Aquest cap de setmana ha estat la revetlla de Sant Joan. Els focs de Sant Joan cremen per celebrar l’arribada de l’estiu. A tot el país s’han celebrat revetlles de tot tipus, a les zones menys urbanes es poden continuar fent les tradicionals fogueres, a la ciutat és un tema més complicat per la proximitat dels edificis.
Feia anys que no ho feia , i em vaig decidir a comprar alguna cosa de pirotècnia el mateix dissabte, la meva sorpresa va ser que esperava que hi hagués moltes cues i no va ser així. Realment molt ràpid, després un cop dins la botiga vaig poder comprovar el perquè, els preus!.
A la nit sopar a casa uns amics i donar una volteta per les revetlles de Gràcia, les clàssiques : la de Verdi i la de la plaça Manuel Torrente, la primera més enfocada a gent jove i la segona a gent gran. I de noves: la de la plaça del Nord organitzada per diables i la de la plaça Rovira , que tot i que no m’hi vaig apropar de lluny semblava la que tenia més afluència de gent.
Així doncs ja ha arribat l’estiu, ara venen els clàssics del Juliol: el sopar de la independència ( per mi ja és un clàssic ), el del taller d’història i la presentació de la samarreta de festa major i el sopar de vigílies ( ja a l’agost ). Tot plegat per anar fent boca pel plat gros que arriba el dia 15 d’agost.
Divendres, 6 de juliol a les 21:30 h. el Grup 1850 farà el segon sopar
de la independència. Tal com vàrem dir l’any passat, la intenció es
convertir-lo en una tradició, un punt de trobada de tothom qui es senti
gracienc i practiqui el “gracianisme”.
El 6 de juliol de 1850 Gràcia es convertia en municipi autònom i el grup
vol reunir tots aquells ciutadans que es vulguin afegir a aquesta
commemoració tan especial al restaurant Sant Yago (Gran de Gràcia 256).
En aquest segon sopar farem entrega, novament, del premi independència
(per a gent o entitats lluitadores de la vila de Gràcia) i el premi
submissió (per aquells que no contribueixen als valors graciencs)
Si us voleu afegir al sopar, cal que ens envieu un correu electrònic a
la nostra adreça: _1850@gracianet.org i fer
un ingrés per import de 18 euros al compte 2100-3003-53-2200551964
(Caixa de pensions) abans del dia 4 de juliol. Porteu el justificant
d’ingrés el dia del sopar, si us plau!
Us hi esperem!
Grup 1850
Per qui ho vulgui llegir, algunes qüestions del cap de setmana. El passat divendres a la nit vaig anar al CulturaViva, a Sant Feliu. Hi actuava Al Tall, amb el seu espectacle de commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa. Van fer un recull de les seves cançons que parlen d’aquest fet així com d’algunes del seus darrers treballs. Al concert es van fer acompanyar per una coral de Sant Feliu. El concert va estar tot i que una mica “fred” només es va animar al final quan van cantar el “Tio Canya” que diuen que seguiran cantant mentre hi hagi problemes amb el tema lingüístic i sembla que d’aquest tema n’hi ha per temps.
El dissabte vam tenir dos events importants relacionats amb la cultura popular, per una banda la celebració dels 25 anys del sopar del Drac i dels Gegants, i per altra la celebració de la porta de l’infern dels Lluïsos. Vaig anar al sopar que van fer les dues colles que celebraven l’aniversari i vaig poder xerrar amb algunes de les persones que van iniciar aquestes colles i com que també formaven part de la colla vella quan hi vaig entrar m’havien ensenyat moltes coses. Després la porta de l’infern, val a dir que a la colla vella tot i que hi ha una bona regeneració de jovent en quan a tabalers, no passa el mateix amb els diables. Els que ens vem trobar aquest dissabte érem els mateixos que ja fa uns anyets que estem donant guerra.
Finalment i com anècdota també, ahir vam anar amb els castellers a actuar a un congrés. Una d’aquestes actuacions que es fan perquè al colla tingui un bon ingrés econòmic. Aquestes actuacions sempre són curioses, en aquest cas va ser al Palau de Congressos amb la mirada atenta de tot de metges estrangers que mentre es prenien la seva copa de cava miraven atentament com es construïen els Castells. Just quan sortíem de l’actuació vam saber la notícia del gol del Mallorca … llàstima que només va ser un miratge temporal.
Per cert aprofito per desitjar-li un bon viatge a l’Eduard que demà marxa a fer el Camino de Santiago.
Ahir es van reunir el conseller de cultura, el de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras I el secretari de cultura Eduard Voltas amb la comissió de per la dignitat per tal de reactivar de reactivar els tràmits per a la devolució de la documentació confiscada durant el franquisme i que encara es troba a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca pendent de ser retornada a Catalunya.
En concret el que falta per venir a Catalunya són 1300 caixes corresponents a documentació de particulars i entitats. Tresserras es va comprometre a apretar el Ministeri de Cultura pel retorn d’aquests papers. La Generalitat en aquests moments s’està plantejant com serà el concurs per la digitalització d’aquests documents i com s’haurà de fer el retorn als seus particulars.
Sembla doncs que el govern espanyol s’hagi “oblidat” que encara queden papers per retornar i fa por que no quedi com un altra promesa acomplerta per part del PSOE. Per sort , el conseller i la Comissió per al Dignitat hi estan treballant de valent. Cal tenir en compte que aquests papers no són només papers públics sinó que hi ha cartes personals de familiars i que per dignitat i justícia haurien d’estar en mans dels destinataris. Esperem que tot arribi a bon port.
El proper dissabte és ple d’actes de cultura popular, tenim per una banda la celebració del 25è aniversari dels Gegants de Gràcia i del Drac de Gràcia, amb una xerrada que promet interessant dels fundadors d’aquestes entitats. Però hi ha més, perquè a la plaça del Nord es farà la representació de la Porta de l’Infern. S’enmarca dins les celebracions de Sant Lluís que es fan als Lluïsos de Gràcia i és organtizat per la Colla Vella.
La porta va una mica més enllà d’un correfoc o un ball de diables normal, combina algun element teatral amb un petit espectacle pirotècnic, acompanyat tot per la música dels tabalers de la Vella. Si ho heu vist alguna vegada ja sabreu que està força bé i a més no es fa pesat perquè és curtet, si no hi heu anat us ho recomano perquè es veure una cosa diferent de la que podem veure normalment a Gràcia.
Així que ja ho sabeu: Dissabte 16 de Juny a les 23h porta de l’Infern a la plaça del Nord.
Fa uns dies sentíem la trista notícia que el Circ Cric havia de plegar per un cúmul de problemes administratius. Al llarg de molts anys no s’ha considerat el circ com un element cultural o en tot cas com el darrer element cultural a tractar i això ha portat que els circs i especialment els circs catalans tinguessin seriosos problemes per tirar endavant la seva feina. Els problemes administratius amb que topava el circ cric cada vegada que volia actuar a alguna població l’han fet decidir a parar la seva gira.
Tan bon punt es va saber la decisió el Conseller de Cultura ,en Joan Manuel Tresserras, va manifestar que el Circ Cric tenia raó i que calia posar-hi remei. Això mateix ho va reconèixer ahir el Secretari General de Cultura, l’Eduard Voltas. La conselleria de cultura s’ha reunit amb l’Associació de professionals del Circ de Catalunya i ha consensuat un pla integral per tal d’agilitzar els tràmits per poder realitzar les actuacions i poder posar fi a les situacions que ha hagut de passar el circ de Tortell Poltrona. Probablement això sigui un preàmbul de la futura llei del circ.
El circ pot combinar diverses disciplines creatives teatre, música … en resum és un art i cal que les administracions el tinguin en compte com a tal. A més cal tenir present que al nostre país hi ha excel·lents professionals del circ i que no només mostren el seu art sinó que transmeten valors solidaris com ho fa el Circ Cric, per tant espero que aquestes mesures permetin que ben aviat la carpa del Circ Cric estigui present arreu de les poblacions dels Països Catalans.
Aquesta tarda/vespre s’ha celebrat la segona Diada de Formentera a Gràcia. La idea sorgeix de coneixences comunes entre gent de les colles de cultura popular gracienques i estudiants vinculats a la comissió de Festes de Santa Maria de Formentera. Aquesta comissió de festes és una entitat juvenil existent des de fa 18 anys i que organitza les “Festes de la Terra” a Formentera. Fan una defensa aferrissada de la llengua i cultura catalanes.
Avui s’ha pogut veure la tradicional actuació gracienca de les colles de cultura popular locals. Però evidentment l’interès de la jornada estava en veure la representació del “ball de pagès” . Un ball tradicional de les illes d’Eivissa i Formentera consistent en dues danses: “sa curta” i “sa llarga”. Un dels responsables de l’entitat m’ha estat comentant la dificultat de mantenir la cultura popular a Formentera i a les illes en general i també la dificultat d’iniciar-hi moviments juvenils ja que la major part de joves actius i amb ganes de fer coses venen al Principat a estudiar i a desenvolupar-se professionalment. Tot i així aquesta comissió de festes vetlla per mantenir la cultura catalana a l’illa. No en va em comentava que no entenia perquè hi ha qui insisteix en dir que la gent de les illes no són catalans si només observant els vestits tradicionals del ball de pagès es veia els seus orígens. Us adjunto un enllaç perquè ho vegeu vosaltres mateixos.
L’altre dia , l’Àlex , en el seu bloc manifestava l’orgull de ser gracienc per ser Gràcia un lloc on,sense embuts, podem parlar del procés de pau, motiu d’orgull que evidentment comparteixo. Però n’hi afegeixo un altre , entre tots els que ja hi ha , i és que Gràcia no només desenvolupa i potencia la seva cultura popular sinó que és un d’espai de mostra i intercanvi de les tradicions de tots els Països Catalans , ho veiem amb els Foguerons , amb la festa de l’Espai València, i ara amb aquest intercanvi amb Formentera. Per la gent del País Valencià i de les Illes que tenen una situació política molt més hostil en quan a la cultura popular poder venir a Gràcia els pot ser un al·licient per desenvolupar la seva feina i de pas que es conegui la que fan les nostres colles.
Podria semblar que en aquest post volgués parlar de cuina, però no és el cas. La veritat és que no sóc gaire bon cuiner i la cuina que practico és més aviat de supervivència, així que no parlaré de com fer una bona paella o un arrós negre sinó d’un estudi que ha fet públic aquests dies la Plataforma per la Llengua sobre l’etiquetatge dels arrossos en català.
Així per exemple, segons l’estudi Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski etiqueten l’arrós en català i en canvi Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià el català és pràcticament absent.
El mateix estudi explica que les primeres marques que us he citat compleixen la llei de política lingüística i tenen una responsabilitat social vers al consumidor català, les altres ( a excepció de Nomen que si compleix ) no compleixen l’esmentada llei. Però és curiós com una marca catalana tan coneguda com Nomen etiqueti només en castellà i puntualment en anglès o francès i mai etiqueti en català.
I és que està molt bé que les institucions s’adhereixin a la campanya A taula , en català, però també és important ens hi adherim a nivell a particular a les nostres cases. Potser és complicar una mica més la vida però jo quan vaig al supermercat o al colmado procuro comprovar que el producte tingui una bona relació qualitat/preu però per mi el paràmetre qualitat no només és qualitat alimentària sinó també qualitat en l’etiquetatge i per tant etiquetatge en la meva llengua.
Si voleu saber-ne més podeu llegir l’estudi sencer aquí.
Si ho he de reconèixer i espero que no sigui una taca negativa al meu expedient gracienc però dissabte vaig assistir al Carnaval de Barcelona. No hi havia estat mai i la curiositat va poder amb mi. Només havia participat en una ocasió en un acte del carnaval de Barcelona i és que no se si us en recordeu però un any l’“arribo” és va fer a Gràcia, van portar l’orquestra Selvatana i l’escenari ocupava mitja plaça de la vila, un gran desplegament potser massa gran per la nostra vila. Recordo que en aquells temps la desapareguda o no Coordinadora de Carnaval vam muntar una barra en què veníem coca de llardons i cervesa, una bona combinació.
Però tornant al Carnaval de Barcelona d’enguany, la veritat és que em va decepcionar una mica tant pel nombre de comparses com per la qualitat , no vull dir amb això que no n’hi hagués de bones, n’hi va haver que em van agradar, però tanta propaganda i tant parlar de la rua de Barcelona, la veritat és que hi ha hagut carnavals a Gràcia que res tenien que envejar-li. Tampoc l’assistència de públic era molt gran, almenys a la zona on jo estava ( a l’alçada del carrer Goya ).
En resum i pel que fa al carnaval Barceloní , la sensació que vaig tenir és de “me l’imaginava més gran”.
Que seria de la vida sense un bell somni?
l’Eduard avui ha complert el seu somni , i jo en part també , perquè quan el teu millor amic compleix el seu somnis els acabes fent teus també. El somni en aquest cas tenia forma, forma d’exposició titulada Camino de Santiago i Homenatge a la Cosa da Morte. Una experiència viscuda per l’Eduard aquest estiu i plasmada de forma gràfica en unes fantàstiques fotografies.
De veritat que us recomano que aneu a veure l’exposició, està a la sala la Finestra a l’Avinguda Francesc Cambó 27-31,són una seixantena de fotografies a color, que ens mostren els magnífics paisatges que es poden veure al camino de Santiago així com també el companyerisme dels pelegrins. Al final unes fotografies de la la Costa da Morte acaben de donar el toc genial a l’exposició.
Avui l’Eduard ha complert el seu somni, jo només espero que el somni no quedi aquí i ben aviat poguem veure un altra exposició … però per si de cas aquesta no us la perdeu.
