El mussol i la lluna

Lluna – ¿Què, com va anar ahir?

Mussol – A uns bé i a altres no tan bé.

Ll – Més o menys com sempre, per barris…

M – No, aquest cop sembla que tot a anat a parar al mateix barri….o quasi.

Ll – La por hi fa molt. Diuen que els soldats a les grans guerres no retrocedeixen perquè tenen més por de fer-ho que d' avançar…

M – Mare meva, no et fotis amb els valors castrenses…no t’hi fotis…

Ll – No si això ho deia el mateix Napoleó….o cosa semblant.

M – Deixem-ho estar. Parlem d’una altre cosa.

Ll – I a tu com et va anar?

M – Ves, els mussols no votem….no tenim carnet de identitat….som com els anglesos….

Ll – Ja hi som…..

M – Tenen carnet els anglesos?

Ll – No encara no, però en tindran.

M – Doncs, fins que no en tinguin, igual que nosaltres….

Ll – Veig que no en vols parlar…i qualsevol cosa et dispersa…

M – Tu vas votar?

Ll – No puc, no estic censada enlloc i a tot arreu….o sigui que no puc…

M – Alguns països et porten a la bandera….

Ll – Si, m’estimen molt…

M – Si, ¿què hi farem?

Ll – No em diràs ni qui ha guanyat?

M – Mira els diaris…..jo no ho sé….Veig que els analistes treballen i vinga treballar, o sigui que dintre d’un parell de dies, sabrem el què i el com. A més podràs trobar el què i el com que et vagi millor……ni haurà tants….

Ll – Però jo vull sentir la crònica del meu analista preferit….

M – A quin diari escriu? O és de la radio? O potser treballa a la tele?

Ll – No, el meu analista preferit treballa en una branca d’un arbre….carallot!

M – Doncs si que guanya poc…..és mileurista?

Ll – Cap de bajoca, ets tu. Vull sentir la teva crònica…..

M – A, gràcies. La vols sentir llarga o abreviada?

Ll – Quan de llarga?

M – Llarga unes 46 hores, aproximadament.

Ll – Abreviada, millor ben abreviada…que tu t’enrotlles……

M – Atenció que començo.

Ll – Soc tota orelles…..t’escolto

M – Bona nit Lluna….bona nit i tapat que diuen farà rasca….

Ll – ……………………………….

Ll – ……ja està?

M – Si, és el millor que et puc dir…..Bona nit…..

Ll – Bona nit mussol…..

M – Ep, Lluna, digues alguna cosa

Ll – Què vols que digui? Aquest cani no ens treu fa temps i tinc pols fins i tot a les parpelles…..

M – Ara diu que va enfeinat….

Ll – I adormit….a l’hora que s’ha de llevar…normal…

M – Diu que ha canviat de feina…i ara ha de tornar a treballar de valent…

Ll – El veig al matí, o millor dit, quasi de matinada, agafant l’autobús i cap el Poble Nou….

M – Si, jo el sento quan tanca la porta. És l’hora que jo torno…..

Ll – I saps quan torna?

M – I jo que sé, sempre a una hora diferent….

Ll – Si no tenia prou feina, ara més…..

M – Tu creus que això és saludable?

Ll – No, però ho fa amb afició…..

M – Tot el dia amb l’ordinador penjat a l’espatlla….amunt i avall….

Ll – L’altre dia vaig mirar pels finestrals del seu nou despatx i allà era amb el seu flamant ordinador i aquella pantalla gegant….fent números….

M – No sé que li ha agafat….¿que no vivia bé? ¿a que ve complicar-se la vida així?

Ll – Noi, aquests humans fan coses molt estranyes…i jo que em pensava que el cani era mig normal…..

M – És com tots….sembla molt d’això….però al final….com tots.

Ll – I el pitjor és que ens deixa aquí orfes i si t’he vist…..

M – Després vindrà amb la seva mitja rialleta i les bones paraules…però..ja s’ho farà….

Ll – Home, és que ens te completament abandonats….

M – Si, és que com tots, va a la seva….molt dir, però la pela és la pela….

Ll – Ni que ho diguis…..m’ha decepcionat molt….

M – Si fos estiu et convidava a un gelat…..però amb aquest airet, prefereixo ficar-me al cau, estarrufar les plomes i fer un cop de cap….

Ll – Jo també m’he tapat amb un núvol gruixut i a passar la nit…..

M – Apa, bona nit.

Ll – Bona nit mussol

Cani – Bona nit nois i noies…..

M i Ll – ZZZZZZZZZ!!!!!!

C – Son a dormir….bé, vaig a dormir que demà he de matinar….Bona nit gent….Sembla que tothom dorm…..¿que hi farem?

Quan relliscava, sentia que les pedres reien tot posant-se una ma tapant la boca per no fer soroll. Però en feien, i ell, que les sentia, es girava i les renyava. Va agafar-ne una i la va llençar lluny. Les altres van protestar. La pedra al caure, va fer-li sentir el seu disgust amb un soroll clar. Protestava, ara havia caigut entre altres pedres desconegudes i li costaria fer amistat.

Feia fred, això va fer-lo alleugerir el pas, calia anar més de pressa, sense entretenir-se. Anava baixant cap el torrent, allà hi havia arbres i el protegirien del vent. Maleït vent!

Seguia sentint la remor de l'aire entre els matolls. Se'n reien d'ell, tan despentinat, ple de fred, encongit i amb el nas i la cara vermells, entrebancant-se i relliscant.

El cel era blau. Un núvol va passar, tot de pressa, enduent-se l'última llum. Anava recollint la llum i es tornava tot blanc i lluent, a la vegada que el cel es feia més i més fosc.

Un estol de gavines feia filigranes penjant-se del cel amb els fils invisibles. Ballaven amb el vent, pujant i baixant mentres cantaven una de les seves cançons grolleres. El sol les caáva amb fletxes daurades, però en tocar-les elles cridaven i es tornaven blanques, sols les puntes de les ales s'ennegrien. Quan el sol va marxar, les gavines es van enfadar i el cridaven tot dient-li disbarats. Mira que en són de mal parlades aquestes bésties! No es conformen amb res, sempre descontentes de tot.

I aquest vent que no para. Maleït vent!

Tornava a bufar fort. En Cinto caminava encongit, inclinat endevant amb el vent de cara. Avançava poc a poc i amb el pas insegur devant la ventada. Volia arribar a un recer el mes depressa possible, però es trobava a camp obert i el recer encara era lluny.

Sentia com l'aire el pentinava i l'acaronava de manera maldestra. Ell no ho volia. Sabia que el vent guanyaria i li tornaria la por i l'angoixa. Maleït vent!

Un cavall desbocat avançava per l'aire. Blanc i lluent, amb la crinera al vent, va passar per dintre seu. El sol de ponent deixava anar guspires que li travessavel els ulls.

Tenia por de la nit, especialment d'aquella nit. Per això seguia endavant amb decisió.

El terreny era costa avall i ple de pedres. No havia volgut agafar la carretera. El podien arrivar a veure i conèixer. Preferia la solitud.

Els peus li relliscaven per les pedres que el feien entrebancar. Tot el seu voltant era ple de pedres, sense arbres que el defensessin del ven, només romaní, gatoses i petits arbusts que amb prou feines aixecaven un pam de terra.

Va ajupirse per agafar un bri de farigola. Era florida, tota plena de petites flors morades, molt, molt petites. Les va mirar. Les flors reien. ¿De qui? ¿d'ell? No, es que les flors sempre riuen. ¿Per què riuen les flors, si fa vent?

Va posarse la branqueta de farigola a la boca, com si fos una cigarreta.

Les pedres xiuxejaven i el miraven de reull. Ell no en volia fer cas i seguia avançant. 

Ll – T’ha donat les dades?

M – Si el Cani m’ha donat aquest paper…..

Ll – I que diu?

M – Sembla que ha fet una espècie d’enquesta sobre el respecte dels ciclistes als semàfors…..

Ll – Uy, uy, a veure, com ho ha fet?

M – Diu que portava una llibreta a la butxaca i quan era en un semàfor i veia que un ciclista parava i el respectava o no, ho apuntava.

Ll – Això és molt relatiu….

M – Ja m’ho ha dit. Sembla que ell no jutjava, mirava i si passava amb el vermell, apuntava, si parava també.

Ll – ¿I si passava amb verd?

M – Llavors no apuntava res, ja que no sabia si el respectaria o no.

Ll – Una estadística molt discutible….

M – Si, però la penso dir, ja que el problema serà seu, no meu.

Ll – Vols dir que sap fer estadístiques?

M – Home, que vols que et digui?

Ll – Va digues les dades i acabem.

M – El total de població apuntada ha estat de 278 ciclistes. Va començar aquest “estudi” el dia 1 de desembre del 2007 i l’ha acabat el 15 de gener de 2008.

Ll – Home, tenint en compte que eren les festes….

M – Si home, ara resultarà que per ser “festes” et pots saltar semàfors…..A més, m’ha dit que en molts casos, ell pensa que molts dels que ha comptabilitzat com a respectuosos, ho han estat pel tràfic tan intens que els impedia passar sense perill.

Ll – I els que han passat ho han fet perquè no tenien perill…

M – El que no passi ningú val per a saltar-ne un semafor?

Ll – No, clar que no. Va segueix.

M – Diu que es van “saltar” la norma uns 228 i van respectar-la 50.

Ll – O sigui que el van respectar, tan sols un 22 per cent del total controlat?

M – Si, em sembla molt poc, ¿no?

Ll – Si, però…..Home, jo ja veia que el saltaven, però tants……..

M – Semblen molts els irrespetuosos, però això son números.

Ll – I perquè 278?

M – Diu que quan ha arribat a 50 respectuosos, ho va donar per acabat. A més veien aquests papers, crec que si hagués continuat ara tindriem un paper illegible.

Ll – Però com podia portar una llibreta tan rebregada, bruta i fastigosa a la butxaca….?

M – Ell és així…..Bé, ja està dit…..

Ll – I per reclamacions al cani….que nosaltres no hi hem posat més salsa que la que portava….

M – Tu sempre fugin d’estudi….

Ll – Si li trenquen la cara….

M – Solidaria, no?

Ll – Has vist el que diuen sobre les matriculacions de cotxes?

M – Si, que s’han venut menys cotxes o que baixen les vendes….sembla normal…¿no?

Ll – Però mira. Els cotxes micro i petits s’han venut menys, els mitjà baix i mitjà alt han tingut petites variacions, però els esportius van créixer més del 50%, el sector executiu més del 14%, i els de luxe més del 53%. O sigui que els de més luxe i cars es van venent més i els de la gent pobre, per dir-ho d’alguna manera, menys.

M – Això vol dir que ens anem tornant una societat injusta, amb les classes socials més distanciades…

Ll – No sé si és molt correcte parlar de classes socials avui dia…

M – Potser no, però la tendència és que tornarem, si no hi som, a les diferencies notables i això vol dir menys justícia social i més diferencies socials….

Ll – I això mai ha portat a res bo….

M – Si, la Historia sempre ens porta males noticies darrera de la desigualtat.

Ll – I mira, també els tot terreny de luxe han crescut més d’un 44%. O sigui més al meu favor….

M – I després diuen que hem de ser més ecològics….i els que més poder tenen, son els que dilapiden més….

Ll – Quan haurien de ser els que donessin l’exemple, ja que son els creadors d’opinió.

M – Al menys son els que haurien de donar exemple, ja que son els que teòricament estan millor preparats….

Ll – O potser no…..

M – Tens raó…..potser….

Ll – Altre cop parlar de trens? Total per no arribar a cap acord, això sembla que ens han pres el pel.

M – Em pregunto ¿perquè volem un tren?

Ll – Parles del TGV?

M – No, parlo, en general del tren, del ferrocarril. ¿perquè els volem?

Ll – Per anar d’un lloc a l’altre, per desplaçar-nos d’una forma més racional amb un transport públic.

M – Llavors hem de seguir i preguntar-nos. ¿On volem anar?

Ll – No sé…què vols dir?

M – Els espanyols i més els catalans, per situació geogràfica, haurien de voler anar a Europa, i més en el segle XXI. Però no. El govern espanyol, com de fa cents d’anys és pensa que tothom vol anar a la ciutat estat en que volen convertir a Madrid. I no, penso que s’equivoquen. Mira la primera gran autopista que es va fer, anava de França fins a Alacant. L’objectiu era comunicar-nos amb Europa. Poder fer negocis, turisme, intercanvi de mercaderies, etc. I mira si va donar joc i el dona.

Ll – Si però el centre….

M – Mira les vies de comunicació no fan riques a les ciutats que arriben si no al creuament de camins  mira la historia, la ruta de la seda, l’importància de les caravanes per a expansió de idees com l’islam, etc. Avui mateix, Saragossa ha tingut un gran desenvolupament al ser un creuament de camins entre el nord i la costa, entre el centre i la costa. Això que l’autovia i el tren no van fins a Saragossa, van més enllà i Saragossa se’n beneficia molt més que no pas que anessin sols fins a ella.

Ll – Llavors a Madrid el fan un nus viari…ja és el que tu dius.

M – No, no. Son tan centralistes que tu no pots anar de Màlaga a Valladolid. Vas de Màlaga a Madrid i de Madrid a Valladolid. O sigui que has de canviar a Madrid. I per a més inri, has de canviar d’estació. O sigui que tot el que guanyes amb el TGV ho perds amb el desplaçament intern de la gran urb.

Ll – Mal negoci….

M – Exacte. ¿De que val tenir un TGV si no pots anar de Lleida a Girona, o Tarragona o a França. De Girona a Màlaga o a Bilbao….per exemple.

Ll – Es que només han pensat en anar de Madrid a…..

M – I no a Europa, sols a major glòria del centre burocràtic….

Ll – Així va tot….

M – Si, sembla que hem perdut el nord. S’ha oblidat el motiu de tenir tren, només ens mirem si passa o no per la Sagrada Família. I oblidem que la tècnica hauria de resoldre els problemes, no crear-los. Sort que podrem anar a Lleida i Tarragona i els europeus aniran fins a Girona, amb sort…..

Ll – Llàstima, penso que seria molt bonic poder unir-nos a la Europa del segle XXI

M – Però haurem perdut el tren. I de carambola rodalies de Barcelona a fer punyetes…i com si fos el segle XIX, en el segle XXI.

Ll – Tots no hi ha perdut, alguns seran més populars al seu poble, els votaran i seguiran enganxats a la mamella…

M – Que és del que es tracta….suposo…

Ll – Segurament el que passa és que nosaltres…

M – …som uns ignorants i no hi entenem res….

Ll – Potser si…..però fa un tuf….

M – Ja hi som altre cop

Ll – Si, de veritat que cansen més que portar un ase a les espatlles.

M – Jo els preguntaria si tots els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya saben parlar en català.

Ll – I perquè no fas la pregunta al revés? Tots els que parlen en català, saben parlar també en castellà?

M – Tots, tots, tots…..i els que no el parlen tenen més de 80 anys i han viscut aïllats sempre.

Ll – I els que parlen en castellà, saben parlar també en català?

M – Diria que no tots…

Ll – Llavors, on és el problema?

M – En que la gent que no sap el català és superior a la que no sap castellà.

Ll – Problema resolt.

M – També podem fer una altre pregunta.

Ll – Quina?

M – Tenim un rei, que és rei de tots, no?

Ll – Si, al menys ho diu la Constitució.

M – Sap parlar en totes les llengües del seu regne?

Ll – L’hereu, el príncep de Girona també parla el català? Ja que és príncep de Girona…..

M – I a la futura reina Elionor, li ensenyaran tots els idiomes?

Ll – Justa la fusta. Si la futura reina, no aprèn els diferents idiomes, perquè han d’aprendre-ho els súbdits.

M – I ara que vagin dient.

Ll – Es que alguns politics fan propaganda dels problemes o possibles problemes per crispar la situació més que per resoldre-ho. El PP quan governava no va fer res per resoldre el que ara diuen.

M – I ara, quin altre partit voldrà fer acords amb ells? Convergència?

Ll – Han estat molt poc intel·ligents. Aquest Sirera em sembla que no aporta res, és “màs de lo mismo” per desgràcia. No ha aportat res de nou.

M – I mira que tenim temes i temes…..

Ll – Quan no dones més de si…..

Mussol – Tu quines coses et proposes per l’any 2008?

Lluna – Poques, ja saps que jo soc molt constant….potser tenir més dies de lluna plena?

M – Si, ets una mica….predible…

Ll – I tu?

M – Deixaré d’anar al gimnàs, no miraré cap llibre d’anglès, m’engreixaré uns cinc grams, em faré….

Ll – Tu ets sempre al contrari de tothom….ets insuportable…

M – Es que tothom diu el mateix….

Ll – És que la gent vol i dol….ara tothom vol fer, però després deixar el cigarret després del cafetó…ja és més fotut…i aixecar-te per anar al gimnàs….un pal…

M – Llavors perquè ho proposen com objectius?

Ll – Una cosa és el cap i l’altre canviar d’hàbits.

M – Doncs fem el més raonable i no ens posem objectius que no complirem….com la Renfe.

Ll – Ja surts amb els problemes….?

M – No. Si sempre arribes a les 10,45 , perquè poses les 10,30 als anuncis?

Ll – Per que tu voldries arribar a l’hora que dius, però les circumstancies…..

M – Un disbarat….

Ll – I no deixaràs de fumar?

M – No…….

Ll – Seguiràs fumant, donant mal exemple, contaminant, emprenyant als…..

M – Ep, para el carro. Ja ho vaig complir l’any passat….i sense bons propòsits…

Ll – Es veritat, fa temps que no et veig amb el cigarro…..

M – Ho veus? Sense tenir-ho entre els meus objectius….plis, plas.

Ll – Però no em diràs que marcar-te uns objectius, no és bo.

M – Si, és molt millor marcar unes fites que estiguis convençut i puguis fer. Que tinguis les forces per a fer-ho.

Ll – I tu has marcat alguna cosa?

M – Jo no, ja soc perfecte….

Ll – Bufa…quins fums. I el Cani?

M – Diu que aquest any te un deute amb Graciapedia i s’ha apuntat a un curs sobre arbres ornamentals….

Ll – Però, que no en sabia?

M – Sembla que no en sabia prou i en vol aprendre més per no dir coses que li puguin retreure o hagi de rectificar….o sigui s’ha adonat que no en sabia prou i vol saber-ne més.

Ll – Apa, pren exemple….

M – Si no fos pel bec, aprendria a tocar l’harmònica….

Ll – Toca un altre instrument….

M – Per respecte als veïns crec que val més que no….al final em fotrien fora de Gràcia…..

Ll – Si, tens raó…..

M –  Qui ha escrit aquesta bajanada?Ll – Jo, ¿què passa?M – Ho dius per aquestes festes?Ll – Aquestes festes i aquestes nits. Mira al teu voltant….M – Sembla que tenim voltants diferents, jo veig molta gent comprant el que no podrà pagar per il·lusió d’un moment, gent que te penes, que es sent sola, que no te a ningú per abraçar, records dels que ja no hi son, ………..Ll – Si, és cert, però la vida és això, res més….M – Però celebrar-ho?Ll – També pots veure molta gent amb il·lusió, infants que els brillen els ulls, les llums, les abraçades dels amics, les reunions de les famílies, les bones paraules, els desitjos i bons auguris que tothom escampa com si res. ¿Has vist algun altre moment igual?M – No, la veritat. Ll – I jo avui us regalaré la meva millor llum per fer aquesta nit, especial.M – I jo et regalaré un tronc ben buit, però alimentat durant setmanes, escalfat al costat del foc i tapat amb un sac, per poder fer el tió.Ll – Segur que si ha estat tan ben cuidat, cagarà molt.M – Moltes i moltes coses dolces per infants i no tan infants. ¿Tens un bon bastó? Ll – Per fer cagar el tió?M – Que cagui mel i matóLl – I jo us encendré una llum a dalt del celM – I jo us desitjaré unes bones festes, amb tot el que també desitjo per a mi, una mica de felicitat i de tan en tan una mica d’infelicitat, per poder assaborir la felicitat quan torni.Ll – Gràcies, ara he de marxar a encendre el cel. Bones festes mussolM – Bones festes lluna.