M – Estic pensant que totes les coses tenen el seu punt dolent i el seu bo.
Ll – Gran pensament. Ja era hora que hagis fet alguna cosa amb el teu caparró.
M – Ja hi som. Bé, el que volia dir és que fa quatre dies ens van dir allò dels 80 quilometres per hora a determinades vies per qüestions ecològiques. Doncs bé amb aquest garbuix dels trens, ara tots van, no a 80, ni a 60, ni a 40, molt més lentament. ¿Serà el fons cívic que ha aflorat?
Ll – Com sempre, un disbarat més. Ja sospitava que el teu cap no en rumiava ni una de bona.
M – Parlo de fets. Ningú va per sobre dels 80 marcats. És o no és? Dades concretes.
Ll – Home, és que ara tot està embussat…..ara estan fent cues i parats.
M – Més al meu favor. Però també penso que si estàs parat i amb el motor en marxa, ¿no contamines més?
Ll – Si, però és un moment, una cosa molt puntual.
M – Ves a saber, com que diuen que no ho podran inaugurar el dia 21 de desembre, potser seran molts més dies.
Ll – No siguis malastruc. Això teu és demagògic, cínic, i moltes coses més, i cap de bona.
M – Potser si. Com que tinc el cap petit, no com tu.
Ll – M’estàs dient cap gros?
M – Entén-me, volia dir que tu tens més cap que no pas jo i per la mateixa raó pots pensar més profundament.
Ll – No sé el perquè em sona a insult.
M – No dona, és allò de “más sabe el diablo por viejo que por diablo” i tu tens tants milions d’anys….
Ll – A més ara em dius vella?
M – No, que no és això. Potser si, però no. El que jo volia dir és que……Res, val més deixar-ho que m’he fotut en un jardí i ara no en ser sortir. Deixem-ho. ¿Parlem d’una altra cosa?
Ll – Del mal destre, rabiós, poca-solta, etc. que ets?
M – Va, si vols parlar-ne. Ja saps que tinc les espatlles molt amples.
Ll – Quin cinisme.
M – Exacta. Ara parles de tot l’embolic de trens, carreteres, ¿oi?
Ll – Idees fixes fins al final.