Ll – La cosa sembla que va dura avui. Així que emprenyat?
M – Si i molt emprenyat.
Ll – Tu sempre estàs igual. A veure, perquè estàs emprenyat?
M – Per moltes coses.
Ll – Digues, digues, esbravat.
M – En general com ens tracten. En general i si vols t’enumero les coses.
Ll – Digues, va.
M – S’ensorra el Carmel i aquí no passa res.
Ll – Si que vas lluny….
M – No molt, que sembla que no tinguis memòria.
Ll – Bé, no vull contradir-te. Tens raó, però…..
M – Res de però. L’apagada general.
Ll – Si, ja en van dues….
M – Ara el col·lapse general.
Ll – Home, el tren…ja ha sortit.
M – No sols el tren. El tren ha desaparegut de les possibilitats, però ha fet que les carreteres estiguin col·lapsades. O sigui tot ha quedat congelat, com les paraules al mercat de Calaf. L’aeroport, el tren, les carreteres, el metro, etc.
Ll – Què te a veure Calaf?
M – Quan les paraules es van descongelar, van sembrar el caos, totes a l’hora.
Ll – I que te a veure?
M – Mira, la gent a començat a passar de la resignació a l’emprenyamenta. I no sols la gent normal. Ara mateix, la gent ha de perdre moltes hores pels desplaçament, o sigui que inverteix moltes més hores en la “feina” amb risc de perdre la feina per arribar tard, però no és sols això.
Ll – Ho entenc, és molt emprenyador arribar a perdre la feina pels altres.
M – I ara plourà, o sigui que els semàfors s’apagaran i ¡visca la Pepa!
Ll – Si, molt patiment, però després tindrem AVE.
M – Deixa estar l’AVE. ¿tu saps la quantitat d’hores productives que s’han perdut i es van perdent? ¿tu saps que sols els autobusos aquests valen 300 milions al dia? ¿qui ho pagarà? ¿l’estat? ¿l’estat a l’autonomia? ¿entren dins del pressupost de la Generalitat?
Ll – Has escrit Estat en minúscules….
M – Es que ara aquest estat és amb minúscules. Els ciutadans paguen religiosament a Hisenda, però ¿què reben? Un estat en minúscules.
Ll – Llavors que proposes?
M – Sempre ens parlen de la baixa productivitat. Ara s’ha fet el tancament del bucle. Productivitat a sota terra. I els empresaris calladets, en lloc de sortir al carrer i fer allò tan castellà de “armar la de Dios es Cristo”.
Ll – I?
M – Si ara mateix, algú dels que vivim i treballem aquí a Catalunya, no és independentista radical (sigui de on sigui), és que no ha entès res o potser és pensa que és problema dels socialistes o dels altres. El problema és que aquest estat (en minúscula) no ha entès res i mai han volgut posar solució a una cosa que afecta a Espanya tan o més que a Catalunya. Però atacar Catalunya dona redits a les urnes, sembla. I ara es demostra que quan es reclamen més inversions, alguna raó es té.
Ll – Uf, ara vas fort.
M – Vaig emprenyat, que no és el mateix. I el pitjor encara no ha vingut. La gent hauria d’agafar la baixa, fer vaga o punxar d’alguna manera, si no ho fem nosaltres…¿qui ho farà? ¿Creus que aquest caos els importa alguna cosa? Mira la ministra, només diu que prenguem til·la i a somriure, que son quatre dies. Si això és un ministre d’un estat, aquest no és molt seriós. I segueix….tan tranqui-la, amb cotxe oficial, un bon sou, una bona paga que li quedarà, prestigi (je, je,) i altres prebendes…..Som un país d’opereta.
Ll – I amb himne sense lletra……
M – Ets una “cachonda”….quasi tan com la Magdalena…..