M- Molt bé, Lluna, et comunico que, en aquest bosc, em constituït una societat de drets de la foscor i et posem un cànon de llum. O sigui que ara cada vegada que facis llum, hauràs de pagar.
Ll – Si home, i que més? Però qui sou vosaltres per fer una cosa així? A més jo fa més milers d’anys que faig llum que no la vostra societat….
M – Res, res….has de pagar…..ja que il·lumines i això va en contra d’alguns interessos dels animals i vegetals, que son els beneficiaris d’aquest impost.
Ll – I el recull….qui?
M – Jo. Recolliré el teu cànon i després el repartiré proporcionalment a l’embargadura de cada espècie.
Ll – O sigui que els més grans cobraran més i els més petits quasi res…..
M – Que vols que et digui?
Ll – Però jo estic tan temps il·luminant com apagada….o sigui que quan sigui lluna plena….
M – Llavors et perdonarem el cànon.
Ll – I si fa núvol?
M – Pagaràs menys, però pagaràs….ja que el núvol és aliè a la teva voluntat infractora…
Ll – I tu no cobres per recaptar?
M – Res, una petita quantitat per administrar……
Ll – O sigui que jo soc culpable, encara que la culpa la teniu vosaltres per deixar-vos il·luminar. Si tinguéssiu un bon sistema protector de llum residual, això no caldria….
M – Però és més fàcil així….no voldràs que ara mateix aconseguim una societat tan perfecte que evitem la teva, totalment reprovable e il·legal il·luminació….
Ll – A, ja ho entenc. Com que no pots evitar el delicte, poses un impost a tothom i així tan feliç…..tot un detall….un detall de bona administració….
M – Que vols que et digui? És un sistema….
Ll – Si, un brindis al Sol. Al final podem pensar que és millor posar un impost per robatori a tothom i quan et robin puguis cobrar….això si, ho hauràs de demostrar amb pels, senyals i tota mena de proves, fotos, etc. si no, no cobres.
M – Més o menys…..
Ll – Llavors jo proposaré un impost per la crueltat que significa agafar ratolins, matar-los i menjar-se’ls. I tu, a pagar…..
M- Ep, ep, que jo ho faig per instint, i per poder menjar i alimentar els meus fills….i a més ho tinc escrit als meus gens….no m’hi puc resistir….
Ll – Però és una crueltat i tinc tots els ratolins al meu favor….i son més….Ja ho veus, ho tens pelut…..a pagar un cànon ratulinaire….ho sento…
M – Bé, haurem de tornar-ho a estudiar…..
Ll – Mes et val……