Parlar a cau d'orella

Demà s’inicia els Foguerons de Sant Antoni, una festa que fa quinze anys que es porta a terme a Gràcia i que ha arrelat tant que gairebé m’atreviria a categoritzar-la al mateix nivell de que Sant Medir o la Festa Major. I és que en alguna ocasió he sentit que els Foguerons són com la festa major d’hivern gracienca.

Imagino que els lectors del bloc haureu assistit alguna vegada a la festa , però si no ho heu fet la veritat és que us ho recomano. La festa té un preludi avui mateix amb actuacions de grups mallorquins al Tradicionarius, demà és el dia gros, val la pena veure com els mallorquins preparen les fogueres pel matí i diguem-ho finament, ho fan amb força alegria. Al vespre un cercavila conjunt dels grups de cultura popular locals i grups mallorquins és el primer dels actes, després l’encesa de fogueres i tothom qui vulgui pot torrar la seva sobrassada i veure aquell vinet que conjuntament amb el foc fa passar el fred.

Per acabar grups tradicionals mallorquins ens oferiran un ball a la plaça Virreina, però jo us recomano els cantadors amb les seves xeremies.

Que passeu una bona nit bruixa poblera …

Després dels problemes que tècnics hi ha hagut a GràciaNet, el correu electrònic torna a funcionar.

Amb aquest post senzillament volia donar les gràcies a en Greips i en Crazy per l’esforç i les hores , totes elles voluntàries – vegeu l’article a TransversalWeb-.

A  inciativa del Guillem Espriu ha començat una cadena per animar una mica la blocosfera gracienca … com que m’ha citat, ell i en Carles Alemany escriure cinc coses que no sabeu de mi:

1. De petit em van apuntar a fer karate i ho vaig deixar perquè considerava que era un esport massa violent.

2. Quan van aparèixer els primers ordinadors personals ( commodores, amigas , spectrums … ) tothom a classe tenia ordinador a casa menys jo, potser això va fer que decidís dedicar-me a la informàtica i estudiar aquesta carrera.

3. Quan tenia 8 o 9 als Lluïsos em van fer una prova per jugar a bàsquet i no em van voler per “patós”, després vaig fer bàsquet a través de l’associació esportiva de Gràcia i sempre estava a la  banqueta.

4.  Els primers k-7s que em vaig comprar van ser dels Pets i de Sopa de Cabra , els seus primers discs quan jo tenia 13 anys i el primer concert que vaig anar va ser el mític dels quatre grups catalans al Sant Jordi.

5.  Vaig treballar de monitor a unes colònies d’anglès a les que m’havia de fer passar per anglès natiu ..

Apa ja sabeu cinc curiositats sobre mi … li passo la pilota al :

Rafel Lujan,  Crazy, Al Mussol i la Lluna, Dani Casanovas , i encara que ja l’hagin anomenat al Txewaka , a veure si es dona per aludit 😉

Ja de tots es sabut que el Ministeri d’Educació ha proposat un nou decret que s’amplii una hora l’ensenyament del castellà. Això podria entrar en incompatibilitats amb el què diu l’estatut, però no només és això. Mestres i sindicats hi estan en contra , tal i com informa avui el Punt. Defensen que els mestres han de poder adaptar les classes en cada cas depenen el tipus d’alumnes. Avui per exemple sentia una mestra per la radio que deia que els alumnes necessitarien més hores de música o d’alguna altra llengua.

Hi ha estudis que demostren clarament que no hi ha un nivell deficient de castellà sinó totalment al contrari el problema està en llengües com el català o l’anglès. Però no només són estudis, la vivències de cadascú ho demostren. He parlat català sempre a casa, amb els amics, a la feina, … vaig estudiar l’E.G.B. , el B.U.P. , I el C.O.U totalment en català, i vaig fer gran part de carrera a la UOC on totes les matèries es donaven en català, i no tinc cap problema en parlar, escriure i entendre castellà. De fet he de dedicar més esforç a no fer faltes en català que en castellà. Aquest és el meu cas però segur que molts us hi sentiu identificats.

Jo tinc cap problema amb que s’ensenyi una hora més d’una llengua estrangera, o d’un altra matèria, però cal que aquesta llengua sigui el castellà? No seria més lògic que fos l’anglès, per exemple? Perquè l’entorn social ja permet tenir més hores de castellà ( diaris, teles , ràdios … ) I els casos , que hi són, on el nombre de nouvinguts que provenen de terres de parla castellana a les aules és les 65%, no necessiten potser mes hores de català que de castellà?

Fa uns dies l’amic Rafel en un article a Transversalweb, amb resposta a la Vanguardia inclosa, ens recordava qui era en Secretari Coloma (un inquisidor) i la necessitat de canviar de nom aquest carrer, això en fa pensar en dues coses , primera que a Gràcia hi ha noms de carrers que sobren .

També em fa pensar la necessitat de posar als carrers de Gràcia noms de personatges graciencs, però a la vegada és cert que cal potenciar noms de dones al nomenclàtor perquè les proporcions no són gaire igualitàries.

Per tant, a tot això trobo una bona solució posar noms de dona vinculades a Gràcia als nostres carrers. Al darrer plenari es va aprovar posar el nom Doctora Dolors Lleonart a un vial , aquesta senyora va ser la quarta metgessa catalana i va exercir principalment a Gràcia.

Des de el meu punt de vista aquesta és una bona combinació que espero pugui donar encara molts mes noms a carrers , places i altres i que a la vegada serveixi per poder anar eliminant aquells noms que no es mereixen un carrer a la nostra estimada Vila.

Com que ens quedaven uns quants dies de vacances, hem estat a Andorra, deixant de banda la xocolata, els formatges i Caldea, Andorra sempre té l’interès d’anar a l’únic estat que té com a llengua oficial el català.
Just diumenge, el dia que vam marxar, sortia publicat al diari Avui un article que precisament parlava dels esforços del govern andorrà per la conservació de la llengua pròpia i oficial.

He pogut comprovar que allí també calen polítiques lingüístiques, si que a tots els llocs oficials i la majoria de rètols de botigues estan en català, però al moment de dirigir-te a la gent la cosa canvia, a ben pocs comerços es van dirigir a nosaltres directament en català i a molts vam haver de canviar d’idioma perquè no ens entenien.

Així doncs si un estat on la llegua oficial és el català són necessàries polítiques per mantenir la llengua, com no ho seran en una nació com Catalunya que encara no té estat.

Avui he anat a veure els castellers indis o govindes. Aquests castellers fan estructures humanes però amb objectius una mica diferents. L’objectiu és trencar una olla que està penjada i que anomenen handi. L’olla està plena de llet , llard, fulles i fang. També he llegit que es patrocinadors de es colles de govindes posen premis a l’olla.

Amb aquesta celebració commemoren el naixement del deu Krishna que de petit volia agafar ‘olla que li amagava la seva mare. Els govindes han estat aprenent de les tècniques dels castellers d’aquí, i han estat actuant per la geografia catalana. Ahir van fer un assaig amb els Castellers de Barcelona i avui han actuat junts al barri del Raval.

Encara que les construccion no han estat de gaire alçada, és força sorprenent la tècnica que utilitzen per aixecar els castells, en alguna ocasió m’ha recordat alguna figura de la moixiganga. No se quants dies s’estaran encara pel nostre país però si teniu l’oportunitat val la pena anar-ho a veure … però si si no podeu aquí teniu aquest vídeo de l’actuació a Vilafranca.

Ha acabat la temporada castellera, com a mínim a Gràcia. La temporada “en general” acabarà la setmana que ve amb la diada dels Bordegassos de Vilanova que tradicionalment és la darrera de l’any.

Ha estat una temporada difícil , difícil pel món casteller en general, la mort d’una noia dels Capgrossos de Mataró ha fet que el debat sobre la seguretat als castells estigui més viu del que ja ho estava a principi de temporada quan començava l’estudi del casc. El casc , que només duien unes colles i que ara ja el duen gairebé totes. Fins ara era només per acotxador i anxaneta i a partir d’ara s’estudiarà la possibilitat que el portin els dosos.

També ha estat una temporada difícil pels Castellers de la Vila de Gràcia, sobretot des del mes d’octubre. Fins llavors tot anava força bé, la colla havia descarregat el 4 de 8 per festa major i un domini important del 2 de 7, havent-ne descarregat uns quants aquesta temporada. És un moment complicat, el pas dels castells de 7 als de 8 és difícil, i tot i que està entrant molta gent nova cal molta més gent per poder fer les proves.

Ara toca descansar de castells i reflexionar una mica sobre el seu futur , tant a Gràcia com a Catalunya. Els castells són un exemple d’esforç , de treball en equip i d’integració, però també, i molt important ,de superació col·lectiva. Només voldria acabar per agrair a la junta i a la tècnica aquesta temporada de castells, que malgrat no haver complert objectius tècnics de ben segur ha acomplert objectius socials que es prou demostrat ajuden després a que els grans castells surtin a la plaça.

El passat diumenge 1 d’octubre els Castellers de la Vila de Gràcia vam participar al concurs de castells de Tarragona i vam quedar en 16a posició, una posició que no ens fa gens justícia.

Hi vam anar més de 300 persones, els propis de la colla , gent d’altres colles que ens van acompanyar i amics i companys de la Vila que ens van venir a fer pinya. La junta va doncs va fer molt bona feina en quan a promoció i va aconseguir garantir la pinya necessària i suficient per realitzar els castells a plaça.

Els castells estaven a punt, la tècnica havia fet una excel.lent tasca preparant els assajos i fins al darrer moment i en una decisió molt assenyada no va descartar el 3 de 8. Per tant portàvem a plaça tres castells perfectament assajats i que haviem descarregat nets a l’assaig.

Però els nervis, la pressió, la plaça , l’entorn … no ho se, però hi va haber alguna cosa que ens va trair i el resultat és que el que ja tots coneixem, jo ho definiria senzillament com un mal dia, està clar que Gràcia es mereixia estar en posicions superiors, així ho demostra el rànquing casteller de la temporada, el concurs no ha sortit bé, mala sort, però aquí no s’acaba la temporada ens queden MOLTES actuacions importants i descarregar grans castells, per això ara més que mai cal el suport de com més gent millor.

Des d’aquestes línies doncs vull donar les gràcies al Martí i a l’Oriol, perquè ells com a màxims responsables de la colla en tot moment al llarg del diumenge van saber portar la situació amb molta dignitat i estic segur que sabran portar la colla a descarregar grans castells.

Ara , més que mai em sento orgullós de ser un dels fundadors dels castellers , pit i amunt ! perquè aquesta pot ser una gran temporada.

M’adhereixo a la iniciativa que a tingut el president de la colla d’animar-vos a participar al concurs de Tarragona a través del bloc:

Els Castellers de la Vila de Gràcia participem al XXIè Concurs de Castells de Tarragona i ara més que mai necessitem l’ajuda de tota de la vila, és per això que us demanem que vingueu amb la nostra expedició al concurs!

Per venir truqueu al 656-98-11-53 // 654-30-39-16 //654-30-39-17 o enviant un mail a: info@castellersdelaviladegracia.org.

La colla us ofereix el transport fins a Tarragona, un picnic (entrepà, fruita i bossa de patates), una samarreta i el dinar.

Tot per 4€NO HO DUBTIS, VINE!!!