Parlar a cau d'orella

Ara fa quinze anys estava a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, recordo perfectament que el BEI ( Bloc d’Estudiants Independentistes ) va organitzar una xerrada amb un tal Partal que ens veia a parlar de la Infopista Catalana.

Es tractava del primer cercador de pàgines web en català i d’un diari digital en la nostra llengua. No hi havia ordinadors que permetessin navegar veient gràfics i imatges – van arribar uns mesos mes tard – així que vam anar als VAX on si teníem un incipient accés a la web mitjançant Lynx un navegador … en mode text!.

En fi han passat quinze anys, que no són molts ni pocs, però tots hem vist a quina rapidesa ha evolucionat Internet, ara ja no podem “sobreviure” sense internet , si hem d’estar informats al moment ho fem als diaris digitals, ens connectem amb l’iPhone, les consoles, la tele i aviat  la rentadora. Tot agradar-me, i molt , la tecnologia, a mi que no em treguin el plaer de llegir el diari de paper prenent el cafè.

El passat dissabte vaig assistir al concert de Supertramp. Val a dir que no és un grup que em pertoqui “per generació” i que tampoc és dels meus preferits o dels que escolto habitualment, però si que és un grup que em porta bons records, ja que era dels clàssics que els meus pares posaven al cotxe ( en casset ) quan érem petits.

De la banda original de Supetramp només en queda un membre, cosa normal, tenint en compte que porten 40 anys damunt els escenaris. Tot i la seva edat un concert de dues hores força correcte on no van faltar tots els clàssics, i comentaris en refència al català , cosa que és d’agrair ja que molts artistes internacionals que toquen al nostre país passen per aquí sense saber que parlem un altra llengua. Això demostra que com a mínim tenen un bon assesor.

En fi, que un concert diferent , tranquil, que ja va bé perquè es presenta una setmaneta intensa, amb un cap de setmana força intens també.

Probablement desde que vaig començar a treballar – i d’això ja fa bastant de temps – no havia tingut l’oportunitat de fer un mes seguit de vacances , la desconnexió crec que ha estat total perquè no recordo els passwords d’entrada als sistemes i això, diuen és símptoma que realment s’ha aconseguit desconectar.

Com que ha estat un temps prou llarg de desconnexió i reflexió, podriem dir que l’1 de Setembre és com començar l’any i per tant cal fer-se nous propòsits, o rependre vells propòsits, així que a veure si aconsegueixo aquest nou “curs” anar actualitzant el bloc amb certa regularitat. Si, ja se que direu, ho has promés un munt de cops , doncs a veure si aquesta vegada ho aconsegueixo, que com deia en Saul Gordillo fa uns mesos vells blocaries mai moren i tot i que suposo que no podrem evitar que el facebook superi els blocs, cal continuar els blocs endavant.

Doncs bé, com diria la cançó de Brams : “Haurieu d’ajudar-me i no fer-mo més dur” … si veieu que no l’actualitzo em podeu renyar.

Un cop presentada la sol.licitud l’ICAA – Institut Català de l’Acolliment i Adopcions  aquest organisme es dona dos mesos per donar una resposta a la documentació presentada i iniciar els tràmits pel certificat d’idoneitat. Doncs bé, la resposta ha estat positiva i ara iniciem aquests tràmits, corresponents a un curs i entrevistes vàries.

Ahir ens van trucar per confirmar la data del curs, que farem els propers 12 i 13 de desembre , ja us explicarem com va.

Malgrat GràciaNet és una entitat assambleària per tal de poder estar legalitzada i també per la seva organització interna té la seva pròpia estructura organitzativa i lògicament el seu president. El passat divendres, en reunió presencial de l’assamblea, es va acordar el canvi. En Toni Panadés havia anunciat que deixava el càrrec per motius personals i el seu lloc l’ocuparà en David Satorres.

En David Satorres, conegut per la seva capacitat de crítica, ha estat desde que va entrar a l’entitat un dels seus puntals ja que gràcies a les seves aportacions s’han pogut tirar endavant molts projectes. En David serà el tercer president de GràciaNet a l’història de l’entitat, el primer va ser en Maurici i després ja va ser en Toni.

Toni moltes gràcies per la feina, i David molts ànims! 😉

Però deixant de banda aquesta experiència, i a jutjar per la meva, crec que amb això dels taxistes de Madrid, hi ha més mite que realitat, perquè molts d’ells sempre m’han tractat amb educació, respecte i fins i tot dient frases en català per acontentar el client. Pensaran el que pensaran, però eren educats i fins i tot me’n vaig trobar que tenia família al carrer Verdi, que em va dir “Gracia es un barrio distinto” … i tant i tant! ,vaig pensar.

Ahir vaig tenir vespre de teatre i vam anar a veure Boscos Endins, el nou musical de Dagoll Dagom. La veritat és que us el recomano, em va agradar força. El musical parteix dels contes tradicionals dels Germans Grimm però amb un final … diferent … el cert és que hi pots veure reflectides situacions de la vida quotidiana. No sóc un entès en teatre ni en musicals, encara que m’agraden força. El personatge que més em va agradar va ser la Caputxeta interpretat per Anna Moliner. Els decorats estan molt ben trobats i hi trobem alguna sorpresa , sobretot a la segona part, potser un aspecte negatiu seria la durada, se’m va fer un pel llarg i és que comptant la mitja part gairebé arriba a les tres hores.

Per cert que a part de la bruixa del conte, per allí hi havia un altra bruixeta, a veure si fa alguna crítica 😉

Albert, quedem a la plaça Virreina? Anem a sopar a la Ceba? Tenim moltes coses que parlar , fa massa temps que no parlem i els nostres projectes s’estanquen i això no pot pas ser. Ens hem de posar les piles. Albert, no podem deixar que la nostra plaça encara no es digui plaça de la Vila, o no podem estar tant temps sense fer reunions del grup. Hem de tirar endavant … Roger, he estat un temps distanciat, però tinc ganes d’encarar els nostres projectes altre cop …

Albert, ahir no vas venir, jo t’esperava , però no vas venir, mentre t’esperava em van trucar per dir-me que no vindries, que ens havies deixat, però jo se que no és així. Tu mai deixaràs Gràcia, aquesta Vila que tant has estimat i per la que tant has treballat. Albert, has cregut amb les causes més impossibles, has donat suport amb les teves hores i esforç a molts projectes, sempre per defensar el territori i la identitat de la teva Vila.

Albert, espero que siguis on siguis puguis veure complerts els teus somnis que sempre has defensat , espero allí on siguis vegis l’elecció directa de consellers ,el nom oficial de plaça de la Vila …

M’has ensenyat moltes coses, de Gràcia, de política, de cultura, d’història, … No se com donar-te les gràcies per tot el que m’has ensenyat, per tots els projectes que hem compartit i sobretot per la teva amistat.

Albert, seguirem treballant per Gràcia i per tu, perquè de fet és el mateix.

He estat un temps desvinculat del bloc, el cert és que degut a un canvi professional i a uns temes personals els darrers mesos he anat una mica de bòlit, ara que sembla que la cosa està més calmada, la intenció és tornar a escriure al bloc amb certa regularitat, voldria parlar del que ha dit en Zapatero al respecte de la proposta de referèndum que ha fet l’Ibarretxe, però com que he vist que se m’ha avançat el Txewaka, subscric les seves paraules i no ho faré.

Però si voldria comentar un parell de qüestions d’actualitat:

Per una banda la crema de fotos del rei, és evident que la casa reial s’hauria d’abolir i hauríem de tenir una república que és un model molt més democràtic, però ja que estem en monarquia els reis haurien de donar comptes de totes les seves despeses — com han de fer tots els polítics — i que sabéssim a on van a parar els postres diners destinats a la monarquia, a banda d’això, i per molt republicà que sigui un , és necessari cremar una foto del rei? Doncs jo crec que no, jo crec que això no ajudarà a convèncer gent cap a l’independentisme o cap al republicanisme, ara bé , l’estat espanyol de tot plegat en fa un gra massa i … cal perseguir aquells qui cremen la foto? Doncs tampoc , perquè des de el meu punt de vista la cremada no significa que vulguin agafar en Joan Carles i portar-lo a la foguera com feia la Inquisició amb les bruixes, sinó significa una crema de la institució, una crema purificadora, com deia avui un article d’opinió del Punt.

Un altre aspecte que volia comentar, és , quina necessitat hi ha en una festa destinada a un públic familiar amb nens, d’exhibir avions de l’exèrcit, que encara que siguin d’exhibició. Els exèrcits serveixen per fer la guerra i per matar, i això és el que ha d’ensenyar l’ajuntament en unes festes com la Mercè? Jo crec que no és necessari.