El mussol i la lluna

Dilluns mati i sense noticies del mussol ni de la lluna. No contesten al telèfon…Que hi farem? Seguiré una mica més jo mateix.

Sembla que el carnestoltes porta idees. Ara resulta que alguns escrivim amagats darrera d’algun nom per poder dir coses que no diríem mai a la cara….Això te un nom i molts cognoms…cap de bonic…

Som a carnestoltes i ja ve a ser això. Encara que molts sembla que ho fem tot l’any, i potser tampoc portem corbata? No ho sabrem mai, ja que els que s’embosquen darrere la foscor d’un nom fictici, sempre son personatges ficticis.  

Recordarem allò que va deixar escrit Hauff “Es ist kein Autor so gering und klein, Der nicht dächt, etwas Rechts zu sein” (No hi ha autor que sigui tan limitat i petit que no cregui tenir un talent real) . Un escriptor, filòsof i teòleg que va morir jove però amb una molt extensa producció.

Això explica que alguns només “ens preguntem” i altres “son escriptors”. Uns tenim dubtes i altres no…o no les volen mostrar. Aquesta és la gran diferencia, uns ensenyen les vergonyes dels seus dubtes i amaguen la cara i altres ensenyen la cara i amaguen amb cel les seves grans dubtes. Per això s’aferren a un text escrit per altres i no busquen més. La polèmica és pels que tenen dubtes, no pels que saben exactament que han de fer a cada moment, i quan no ho saben, per això tenen el manual que els donen, ho poden “consultar”.

Hem de respectar aquestes actituds, que si ve a nivell personal podrien ser acceptables (cada u és com és), a nivell de “promocionar” un determinant ideari solen ser, com a mínim, discutibles. 

Però ja sabem, com va dir Sèneca en el seu Epistolari, que no aprenem gràcies a l’escola, sinó gràcies a la vida. Encara que alguns tenen tanta sort, que topen amb la “Veritat” molt aviat i ja no els cal buscar més.

També he despertat avui amb el resultat del referèndum d’Andalusia. No ha estat malament. Una abstenció important que donarà per molta discussió sobre si és o no és legítim el resultat, o qui és el culpable de que tanta gent no vagi a votar. Total, la culpa serà del govern, cosa que no em sembla pas malament. El poder sempre en te la culpa, inclòs quan no hi pot fer res…com en el temps. Molts italians quan surten i veuen que plou i no porten paraigües diuen “Porco governo!”. I no deixen de tenir una part de raó. Una raó absurda, però raó.

Per altra part, no anar a votar és una opció, o sigui que tampoc ens hi amoïnem gaire. Ara el que desperta més la meva atenció és si s’impugnarà aquest Estatut, totalment per l’abstenció, per haver-hi anat tan poca gent (que és una altra forma de dir-ho), per tenir articles anticonstitucionals, o qui ho farà. Ho farà el PP? El defensor del Poble? Ho farà la Generalitat de Catalunya, o la Valenciana?… o no ho farà ningú, es posaran d’acord amb el govern i l’engegaran ràpidament? Tot pot passar i aquí la meva curiositat.

Les conclusions poden ser moltes i molt diferents o sigui que ara només cal esperar, veure les declaracions de cada un i procurar treure les conclusions, si amb tota l’empanada en podem treure alguna cosa. Encara que em sembla que si que podrem treure algunes coses, si més no, curioses.

Ara vaig a tornar a trucar a aquest parell que la seva actitud ja passa de mida….

Les coses segueixen igual. Ahir a la nit vam tenir una conversa llarga amb el mussol, ja que la lluna no va presentar-se. Diuen, les males llengües, que els caps de setmana va de marxa a mort. Aquí molt fer-se l’estreta i després….

O sigui que vaig parlar amb el mussol. Ell va voler venir a casa, ja que sap que tinc un racó on guardo un parell de botelles de whisky de les bones. Com sempre, s’apunta a tot el que sigui menjar i beure, especialment quan paga un altra i és qualitat. Vam fer uns whiskies, ell no recordo quans i jo un. . Un malta Island, amb el seu gust a iode i algues. Al final no vam aclarir res, ja que amb la dosi i la seva relació pes quantitat, va penjar-se i ja no el podia entendre. Taxi i cap a casa seva.

Total que avui en tinc un que deu dormir i l’altre qui sap on és. A qualsevol rua, ballant com una desesperada, disfressada de qui sap què. I dilluns portarà un refredat i una ronquera que tampoc servirà per res.  Aquesta no para ni que plogui…

Aquest és el meu panorama. El que he d’aguantar…i a més que et diguin explotador… quan es foten el whisky que amb tanta cura guardo.

He tingut un ensurt que m’ha copsat. La veritat és que m’he emocionat, paraula. Obro els blocs i em trobo que el primer parla del mussol, la lluna i de mi….garratibat….no sabia si mirar o no. Al final l’he obert i mira per on, m’he emocionat…allà tenia el bandarra del mussol i la figura de la lluna….molt ben fets. Per cert pel pirata 20g32 amo del bloc altra vegada anomenat La closca de la poma. Ja l’hi he dit, però vull que quedi constància escrita que li estic molt agraït i ja sap que li dec una de bona…

Ara sols falta saber com carai puc posar-ho a la màscara del bloc. Prometo posar-ho…Al menys els que entrin podran veure una cosa bona, ja que els pallassos del mussol i la lluna, no diuen gaire res interessant.

M’han vingut a veure alguns d’aquests que sempre van a la que salta. Resulta que s’han ofert pel lloc del mussol uns i altres pel de la lluna. M’ho pensaré, 😀 (una mica de pressió anirà be).

Al final la rua ha passat pel carrer Gran. Encara no entenc aquests grups de peruans, bolivians, colombians, etc. que van amb els seus tradicionals vestits…És carnestoltes, disbauxa, semblar el que no ets, fer gresca,…. No és el dia de la Hispanitat…ni res d’això. Per altra part entenc que vulguin fer la seva festa i tradició…però haurem de fer una diada per mostrar els seu folklore, que segur és mereix alguna cosa millor que una desfilada i prou. Podríem fer un dia per tal que ensenyin la seva música, els seus balls, la seva cuina, etc. I d’aquesta manera gaudir-ho. Que jo em disfressi de inca, pot ser divertit, al ser una certa transgressió, però que jo vagi amb barretina per carnestoltes, si no porto un nas gran, una careta, un vestit amb globus, etc. pot ser pobre…Al menys ho veig així….I com a comentari general la rua és molt light, per ser un carnestoltes…o potser és que com que anem disfressats tot l’any….queden poques ganes?

Demà tornaré a parlar amb el mussol i la lluna, si els trobo i a veure que hi podem fer. Potser seria bo anar a fer una reunió al bar de la plaça Raspall i fer unes croquetes…potser s’estoven una mica i arribem a un acord. Això d’escriure jo mateix em cansa molt. Tant com a un andalús anar a votar el seu Estatut…o potser no és per això? Potser seria millor no fes acudits fàcils….disculpeu. El carnestoltes….

No patiu, gent seriosa, que ve la quaresma…

Tinc un problema, el mussol i la lluna em fan vaga de tecla caiguda, o sigui que m’han deixat a l’estacada i com que fa dies que no surt res en el bloc, he de donar la cara jo mateix. Ho sento, ja que soc menys entretingut que ells dos, ho reconec, però intentaré fer alguna cosa.

Aquesta setmana hem tingut, com sempre, algunes noticies interessants que m’agradaria comentar.

Comença el judici pel drama del tren a Madrid. Sembla que al final, comença l’actuació més esperada de la justícia, o sigui la decisió final. Per a mi ja és un èxit que comencin i ara toca esperar. No estic segur que la decisió no sigui criticada, ja que després de tanta porqueria escampada serà difícil fer net. Per a mi ja és un cert èxit que un senyor al que es jutja per una barbaritat com aquesta, digui que està en contra de la violència i d’aquesta forma d’actuar. Sigui culpable o no, que no soc el jutge i no m’hi poso ni vull, crec que és bo que ho digui en públic i “oficialment”. Si realment ho sentis, encara que fos ara, ja seria una manera d’avançar. Ara els mitjans de comunicació que donen peu a l’apocalipsi ¿seguiran amb la seva línia de fer atacs a tot? El temps ho dirà.

Una altra cosa interessant ha sigut l’actitud de l’antic president, com està actuant. Justifica que ell no sabia lo de les armes de destrucció massiva, desconvocar rodes de premsa quan sap que hi aniran periodistes espanyols,….Anem a veure, si acceptem la justificació, tot es pot justificar. Al Polònia en van fer una bona representació, no cal que comentem més. I si el seu partit és tan defensor d’Espanya, ¿com no vol els periodistes espanyols? Suposo que un psicòleg en podria dir molt més que no jo. Aquestes coses sempre em costen d’entendre. Per a mi el poder d’aquests anys li ha fet molt mal. S’ho ha cregut i ara aterrar al mon real altre cop deu ser difícil, molt més que deixar de fumar.

Aquí a casa entre l’Estatut que alguns van corre a voler firmar en solitari, i altres que sembla que juguin en camp contrari, anem fent el “primo” com diuen a l’altiplà com diu el mussol. És difícil anar tots a una, tot per una punyetera trona. Sembla que tenim Estatut, però…….l’ultima paraula és sempre de Madrid, i aquí tots a jugar a demanar permanentment. O sigui com sempre. Mentrestant les inversions en infrastructures van a menys, i això perjudica la capacitat dels nostres negocis, la capacitat de la seguretat social i, tant o més important, en l’educació, la investigació i tot aquest camps de ser a l’avantguarda de les coses. ¿Si Catalunya dona menys anirà millor Espanya? No em surten els números. Però també reconec que ens capfiquem en parlar en català i no volem ser bilingües…Som tant dolents….El bilingüisme em treu de polleguera com al mussol, ¿que hi farem?

I la gran “preocupació” dels diaris d’aquests dies l’Etoo….¿que farem amb aquest noi? Per a mi que és per estar preocupats. Una societat que s’escandalitza en el que diu un senyor que juga molt bé a futbol, que és realment bo amb la pilota als peus, ¿ha de ser bo dient coses? Per a mi no. A ell se’l paga per marcar gols i molt be per cert. No esperem res mes. Si a més pintes be, fes arquitectura, o escriguis bé, millor, però si no, que marqui gols i endavant. ¿Ara em direu que puc dir el mateix de l’Oleguer? Doncs si, el que passa és que l’Oleguer te una mica més de “cultura” te més estudis i pot dir algunes coses més interessants des de el punt de vista del raonament. En Etoo, desgraciadament, no ha pogut tenir la formació cultural i això es nota i hem d’acceptar-ho. Però això no treu que doni la seva opinió, acceptable i no hem d’escandalitzar-nos.

Ens podríem escandalitzar si volés donar lliçons de física quantica…però no ha sigut el cas. No hi veig l’escàndol per enlloc. “El futbol és así” ¿no és el que diuen?

Em satisfà que hp reconegui que ha venut un portàtil que era un desastre i el vulgui canviar. Es el que s’ha de fer…res menys. I disculpar-se.

M’agrada veure que alguns van a comprar amb menys idea que jo, que ja es dir, programes i coses a la botiga d’informàtica.

Que algunes gaudeixin cantant i altres dibuixant…i fent petites pelis egocèntriques….però divertides.

Però ara mateix el que sento més és l’actitud que m’han obligat a adoptar el mussol i la lluna. No em pensava que m’ho fessin. Diuen que treballen moltes hores, que les condicions son molt dolentes, que han d’estar a “disposició” meva quan vull, que no tenen ni dissabtes ni diumenges, que cobren poc, etc. Ara em queda parlar amb ells dos per tal d’arreglar-ho. El pitjor és que s’han agenciat la guineu com advocat i aquesta és desesperant…

Si tot va be, ja ho notareu,   si segueixo jo, serà que la cosa no va be. Si no va bé els fotré al carrer i en buscaré una parella nova….que ara per quatre duros en trobes a petades….I si no subcontrataré el bloc. ¿Ho puc fer?  Ara ho miro.

Ll – ¿Que fas tallant aquest arbre amb una destral?

M – Estic practicant de ezcolari…

Ll – ¿Vols presentar-te a un concurs?

M – No, m’estic entrenant per si deroguen l’Estatut…

Ll – Que te a veure una cosa a l’altra?

M – Que si el Constitucional deroga l’Estatut de Catalunya, ens quedem sense cap mena d’Estatut, ja que l’anterior ja va ser derogat…o sigui que serem un espècimen fora de catàleg, o sigui per classificar…

Ll – I?

M – Que ens podrem tornar bascos….

Ll – I perquè bascos i no una altre cosa?

M – Perquè ells tenen un bon “Estatut”, i llavors podríem fer més gran la pàtria basca, que arribaria del Cantàbric al Mediterrani…i podríem “cobrar” el peatge de les autopistes que van de nord a sud i fer un fons per arreglar el túnel de la vall d’Aran…

Ll – Para, para….sembla que has begut alguna cosa…o has sortit al sol sense res al cap.

M – Que vols dir que no és bona idea?

Ll – També podríem demanar el mateix Estatut que València o Andalusia, que tenen les coses blindades…i que encara que el Constitucional derogui el nostre Estatut, ells seguiran amb articles acceptats, que a nosaltres han derogat…

M – Vols dir que podrem triar? O sigui podem triar ser valencians, balears, andalusos, bascs, etc. Ummmmm. Si ja fem la feria d’abril, ser andalusos, costaria menys…i fem la crema de Sant Josep i parlem “valencià del nord” o sigui que també seria fàcil, i també tenim llengua i ensaïmades…com ses illes….

Ll – Però no parlem basc, ni tallem troncs, ni aixequem pedres…

M – No, és cert, però….de pedres a les rodes si que ens en posen…potser per això saber aixecar pedres pot ser una bona cosa….ummmm

Ll – Pensa-t’ho…que ens convé més?

M – Potser el que més convé és no voler fer fotos a Madrid per demostrar ser més influents i després que et posin la llufa, o que diguis que ets del mateix partit i et deixin el cul a l’aire, o que vulguis una cartera ministerial sigui com sigui, o….

Ll – Vols dir alguna cosa?

M – No, sols que ara veurem que passa. ¿Tu creus que si tomben l’Estatut, algú en sortirà guanyant? Vull dir    el PP, el PSOE, CiU, ERC, o algú altra.

Ll – Si sempre hi ha algú que hi guanya, per exemple l’abstenció….

M – I si féssim el partit de l’abstenció?

Ll – Si aconsegueixes que vagin a votar….guanyes segur.

M – M’ho pensaré….això de tallar troncs cansa molt….ufff.

Ll – Descansa una mica…..

M – ¿que fas?

Ll – ¿Es a mi? Res, no faig res. Com cada nit he sortit a fer la meva rutina diària.

M – Prohibit.

Ll – Que està prohibit? Que jo surti?

M – No, el que esta prohibit és que facis llum.

Ll – Home, si fa segles, que dic segles, mil·lenis que faig el mateix…

M – Es que la teva llum molesta a alguns dels animalons d’aquest bosc i l’alcalde ho ha prohibit….

Ll – I si dic que jo no formo part d’aquest bosc, si no d’un ens superior?

M – Malament, ja que és prohibit que en aquest bosc entri gent sense ser admesa i portar tots els papers en regla. Cosa que suposo que no tens..

Ll – I que em passarà?

M – Multa grossa i un parell de nits a la garjola sense fer llum, i fer un escrit en el notari que asseguris que mai més faràs llum…

Ll – Esteu boixos….

M – Home, fem el que fa tothom…

Ll –  Tothom?

M – Si, mira els diaris….L’alcalde de NYC diu que pensa prohibir anar pel carrer amb auriculars escoltant el iPot, ja que porten tres o quatre morts per travessar el carrer despistat i els atropella un cotxe i xap….tot per culpa d’escoltar música. A Tenerife tenen problemes amb els decibels del carnaval, a altres llocs amb els focs artificials, amb els bocates, etc.  

Ll – I els sords? També els prohibiran sortir al carrer per no poder “sentir” una botzina? O els cecs per no veure el cotxe? “Estan boixos aquest romans….”

M – I no podrem veure vi, ja que ara prohibiran totes les begudes amb alcohol…..I prohibiran els cotxes a tots els carrers, i les bicicletes no poden anar per carrers de menys de 3 metres, i…

Ll – Para, para. O sigui que em defensen de mi mateixa? Quina sort que tinc….

M – Es que com que som tan irresponsables, ens han de dir el que podem i no podem fer….pel nostra be, clar.

Ll – Em sembla que el que hi ha darrera de tot això no és la “protecció” de la gent, si no que volen més diners….

M – Vols dir? Tu creus que els nostres dirigents, que ens estimen tan, només veuen el pur benefici monetari? Es que ets dolenta, veus? Pensar així ho haurien de prohibir…també.

Ll – Es veritat, perdona, és que soc de mena malpensada, sempre penso malament de la gent que mana i te poder. En el fons tens raó, soc molt dolenta….

M – Ho veus? ara ja ho reconeixes, ja comences a anar pel bon camí, ara pagues la multa de malpensada i a no tornar-hi, aja! Veus que be?

Ll – Oh, i a més serem molt més feliços, no haurem de pensar….et diran el que pots fer i el que no pots fer. El que pot passar és que tindrem tantes prohibicions que a lo pitjor no recordes una cosa i, plas, ho fas…

M – Llavors, fàcil, pagues la multa, fas un acta de constricció  públic i fas un curset de remodelació d’actitud.

Ll – Clar, tot molt lògic, ja que és per la meva salut…El curset pagant, naturalment.

M – Si, és clar, no voldràs que l’administració pagui els teus vicis. A més amb això aconseguim que tothom faci molta bondat i tenim menys despeses de salut pública, la gent es mort, però totalment sana…els veus pel carrer amb una alegria…

Ll – Si, ja ho veig. Un mon molt alegre….Per cert, veig que feu una cara riallera que m’espanta…sembleu amargats…perdó…

M – Es que encara no hem sigut capaços d’acceptar-ho, encara estem implantant aquestes noves “visions”

Ll – Vols dir normatives?

M – No, aquí no tenim normatives restrictives, ara tenim visió cívica conjunta.

Ll – Molt be. I les despeses com van?

M – Home, al començament ja es sabut, tothom s’ha quedat sense un euro, ja que fins que no et mentalitzes tens moltes multes, però s’han estalviat molts morts….

Ll – Si, es veia venir…. I que feliços no?

M – Pues…..si…..uf!

M- Sembla que al final se’n sortiran….

Ll – Qui se’n sortirà?

M – La Espanya “una, grande y libre”

Ll – Caram! Ara parles de l’Estatut que ara mateix està entredit?

M – No. L’Estatut és sols un detall, l’autèntic problema és que la majoria d’Espanya és perifèrica, i sembla que només la visió central d’aquest Estat és la centrada….per dir-ho d’alguna manera.

Ll – O sigui que la visió correcta i ortodoxa és la de l’Espanya de l’altiplà?

M – Si, i això topa amb que alguns, parlem en un idioma diferent i això és inadmissible. Per això, els de la perifèria, ara som bilingües, fins que puguem ser monolingües, però amb la seva llengua.

Ll – Home, em sembla que ara ets molt extremista.

M – Si, pot ser. La culpa és nostra, si ens limitéssim a parlar en català a casa i sempre que no hi hagués ningú més, això no passaria. Si al carrer parléssim sols i exclusivament amb castellà i no ens entestéssim en aquesta mania malaltissa de voler que s’ensenyi català a l’escola….Tot això no passaria. És això el que vols dir?

Ll – Tampoc, però és que últimament…..

M – Tu creus que si trèiem la llengua la cosa es redreçaria? No creus que després vindrien amb allò de poc solidaris, que només mirem per la nostra butxaca, garrepes, etc.?

Ll – Tot això t’ho fas tu, jo no he dit res de no parlar en català, procurar per tu mateix, etc. Tu tot ho emboliques.

M – Si, però crec que aquesta Espanya no dona per a més. Les coses son com son i una corda no es pot estirar més del que es pot estirar.

Ll – Home, tampoc cal ser tan pessimista.

M – Mira, ara quan l’Espanya aquesta de la intolerància surt al carrer, va al futbol, etc. sempre surten aquelles banderes anticonstitucionals, els insults als presidents de la mateixa Espanya, de les autonomies perifèriques, etc. Algunes ràdios del centre van sembrant disgregants, insultant a tort i a dret, etc. I no passa res, ningú fa res. Mira la que es munta per no posar una bandera en un ajuntament, per demanar que et facin un paper en català, etc.

Ll – Sempre hi ha gent per a tot, inclòs poca-soltes que juguen a defensors de la pàtria, sense adonar-se del mal que fan al conjunt. I sembrant malestar, quan no ira.

M – Penso que al final, sembla que després de tants anys de antidemocràcia, s’han sembrat tantes males herbes que ara és molt difícil fer una bona escarda i que no perjudiquin el sembrat. I això significa menys collita i més gana per a tots, tots. En lloc de ser tolerants, amb ganes de col·laborar……Els problema és la falta d’investigació, de tenir millors infrastructures, de tenir gent més preparada, més cultura general, millors ciutadans, més salut publica, etc. De ser un país amb més cultura, que accepti les diferencies com a enriquidores, no com un atac al dogma.

Ll – Si, aquestes propostes sonen millor.

M – I finalment una autentica separació de la justícia, que tinguem una justícia que sigui efectiva i no tingui cap relació amb la política….que sigui justa…dintre del que pot ser justa una cosa feta pels humans…

Ll – Mira, no siguis ingenu, el poder és el poder….l’ambició, l’autocomplaença,….

M – Ja ho sé, ja ho sé, el poder sempre és en el fons del got per fer la punyeta… al cap i a la fi son humans…pobres. I es pensen que son millors que nosaltres….

M – Estic molt preocupat, tinc preguntes i no tinc respostes…..

Ll – Tenir preguntes, no és dolent. Quines preguntes et fas?

M – ¿El Parlament representa al poble?

Ll – ¿Quina és aquesta pregunta? Clar, el Parlament és el legítim representant del poble, ja que ha sigut el mateix poble el que l’escull per que el representi.

M – Tots els Parlaments escollits, ¿son representants del seu poble?

Ll – Es clar. En això es basa la democràcia. ¿No creus?

M – Si es convoca un referèndum, es legal el que decideix el poble?

Ll – Les decisions del poble sempre son sobiranes, per això és el poble el que es dona, a si mateix, les lleis i pren les decisions. Crec que amb això es basa la democràcia ¿No penses igual?

M – La justícia ¿ha de ser independent?

Ll – Totalment, d’altra manera no seria un estat de dret. Algú ha d’impartir justícia ¿no? No es pot ser jutge i part ¿no creus igual?

M – Si tot el que hem dit és cert, ¿pot un tribunal anular una llei aprovada per dos parlaments, que ha triat un poble a través d’un referèndum, etc.?

Ll – Home, no se, ara tu parles d’un cas concret i que……

M – O sigui que pot?¿Pot decidir que els representants del poble, escollits pel poble, i les lleis que aquests han fet, aprovades per un referèndum, no valen?

Ll – Home, es que al referèndum hi va anar poca gent…

M – No anar a votar ¿no és una opció democràtica?

Ll – Clar que és democràtic no votar, és una opció més.

M – Llavors podríem dir que ¿un referèndum és vàlid sigui quin sigui el percentatge de participació a les urnes?

Ll – Noi, em sembla que cada pregunta et provoca més preguntes.

M – Si, aquest és el problema, que tinc moltes preguntes.

Ll – Diuen que fer-se preguntes és la porta de la saviesa. Vols saber…..

M – M’agradaria comprendre algunes coses, o ¿pot ser que el que és vols és que no ho entengui?

Ll – No home, no malpensis. Crec que hi ha d’haver alguna cosa més….pot ser que algunes coses s’hagin aprovat i vagin contra altres lleis anteriors….dic jo..

M – O sigui que ¿els representants del poble aproven unes lleis que van contra el poble que els ha escollit?

Ll – No home, això no….el que passa…be, no sé el que passa.

M – ¿tu també tens dubtes?

Ll – Es que tu ets tan impertinent, sempre amb disquisicions, sempre en contra corrent…

M – ¿Tinc jo la culpa? ¿de que tinc la culpa? ¿no puc fer-me preguntes?

Ll – Però ets dels que sempre va gratant la ferida, sempre posant la gent contra l’espasa i la paret, sempre burxant….

M – Has sigut tu la que m’ha preguntat quines preguntes ¿no ho recordes?

Ll – Però tu sempre vas amb la mateixa tendència, tu ets, no ho neguis, una mica subversiu.

M – ¿Subversiu jo? ¿Per preguntar? Només vull saber, aclarir les meves idees. No vaig contra ningú, en un principi…

Ll – Tu ho has dit. En un principi. Per que després la resposta va sempre contra alguna cosa…que et conec…

M – Mira jo pregunto….si et molesten les meves preguntes…pots donar-me una resposta més d’acord amb les teves idees…cap problema.

Ll – A mi em molesten aquestes preguntes capcioses…amb mala fe…

M – Ja ho diu en Raimon….

Ll – Que diu?

M – Ara preguntes tu…..doncs diu “..qui pregunta ja respon i qui respon també pregunta…”

Ll – Uf. Sempre igual amb aquest mussol. Tan petit i tan emprenyador…

M –  Nooooooooo!!!!!!!!

Ll – Emprenyat?

M – Si, estem anant pel pedregar amb una falsa modernitat, un fals progrés, una falsa societat del benestar, en resum d’un fals progrés social.

Ll – Avui vas fort. Va explica una mica….

M – Has vist l’informe de la baixa natalitat? Has vist l’informe de la baixa participació a les eleccions? Has vist l’informe…..?

Ll – Para el carro, para el carro. Anem per pams. He vist l’informe de la baixa natalitat.

M – I que et sembla?

Ll – Raonable….no? Si no tenim lloc per viure, el sou es digne de figurar als llibres de supervivència, tot puja menys el poder adquisitiu de la majoria, per visitar al metge cinc setmanes, ….Lògic, no ens podem dedicar a portar fills al món

M – I ja esta?

Ll – Que més vols? Així de clar. Avui sembla que si tens un fill ets un tocat de l’ala o et dediques al negoci immobiliari, que sembla que és l’únic que puja com l’escuma.

M – No et dic que no sigui un problema tot això que dius. Però el problema de veritat ens vindrà dintre de deu o vint anys, quan el món nostre s’hagi de regir per els que avui s’han pogut reproduir, be o malament.

Ll – Vols dir que la futura societat tindrà els fills dels que avui tenen possibilitats i dels immigrants?

M – Vull dir que la societat s’anirà dividint en dos classes, els que tindran i els que no tindran.

Ll – Tindran què?

M – Possibilitats.

Ll – Tots tindran possibilitats, no?

M – No. Els fills dels que avui tenen una situació bona, que tenen tres o quatre fills amb un esforç més o menys raonable. I que els podran donar una formació, més o menys bona i els fills dels que tenint també fills, no els podran donar la formació suficient.

Ll – Suficient per a què?

M – Mira, tindrem una classe alta, amb poder econòmic fort, amb formació i una altra amb poc poder econòmic i poca formació. Per dir-ho clar i ras, els amos i els criats. I com que els amos podran pagar, faran que l’escola sigui bona especialment la privada, les universitats “privades”, l’assistència medica “privada”, etc. Res de seguretat social i coses així. Qui ho pugui pagar que ho pagui i qui no, ho sento…

Ll – Tampoc hem de posar-nos així…

M – A no? Dons mira el que avui passa. La classe mitjana, aquesta que normalment fa de frontissa, aquesta va minvant. Son els que volen tenir fills, però paguen el 50% del sou per un lloc amb teulada, petit que quasi no hi caben, tenen estudis però feines de moltes hores i poc profit. Aquests que avui fan moure tot l’entramat i que no tenen fills fins els 35, o més. I clar, llavors només un, ja que no poden fer més.

Ll – Dons mira els immigrants, en tenen el 25 o 30%. I no crec que tinguin sous molt alts. Dic jo?

M – Per això els pujaran amb esforç, però no els podran donar la formació millor, excepte els que tinguin el privilegi d’una capacitat molt gran, que potser tinguin dret a alguna beca o semblant. Però pocs. La majoria hauran de treballar als 18 i amb feines poc qualificades. O sigui els nous desterrats, hauran d’emigrar a altres llocs o fer el que ningú vulgui fer. I a més només els joves, als 40 anys, ja ningú els voldrà. I, en teoria viuran fins els 80 o més, diuen.

Ll – Viure més significa més qualitat de vida.

M – A si? Si fins ara els avis tenien una ocupació. Els nets. Ja que la seva experiència laboral no servia per res.

Ll – Home, alguns tenen moltes coses per fer, per dir, per transmetre.

M – Si, jo també ho crec, però la societat no….A fer de cangurs dels nets, que no tenen, per cert.

Ll – Veig que avui estem espessos.

M – No, espessos no, emprenyats. Resulta que els joves no poden fer la seva funció, donar continuïtat a la societat i els grans no poden aportar la seva experiència ni transmetre-la. On anem?

Ll – On vols anar?. Així no anem en lloc.

M – Ho veus? Em arribat al cap del camí. Hem de reflexionar més i actuar per redreçar aquesta cosa o ens fotem pel pedregar.

Ll – Home, veig que ets optimista. No veus que ja som al pedregar?

M – Si, i amb l’aigua al coll, metafòricament, ja que d’aigua….tampoc en tenim per fer bromes….

Ll – Avui val més que anem a prendre el sol…..De treballar, ni ganes,

oi?

M – Ummmmm,

Ll – Estàs molt callat.

M –  Estic pensant

Ll – En què? Si es pot saber?

M – Vaig anar a veure “Primera historia d’Ester”

Ll – Ja l’han estrenat?

M – No, vaig tenir la sort que em van convidar a l’últim assaig general.

Ll – O sigui “privilegis especials”?

M – Si. I privilegi més del que et penses, ja que és un privilegi l’obra.

Ll – Et va agradar?

M – Em va agradar molt, però més del normal, va impactar-me…

Ll – Que té que et va impactar tant?

M – Crec que és teatre del bo. Te tot el que jo espero d’una obra de teatre.

Ll – Que li demanes tu?

M – Vaig veure una obra que té un bon text com a base. Un text que te un bon calat literari. Un Espriu difícil si només el llegeixes.

Ll – I que més?

M – Un grup d’actors que formen un bon equip, no tens individualitats, formen un conjunt harmònic.

Ll – Suposo ho fan bé.

M – És com un ballet, tot està engranat com un rellotge. Ningú és més que ningú. Formen una bona pinya. I això m’agrada més que no veure un divo o diva i un grup de gent que l’embolcalla. Crec més en el grup, en l’equip.

Ll – Això és tot?

M – No. És teatre total, tens putxinel·lis, dansa, música, cant, efectes visuals, efectes sonors, llums, etc. un “espectacle” complert. I a més fa pensar.

Ll – Però Espriu és una mica….

M – És fàcil i és difícil. Però és també actual o històric. Pots llegir el que avui veus als diaris o pensar que només és una historia antiga, una historia bíblica.

Ll – O sigui que pot ser actual?

M – Si, pots llegir una crítica sobre la relació dels jueus i els àrabs, o no. Més aviat crític amb les relacions de poder.

Ll – Home si critiquen el “poder” a tu et fan l’ullet. Mira un rodolí.

M – Si. Fan servir un putxinel·li extraordinari. Molt ben fet. Fan riure i fan coses serioses. Molt complert.

Ll – M’ho recomanes?

M – De totes, totes. Ves-hi que t’agradarà, segur. Ep, si t’agrada el teatre.

Ll – I dius que el fan al Nacional?

M – Si, a la sala Petita. De totes maneres no cal que corris, l’estrena diuen que és dilluns pels mitjans de comunicació i dimecres fan l’estrena general.

Ll – Veig que realment t’agradat. Havies llegit el text?

M – Si, fa molts anys, quan estudiava. Un company va recomanar-me llegir aquesta obra de l’Espriu i realment va ser molt dur. Sols recordo que quasi no vaig entendre res o poc. Molt difícil. Però ara, posat en un espai escènic, m’ha sorprès, m’ha agradat molt. Reconec que una part del text segueixo amb la meva opinió de difícil, però ara em sembla que he aconseguit entendre el missatge, o al menys m’ho sembla.

Ll – Caram, m’ha picar la curiositat. Hi aniré.

M – Ja em diràs que et sembla.

Ll – Si ja t’ho diré.

M – Si vols, podem anar-hi junts.

Ll – Vols tornar-hi?

M – Per descomptat que hi tornaré.

Ll – Ara si que sé que t’agradat, amb lo garrepa que ets, passa per caixa quan ja l’has vist, és una bona pista.

M – Amb molt de gust.

Guineu – Hola mussol, que fas?

M – Estic mirant el diari.

G – T’agrada llegir les noticies?

M – Si, m’agrada saber el que passa en el món

G – Però si tot el que diu el diari és mentida

M – Home, gràcies en nom de tots els periodistes.

Ll – Uy, que he sentit. Qui és aquest de la cua gruixuda?

M – És la guineu. Un veí que viu per aquí.

G – Tu ets la lluna? Molt de gust, et tinc vista del barri encara que no ens havien presentat. Per cert molt bonica, sempre ho he pensat, i ara veig que de més a prop encara et veus millor. Molt bonica i elegant, d’aquí el bosc la més elegant, sens dubte.

Ll – Gràcies, molt amable. Mussol, a veure si aprens alguna cosa del teu veí, és un cavaller.

M – (en veu baixa) Tu fiat de la verge i no corris.(en veu normal) Si, cada u és com és.

G – El mussol no fa gaire cas, ja que ell també te unes plomes molt maques, fosques i elegants, no son estridents i xavacanes com altres. És intel·ligent i te una cultura que molts desitjaríem. Aquí tothom ho sap.

Ll – Uy, que amable el teu veí, ja podries donar-li les gràcies. És tan amable!

M – Gràcies. Contenta?

Ll – I que fa vostè per aquí?

G – Diguem de tu, si us plau. Dons, a més d’admirar-la, estic donant una volta, m’agrada estar en forma i fer un tomb cada dia i saludar als amics.

Ll – Molt bona pràctica. No com altres que es passen el dia en una branca i sense fer res. Així està de “rodonet”

M – Qui parla de rodonets? T’has mirat alguna vegada? Només és un comentari, no tinc res contra la teva “rodonesa” ja m’agrada com ets.

Ll – No si ara discutirem davant de la guineu.

G – No, no. Ja sé que el mussol és molt sorneguer i encara que tingui aquest posat és una excel·lent persona a la que aprecio molt.

M – (en veu baixa) ..especialment m’apreciaria a l’olla….(en veu alta) jo també.

G – Bé, si no voleu res més he de marxar. Lamentant-ho molt, ja que la companyia és molt grata. Bé Lluna, ¿et puc dir de tu?

Ll – Només faltaria…de tu, de tu.

G – Ha sigut un gran plaer, espero trobar-te sovint, m’agradaria molt….

Ll – Fins quan vulguis, molt amable. Per mi també serà molt agradable trobar-te un altre dia.

G – Si necessites alguna cosa, ja ho saps, sempre soc voltant per aquí. Fins la propera, i repeteixo, ha sigut un plaer.

Ll – Gràcies.

Ll – Ho veus mussol? Aquest veí teu si que és simpàtic i amable. No m’importaria trobar-me’l més sovint. I és guapo, net, i te una mirada encisadora….

M – Si, tu ves confiant amb la guineu i veuràs.

Ll – Ets com tothom. Ara que ha marxat parlaràs malament d’ell. Això no es fa…a més ell t’aprecia molt segons diu.

M – Aquest és el punt feble. No et fiïs ni un pel del que diu la guineu. Mira, m’ha quedat un rodolí.

Ll – Dons és veu molt amable. No crec que sigui per tant

M – Tu tens sort que ets lluny dels seus queixals. A mi sempre em mira molt bé. No per les meves plomes, com diu, sinó per si perdo peu i vaig a terra. Seria la primera en agafar-me.

Ll – Per que no patissis un cop i et fessis malbé les plomes.

M – Si m’agafa no serà per les plomes. Serà pel meu “body saleroso” que li oferiria un bon mos.

Ll – Que dius? Mira que ets mala persona, pensar així del teu amic i veí.

M – Amics de lluny i veí si. Saps per que passa sempre per aquí? Per si algun dia em troba a terra a mi o algú dels meus. És així i s’ha d’acceptar, però anar amb comte.

Ll – Jo l’he vist molt amable i gentil.

M – La conilla també pensava el mateix. La va estimar tant que se la va menjar.

Ll – Tu sempre desenganyant a la gent….

M – Tu mateixa. El proper dia et dirà si li pots deixar cinc euros…..ja veuràs.