El mussol i la lluna

M- Molt bé, Lluna, et comunico que, en aquest bosc, em constituït una societat de drets de la foscor i et posem un cànon de llum. O sigui que ara cada vegada que facis llum, hauràs de pagar.

Ll – Si home, i que més? Però qui sou vosaltres per fer una cosa així? A més jo fa més milers d’anys que faig llum que no la vostra societat….

M – Res, res….has de pagar…..ja que il·lumines i això va en contra d’alguns interessos dels animals i vegetals, que son els beneficiaris d’aquest impost.

Ll – I el recull….qui?

M – Jo. Recolliré el teu cànon i després el repartiré proporcionalment a l’embargadura de cada espècie.

Ll – O sigui que els més grans  cobraran més i els més petits quasi res…..

M – Que vols que et digui?

Ll – Però jo estic tan temps il·luminant com apagada….o sigui que quan sigui lluna plena….

M – Llavors et perdonarem el cànon.

Ll – I si fa núvol?

M – Pagaràs menys, però pagaràs….ja que el núvol és aliè a la teva voluntat infractora…

Ll – I tu no cobres per recaptar?

M – Res, una petita quantitat per administrar……

Ll – O sigui que jo soc culpable, encara que la culpa la teniu vosaltres per deixar-vos il·luminar. Si tinguéssiu un bon sistema protector de llum residual, això no caldria….

M – Però és més fàcil així….no voldràs que ara mateix aconseguim una societat tan perfecte que evitem la teva, totalment reprovable e il·legal il·luminació….

Ll – A, ja ho entenc. Com que no pots evitar el delicte, poses un impost a tothom i així tan feliç…..tot un detall….un detall de bona administració….

M – Que vols que et digui? És un sistema….

Ll – Si, un brindis al Sol. Al final podem pensar que és millor posar un impost per robatori a tothom i quan et robin puguis cobrar….això si, ho hauràs de demostrar amb pels, senyals i tota mena de proves, fotos, etc. si no, no cobres.

M – Més o menys…..

Ll – Llavors jo proposaré un impost per la crueltat que significa agafar ratolins, matar-los i menjar-se’ls. I tu, a pagar…..

M- Ep, ep, que jo ho faig per instint, i per poder menjar i alimentar els meus fills….i a més ho tinc escrit als meus gens….no m’hi puc resistir….

Ll – Però és una crueltat i tinc tots els ratolins al meu favor….i son més….Ja ho veus, ho tens pelut…..a pagar un cànon ratulinaire….ho sento…

M – Bé, haurem de tornar-ho a estudiar…..

Ll – Mes et val……

M – Has vist el set x set del Joan Oller al Periodico?Ll – Si, com no, el llegeixo sempreM – A mi m’encanta, te aquell punt que m’agradaria poder tenir en un escrit, com de dolç, salat i amargant o àcid. Tot plegat i que ho pots asseborir.Ll – Algunes vegades es passa…M – I què? O no és per això, aquest racó petit….Ll – A mi m’agradava molt aquelles coses que feia amb en Barril…M – Un altre. Però avui vull retre un petit homenatge al seu article sobre l’esfinx de Gizeh.  Ll – Si, tota una reflexió.M – La descripció “..que vigila des de la seva cega mirada de Gioconda mineral l’elemental geometria de les piràmides i molts capvespres sobre el curs taciturn del Nil.” sensacional.Ll – Un lirisme…..M – D’això no hi entenc, soc de ciències, però m’agrada, quan comença amb una mirada sorneguera sobre tot el que s’enfonsa i cau, per parlar de l’esfinx…..Ll – Si, però has vist l’article que diu….M – Deixa-ho, ara només queda dir “Moltes gràcies Oller” fer una reverencia a l’Oller, un mutis i cau el teló sobre la nit del bosc.Ll – I jo que faig?M – Un mutis, un mutis darrera un núvol…..Apa, va, reverencia, així i ara el teló……

Ll – He d’anar a comprar una mica de vi per aquestes festes, què em recomanes?

M – No ho ser, penso que s’ha de pensar què penses fer per menjar, que et vols gastar, que t’agrada, etc.

Ll – Home, faré el de sempre, les coses tradicionals….

M – Tradicionals? Per a qui? Celebres el sopar o fas el dinar?

Ll – Bé, doncs donem unes regles generals.

M – Això m’agrada més. Mira….

Ll – Peix, vi blanc i carn, vi negre, un cava de postres i vins dolços….

M – Doncs no, mira tu l’espavilada. Si vols fer-ho fàcil pots començar amb un cava per l’aperitiu, un cava pel primer, un cava després i de postres…

Ll – Un cava?

M – Si. Mira si és fàcil. Però has d’anar amb molta cura. Pensa que de cava en pots trobar de molts tipus, el brut nature que és sec, el brut, sec però menys, el semi que no és sec, el dolç que és dolç, naturalment, i a més el reserva que te una criança de 18 a 30 mesos i el gran reserva que te una criança de més de 30 mesos. En alguns casos pots trobar-ne algun que digui “de postres”, en realitat vol dir dolç o semi.

Ll – I també en pots trobar de rosat, no?

M – Si, hi alguns d’aquests son bons. En el cas del rosat, generalment son fets amb raïm Pinot noire o també els fets amb Trepat, que és un raïm molt nostre. Si vols fer alguna cosa diferent, pots agafar un cava rosat fet amb Trepat, que sempre serà una mica més econòmic i et puc dir que a Serral en fan un de ben bo.

 Ll – En compraré una caixa.

M – Compra el que et vagis a veure. No compris botelles per guardar mesos. El cava a casa no millora, al contrari, sempre pot anar a pitjor. Compra el que pensis servir el proper mes. I guarda les botelles dretes, no cal tombar-les. I sempre en un lloc fresc (de 10 a 15º i no a la nevera) i quan menys llum millor.

Ll – A quina temperatura?

M – No cal que sigui gelat. A una temperatura entre 6 i 8 graus és l’òptim. No s’ha de posar en el congelador. El millor és aigua i gel una bona estona abans de servir.

Ll – I ja està?

M – Home, jo diria que posis copes de vidre. Ja no et dic de cristall, però no posis gots de paper…si és possible. I també que tinguin forma de tulipa millor. I et recomano que les rentis amb aigua sola, no amb detergent.

Ll – A mi m’agrada molt el cava, fa festa. A d’obrir fa el pum! i després surt la bromera…..alegria, alegria….

M – Home, no seré jo qui et tregui l’alegria del pum! que tu dius, però si és un cava mitjanet, jo l’obriria sense el pum!, poc a poc i amb la botella inclinada. Si l’obres de cop, el cava marxa i pitjor, tot el gas, que normalment està dissol en el propi líquid i va desprenent-se poc a poc. D’aquí les bombolletes, que quan més petites millor.

Ll – I va bé amb tot?

M – Mira, si serveixes coses més greixoses o contundents, jo posaria un cava reserva o gran reserva, un brut per l’aperitiu i primers plats, excepte que siguin coses més consistents. I de postres, amb el torró, hi serviria un cava més dolç, un semi o un dolç directament. Per cert el dolç també pot servir amb el foie, que te un toc dolç.

Ll – I què em recomanes? Entre tu i jo….ara que no ens escolta ningú…

M – No vull entrar en guerres. Per a mi pots trobar-ne de molt bons i a preus relativament correctes, no cal gastar-se el que no es té. És una festa i si fem un excés en el menjar, també podem fer un petit excés en la beguda. Segurament si tries vins, et sortirà a un preu semblant.

Ll – I de raïms?

M – La típica el Macabeu, Xarel·lo i Parellada, però avui dia també en pots trobar amb Chardonnay. En els rosats pots trobar el Trepat o el més tirant a xampany, amb el Pinot Noir o el Pinot Meunier, que ara també en fan aquí de cava amb aquests tipus de raïm. Inclòs pots trobar alguns cava que només tenen dos o una sola varietat. Tot depèn del que et vulguis complicar la vida.

Ll – No seria millor que m’acompanyis a comprar-ho?

M – Si no em dius que faràs de menjar….a més els triaria al meu gust, i has de ser al teu gust o a gust de la gent que convidis.

Ll – Apa, et convidaré a tu…¿que et sembla? ¿M’acompanyes?

M – Així, amb molt de gust…..

Ll – Pensa que cobro poc…..o sigui que la meva economia….

M – No pateixis, jo et senyalaré els que jo triaria i tu em dius si el vols més car o menys.

Ll – Serà menys….

M – Penso que et sorprendrà…..

M – Certament, al final, si busques trobes la raó de tot plegat. Ll – I que has trobat?M – He descobert que la cultura, dita Magdaleniense, no es va extingir com es creia i diuen, ja que avui encara es pot veure en certes “coves” descobertes recentment al Baix Llobregat amb l’arribada de les obres de l’AVE. Estic fent una tesi doctoral.Ll – Hi això ho has descobert tu solet?M – Certament. Hi podem trobar uns grans esvorancs, fruits de certes precipitacions en fer feines amb eines d’aquella època, si més no he trobat altre raó. I la que dirigeix tot el cotarro, es diu Magdalena, o sigui que tot va en la mateixa direcció. Ll – Però el que va començar…..M – El que va començar, si l’estudies una mica, veuràs que ja en feia tota la cara…..i diuen que la cara és el retrat de l’anima, ¿no?Ll – I embolica que fa fort, senyor investigador….M – Mira que diu la Wikipedila “La cultura Magdaleniense es una de las últimes cultures del Paleolític Superior a l’Europa occidental , que fue caracterizada por los rasgos de su industria lítica y ósea. Su nombre fue tomado de La Magdeleine Alvar diosa de las cuevas i esboraños”Ll – Caram…… M – I més “Enterraven els seus morts, però es coneixen poques sepultures, comunament son simples foses (esvorancs) poc profunds. S’han trobat extensos campaments a l’aire lliure, i s’organitzaven amb tendes i cabanyes. Aquesta tendència a l’agrupament es veu reforçada entre alguns grups tribals, ja que alguns jaciments son autèntiques necròpolis. Ll – Si, si, sembla que tot concorda….M – I sembla que es dividia en : Magdaleniense Inferior, estadi I (Caracteritzat per  raederes, estranyes peces de sílex petites amb retocs barruers, perforadores múltiples i aixades de base biselada.) Fan esvorancs de dimensions petites, i els solen tapar de forma primitiva, amb la qual cosa no aguanta i passa a l’estadi II. Magdaleniense inferior, estadi IICaracteritzat per la existència de triangles escalens. Abundant utillatge però poca efectivitat en l’obra. L’esvoranc és de millors dimensions i capacitat. Magdaleniense inferior, estadi III Caracteritzat per una gran confusió de dissenys de l’esvoranc. Gran dispersió de l’ordre establert i forta irritació de les poblacions afectades. Magdaleniense superiorCaracteritzat pels prototips. Es troben moltes estatuetes amb formes arrodonides, especialment als engonals. Totes procedents de les proximitats d’un riu de l’altiplà. Fetes amb les banyes de la gent a la que es pren per cornuts i han de pagar el beure. També s’han trobat els dits “Bastons de comandament”, consistents en bastons perforats de banya d’usuari, que incorporen alguns gravats que sembla que volen dir “Ante rota que doblà” significat que fins avui es desconeix per què serveix exactament. Sembla ser que era només per a lluïment i poder fer el fatxenda. Encara que també se’ls relaciona amb la fabricació d’esvorancs i per enfonsar túnels. Ll- Tota una dissertació….Això és la teva tesi doctoral ¿veritat? I dius que pots demostrar que han arribat fins avui dia?M –Més o menys, encara que no l’he acabat i potser hi afegiré un apartat que es dirà “temblorum templum” que es referirà a la culminació de tot plegat amb l’ensorrament d’un temple que sembla va haver-hi a la Provença….Ll – Molt interessant…ja em diràs a quines conclusions arribes.M – Em fa tot l’afecta que encara podríem trobar-nos immersos en una segona etapa Magdaleniense…..

Ll – Tu sempre fen amics. De que va ara?

M – He recordat que, quan era petit, em portaven a veure els titelles i ho he recordat gràcies a uns quans politics espanyols.

Ll – Només espanyols?

 M – Els que m’ho han fet recordar si.

Ll – I qui son? Encara que venint de tu ja quasi no cal que m’ho diguis.

M – Una és la Magdalena, que resulta que ara es compara amb Indalecio Prieto. I l’altre el meu estimat Rajoy.

Ll – I que tenen a veure amb els titelles de quan tu erets petit?

M – Quan jo era petit, en els titelles, sortia l’heroi i quan estava “parlant” amb la canalla, per darrere les cortines, sortia la bruixa o el dimoni i tots cridàvem i cridàvem. Ara igual.

Ll – O sigui la Magdalena és la bruixa i el…..

M – No, res més lluny. Jo no he dit bruixa a ningú…que consti. La Magdalena i el Rajoy son els titellaires i quan volen que els “nens” cridin amb fervor patriòtic, fan sortir el “catalanet” per darrere les cortines. I tot l’estadi és un clam, com dirien alguns.

Ll – Però si no van dir…..

M – Si que ho van dir. La Magdalena, després d’inaugurar un AVE a Valladolid, que va tardar 3 hores i no va assolir els 300 per hora que havien dit, al menys en alguns trams, i en altres, un túnel per exemple, una mica més i ha de parar. Després d’aquesta gloriosa “inauguració” encara diu que se la critica per la feina mal feta. Home, penso que deixar tota una comunitat de més de quatre milions de persones sense tren, no poder complir amb les dades d’entrega, fer més esborranys que un bombardeig, etc. crec que alguna raó tenen els que la critiquen. Penso jo.

Ll – Tu sempre criticant. Pensa que és una obra difícil.

M – Si, però s’havia d’acabar el 2002 si mal no recordo. Fa cinc anys i encara el més calent és a l’aigüera. I pitjor. Quan ha perdut el PIB català amb el merder dels trens? Quan ha hagut de sofrir la gent per anar a complir amb el seu deure cada dia? Crec que criticar, al menys criticar i demanar la dimissió, no és res fora de mida.

Ll – No ens sulfurem. Ara en Rajoy, va.

M – Aquest home dels “hilillos”, tan simpàtic, que no riu ni que li facin pessigolles, va i diu que una llengua tan important, la tercera del mon, ha de trepitjar a qualsevol altre minoritària. Per llei. Segons ell, per això, si és pot modificar la Constitució, que altres vegades ni es pot tocar.

Ll – És la seva idea. A més això de simpàtic no feia falta. No desprestigiem per no saber riure. A més crec que el Constitucional ja es va pronunciar en això fa alguns anys. O sigui que ni cas.

M – Si, però és el “dimoniet”, es fa sortir el cap i tothom dempeus i apoteosi final, traca i coets artificials. I tens raó, jo tampoc ric mai. En el meu cas el bec no em permet cap distensió bucal.

Ll – Ho veus? Tot ho veus molt negre.

M – Mira, fins i tot que he volgut pensar que si algun dels dos guanya, tan uns com altres serà gràcies als catalans. Ja veus que veig la part “positiva”.

Ll – Vols dir que aquí els votaran i decidiran?

M – No, vull dir que gràcies a l’apologia de l’esborrany o del català, han sembrat la por per les terres de les Espanyes i gràcies a aquesta llavor, tindran collita. O sigui que els catalans son com la paret del frontó. Tiren la pilota i torna. Si no tinguessin els catalans, els haurien d’inventar.

Ll – Potser si. Però a tu això no t’afecta, oi?

M – Crec que, com aquella dita xinesa, “cada pas que dona la guineu, l’acosta més al pelleter”, cada vegada van sembrant, juntament amb la llavor del vot anticatalà, la llavor de la secessió que tan diuen combatre. Fer anar els titelles te el seu risc. Al final algun nen pot prendre mal.

Ll – Et refereixes a traumes i tot això?

M – Em refereixo que, a les funcions de titelles, sempre s’acabava en una estaca repartint. I els nens tots aplaudien i cridaven contents. I això és el que em fa més por.

Ll – La canalla és així, son jovenets….

M – Si, canalla…..

M – Mira que bé, ara resulta que ja no podreu dir que la justícia és lenta.

Ll – I perquè?

M – Apa, fes un dibuix de la família real i publica-ho, a veure si tens co…..coses per fer.  

Ll – Ets patètic. Si tu insultes, el lògic és que et condemnin. I llestos.

M – A si? Doncs tu m’has insultat molts cops i no veig que et caigui cap multa ni res.

Ll – Per que tu no m’has denunciat i tampoc ha sortit a la premsa.

M – Però ha sortit al medi més modern de tots, a les ones d’Internet, en aquest gloriós bloc, i ho pot veure tothom.

Ll – A més, tu ets un mussol i no ets ningú….

M – En això tens raó, la meva sang mussolaire és com la de qualsevol au nocturna…..del meu gènere.

Ll – Ho veus? No val la pena gastar els diners dels contribuents en aquestes coses.

M – Si, ja ho veig, una cosa és que el meu pare fos el rei del mambo i jo l’hereu del mambo, amb sou i drets de tot tipus, com viatjar de franc per terra, mar i aire.

Ll – Vols callar?

M – Uy, ara t’ha sortit la vena aristocràtica….

Ll – Es que jo soc la “Reina de la Nit”, nen, no ho oblidis, la Reina

M – Si, i tu si que no ets humana, ni vas al wàter, ni sues, ni necessites menjar……tu si que ets aristocràtica.

Ll – No com tu.

M – Cert, jo necessito caçar algun ratolí, fer la meva feina sobre els que passen per sota la meva branca, canviar la ploma, tenir una mussola a prop que em faci companyia, etc. tu vas sobrada, tu sola i tan feliç.

Ll – Això mateix…..l’aristocràcia és això, ser per sobre dels altres…..

M – Com les castes de la India.

Ll – No comparis, et passes molt. Nosaltres som democràtics.

M – Si, tan democràtics que la justícia, per vosaltres els que viviu a la Lluna és com el Raikonen, fast, fast…..i els altres fast fotre…..

Ll –  Ets tan poca cosa que no ho entendries ni que t’ho expliqués….

M – Cert, el meu cervellet és menut, menut. Per cert ¿tu en tens?

Ll – ¿De què?

M – De cervellet……i perdoni senyora Lluna aristòcrata Reina de la Nit…..l’agosarament d’aquest humil mussol……

Ll – Poca-solta.

M – Uy que has dit, ara et denunciaré….et cauran…com a mínim….2 euros….

Ll – A lo millor et cauen a tu…..

M – També tens raó, ara no hi havia pensat.

Ll – Avui no parlem?

M – No, avui farem un minut de silenci

Ll – Estic d’acord

M – Tot Gràcia farà un minut de silenci i que cadascú faci el que els seus pensaments li diguin.

Ll – Mussol, ja vas veurem?

M – Que havia de veure?

Ll – Dijous va ser el dia de l’any en que se’m podia veure més gran.

M – Vaig veure’t com sempre.

Ll – Tu sempre igual.

M – Es que vaig sé a Banyuls.

Ll – Que hi vas anar a fer?

M – A veure les vinyes.

Ll – Vinyes verdes vora el mar…..empinades, no?

M – Si, és tota un esforç immens d’aquells homes i dones de Banyuls.

Ll – I que tal?

M – Molt bé, va ser molt instructiu. Vam veure moltes coses i ens van tractar de meravella.

Ll – Teniu algun contacte allà?

M – Ens esperava l’alcalde de Banyuls, una persona increïble. Allò si és un alcalde. Només com parla del seu poble, de la gent, de les vinyes, etc. És una cosa sensacional. Hi posa tant cor, que s’encomana.

Ll – Vaja, o sigui que tenen un bon alcalde.

M – Per a mi si. I treballa, o sigui que no va parar en tot el dia.

Ll – Acompanyar-vos a vosaltres ja és una bona feinada, en sou de pesats. 

M – Si. Per cert vaig veure un bateig republicà. Que no sabia que existia. Em va agradar.

Ll – Es clar…republicà….t’agrada.

M – Ho dic pel fet, pel que vaig veure, el discurs de l’alcalde, la cerimònia, la gent, etc. Molt maco.

Ll – I que fan?

M – Fan un discurset sobre els valors republicans, la terra, etc. Li donen el nom a la criatura, li donen els padrins, que els anomenen un nom que no recordo. I a Banyuls, els hi posen el nom a una olivera i li donen la medalla de la ciutat, per si un dia han de marxar, sempre es sàpiguen units amb el poble que els va veure néixer.

Ll – Deuen tenir moltes oliveres.

M – Si, tenen un camp ple d’oliveres joves i encara queda terra per a seguir plantant.

Ll – I les vinyes ¿què?

M – Enfilades a la muntanya, amb un sistema de parets de pedra seca, amb unes “agulles” “potes de gall” etc. per tal de que corri l’aigua de pluja. Una meravella que cal conservar. I un terra de llicorella, com al Priorat, que fa que cada cep doni molt poc raïm, i per tant una qualitat molt bona.

Ll – Vi dolç?

M – Sobre tot un vi molt bo.

Ll – Els hi fas publicitat, això vol dir que et van regalar alguna botella.

M – Mal pensada. En tinc de botelles, però les he pagat totes i a preu de la llista. O sigui que si els hi puc fer propaganda, és totalment sense ànim de lucre.

Ll – Caram, potser si que et va agradar.

M – Em va agradar.

M – Per cert he d’afegir una cosa que m’ha donat en Cani.

Ll – Com no. Si no li posem igual s’emprenya i ens esborra.

M – Aquí ho deixo.

Benvolguda Magdalena, surt del túnel ensorrat

            Igual t’enganxa un tren, per aquesta mena de forat.

Ll – Te com una obsessió amb això del tren….

M – Estic pensant que totes les coses tenen el seu punt dolent i el seu bo.

Ll – Gran pensament. Ja era hora que hagis fet alguna cosa amb el teu caparró.

M – Ja hi som. Bé, el que volia dir és que fa quatre dies ens van dir allò dels 80 quilometres per hora a determinades vies per qüestions ecològiques. Doncs bé amb aquest garbuix dels trens, ara tots van, no a 80, ni a 60, ni a 40, molt més lentament. ¿Serà el fons cívic que ha aflorat?

Ll – Com sempre, un disbarat més. Ja sospitava que el teu cap no en rumiava ni una de bona.

M – Parlo de fets. Ningú va per sobre dels 80 marcats. És o no és? Dades concretes.

Ll – Home, és que ara tot està embussat…..ara estan fent cues i parats.

M – Més al meu favor. Però també penso que si estàs parat i amb el motor en marxa, ¿no contamines més?

Ll – Si, però és un moment, una cosa molt puntual.

M – Ves a saber, com que diuen que no ho podran inaugurar el dia 21 de desembre, potser seran molts més dies.

Ll – No siguis malastruc. Això teu és demagògic, cínic, i moltes coses més, i cap de bona.

M – Potser si. Com que tinc el cap petit, no com tu.

Ll – M’estàs dient cap gros?

M – Entén-me, volia dir que tu tens més cap que no pas jo i per la mateixa raó pots pensar més profundament.

Ll – No sé el perquè em sona a insult.

M – No dona, és allò de “más sabe el diablo por viejo que por diablo” i tu tens tants milions d’anys….

Ll – A més ara em dius vella?

M – No, que no és això. Potser si, però no. El que jo volia dir és que……Res, val més deixar-ho que m’he fotut en un jardí i ara no en ser sortir. Deixem-ho. ¿Parlem d’una altra cosa?

Ll –  Del mal destre, rabiós, poca-solta, etc. que ets?

M – Va, si vols parlar-ne. Ja saps que tinc les espatlles molt amples.

Ll – Quin cinisme.

M – Exacta. Ara parles de tot l’embolic de trens, carreteres, ¿oi?

Ll – Idees fixes fins al final.

Ll – La cosa sembla que va dura avui. Així que emprenyat?

M – Si i molt emprenyat.

Ll – Tu sempre estàs igual. A veure, perquè estàs emprenyat?

M – Per moltes coses.

Ll – Digues, digues, esbravat.

M – En general com ens tracten. En general i si vols t’enumero les coses.

Ll – Digues, va.

M – S’ensorra el Carmel i aquí no passa res.

Ll – Si que vas lluny….

M – No molt, que sembla que no tinguis memòria.

Ll – Bé, no vull contradir-te. Tens raó, però…..

M – Res de però. L’apagada general.

Ll – Si, ja en van dues….

M – Ara el col·lapse general.

Ll – Home, el tren…ja ha sortit.

M – No sols el tren. El tren ha desaparegut de les possibilitats, però ha fet que les carreteres estiguin col·lapsades. O sigui tot ha quedat congelat, com les paraules al mercat de Calaf. L’aeroport, el tren, les carreteres, el metro, etc.

Ll – Què te a veure Calaf?

M – Quan les paraules es van descongelar, van sembrar el caos, totes a l’hora.

Ll – I que te a veure?

M – Mira, la gent a començat a passar de la resignació a l’emprenyamenta. I no sols la gent normal. Ara mateix, la gent ha de perdre moltes hores pels desplaçament, o sigui que inverteix moltes més hores en la “feina” amb risc de perdre la feina per arribar tard, però no és sols això.

Ll – Ho entenc, és molt emprenyador arribar a perdre la feina pels altres.

M – I ara plourà, o sigui que els semàfors s’apagaran i ¡visca la Pepa!

Ll – Si, molt patiment, però després tindrem AVE.

M – Deixa estar l’AVE. ¿tu saps la quantitat d’hores productives que s’han perdut i es van perdent? ¿tu saps que sols els autobusos aquests valen 300 milions al dia? ¿qui ho pagarà? ¿l’estat? ¿l’estat a l’autonomia? ¿entren dins del pressupost de la Generalitat?

Ll – Has escrit Estat en minúscules….

M – Es que ara aquest estat és amb minúscules. Els ciutadans paguen religiosament a Hisenda, però ¿què reben? Un estat en minúscules.

Ll – Llavors que proposes?

M – Sempre ens parlen de la baixa productivitat. Ara s’ha fet el tancament del bucle. Productivitat a sota terra. I els empresaris calladets, en lloc de sortir al carrer i fer allò tan castellà de “armar la de Dios es Cristo”.

Ll – I?

M – Si ara mateix, algú dels que vivim i treballem aquí a Catalunya, no és independentista radical (sigui de on sigui), és que no ha entès res o potser és pensa que és problema dels socialistes o dels altres. El problema és que aquest estat (en minúscula) no ha entès res i mai han volgut posar solució a una cosa que afecta a Espanya tan o més que a Catalunya. Però atacar Catalunya dona redits a les urnes, sembla. I ara es demostra que quan es reclamen més inversions, alguna raó es té.

Ll – Uf, ara vas fort.

M – Vaig emprenyat, que no és el mateix. I el pitjor encara no ha vingut. La gent hauria d’agafar la baixa, fer vaga o punxar d’alguna manera, si no ho fem nosaltres…¿qui ho farà? ¿Creus que aquest caos els importa alguna cosa? Mira la ministra, només diu que prenguem til·la i a somriure, que son quatre dies. Si això és un ministre d’un estat, aquest no és molt seriós. I segueix….tan tranqui-la, amb cotxe oficial, un bon sou, una bona paga que li quedarà, prestigi (je, je,) i altres prebendes…..Som un país d’opereta.

Ll – I amb himne sense lletra……

M – Ets una “cachonda”….quasi tan com la Magdalena…..