

Continuarà… (Roger Giménez, Desembre 2001)

Fa uns quants anys, entre el Març del 1999 i el Febrer del 2003, vam estar editant una revista de caire interior de l’Esbart Comtal i els Bastoners de Barcelona anomenada “El 9 Galop”. Una revista molt bastonera, plena de tocs d’humor i la majoria de les vegades delirant. Immers en la nostàlgia m’he proposat recuperar en aquest bloc els escrit d’una de les seccions mítiques “Ei!! La vida pot ser diferent si ets bastoner!” Començarem amb la gènesis, no us perdeu aquests primers tres escrits!

>Ei!
Ei!! Sí, sí vosaltres! estic segur que anàveu directe als passatemps, però no sabeu que a la vida hi ha altres coses? En aquesta nova secció vull que us divertiu sense haver de buscar noms, ni seguir camins cap a acordions perduts.

Havíeu pensat algun cop els avantatges que teniu al ser bastoners? jo us en diré uns quants! per exemple: si estàs en un carrer fosc, a les 12 hores i 27 minuts de la nit (una altra hora també val) i us volen atacar … Ei!! Agafes dos bastons i contraataques amb un cop hiper-mortal i ja està!. També estic segur que mai havies pensat que gràcies als Bastoners pot vacil·lar-te en un restaurant xinès! (el tamany varia una mica però més o menys es el mateix, no?)

Continuarà… (Roger Giménez, Març 1999)

>Les grans idees!!
Ei!! Saps que la vida pot ser diferent si ets bastoner!!? L’edició passada us vaig explicar com vacil·lar-te amb els bastons, però… et penses que els bastoners només poden fer coses amb els bastons? doncs no!! Imaginat estàs en una discoteca i no saps com ballar i … (brillant idea) et poses a ballar saltant com al barcelonès… i ja esta!! o… un dia d’aquells tan típics que vas pel bosc, tu vas tan content caminant (tipus Heïdi) i et trobes un riu i no saps nedar, però… no pateixis! Com que tu ets un bon bastoner sempre portaràs a la motxilla 4 bastons (dos per ballar si t’avorreixes i dos més de reserva) agafes fil, els lligues i et fas una barca! i si encara ets més bon bastoner portaràs dos bastons més, per si els de reserva es trenquen, i amb ells podràs remar!!!

Continuarà… (Roger Giménez, Juny 1999)

>EstarPeich!!
Ei!! saps que la vida pot ser diferent si ets bastoner!!? Sempre estic explicant tonteries, però avui tinc l’autèntica solució per vacil·lar-te si et diuen que no saps tocar cap instrument, que fas? Doncs molt fàcil, agafes els camals i els bastons, els col·loques com sempre: els camals a les cames i els bastons a les mans i et poses a ballar … llavors et preguntaran: quin instrument estàs tocant? i tu els contestes: "Ei!! Jo ser tocar percussió!!"… També ser bastoner pot servir per ser actor, per exemple, si estàs en les proves de la Guerra de les Galàxies (episodi: algun dels que queden) i et diuen que has de lluitar amb una espasa llum (idea espectacular) comences a fer el "xotis" com si portessis el banderí amb una mà, i … segur que t’agafen!! I si et tenen de ferir en la pel·lícula podràs reaccionar igual que quan et piquen amb un bastó!!! I si no t’agafen … ja saps, pots reaccionar com vulguis, però recorda que tu ets bastoner i ells no!!!

Canviem de tema, encara que no t’ho creguis si ets bastoner la teva foto pot estar en més de 20 països diferents, perquè no ho negarem, quan estem ballant sempre hi ha un japonès o un francès o un holandès o un serbo-croata amb camera fotogràfica o una camera de vídeo… Però això que importa!? Perquè, ser bastoner te moltes més avantatges, un altre exemple, si ets bastoner pots aconseguir muntar una Aladelta a base de mocadors i bastons, i així ser un "MEGA BASTONER VOLADOR!!!" I si no et surt molt be l’Aladelta pots ser un "MEGA TROS DE BASTONER QUE VA INTENTAR VOLAR!!"

Continuarà… (Roger Giménez, Febrer 2000)

Antigament el nostre ball havia esdevingut més enllà d’una dansa tradicional, un espectacle o un element festiu, una forma de representació municipal o ciutadana. Una de les funcions del ball de bastons era la rebuda de personalitats i s’executava davant de reis, prínceps, ambaixadors, cònsols i autoritats civils, religioses o militars.

Aquesta forma de mostrar la nostra cultura i de projectar les nostres tradicions com a forma de rebuda s’ha anat perdent. Alguns llocs com al País Basc encara conserven aquesta forma d’orgull cultural i nacional, es difícil veure una recepció oficial sense un Aurresku d’Honor però… Què fem actualment a Catalunya?

El ball de bastons havia tingut un paper important de cara a l’exterior, era el que ens agradava ensenyar a les persones més importants, un dels nostres trets característics que ens identificaven com a poble. A part de la participació en festes i actes culturals era part de la nostre imatge exterior i tot un honor, tant d’executar-lo com de veure’l. El poble, la tradició i els representants socials anaven de la ma.

De referències històriques en tenim moltes, per exemple, a la Selva del Camp al segle XVIII es va ballar en l’entrada de l’arquebisbe, l’any 1701 a Igualada en motiu de l’entrada de Felip V, el 1729 a Barcelona per l’acte oficial de beatificació de sant Josep Oriol, el 1783 a Barcelona com a recepció d’ambaixadors i en motiu de la pau amb Anglaterra, a Arenys de Mar davant els reis l’any 1802, a Esparreguera l’any 1828 davant del rei Ferran VII i la reina Josepa Amàlia, a Manresa el 1860 en l’entrada dels reis a la ciutat… etc…. per esmentar-ne només uns quants.

Actualment estem relegats, no només el ball de bastons sinó la resta de la cultura popular del nostre país, a un segon terme. Els polítics i els nostres representants s’han desvinculat totalment de la nostre cultura i les nostres tradicions, ja no ens necessiten. Financien o recolzen la cultura amb més o menys força i encert però ja no ens inclouen en la seva feina, ho fan tot des de la distància, el divorci es total i mentre la política i les institucions fan les seves coses, el poble celebra les seves festes, els seus balls i les seves tradicions. Ens em separat i molts cops estem mal avinguts.

Nosaltres parlem de crisis i èpoques, de la falta de suport, de les ajudes, de finançament, de models festius i necessitats, aïllats en les nostres festes. Els polítics i estaments oficials tenen un pressupost destinat a la cultura, creen institucions per promocionar-la i ajudar-la, financien actes i se n’omplen la boca parlant-ne però viuen aïllats en les seves converses, pactes i negociacions.

Quan tornarem a anar plegats? Quan el poble tornarà a ser el representant polític? Quan tornarà a ser la nostre cultura el millor ambaixador? Quan ens tornarem a sentir prou orgullosos de les nostres singularitats perquè ens representin? La defensa de la nostre identitat nacional no es limita a la nostre llengua, cal fer molta feina, i la majoria, encara a casa nostre.

Per fi el nostre jurat ha triat la fotografia guanyadora! Després de les deliberacions i les votacions els resultats han estat els següents:

[1er] Mmm… matrix? de Núria Gabernet i Díaz

[2on] Ombres de Josep Darocas Domenech

[3er] Trinxaires a Santa Eulàlia de Ronçana de Alexandre Serra Bonet

El jurat també ha triat tres finalistes del concurs:

[Finalista] Picarols de Josep Darocas Domenech

[Finalista] Caram, quin salt! de Núria Gabernet i Díaz

[Finalista] Descansant de Joan Garcia Margol

Podeu mirar la resta d’imatges participants a la web del concurs.

El passat 5 de Març es va produir l’estrena oficial dels Bastoners de Sants a la Plaça de Sants de Barcelona. Tot estava preparat per incloure l’estrena dins dels actes de la 19a Calçotada Popular de Sants organitzada pel Casal Independentista de Sants.

Les brases estaven enceses, els calçots coent-se, la gent expectant, els gegants col·locats, les gralles assajant… tot estava preparat perquè al cap d’una estona comences l’actuació bastonera però el temps va gastar una mala passada. La pluja va fer acte de presència i va començar a ploure, primer suaument, però de seguida intensament.

Després de les corredisses inicials per posar a cobert tot lo que no es podia mullar va arribar la qüestió. Que fem amb l’estrena dels Bastoners de Sants? El primer va ser consultar ràpidament, via mòbil, el radar meteorològic. Hi havia intensos xàfecs que venien del Vallès i la previsió era que la pluja seria intensa, amb seguretat, almenys durant les pròximes dues hores.

Davant aquesta situació tan adversa la decisió era bastant complicada així que la colla es va reunir: Que fem? La decisió va ser rotunda: Ballem! I els motius de pes: Perquè som de Sants!

Doncs si, l’actuació, l’estrena amb el vestuari complet, grallers, l’escut nou de la colla i tots els balls es van tirar endavant sota una intensa pluja. Es van realitzar quatre balls “Passar i rebatre”, “Les creus”, “Dalt i Baix” i “Sants es creua”.

Davant d’aquesta empenta, aquesta motivació i aquestes ganes de fer Ball de Bastons sota les condicions que siguin només puc que felicitar als balladors i músics que van acabar xops i congelats. Per mi és un gran orgull poder ballar en una colla amb aquesta motivació i aquestes ganes, més enllà de la tècnica o la qualitat hi ha la força de la voluntat humana i ballant sota la pluja van demostrar que Son els Millors!

Ja s’ha tancat el període per participar al I Concurs de Fotografia Digital de Ball de Bastons. En total hem rebut 30 fotografies que competiran per aconseguir una fabulosa panera de productes.

Al llarg d’aquesta setmana els 3 membres del jurat es reuniran per anunciar el veredicte el proper dia 7 de Març.

Mentrestant, podeu admirar i comentar les imatges participants. Un cop coneguda la resolució del jurat també podreu conèixer les noms dels autors de les fotografies, fins ara anònimes per garantir la imparcialitat del veredicte.