El mussol i la lluna

M – Que fas aquí?

Cani – Com que tinc festa, vull compartir-la amb els meus amics, vosaltres.

Ll – (ara va de pilota) Si? Quina ilu

M – I de que parlem? Espero que no sigui de política o de futbol....

C – Del que vulgueu. Encara que alguns temes son tan feixucs....com alguns temes politics, l’aigua, el preu dels aliments....

Ll – Feixucs però d’actualitat. Sabeu la quantitat de gent que passa fam? I no tan lluny.

M – La culpa és del govern....

C – Perquè dius això?

Ll – Sembla que no el coneguis, sempre diu que la culpa de tot és del govern...

M – I, no és veritat? Si puja el preu, el govern no ha fet els deures, si no tenim transport el govern no ha fet els deures....etc. Fàcil....

C – El govern, ¿És realment el govern el que mana?

M – Si no mana, que no si posin....fàcil.

Ll – Tu ho trobes tot molt fàcil. Però la veritat és que....

C – Perdoneu ¿Voleu prendre alguna cosa?

M – Ja que ho dius, avui no he dinat molt i si pogués ser un bon entrepà de xistorra, una cervesa i unes olivetes....

Ll – Ara et passes, tio.

M – així m’estalvio el sopar....

C – No estàs posant molts quilets?

M – Es que, quan un te la meva edat, si no te una mica de panxeta, papadeta i sacsons....no és ningú....un mort de gana....ningú....

Ll – Doncs tu deus ser molt important, tens panxeta, panxeta, papada, papada i sacsons, sacsons....

M – Un que es cuida....je, je.

C – I tu que vols Lluna?

Ll – Em prendré un suc de fruita....

M – Un suc de fruita....vaja cosa....

C – Deixa-la, que prengui el que vulgui

Ll – I tu que prendràs?

C – Em sembla que prendré un té.

M – Ja sou ben estranys....no et podries prendre una cerveseta amb unes patates braves....per exemple...com fan els homes?

Ll – Què vols dir, amb això?

C – Deixa, que pensi el que vulgui....mira ara ve el cambrer....

M – I pagues tu, suposo?

Ll – Ja ha sortit l’espavilat.....si pagués ell, aigua per a tots i gràcies....

M – Amb la falta que en fa d’aigua......

C – Veus, m’agrada ser aquí, sense fotre res, mirant el temps que fa, i parlant de bajanades.....una bona tarda de festa..

M – M’has dit que parlem de bajanades? Ho he sentit bé? Jo dic bajanades?

Ll – Ara s’ha picat.

C- Si, tots en diem i no és dolent, de tant en tant parlar per parlar....Uf.

M – Bajanades.....sort que em fotaré un bocata de xistorra calentona i cruixent.....i una cervesa freda.....ummm!

Ll – No sé perquè l’emparelles amb mi...que soc tan fina...

C – Per això mateix....

Ll – Avui no tinc son....

M – No voldràs que t’expliqui un conte com els nens?

Ll – Ho faries? Que bonic, va explica....

M – Santa paciència.....

Ll – Va mussol, va.

M – Una vegada hi havia tot d’ocells que s’havien de repartir uns quants atributs. Alguns va triar volar molt alt, altres poder nedar, altres volar molt ràpid, etc. Al final van quedar dos coses sense repartir, una era ser petit i menjar mosquits i l’altre tenir unes plomes majestuoses i brillants i menjar grà. El paó, molt presumit, va triar les plomes i menjar grà. Va dir – Tindré unes plomes amb reflexes de metall, seran com guspires de llum que enlluernaran al món i serè la reina de les aus. Acompanyaré a reis i prínceps, ja que serè la més alta aristocràcia del món, i quan em sentint cantar ploraran d’emoció.

La pobre oreneta, va triar menjar mosquits, i és clar, menjant aquesta mena d’aliment no pots pas créixer gaire. Així havia de volar molt, molt ràpid amb la boca sempre oberta per atrapar els mosquits diminuts.

Els anys han passat i avui la supèrbia del paó la portat a ser només una au decorativa. La gent la veu exhibir-se i para atenció un moment. La sent cridar i pensa que és un gat enrabiat. En altres temps si que va acompanyar a reis i prínceps, però també a la taula i fent de plat principal. En canvi la humil oreneta menja els mosquits i la gent li agraeix deixant que faci els nius a les taulades i portant una nota d’il·lusió ja que porta amb ella la primavera, quan ve cada any del seu exili.

Ll – Això vol ser una lloança a la humilitat?

M – Més o menys....

Ll – Poc treballat, pot treballat....

M – No era per dormir, que volies un conte?

Ll – Si, però amb aquestes coses....i tan curt...

M – Mai estàs contenta.....apa, siau que jo si que tinc son i vaig a dormir.

Ll – I......em deixes així?

M – Bona nit Lluna.....

M – Tu creus que els que han traspassat veuen el que fem?

Ll – No...

M – Jo sí.

Ll – No em diràs....

M – Mira, parteixo de la base que allò que diem “si en Cinto ho pot veure....” és una forma d’expressió errònia.

Ll – Explica’t una mica millor.

M – A veure. Parteixo de la base que tots formem un sol cos, dividit en diferents cèl·lules que van passant i renovant-se i caient.

Ll – Vols dir morint-se.

M – No ens morim mai. Jo transmeto la meva vida als meus descendents que formaran una versió mixta de la meva mussola i jo mateix, que soc la versió mixta de uns altres dos mussols, i així successivament. Sempre son la mateixa matèria combinada de forma diferent per adaptar-se a les noves situacions.

Ll – Un pensament molt Darwinià.

M – Potser si. Llavors quan un falta, pot veure les coses, ja que els que l’han estimat o odiat, poden veure-les pensant com ell o ella pensava.

Ll – Però el “Cinto” no ho veu.

M – I qui és en “Cinto” sense els que el van precedir i els que el van seguir? Qui som nosaltres sense els que ens envolten?

Ll – Em fa il·lusió que tu no siguis ningú sense mi.

M – Deixa està....El meu pensament, i fins i tot el meu físic, s’ha format gràcies a la relació que mantingut amb el que m’envolten. Soc una part seva i ells una part meva. Per tan som integrants d’un organisme superior....

Ll – I jo?

M – Tu sense la Terra no series el que ets i sense els humans no series la Lluna, i sense el Sol no brillaries en els ulls dels essers vius,...¿ho veus?

Ll – Si. Ho sigui que jo sense vosaltres, pobres bestietes no seria res....i vosaltres sense mi tampoc....

M – Exacte. Tu marques quan ens aparellem, quan puja o baixa el mar, quan surten els mosquits....etc. Ets important, però no series res, sense nosaltres, el mar, els mosquits, etc.

Ll – Ho he de pensar més detingudament....Anem a fer un gelat?

M – Si, però avui a Revolució.

Ll – No et va agradar el del carrer gran?

M – No, i el tracte menys.....anem a Revolució....

Ll – Avui pagues tu....

M – I si fas bondat et compraré la rosa i tot....

Ll – M’has deixat sense paraules.....et regalaré un llibre....mira, d’esplèndid a esplèndid.

M – Apa anem-hi....

Nota – No feu cas de res, no en tenen ni idea de filosofia...ho sento.

M - ¿Tu tens melic?

Ll – Quines coses que preguntes ¿Perquè vols saber-ho?

M – Penso que als humans se’ls està esborrant el melic.....

Ll – A l’estiu, jo a la platja veig que tots en tenen....

M – No volia dir aquest melic, vull dir el melic que els unia a la terra, als arbres, a tots els altres animals, a la puja i al sol.

Ll – Avui toca filosofar?

M – Es que penso que poc a poc han anat veien els bistecs com una matèria que ve envasada en una safata blanca, un plàstic i una etiqueta amb tot d’informació....i res més.

Ll – Això se’n diu progrés....que vols? Veure la carn amb mosques?

M – No vull dir això. Em sembla que haurien de tocar més de peus a terra. Recordes aquell gegant que el van derrotar quan van endevinar que cada cop que tocava a terra s’enfortia?

Ll – Si, perquè la seva mare era la terra....

M – I la nostra i la de tots els humans...que l’ignoren.

Ll – El llibre del Gènesis ho diu...

M – Ho digui, ho no, és la realitat. Ara tots pensen que la ecologia l’han inventat fa quatre dies...

Ll – Realment l’han inventat fa quatre dies, avanç la gent tenia cura del medi ambient sense saber-ho....com aquell que un bon dia va descobrir que parlava en prosa.....

M – Mira si no. Ara els problemes de l’aigua, la pol·lució, els incendis de l’estiu, etc. Tot ve del mateix lloc....estan perdent el melic que els unia a la nostre mare terra.

Ll – Segons on ho diguis....sona malament. Sembla que diguis la terra on t’enterraran....

M – Aquesta és l’altra. Amaguen la mort...els fa por....i l’ignoren...

Ll – Fins que arriba per sorpresa...

M – Exacta. No tenen ni temps per a preparar-se.....

Ll – I que hi vols fer?

M – Malauradament un mussol com jo, poc puc fer-hi, només constatar que estan perdent el melic....amb lo bufó que era.....

Ll – Si....tots els menuts, quan son petits i els banyen el toquen, els sorprèn tenir allò en mig de la panxa, unes panxes rodones i llises....amb aquell sotet....Fan tanta gràcia...

M – Però ningú els diu que per allà era on tenien la unió amb la seva mare...i que ella a través del seu i del de la seva mare....eren units tots amb la mare de tot, la terra....la Mare Terra....

Ll – Si, la Mare Terra, Aigua, Aire, Foc,.........

M – D’això de l’aigua també ignoren que son una mica de matèria i un munt d’aigua....

Ll – Escolta, en lloc de filosofar tant, anem al carrer Gran que han obert una nova gelateria....podem anar a fer el tast.....

M – Gràcies per convidar, hi vaig encantat....

Ll – O sigui em toca pagar?

M – Qui ha convidat?

Ll – Au, passa, passa, per un gelat ets capaç de qualsevol cosa....

M – Menys parlar i afanyat....

Ll – Tanquem la paradeta i anem a menjar un gelat....que el món no l’arreglarem pas....

Lluna – Ja hi som....un dia que sortim i ens encoloma parlar de política....

Mussol – I a més escriu els noms com si ningú ens conegués....pobret....encara que te raó....

Ll – I de què? Si es pot saber?

M – De com vols que guanyi un partit que es diu Esquerra Republicana de Catalunya....que, a més es senyala com independentista....Impossible...

Ll – I perquè no? Si les propostes....

M – Deixat estar de propostes....

Ll – Doncs perquè?

M – Mira, ara tots els partits son de centre. El PP diu que és de centredreta, CiU també diu que ells son el centre, el PSOE diu que ells son el centreesquerra....

Ll – Ja ho veig. Tots son de centre....o sigui que tots diuen que ells son el centre....

M – Llavors surten uns i no sols diuen que son d’esquerres, si no que és diuen Esquerra. Com vols guanyar amb aquesta pedra a l’esquena. Ara no és correcte dir que ets de dreta (els del PP inclòs s’amaguen i envien els sobres de propaganda sense el nom del partit, no sigui que ho vegin els veïns) ni d’esquerra, ja que ets...ets...poc correcte...un obrer, vaja, i avui qui més, qui menys, te un BMW o un 4x4....o un pis de 40 milions o una caseta de segona residencia...som de “pela”, no queda bé això de ser obrer....Res, que no val dir-se Esquerra.

Ll – Vaja, quina me’n dius...

M – Per a més inri, es diuen republicans.....una altre pedra....

Ll – Clar, ja ho veig. Ser republicà en un reialme tan bonic com aquest. Quin disbarat. A més amb un rei tan “campechano” i amb una família tan honorable i simpàtica....no com altres....i no miro cap a la “pèrfida Albió”...

M – Exacte. Com es pot ser republicà? No és glamouros, no pots sortir a les revistes del cor batejant a les princeses....no queda bé....

Ll – Ni que ho diguis. I van dos errors "garrafals"....

M – Doncs mira que dir-se de Catalunya....Si es digués Casa regional de Calatrava del Infante....encara...però Catalunya....on s’ha vist....

Ll – Altres també es diuen de Catalunya....

M – Però ho dissimulen més....fan mítings en castellà quan van a la Feria d’abril, ho escriuen discretament....tenen un altre tarannà....

Ll – Si, realment un altre error....per guanyar eleccions...

M – I a més independentistes.....”casi nà lo del ojo”.

Ll – Realment per fer-se estimar....Si es diguessin “defensores de los valores patrios, la unidad e indisolubilidad de la patria...” encara....però, mira que dir-se independentistes....On s’ha vist....

M – Ja ho pots ben dir. Amb aquestes premisses mai bufaran cullera.....

Ll – I això que a tu et cauen be aquests xics...no?

M – Si.....i a tu la Esperanza...no?

Ll - ¿La meva dona de fer feines?

M – No, ara estem parlant de política....

Ll – A....no, a mi m’agrada molt el xicot aquest tan guapo.....aquest que sempre va donant-se la ma amb el Zapatero i fent acords...aquest que en diuen “guapoooo!”....

M – Si, és normal......tu a la teva....¿de centre? ¿veritat?

Ll – Si, jo de centre de tota la vida....

M – Si, ja t’ho deia.....

Lluna - ¿Què, com va anar ahir?

Mussol – A uns bé i a altres no tan bé.

Ll – Més o menys com sempre, per barris...

M – No, aquest cop sembla que tot a anat a parar al mateix barri....o quasi.

Ll – La por hi fa molt. Diuen que els soldats a les grans guerres no retrocedeixen perquè tenen més por de fer-ho que d' avançar...

M – Mare meva, no et fotis amb els valors castrenses...no t’hi fotis...

Ll – No si això ho deia el mateix Napoleó....o cosa semblant.

M – Deixem-ho estar. Parlem d’una altre cosa.

Ll – I a tu com et va anar?

M – Ves, els mussols no votem....no tenim carnet de identitat....som com els anglesos....

Ll – Ja hi som.....

M – Tenen carnet els anglesos?

Ll – No encara no, però en tindran.

M – Doncs, fins que no en tinguin, igual que nosaltres....

Ll – Veig que no en vols parlar...i qualsevol cosa et dispersa...

M – Tu vas votar?

Ll – No puc, no estic censada enlloc i a tot arreu....o sigui que no puc...

M – Alguns països et porten a la bandera....

Ll – Si, m’estimen molt...

M – Si, ¿què hi farem?

Ll – No em diràs ni qui ha guanyat?

M – Mira els diaris.....jo no ho sé....Veig que els analistes treballen i vinga treballar, o sigui que dintre d’un parell de dies, sabrem el què i el com. A més podràs trobar el què i el com que et vagi millor......ni haurà tants....

Ll – Però jo vull sentir la crònica del meu analista preferit....

M – A quin diari escriu? O és de la radio? O potser treballa a la tele?

Ll – No, el meu analista preferit treballa en una branca d’un arbre....carallot!

M – Doncs si que guanya poc.....és mileurista?

Ll – Cap de bajoca, ets tu. Vull sentir la teva crònica.....

M – A, gràcies. La vols sentir llarga o abreviada?

Ll – Quan de llarga?

M – Llarga unes 46 hores, aproximadament.

Ll – Abreviada, millor ben abreviada...que tu t’enrotlles......

M – Atenció que començo.

Ll – Soc tota orelles.....t’escolto

M – Bona nit Lluna....bona nit i tapat que diuen farà rasca....

Ll - .....................................

Ll - ......ja està?

M – Si, és el millor que et puc dir.....Bona nit.....

Ll – Bona nit mussol.....

M – Ep, Lluna, digues alguna cosa

Ll – Què vols que digui? Aquest cani no ens treu fa temps i tinc pols fins i tot a les parpelles.....

M – Ara diu que va enfeinat....

Ll – I adormit....a l’hora que s’ha de llevar...normal...

M – Diu que ha canviat de feina...i ara ha de tornar a treballar de valent...

Ll – El veig al matí, o millor dit, quasi de matinada, agafant l’autobús i cap el Poble Nou....

M – Si, jo el sento quan tanca la porta. És l’hora que jo torno.....

Ll – I saps quan torna?

M – I jo que sé, sempre a una hora diferent....

Ll – Si no tenia prou feina, ara més.....

M – Tu creus que això és saludable?

Ll – No, però ho fa amb afició.....

M – Tot el dia amb l’ordinador penjat a l’espatlla....amunt i avall....

Ll – L’altre dia vaig mirar pels finestrals del seu nou despatx i allà era amb el seu flamant ordinador i aquella pantalla gegant....fent números....

M – No sé que li ha agafat....¿que no vivia bé? ¿a que ve complicar-se la vida així?

Ll – Noi, aquests humans fan coses molt estranyes...i jo que em pensava que el cani era mig normal.....

M – És com tots....sembla molt d’això....però al final....com tots.

Ll – I el pitjor és que ens deixa aquí orfes i si t’he vist.....

M – Després vindrà amb la seva mitja rialleta i les bones paraules...però..ja s’ho farà....

Ll – Home, és que ens te completament abandonats....

M – Si, és que com tots, va a la seva....molt dir, però la pela és la pela....

Ll – Ni que ho diguis.....m’ha decepcionat molt....

M – Si fos estiu et convidava a un gelat.....però amb aquest airet, prefereixo ficar-me al cau, estarrufar les plomes i fer un cop de cap....

Ll – Jo també m’he tapat amb un núvol gruixut i a passar la nit.....

M – Apa, bona nit.

Ll – Bona nit mussol

Cani – Bona nit nois i noies.....

M i Ll – ZZZZZZZZZ!!!!!!

C – Son a dormir....bé, vaig a dormir que demà he de matinar....Bona nit gent....Sembla que tothom dorm.....¿que hi farem?

Quan relliscava, sentia que les pedres reien tot posant-se una ma tapant la boca per no fer soroll. Però en feien, i ell, que les sentia, es girava i les renyava. Va agafar-ne una i la va llençar lluny. Les altres van protestar. La pedra al caure, va fer-li sentir el seu disgust amb un soroll clar. Protestava, ara havia caigut entre altres pedres desconegudes i li costaria fer amistat.

Feia fred, això va fer-lo alleugerir el pas, calia anar més de pressa, sense entretenir-se. Anava baixant cap el torrent, allà hi havia arbres i el protegirien del vent. Maleït vent!

Seguia sentint la remor de l'aire entre els matolls. Se'n reien d'ell, tan despentinat, ple de fred, encongit i amb el nas i la cara vermells, entrebancant-se i relliscant.

El cel era blau. Un núvol va passar, tot de pressa, enduent-se l'última llum. Anava recollint la llum i es tornava tot blanc i lluent, a la vegada que el cel es feia més i més fosc.

Un estol de gavines feia filigranes penjant-se del cel amb els fils invisibles. Ballaven amb el vent, pujant i baixant mentres cantaven una de les seves cançons grolleres. El sol les caáva amb fletxes daurades, però en tocar-les elles cridaven i es tornaven blanques, sols les puntes de les ales s'ennegrien. Quan el sol va marxar, les gavines es van enfadar i el cridaven tot dient-li disbarats. Mira que en són de mal parlades aquestes bésties! No es conformen amb res, sempre descontentes de tot.

I aquest vent que no para. Maleït vent!

Tornava a bufar fort. En Cinto caminava encongit, inclinat endevant amb el vent de cara. Avançava poc a poc i amb el pas insegur devant la ventada. Volia arribar a un recer el mes depressa possible, però es trobava a camp obert i el recer encara era lluny.

Sentia com l'aire el pentinava i l'acaronava de manera maldestra. Ell no ho volia. Sabia que el vent guanyaria i li tornaria la por i l'angoixa. Maleït vent!

Un cavall desbocat avançava per l'aire. Blanc i lluent, amb la crinera al vent, va passar per dintre seu. El sol de ponent deixava anar guspires que li travessavel els ulls.

Tenia por de la nit, especialment d'aquella nit. Per això seguia endavant amb decisió.

El terreny era costa avall i ple de pedres. No havia volgut agafar la carretera. El podien arrivar a veure i conèixer. Preferia la solitud.

Els peus li relliscaven per les pedres que el feien entrebancar. Tot el seu voltant era ple de pedres, sense arbres que el defensessin del ven, només romaní, gatoses i petits arbusts que amb prou feines aixecaven un pam de terra.

Va ajupirse per agafar un bri de farigola. Era florida, tota plena de petites flors morades, molt, molt petites. Les va mirar. Les flors reien. ¿De qui? ¿d'ell? No, es que les flors sempre riuen. ¿Per què riuen les flors, si fa vent?

Va posarse la branqueta de farigola a la boca, com si fos una cigarreta.

Les pedres xiuxejaven i el miraven de reull. Ell no en volia fer cas i seguia avançant. 

Ll – T’ha donat les dades?

M – Si el Cani m’ha donat aquest paper.....

Ll – I que diu?

M – Sembla que ha fet una espècie d’enquesta sobre el respecte dels ciclistes als semàfors.....

Ll – Uy, uy, a veure, com ho ha fet?

M – Diu que portava una llibreta a la butxaca i quan era en un semàfor i veia que un ciclista parava i el respectava o no, ho apuntava.

Ll – Això és molt relatiu....

M – Ja m’ho ha dit. Sembla que ell no jutjava, mirava i si passava amb el vermell, apuntava, si parava també.

Ll – ¿I si passava amb verd?

M – Llavors no apuntava res, ja que no sabia si el respectaria o no.

Ll – Una estadística molt discutible....

M – Si, però la penso dir, ja que el problema serà seu, no meu.

Ll – Vols dir que sap fer estadístiques?

M – Home, que vols que et digui?

Ll – Va digues les dades i acabem.

M – El total de població apuntada ha estat de 278 ciclistes. Va començar aquest “estudi” el dia 1 de desembre del 2007 i l’ha acabat el 15 de gener de 2008.

Ll – Home, tenint en compte que eren les festes....

M – Si home, ara resultarà que per ser “festes” et pots saltar semàfors.....A més, m’ha dit que en molts casos, ell pensa que molts dels que ha comptabilitzat com a respectuosos, ho han estat pel tràfic tan intens que els impedia passar sense perill.

Ll – I els que han passat ho han fet perquè no tenien perill...

M – El que no passi ningú val per a saltar-ne un semafor?

Ll – No, clar que no. Va segueix.

M – Diu que es van “saltar” la norma uns 228 i van respectar-la 50.

Ll – O sigui que el van respectar, tan sols un 22 per cent del total controlat?

M – Si, em sembla molt poc, ¿no?

Ll – Si, però.....Home, jo ja veia que el saltaven, però tants........

M – Semblen molts els irrespetuosos, però això son números.

Ll – I perquè 278?

M – Diu que quan ha arribat a 50 respectuosos, ho va donar per acabat. A més veien aquests papers, crec que si hagués continuat ara tindriem un paper illegible.

Ll – Però com podia portar una llibreta tan rebregada, bruta i fastigosa a la butxaca....?

M – Ell és així.....Bé, ja està dit.....

Ll – I per reclamacions al cani....que nosaltres no hi hem posat més salsa que la que portava....

M – Tu sempre fugin d’estudi....

Ll – Si li trenquen la cara....

M – Solidaria, no?

Ll – Has vist el que diuen sobre les matriculacions de cotxes?

M – Si, que s’han venut menys cotxes o que baixen les vendes....sembla normal...¿no?

Ll – Però mira. Els cotxes micro i petits s’han venut menys, els mitjà baix i mitjà alt han tingut petites variacions, però els esportius van créixer més del 50%, el sector executiu més del 14%, i els de luxe més del 53%. O sigui que els de més luxe i cars es van venent més i els de la gent pobre, per dir-ho d’alguna manera, menys.

M – Això vol dir que ens anem tornant una societat injusta, amb les classes socials més distanciades...

Ll – No sé si és molt correcte parlar de classes socials avui dia...

M – Potser no, però la tendència és que tornarem, si no hi som, a les diferencies notables i això vol dir menys justícia social i més diferencies socials....

Ll – I això mai ha portat a res bo....

M – Si, la Historia sempre ens porta males noticies darrera de la desigualtat.

Ll – I mira, també els tot terreny de luxe han crescut més d’un 44%. O sigui més al meu favor....

M – I després diuen que hem de ser més ecològics....i els que més poder tenen, son els que dilapiden més....

Ll – Quan haurien de ser els que donessin l’exemple, ja que son els creadors d’opinió.

M – Al menys son els que haurien de donar exemple, ja que son els que teòricament estan millor preparats....

Ll – O potser no.....

M – Tens raó.....potser....

Ll – Altre cop parlar de trens? Total per no arribar a cap acord, això sembla que ens han pres el pel.

M – Em pregunto ¿perquè volem un tren?

Ll – Parles del TGV?

M – No, parlo, en general del tren, del ferrocarril. ¿perquè els volem?

Ll – Per anar d’un lloc a l’altre, per desplaçar-nos d’una forma més racional amb un transport públic.

M – Llavors hem de seguir i preguntar-nos. ¿On volem anar?

Ll – No sé...què vols dir?

M – Els espanyols i més els catalans, per situació geogràfica, haurien de voler anar a Europa, i més en el segle XXI. Però no. El govern espanyol, com de fa cents d’anys és pensa que tothom vol anar a la ciutat estat en que volen convertir a Madrid. I no, penso que s’equivoquen. Mira la primera gran autopista que es va fer, anava de França fins a Alacant. L’objectiu era comunicar-nos amb Europa. Poder fer negocis, turisme, intercanvi de mercaderies, etc. I mira si va donar joc i el dona.

Ll – Si però el centre....

M – Mira les vies de comunicació no fan riques a les ciutats que arriben si no al creuament de camins  mira la historia, la ruta de la seda, l’importància de les caravanes per a expansió de idees com l’islam, etc. Avui mateix, Saragossa ha tingut un gran desenvolupament al ser un creuament de camins entre el nord i la costa, entre el centre i la costa. Això que l’autovia i el tren no van fins a Saragossa, van més enllà i Saragossa se’n beneficia molt més que no pas que anessin sols fins a ella.

Ll – Llavors a Madrid el fan un nus viari...ja és el que tu dius.

M – No, no. Son tan centralistes que tu no pots anar de Màlaga a Valladolid. Vas de Màlaga a Madrid i de Madrid a Valladolid. O sigui que has de canviar a Madrid. I per a més inri, has de canviar d’estació. O sigui que tot el que guanyes amb el TGV ho perds amb el desplaçament intern de la gran urb.

Ll – Mal negoci....

M – Exacte. ¿De que val tenir un TGV si no pots anar de Lleida a Girona, o Tarragona o a França. De Girona a Màlaga o a Bilbao....per exemple.

Ll – Es que només han pensat en anar de Madrid a.....

M – I no a Europa, sols a major glòria del centre burocràtic....

Ll – Així va tot....

M – Si, sembla que hem perdut el nord. S’ha oblidat el motiu de tenir tren, només ens mirem si passa o no per la Sagrada Família. I oblidem que la tècnica hauria de resoldre els problemes, no crear-los. Sort que podrem anar a Lleida i Tarragona i els europeus aniran fins a Girona, amb sort.....

Ll – Llàstima, penso que seria molt bonic poder unir-nos a la Europa del segle XXI

M – Però haurem perdut el tren. I de carambola rodalies de Barcelona a fer punyetes...i com si fos el segle XIX, en el segle XXI.

Ll – Tots no hi ha perdut, alguns seran més populars al seu poble, els votaran i seguiran enganxats a la mamella...

M – Que és del que es tracta....suposo...

Ll – Segurament el que passa és que nosaltres...

M - ...som uns ignorants i no hi entenem res....

Ll – Potser si.....però fa un tuf....

M – Ja hi som altre cop

Ll – Si, de veritat que cansen més que portar un ase a les espatlles.

M – Jo els preguntaria si tots els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya saben parlar en català.

Ll – I perquè no fas la pregunta al revés? Tots els que parlen en català, saben parlar també en castellà?

M – Tots, tots, tots.....i els que no el parlen tenen més de 80 anys i han viscut aïllats sempre.

Ll – I els que parlen en castellà, saben parlar també en català?

M – Diria que no tots...

Ll – Llavors, on és el problema?

M – En que la gent que no sap el català és superior a la que no sap castellà.

Ll – Problema resolt.

M – També podem fer una altre pregunta.

Ll – Quina?

M – Tenim un rei, que és rei de tots, no?

Ll – Si, al menys ho diu la Constitució.

M – Sap parlar en totes les llengües del seu regne?

Ll – L’hereu, el príncep de Girona també parla el català? Ja que és príncep de Girona.....

M – I a la futura reina Elionor, li ensenyaran tots els idiomes?

Ll – Justa la fusta. Si la futura reina, no aprèn els diferents idiomes, perquè han d’aprendre-ho els súbdits.

M – I ara que vagin dient.

Ll – Es que alguns politics fan propaganda dels problemes o possibles problemes per crispar la situació més que per resoldre-ho. El PP quan governava no va fer res per resoldre el que ara diuen.

M – I ara, quin altre partit voldrà fer acords amb ells? Convergència?

Ll – Han estat molt poc intel·ligents. Aquest Sirera em sembla que no aporta res, és “màs de lo mismo” per desgràcia. No ha aportat res de nou.

M – I mira que tenim temes i temes.....

Ll – Quan no dones més de si.....

Ll – Escrivint?

M – La carta als reis....

Ll – Encara? No ets una mica grandet?

M – No,

Ll – Pots deixar d’escriure un moment i fer-me cas?

M – No

Ll – Es pot saber que hi poses? No veus que ja arribes tard?

M – No, avui vaig a deixar la carta al carter reial i llestos....

Ll – I puc saber que demanes?

M – Demano per a tots....

Ll – Per a mi també?

M – Si,

Ll – I que demanes?

M – És un secret, ja ho veuràs el dia 6.

Ll – Però para un moment.....

M – No puc, no puc....

Ll – Demanes moltes coses?

M – Si, a més ho he d’escriure bé, no sigui que no ho entenguin....

Ll – Ells ho entenen tot, no veus que son mags

M – Per això els hi escric...

Ll – Per ser mags?

M – Si perquè això no ho arregla més que un mag....

Ll – Que tinguis sort. Penso que potser et portaran molt carbó....

M – Que bé, quina alegria.....

Ll – Que et portin carbó, és alegria?

M – Podrem fer anar els trens, sols canviant les màquines....i a Vilanova en tenen unes quantes que amb carbó....

Ll – No, si ja dic. Un bon cargol al cap......Cada dia estàs pitjor....

Mussol – Tu quines coses et proposes per l’any 2008?

Lluna – Poques, ja saps que jo soc molt constant....potser tenir més dies de lluna plena?

M – Si, ets una mica....predible...

Ll – I tu?

M – Deixaré d’anar al gimnàs, no miraré cap llibre d’anglès, m’engreixaré uns cinc grams, em faré....

Ll – Tu ets sempre al contrari de tothom....ets insuportable...

M – Es que tothom diu el mateix....

Ll – És que la gent vol i dol....ara tothom vol fer, però després deixar el cigarret després del cafetó...ja és més fotut...i aixecar-te per anar al gimnàs....un pal...

M – Llavors perquè ho proposen com objectius?

Ll – Una cosa és el cap i l’altre canviar d’hàbits.

M – Doncs fem el més raonable i no ens posem objectius que no complirem....com la Renfe.

Ll – Ja surts amb els problemes....?

M – No. Si sempre arribes a les 10,45 , perquè poses les 10,30 als anuncis?

Ll – Per que tu voldries arribar a l’hora que dius, però les circumstancies.....

M – Un disbarat....

Ll – I no deixaràs de fumar?

M – No.......

Ll – Seguiràs fumant, donant mal exemple, contaminant, emprenyant als.....

M – Ep, para el carro. Ja ho vaig complir l’any passat....i sense bons propòsits...

Ll – Es veritat, fa temps que no et veig amb el cigarro.....

M – Ho veus? Sense tenir-ho entre els meus objectius....plis, plas.

Ll – Però no em diràs que marcar-te uns objectius, no és bo.

M – Si, és molt millor marcar unes fites que estiguis convençut i puguis fer. Que tinguis les forces per a fer-ho.

Ll – I tu has marcat alguna cosa?

M – Jo no, ja soc perfecte....

Ll – Bufa...quins fums. I el Cani?

M – Diu que aquest any te un deute amb Graciapedia i s’ha apuntat a un curs sobre arbres ornamentals....

Ll – Però, que no en sabia?

M – Sembla que no en sabia prou i en vol aprendre més per no dir coses que li puguin retreure o hagi de rectificar....o sigui s’ha adonat que no en sabia prou i vol saber-ne més.

Ll – Apa, pren exemple....

M – Si no fos pel bec, aprendria a tocar l’harmònica....

Ll – Toca un altre instrument....

M – Per respecte als veïns crec que val més que no....al final em fotrien fora de Gràcia.....

Ll – Si, tens raó.....